Un poema i un pensament, de regal.
El poema: "Al cim de la tardor/ creix la neu/ i el cel es torb". Joan Borda.
El pensament: "Es poden escriure llibres de poesia i no ser un poeta, com es pot no escriure un sol vers i ser un veritable poeta; una cosa no té res a veure amb l´altra".(Alfonso Levy, filòleg i crític literari).
Bona tardor! Joan.
Correu de Joan Borda (poeta de Bellcaire d'Urgell)
martes, octubre 17, 2006
jueves, octubre 12, 2006
SI ET POGUESSIS ALLIBERAR...
" Si et poguessis alliberar,
per una vegada, de tu mateix,
el secret dels secrets
s'obriria en tu.
El rostre d'allò desconegut,
ocult més enllà de l'univers,
apareixeria en el
mirall de la teva percepció".
Rumi
per una vegada, de tu mateix,
el secret dels secrets
s'obriria en tu.
El rostre d'allò desconegut,
ocult més enllà de l'univers,
apareixeria en el
mirall de la teva percepció".
Rumi
UN CERTAMEN LITERARI HISTORIC
30 Premi de poesia
‘Marià Manent’
La Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, ve convocant un certamen que és tot un clàssic, el “Concurs literari de la Secció Arts i Lletres, amb el suport de l’Ajuntament de la localitat.
Enguany arriben a la trentena edició. Els guardons inclouen el Marià Manent de poesia, l’Arts i Lletres. A la Memòria de Valerià Pujol –al millor conte de tema lliure–, i el Serralada de Marina –al millor conte de tema lliure, per a infants–. El termini d’admissió d’originals conclourà el 16 d’octubre i l’atorgament de premis es farà el dia 25 de novembre, en el transcurs d’un acte a la Sala de l’Orfeó de la Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt. El jurat qualficador està integrat per Francesc Rodon, Gerard Horta, Vicenç Llorca i Enric Vila, amb Jesús Fuxet de coordinador.
‘Marià Manent’
La Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, ve convocant un certamen que és tot un clàssic, el “Concurs literari de la Secció Arts i Lletres, amb el suport de l’Ajuntament de la localitat.
Enguany arriben a la trentena edició. Els guardons inclouen el Marià Manent de poesia, l’Arts i Lletres. A la Memòria de Valerià Pujol –al millor conte de tema lliure–, i el Serralada de Marina –al millor conte de tema lliure, per a infants–. El termini d’admissió d’originals conclourà el 16 d’octubre i l’atorgament de premis es farà el dia 25 de novembre, en el transcurs d’un acte a la Sala de l’Orfeó de la Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt. El jurat qualficador està integrat per Francesc Rodon, Gerard Horta, Vicenç Llorca i Enric Vila, amb Jesús Fuxet de coordinador.
CONCURS DE FOTOGRAFIA JOVE
Concurs de fotografia
Jove ‘Crida’ns’
El concurs de fotografia ‘Crida’ns’ s’obre a participants joves de 12 a 30 anys. La temàtica és “una persona, animal objecte, element o creació fent un crit,” com recullen les bases. El termini de presentació és el dia 30 d’octubre, a qualsevol dels vuit Punts d’Informació Juvenil d’Alella, Premià de Mar, Premià de Dalt, el Masnou, Teià, Vilassar de Dalt, Montgat i Tiana, organitzadors d’aquesta proposta participativa, on també es poden sol·licitar les bases completes amb totes les determinacions corresponents. El veredicte del jurat es farà públic en la publicació juvenil “El Crit”, número 62. Hi haurà vuit fotografies guanyadores i cada autor premiat rebrà un reproductor MP3. D’altra banda, les vuit obres seleccionades seran també les portades de la revista juvenil “El Crit”.
