En record de Jaume Batlle,
alcalde de Premià de Mar,
No a l’N-II
Hi ha setmanes negres i aquesta passada n’ha estat una. Va començar amb el monumental col·lapse, dimarts 6 de febrer, a la maleïda carretera de sempre, produït per l’accident d’un camió a l’autopista C-32, al seu pas per Cabrera de Mar. I va acabar amb la trágica mort en accident de trànsit de l’alcalde de Premià de Mar, Jaume Batlle, dimecres 7, quan un vehicle va envestir-lo per darrera en la moto en la qual anava. Un fet que ha creat una consternació i un dolor general que encara no pot mesurar-se.
Què és pot dir de la figura humana i propera de Jaume Batlle que no s’hagi dit ja? Personalment, el vaig conèixer com a client de la llibreria Proa Premià, i molt després, quan era alcalde, no va fallar mai si li demanàvem que vingués a presentar un llibre d’algun autor local, activitat de la qual se’n sortia amb la seva habitual franquesa i bonhomia. Ha estat un polític dels que no s’obliden i no és fàcil ser alcalde d’una ciutat com Premià de Mar. La seva recepta era ben senzilla: estimar-se el propi poble i utilitzar el diàleg com a principal eina de treball. Els que manen no ens poden donar tot el que volem, però si que hem d’esperar d’ells que ens escoltin i que ens donin alternatives i opcions. I d’això, l’alcalde de Premià de Mar en sabia força.
Com molts d’altres, quan em van avisar de la mort de Batlle, a l’N-II, prop de la carretera de Vilassar de Dalt, no m’ho creia, ni tan sols quan em vaig acostar al lloc dels fets i l’evidència ja era ben palpable en trobar-te alguns regidors de l’Ajuntament visiblement dolguts. Malauradament, els accidents sempre ens colpeixen molt més quan succeixen a persones que tenim a prop. A partir d’aquest moment, els fets han estat molt ràpids i contundents: el ple extraordinari convocat per l’Ajuntament, el mateix dimecres; la capella ardent; l’enterrament multitudinari i el tall de l’N-II, divendres, convocat per les plataformes cíviques que volen que aquesta carretera mortal acabi sent un passeig i s’hi trobi una solució viable i acord al segle XXI, en el que estem. Van ser moltes, moltíssimes, les persones que van acomiadar de Jaume Batlle i són moltes més les que estan expressant el seu condol personal durant aquests dies.
Ja el col·lapse monumental previ, preludi de la tragedia, demostra que no anem bé. Si un camió enmig de l’autopista pot crear un descontrol com el que vam viure, què passarà amb una de més grossa? I en puc parlar amb coneixement de causa perquè m’hi vaig trobar ben bé al mig. En aturar-se el flux de l’autopista i els conductors crear vies alternatives es va generar un gran col·lapse que les forces policials no van poder controlar, tot i les bones intencions que poguessin tenir. El riu asfàltic que ens interconecta no té capacitat per absorbir imprevistos. En taponar-se una artèria, els vehicles flueixen pel primer lloc que troben i la situació es descontrola.
Vivim en una comarca que ha sofert, en els darrers anys, un canvi demogràfic important. L’antiga N-II, una carretera mortal de necessitat com demostren les estadístiques, demana solucions que es vénen reclamant des de fa temps, però la impressió general és que només arriben bones intencions i pedaços per tapar petits esvorancs. La mort de l’alcalde premianenc, sumada a moltes d’altres morts a l’N-II i a fets com el col·lapse monumental, torna a posar en alerta que cal una solució ràpida i pràctica a la xarxa viària del Maresme, una comarca que ha crescut demogràficament i en trànsit de vehicles, però no en inversions adequades a les seves infraestructures
De tot plegat ens queda un gran pòsit de dolor i la constatació que la vida és massa fràgil i que dol particularment quan s’endú als éssers excepcionals. Tant de bo la mort de Batlle no s’oblidi i serveixi per revifar amb resultats un debat impulsat per les plataformes cíviques a les quals ell i d’altres polítics han donat suport. També ens resta, però, la impressió de sempre que tot i que ens queixem, les solucions promeses a la problemàtica de l’N-II no avancen perquè potser hi ha massa interessos al darrera. I que els talls locals ja no funcionen i calen estratègies més contundents i una major implicació de la ciutadania. Si anem a tallar Les Rambles de Barcelona, en un dia entre setmana, a veure què els sembla? Potser sí que aleshores aquest fet tindrà la suficient repercussió mediàtica i a qui procedeixi, com se sol dir, s’espavilarà per accelerar solucions.
El recordatori que van donar als assistents a l’enterrament de l’alcalde de Premià de Mar recull un text de Teresa de Calcuta amb nou afirmacions sobre la vida. La primera diu que “La vida és una oportunitat. Aprofita-la”. La darrera, que “La vida és la vida. Defensa-la”. Amb el més entranyable record cap a un bon polític, de proximitat al ciutadà i una gran persona, compromesa amb el seu poble, potser el que toca ara és defensar la vida, aprofitar-la i plantar cara. I si no ens donen solucions, exigir-les amb una major implicació de tots, perquè quan sortim de casa cada dia, en vehicle, aquest fet no sigui una loteria en la que molts números porten cap a la mort.
jueves, febrero 15, 2007
lunes, febrero 05, 2007
'PODEMOS ESTAR CONTENTOS', D'ALBERT LLADÓ
Ull a la nova literatura maresmenca:
'Podemos estar contentos' és el primer llibre d'Albert Lladó, un recull de 50 relats curts, on de manera irònica però contundent es parla sobre la mort, la identitat, la soledat i l'amor. L'escriptor Toni Sala és l'autor del pròleg. Lladó és el director del diari digital Diari Maresme.
'Podemos estar contentos' és el primer llibre d'Albert Lladó, un recull de 50 relats curts, on de manera irònica però contundent es parla sobre la mort, la identitat, la soledat i l'amor. L'escriptor Toni Sala és l'autor del pròleg. Lladó és el director del diari digital Diari Maresme.
JORNADES D'ENTRENAMENT ACTITUDINAL
Montse Urgellés em fa arribar informació de les Jornades d'entrenament actitudinal que es faran el dia 17 de febrer a l'Alberg Mare de Déu de Montserrat, de Barcelona. Tal com expliquen, proposen "un entrenament com un espai d'aprenentatge d'alt impacte, on pot adquirir-se noves habilitats per construir un lideratge personal sòlid i efectiu, que et permetrà posar-te en acció i aconseguir els resultats que paguen la pena per a tu". El curs estarà impartit per José Cabello: empresari, coach i entrenador d'equips de treball. Organitza: Diamond Building. Informació i subscripcions a Montsse Urgellés. Tel. 639 77 69 45 o a www.gesfincor.com.
CALENDARI DEL BARÇA
La Penya Barcelonista de Cabrera de Mar ha editat i distribuït un calendari que recorda, amb imatges, la XIV Trobada de Penyes Barcelonistes del Maresme, feta l'any passat al nostre poble. A part dels esdeveniments esportius blaugranes hi ha un ampli ventall de fotografies de la Trobada i espai per fer-hi anotacions.
viernes, febrero 02, 2007
NECESSITATS DE GÈNERE
Analitzar les necessitats
de les dones del municipi
“Dona, fes sentir la teva veu”, és un projecte de participació que l’Ajuntament de Mataró ha promogut per generar un debat i reflexionar de les necessitats al municipi, des d’una perspectiva de gènere. A partir de diverses sessions de treball han aprofundit, el passat mes de gener i inicis de febrer, en temàtiques com “Jo, la feina, la familia”, “Dona i serveis”, “Dona i feina” i “Dona i ciutat”. S’han analitzat aspectes com si es poden compaginar els horaris laborals amb els familiars, els serveis que les donen troben a la capital de la comarca i quins hi manquen, les dificultats a l’hora de buscar feina, la discriminació en els processos d’incorporació i quins obstacles hi ha més sovint en els espais públics, entre d’altres aspectes.
de les dones del municipi
“Dona, fes sentir la teva veu”, és un projecte de participació que l’Ajuntament de Mataró ha promogut per generar un debat i reflexionar de les necessitats al municipi, des d’una perspectiva de gènere. A partir de diverses sessions de treball han aprofundit, el passat mes de gener i inicis de febrer, en temàtiques com “Jo, la feina, la familia”, “Dona i serveis”, “Dona i feina” i “Dona i ciutat”. S’han analitzat aspectes com si es poden compaginar els horaris laborals amb els familiars, els serveis que les donen troben a la capital de la comarca i quins hi manquen, les dificultats a l’hora de buscar feina, la discriminació en els processos d’incorporació i quins obstacles hi ha més sovint en els espais públics, entre d’altres aspectes.