Jove ‘Crida’ns’
El concurs de fotografia ‘Crida’ns’ s’obre a participants joves de 12 a 30 anys. La temàtica és “una persona, animal objecte, element o creació fent un crit,” com recullen les bases. El termini de presentació és el dia 30 d’octubre, a qualsevol dels vuit Punts d’Informació Juvenil d’Alella, Premià de Mar, Premià de Dalt, el Masnou, Teià, Vilassar de Dalt, Montgat i Tiana, organitzadors d’aquesta proposta participativa, on també es poden sol·licitar les bases completes amb totes les determinacions corresponents. El veredicte del jurat es farà públic en la publicació juvenil “El Crit”, número 62. Hi haurà vuit fotografies guanyadores i cada autor premiat rebrà un reproductor MP3. D’altra banda, les vuit obres seleccionades seran també les portades de la revista juvenil “El Crit”.
L'OBRA DE LLUCIA GONZALEZ
‘Camí’, de Llucià Gonzàlez,
al Museu del Càntir
L’exposició ‘Camí’, de l’artista maresmenc Llucià Gonzàlez (Mataró, 1946), pot visitar-se al Museu del Càntir d’Argentona fins al 22 d’octubre. “Forjador d’ofici, n’ha sabut cercar benefici per portar el ferro, l’acer corten i altres materials, al límit de les seves possibilitats. Aquests elements, durs, compactes, quasi inamovibles, es converteixen en les seves mans en dúctils protagonistes a la recerca de la mobilitat, el cinetisme, el ritme, la poètica, el sentit…, en una aposta sensible en la recerca d’una harmònica i equilibrada contradicció”, en paraules del crític d’art Pere Pascual, recollides al catàleg de la mostra. D’altra banda, es poden veure obres a l’aire lliure de Llucià Gonzàlez, en metalll, a la rotonda del camí del Mig, al Polígon de les Corts, o davant de Can Benet, al centre de la població, en tots dos casos a Cabrera de Mar.
al Museu del Càntir
L’exposició ‘Camí’, de l’artista maresmenc Llucià Gonzàlez (Mataró, 1946), pot visitar-se al Museu del Càntir d’Argentona fins al 22 d’octubre. “Forjador d’ofici, n’ha sabut cercar benefici per portar el ferro, l’acer corten i altres materials, al límit de les seves possibilitats. Aquests elements, durs, compactes, quasi inamovibles, es converteixen en les seves mans en dúctils protagonistes a la recerca de la mobilitat, el cinetisme, el ritme, la poètica, el sentit…, en una aposta sensible en la recerca d’una harmònica i equilibrada contradicció”, en paraules del crític d’art Pere Pascual, recollides al catàleg de la mostra. D’altra banda, es poden veure obres a l’aire lliure de Llucià Gonzàlez, en metalll, a la rotonda del camí del Mig, al Polígon de les Corts, o davant de Can Benet, al centre de la població, en tots dos casos a Cabrera de Mar.
ITINERARIS PELS PARCS NATURALS
MEDI AMBIENT
Nova ‘Guia d’Itineraris
per la Xarxa de Parcs Naturals’
La Diputació de Barcelona inverteix esforços en la divulgació del patrimoni natural que ens envolta, una estratègia aquesta que en els temps actuals és d’agrair. Ara, acaba d’editar la ‘Guia d’itineraris per la Xarxa de Parcs Naturals’, que aplega un total de 49 recorreguts i que es pot trobar als equipaments d’ús públic dels 12 parcs naturals que gestionen, segons han informat. En relació als itineraris que es recullen, expliquen que la majoria estan pensats per fer-se a peu, i en algun cas en bicicleta. També es destaca que els parcs amb més extensió tenen fins a set itineraris descrits: el Montseny, el Garraf, el Montnegre i el Corredor, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Collserola. D’altra banda, però, s’ha de tenir en compte que la majoria de les excursions són de dificultat baixa o mitjana i els recorreguts estan senyalitzats en el territori, pensant, per tant, en un públic majoritari. Fins i tot, per facilitar l’accés, moltes disposen d’un tríptic complementari que pot sol·licitar-se als punts d’infromació dels parcs. En el cas de la guia, els itineraris consten d’un plànol, amb descripció de les parades o punts d’interès, i una fitxa tècnica que tracta des de la dificultat fins a la durada, acompanyat tot plegat de fotografies il·lustratives dels indrets que es visiten. A més dels equipaments d’ús públic, la guia es pot obtenir sol·licitant-la per correu electrònic a xarxaparcs@diba.cat.
Més a prop
Per a les persones interessades en trobar informació del parc de la Serralada Litoral (La Conreria-Sant Mateu-Céllecs) existeix una Guia dedicada monogràficament a aquest entorn maresmenc, publicada dins Pòrtic Guies (Enciclopèdia Catalana) i un pràctic mapa excursionista i turístic d’editorial Alpina.
Albert Calls
Nova ‘Guia d’Itineraris
per la Xarxa de Parcs Naturals’
La Diputació de Barcelona inverteix esforços en la divulgació del patrimoni natural que ens envolta, una estratègia aquesta que en els temps actuals és d’agrair. Ara, acaba d’editar la ‘Guia d’itineraris per la Xarxa de Parcs Naturals’, que aplega un total de 49 recorreguts i que es pot trobar als equipaments d’ús públic dels 12 parcs naturals que gestionen, segons han informat. En relació als itineraris que es recullen, expliquen que la majoria estan pensats per fer-se a peu, i en algun cas en bicicleta. També es destaca que els parcs amb més extensió tenen fins a set itineraris descrits: el Montseny, el Garraf, el Montnegre i el Corredor, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Collserola. D’altra banda, però, s’ha de tenir en compte que la majoria de les excursions són de dificultat baixa o mitjana i els recorreguts estan senyalitzats en el territori, pensant, per tant, en un públic majoritari. Fins i tot, per facilitar l’accés, moltes disposen d’un tríptic complementari que pot sol·licitar-se als punts d’infromació dels parcs. En el cas de la guia, els itineraris consten d’un plànol, amb descripció de les parades o punts d’interès, i una fitxa tècnica que tracta des de la dificultat fins a la durada, acompanyat tot plegat de fotografies il·lustratives dels indrets que es visiten. A més dels equipaments d’ús públic, la guia es pot obtenir sol·licitant-la per correu electrònic a xarxaparcs@diba.cat.
Més a prop
Per a les persones interessades en trobar informació del parc de la Serralada Litoral (La Conreria-Sant Mateu-Céllecs) existeix una Guia dedicada monogràficament a aquest entorn maresmenc, publicada dins Pòrtic Guies (Enciclopèdia Catalana) i un pràctic mapa excursionista i turístic d’editorial Alpina.
Albert Calls
'LUNAR PARK', DE BRET EASTON ELLIS
LLIBRES
‘Lunar Park’,
de Bret Easton Ellis
Punto de Lectura
Del cèlebre autor d’’American Psycho’ llegeixo el seu darrer treball,‘Lunar park’. La nova novel·la està molt ben escrita, però probablement acaba cansant el lector que no ho és de “fons”, és a dir, bregat en uns textos de registres arriscats i en alguns moments difícils, que demanen esforços suplementaris, tot i que Easton Ellis juga amb encert a alternar les cartes del best seller i la qualitat literària. De fet, ‘Lunar Park’ és la història de l’autor, distorsionada, i alhora un viatge a l’abisme personal de l’èxit i de l’autodestrucció. Es passa revista a moltes i diverses seqüències immerses en el caos contemporani: des de la vida desenfrenada personal i la neurosi familiar de les classes altes USA, a la por social que va generar l’atemptat de l’11 de setembre, que fa que els “molt rics” abandonin Nova York fugint, en el fons, d’un terror que neix del seu propi interior. Aquest llibre, d’una banda, recorda ‘La mitad oscura’, d’Stephen King, però amb unes pretensions literàries més poderoses i amb assassí en sèrie de fons. No en va, el seu autor és el creador d’obres polèmiques i referents. Només cal recordar la cinematogràfica ‘American Psycho’, tot i que va donar-se a conèixer amb una altra reconeguda novel·la juvenil d’autodestrucció, passada també a la gran pantalla,‘Menys que zero’.