JOCS FLORALS A VILASSAR DE MAR
XII Jocs Florals del Patronat
Parroquial de Vilassar de Mar
El Patronat Parroquial de Vilassar de Mar organitza la dotzena edició dels Jocs Florals, un certamen literari que comporta tota una tradició a la localitat. Els treballs, que han de seguir les condicions establertes a les bases, es podran lliurar als organitzadors fins al dia 9 de març. D’altra banda, hi hauran quatre categories, per edats, i els tres temes són Amor, Pàtria i Fe. El lliurament dels premis tindrà lloc a l’Església Parroquial, el proper dia 21 d’abril, a les 10 del vespre.
Parroquial de Vilassar de Mar
El Patronat Parroquial de Vilassar de Mar organitza la dotzena edició dels Jocs Florals, un certamen literari que comporta tota una tradició a la localitat. Els treballs, que han de seguir les condicions establertes a les bases, es podran lliurar als organitzadors fins al dia 9 de març. D’altra banda, hi hauran quatre categories, per edats, i els tres temes són Amor, Pàtria i Fe. El lliurament dels premis tindrà lloc a l’Església Parroquial, el proper dia 21 d’abril, a les 10 del vespre.
NOVEL·LA NEGRA A BCN
Bcnegra, trobada
de novel·la negra
a Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona organitza, del 5 al 10 de febrer, “bcnegra. Trobada de novel·la negra a Barcelona”. L’eix temàtic del conjunt d’activitats serà la vessant científica de la investigació policial, ja que l’any 2007 Barcelona posa un accent especial en les propostes culturals en el món de la ciència. També destaca en aquesta edició la recerca d’atenció del públic juvenil cap a la novel·la negra, treballant especialment els personatges que poden ser atractius per a aquest públic, amb propostes als instituts de secundària i les biblioteques. Tot i així, el plat fort són activitats obertes al públic en general, com la Conversa amb Henning Mankell (7 de febrer), la Conversa amb Yasmina Khadra (8 de febrer) o una taula rodona sobre les autores del gènere, entre d’altres temes destacats. www.bcn.cat/cultura/bcnegra.
de novel·la negra
a Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona organitza, del 5 al 10 de febrer, “bcnegra. Trobada de novel·la negra a Barcelona”. L’eix temàtic del conjunt d’activitats serà la vessant científica de la investigació policial, ja que l’any 2007 Barcelona posa un accent especial en les propostes culturals en el món de la ciència. També destaca en aquesta edició la recerca d’atenció del públic juvenil cap a la novel·la negra, treballant especialment els personatges que poden ser atractius per a aquest públic, amb propostes als instituts de secundària i les biblioteques. Tot i així, el plat fort són activitats obertes al públic en general, com la Conversa amb Henning Mankell (7 de febrer), la Conversa amb Yasmina Khadra (8 de febrer) o una taula rodona sobre les autores del gènere, entre d’altres temes destacats. www.bcn.cat/cultura/bcnegra.
CARNESTOLTES RETORNA
La renovació
del Carnestoltes
El mes de febrer ve acompanyat del singular i divertit temps del Carnestoltes, una festa molt seguida arreu i, en especial, a la nostra comarca. Balls, rues i les celebracions més variades permeten recordar que de tant en tant s’ha de riure una mica de tot plegat, “del mort i qui el vetlla”, com se sol dir. El Carnestoltes és la festa de la disbauxa per excel·lència, que gaudeixen força els més petits, però també els grans; que permet la participació activa –amb una disfressa–, però també la passiva, solament veient l’enginy d’aquells que han estat capaços de crear i passejar les més sorpresives mascarades. Com tota festa tradicional, però, hi ha el perill de caure en la repetició. I encara que les coses funcionin, s’han de buscar nous camins, noves propostes, innovacions temàtiques. Per exemple, la Comissió del Carnestoltes de Cabrera de Mar porta uns anys a la recerca de referents d’originalitat, motiu pel qual organitza carnavals temàtics i els vincula amb activitats i exposicions. D’aquesta manera, si l’any passat el tema de fons era Venècia, enguany, dissabte 17 de febrer, a més de la desfilada de les rues pels carrers del poble i el ball, organitza un festival de llum i so “Drag Queen”, amb la participació de “Divine” i el seu grup d’artistes “Drag” i una degustació de cocktails per a tothom. N’hi ha més suggerents propostes que preparen d’altres municipis, a l’espera d’una participació que sigui molt lluïda (concursos de fotografia, etc.). El Carnestoltes reneix cada any amb força, colors i originalitat. Quines seran les disfresses més típiques d’aquesta edició?
Albert Calls
del Carnestoltes
El mes de febrer ve acompanyat del singular i divertit temps del Carnestoltes, una festa molt seguida arreu i, en especial, a la nostra comarca. Balls, rues i les celebracions més variades permeten recordar que de tant en tant s’ha de riure una mica de tot plegat, “del mort i qui el vetlla”, com se sol dir. El Carnestoltes és la festa de la disbauxa per excel·lència, que gaudeixen força els més petits, però també els grans; que permet la participació activa –amb una disfressa–, però també la passiva, solament veient l’enginy d’aquells que han estat capaços de crear i passejar les més sorpresives mascarades. Com tota festa tradicional, però, hi ha el perill de caure en la repetició. I encara que les coses funcionin, s’han de buscar nous camins, noves propostes, innovacions temàtiques. Per exemple, la Comissió del Carnestoltes de Cabrera de Mar porta uns anys a la recerca de referents d’originalitat, motiu pel qual organitza carnavals temàtics i els vincula amb activitats i exposicions. D’aquesta manera, si l’any passat el tema de fons era Venècia, enguany, dissabte 17 de febrer, a més de la desfilada de les rues pels carrers del poble i el ball, organitza un festival de llum i so “Drag Queen”, amb la participació de “Divine” i el seu grup d’artistes “Drag” i una degustació de cocktails per a tothom. N’hi ha més suggerents propostes que preparen d’altres municipis, a l’espera d’una participació que sigui molt lluïda (concursos de fotografia, etc.). El Carnestoltes reneix cada any amb força, colors i originalitat. Quines seran les disfresses més típiques d’aquesta edició?
Albert Calls
APRIMAR-SE SEGONS ALLEN CARR
LLIBRES
Novetat:
“No más dietas. El método definitivo para no engordar”,
d’Allen Carr
Espasa Práctico
Allen Carr, mort recentment i de forma paradoxal de càncer de pulmó, passarà a la història del llibre útil per “Es fácil dejar de fumar, si sabes cómo”, un bestseller que va marcar una línia, a la qual van seguir d’altres títols com “Es fácil que las mujeres dejen de fumar”, “Es fácil que tus hijos dejen de fumar”, “Es fácil tener éxito”, “Es fácil perder peso”, “Es fácil dejar de preocuparse”, “Es fácil superar el miedo a volar” i “Es fácil controlar el consumo de alcohol”. Tot just, un plec de senzilles guies amb contundents consells per reconduir els camins vitals que han donat molts resultats satisfactoris, però també molts fracassos. Els llibres de Carr demanen molta motivació del lector, però sobretot són molt entenedors i donen pautes que, com a mínim, conviden a la reflexió. En aquest nou títol aplica el seu mètode per mantenir-nos en el pes ideal, sense haver de seguir dietes rígides ni una rutina d’aclaparadors exercicis. Els secrets són ben simples: no barrejar determinats aliments, una delimitació del que és bo per a la salut i el que no i la proposta de nous hàbits per a l’alimentació. Aquest llibre no ofereix meravelles, la veritat, però dóna quatre pistes que és bo no oblidar i que poden contribuir a enfrontar-se a un problema que no és gens fácil de resoldre.