Albert Calls
‘Lunar Park’,
de Bret Easton Ellis
Punto de Lectura
Del cèlebre autor d’’American Psycho’ llegeixo el seu darrer treball,‘Lunar park’. La nova novel·la està molt ben escrita, però probablement acaba cansant el lector que no ho és de “fons”, és a dir, bregat en uns textos de registres arriscats i en alguns moments difícils, que demanen esforços suplementaris, tot i que Easton Ellis juga amb encert a alternar les cartes del best seller i la qualitat literària. De fet, ‘Lunar Park’ és la història de l’autor, distorsionada, i alhora un viatge a l’abisme personal de l’èxit i de l’autodestrucció. Es passa revista a moltes i diverses seqüències immerses en el caos contemporani: des de la vida desenfrenada personal i la neurosi familiar de les classes altes USA, a la por social que va generar l’atemptat de l’11 de setembre, que fa que els “molt rics” abandonin Nova York fugint, en el fons, d’un terror que neix del seu propi interior. Aquest llibre, d’una banda, recorda ‘La mitad oscura’, d’Stephen King, però amb unes pretensions literàries més poderoses i amb assassí en sèrie de fons. No en va, el seu autor és el creador d’obres polèmiques i referents. Només cal recordar la cinematogràfica ‘American Psycho’, tot i que va donar-se a conèixer amb una altra reconeguda novel·la juvenil d’autodestrucció, passada també a la gran pantalla,‘Menys que zero’.
Albert Calls
martes, octubre 10, 2006
NI VOTARE NI ANIRE A ESPANYA
He començat un nou règim espiritual:
Plat primer. No aniré a votar a les properes eleccions perquè no m'interess cap de les possibles ofertes que hi ha. De fet, he retornat la targeta censal que m'han enviat amb una nota regalant el meu vot a un immigrant.
Plat segon: Després de veure com un diari de Santander dedicava l'editorial a atacar els catalans amb motiu de la Fira de Frankfurt (on anirem a defensar la Literatura Catalana que és l'escrita en català), he decidit que tardaré anys per anar a qualsevol lloc d'això que anomenen Espanya i que és una realitat ofensiva amb les cultures que l'integren i que no siguin la que ells imposen. A partir d'ara, per anar de visita: Països Catalanas, Euskadi i Portugal, solament dins la pell de brau.
Plat primer. No aniré a votar a les properes eleccions perquè no m'interess cap de les possibles ofertes que hi ha. De fet, he retornat la targeta censal que m'han enviat amb una nota regalant el meu vot a un immigrant.
Plat segon: Després de veure com un diari de Santander dedicava l'editorial a atacar els catalans amb motiu de la Fira de Frankfurt (on anirem a defensar la Literatura Catalana que és l'escrita en català), he decidit que tardaré anys per anar a qualsevol lloc d'això que anomenen Espanya i que és una realitat ofensiva amb les cultures que l'integren i que no siguin la que ells imposen. A partir d'ara, per anar de visita: Països Catalanas, Euskadi i Portugal, solament dins la pell de brau.
LINKO ERGO SUM IN INTERNAUTIS MUNDIS
Gràcies a en Jordi Carranza hem après a linkar i ens hem linkat els uns als altres. En el futur d'aquest món de merda, les persones ens relacionarem linkant-nos... per tant, és millor perdre ja la virginitat en aquests aspectes i deixar-se dur.
Ha començat l'era link i des d'aquí faig una crida per linkar i ser linkat.
Linkem-nos tots! Per una Catalunya link!
Ha començat l'era link i des d'aquí faig una crida per linkar i ser linkat.
Linkem-nos tots! Per una Catalunya link!
martes, octubre 03, 2006
NEUROTICOMANIACS
Som animals neuròtics, condemnats a l'extinció, d'entrada.
Potser algú ens deu espiar des d'algun forat de l'univers per divertir-se.
Potser algú ens deu espiar des d'algun forat de l'univers per divertir-se.
SER O NO SER
Amb el temps acabes descobrint que si hi ha alguna coa que de veritat sobra en aquest món som les persones.
Sense nosaltres tot seria infinitament millor del que és.
Sense nosaltres tot seria infinitament millor del que és.
I.M. XAVIER GUAL
En Xavier Gual, com moltes d'altres persones, ja no hi és entre nosaltres –laboralment, vull dir–, en el món de la premsa comarcal. Segurament que ara deu estar més bé i podrà dedicar-se amb més tranquil·litat a la seva vocació d'escriptor.
Sovint ens adonem de la importància de les persones quan ja no hi són.
Sovint ens adonem de la importància de les persones quan ja no hi són.
EL BLOG DE PROA PREMIA
El blog de Proa Premià va tirant gràcies a la Sílvia. L'anàvem a desmuntar , però ha remuntat.
El del 'Gòlem' anirà creixent molt més lentament, perquè és un espai poètic i la poesia demana brevetat i no excés.
El del 'Gòlem' anirà creixent molt més lentament, perquè és un espai poètic i la poesia demana brevetat i no excés.
LA LLIBERTAT
Diuen que quan perdem la por comencem a ser lliure. O no?
Potser el problema és que som massa esclaus de les nostres pròpies necessitats.
Potser el problema és que som massa esclaus de les nostres pròpies necessitats.
'AFIRMA PEREIRA'
Com el personatge literari Pereira sovint tenim ganes de llançar les dictadures en les quals vivim pel balcó. Uns pocs ho fan i no sabem si finalment tornen a ser esclaus o si en canvi finalment s'alliberen.
Però hi deu haver un dia que tots som una mica Pereira.
Però hi deu haver un dia que tots som una mica Pereira.
PEL TEATRE DE QUALITAT
Barcelona, el Teatre Monumental de Mataró continua treballant per acostar al públic muntatges de referència. La nova temporada, que reobrirà les portes al novembre, inclou una desena d’obres teatrals i de dansa fins al proper mes de maig. Dagoll Dagom, It Dansa, La Fura dels Baus, Sergi Belbel o Juan Echanove, entre d’altres, són alguns dels destacats noms que s’hi podran veure. El Patronat Municipal de Cultura ha buscat portar teatre comercial, grans produccions públiques i obres de petit format, per oferir varietat i qualitat, en uns moments en què la lluita per l’audiència és a l’ordre del dia en el món de l’espectacle. El manteniment d’una programació estable ha permès fidelitzar un públic, dotant Mataró d’un atractiu pol cultural, i la possibilitat de gaudir de bons espectacles sense haver-se de desplaçar. Una opció que suposa una inversió més de futur que no a curt termini, per a la qual és ben lògic que treballin les institucions, sense ��deixar de banda la inversió en altres fronts més estrictament locals.��
ELS VIARANYS DE LA MOBILITAT COMARCAL
de Catalunya, Joaquim Nadal, va anunciar la voluntat de prioritzar les inversions per a l’any que ve en matèria ferroviària, així com d’engrandir el fons per alliberar peatges. En aquest darrer aspecte, en concret i relacionat amb el Maresme, el peatge de la C-32, a Alella, tindrà gratuïtat per als usuaris habituals en dies laborables sempre que hi passin vuit vegades al mes. L’acció, quan es concreti, serà un tímid primer pas, però no la solució de fons que reclama el Maresme, una comarca molt poblada en els darrers anys, amb Barcelona al costat i grans problemes de mobilitat que si no s’arreglen s’aniran agreujant. Tot i que els usuaris reben el rescat del peatge de l’autopista amb comprensible satisfacció, des del Consell Comarcal es reclama un document consensuat que demani la gratuïtat per a tots els residents, i les plataformes cíviques encara continuen reivindicant una C-32 del tot gratuïta. Un tímid primer pas que demana més i de forma constant, en el marc del conjunt d’accions per resoldre la mobilitat comarcal.
UNES QUANTES PROPOSTES
- ‘Les dones sàvies’,
a la Sala Cabañes
Els dies 12 i 15 d’octubre, a les 6’30 de la tarda, encara pot assistir-se a la representació de ‘Les dones sàvies’, de Molière, a la Sala Cabañes de Mataró. La divertida comèdia és una de les més representades d’aquest autor, Jean Baptiste Poquelin, més conegut per Molière. El missatge que volia transmetre en el segle XVII és que el món és ple de pedants, de gent que es mou per egoisme i dels que presumeixen de ser savis sense ser-ho.
- Mozart a Premià de Mar
L’ajuntament de Premià de Mar, des de la regidoria de Cultura, programa un seguit d’activitats al voltant de Mozart per a aquest mes d'octubre. El genial compositor va néixer el 27 de gener de 1756. En el marc del conjunt de propostes es podran veure dues exposicions, una al Gas i l’altra a Can Manent. També, una audició musical que incorpora dansa i titelles, a càrrec de la companyia Susanna Barranco; ‘Mozart Divertimento’, música a càrrec dels prestigiosos Arts Cambra; i un concert de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà.
- XVI Trobada de gegants del Maresme
La XVI Trobada de gegants del Maresme es farà a Mataró el dissabte 7 d'octubre. El programa començarà a dos quarts de cinc amb una plantada, a la plaça Santa Anna, seguida d'una tabalada de totes les colles anunciant la festa, una cercavila i, els darrers actes, un ball de gegants i l'elecció de la pubilla del Maresme 2006, al Parc Nou. Aquesta cita es fa a Mataró perquè l'any passat la geganta Alarona va ser escollida Pubilla del Maresme.
- Taller de 'Lectures en veu alta'
Can Manent, la biblioteca de Premià de Mar, organitza un taller de "Lectures en veu alta" sobre la temàtica de la dona. Es farà del 23 d'octubre a l'11 de desembre. L'horari és el segon, tercer i quart dimarts de mes, de 19 a 20'20h. La data límit d'inscripcións és el 16 d'octubre. S'adreça a joves i adults amb un interès especial per la problemàtica de les dones.
a la Sala Cabañes
Els dies 12 i 15 d’octubre, a les 6’30 de la tarda, encara pot assistir-se a la representació de ‘Les dones sàvies’, de Molière, a la Sala Cabañes de Mataró. La divertida comèdia és una de les més representades d’aquest autor, Jean Baptiste Poquelin, més conegut per Molière. El missatge que volia transmetre en el segle XVII és que el món és ple de pedants, de gent que es mou per egoisme i dels que presumeixen de ser savis sense ser-ho.
- Mozart a Premià de Mar
L’ajuntament de Premià de Mar, des de la regidoria de Cultura, programa un seguit d’activitats al voltant de Mozart per a aquest mes d'octubre. El genial compositor va néixer el 27 de gener de 1756. En el marc del conjunt de propostes es podran veure dues exposicions, una al Gas i l’altra a Can Manent. També, una audició musical que incorpora dansa i titelles, a càrrec de la companyia Susanna Barranco; ‘Mozart Divertimento’, música a càrrec dels prestigiosos Arts Cambra; i un concert de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà.
- XVI Trobada de gegants del Maresme
La XVI Trobada de gegants del Maresme es farà a Mataró el dissabte 7 d'octubre. El programa començarà a dos quarts de cinc amb una plantada, a la plaça Santa Anna, seguida d'una tabalada de totes les colles anunciant la festa, una cercavila i, els darrers actes, un ball de gegants i l'elecció de la pubilla del Maresme 2006, al Parc Nou. Aquesta cita es fa a Mataró perquè l'any passat la geganta Alarona va ser escollida Pubilla del Maresme.
- Taller de 'Lectures en veu alta'
Can Manent, la biblioteca de Premià de Mar, organitza un taller de "Lectures en veu alta" sobre la temàtica de la dona. Es farà del 23 d'octubre a l'11 de desembre. L'horari és el segon, tercer i quart dimarts de mes, de 19 a 20'20h. La data límit d'inscripcións és el 16 d'octubre. S'adreça a joves i adults amb un interès especial per la problemàtica de les dones.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