Albert Calls
Novetat:
“No más dietas. El método definitivo para no engordar”,
d’Allen Carr
Espasa Práctico
Allen Carr, mort recentment i de forma paradoxal de càncer de pulmó, passarà a la història del llibre útil per “Es fácil dejar de fumar, si sabes cómo”, un bestseller que va marcar una línia, a la qual van seguir d’altres títols com “Es fácil que las mujeres dejen de fumar”, “Es fácil que tus hijos dejen de fumar”, “Es fácil tener éxito”, “Es fácil perder peso”, “Es fácil dejar de preocuparse”, “Es fácil superar el miedo a volar” i “Es fácil controlar el consumo de alcohol”. Tot just, un plec de senzilles guies amb contundents consells per reconduir els camins vitals que han donat molts resultats satisfactoris, però també molts fracassos. Els llibres de Carr demanen molta motivació del lector, però sobretot són molt entenedors i donen pautes que, com a mínim, conviden a la reflexió. En aquest nou títol aplica el seu mètode per mantenir-nos en el pes ideal, sense haver de seguir dietes rígides ni una rutina d’aclaparadors exercicis. Els secrets són ben simples: no barrejar determinats aliments, una delimitació del que és bo per a la salut i el que no i la proposta de nous hàbits per a l’alimentació. Aquest llibre no ofereix meravelles, la veritat, però dóna quatre pistes que és bo no oblidar i que poden contribuir a enfrontar-se a un problema que no és gens fácil de resoldre.
Albert Calls
lunes, enero 22, 2007
ALBERT CALLS I JOAN SALICRU AL RACO, DE MATARO
El proper divendres 26 de gener, a les 20'30h, faré una xerrada sota el títol "Viure i escriure al Maresme", al Racó del Casal l'Aliança, de Mataró. Comptarem amb la presència del periodista mataroní Joan Salicrú, que em farà preguntes perquè l'acte sigui més dinàmic i alhora participatiu.
Us hi esperem!
Recordeu que El racó és l'emblemàtic lloc que el camarada Terri (A.C.S.) va popularitzar.
Us hi esperem!
Recordeu que El racó és l'emblemàtic lloc que el camarada Terri (A.C.S.) va popularitzar.
INICIATIVES SOLIDARIES
Llegeixo que hi ha un “Carnet Jove Solidari”, consistent en destinar un percentatge del preu anual de cada carnet a un Pla de Desenvolupament dut a terme per ONG. També s’explica que l’import total destinat al període 2006-2007 és de 75.000 euros. El projecte, impulsat conjuntament amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, destinarà el diner recollit a una de les anomenades crisis oblidades a l’Àfrica, i n’hi ha un llistat de nou que presenten una necessitat immediata d’actuació. A més, els joves poden participar en la selecció del país al qual s’enviarà l’ajut econòmic, entrant a www.carnetjove.net, després d’informar-se de cada cas específic i contestant les preguntes que se li fan. La proposta és una bona opció per fomentar la solidaritat entre els més joves. Primer, perquè planteja que es pot contribuir a millorar la situació dels altres amb una acció ben senzilla. Després, perquè obliga a conèixer la realitat de nous països i persones i a prendre consciència de quin és el nostre paper, de com no podem mirar cap a una altra banda, del que veritablement podem fer per contribuir a un món millor que el que tenim actualment. És evident que les petites iniciatives van sumant. Potser n’hi ha d’altres més grans i organitzades, però he triat aquesta perquè m’ha semblat que és representativa del que cadascú pot fer des d’una acció ben senzilla, per contribuir al bé global.
'KAFKA A LA PLATJA', D'HARUKI MURAKAMI
LLIBRES
‘Kafka a la platja’, d’Haruki Murakami
Empúries, en català
Tusquets, en castellà
Tot i tenir d’altres títols, l’escriptor japonès Haruki Murakami s’ha fet conegut entre els lectors del país per ‘Tòquio Blues’. La seva nova novel·la, ‘Kafka a la platja’, ha estat declarada la millor de l’any pels crítics del suplement literari del New York Times. Només en capbussar-se en les seves primeres pàgines, el lector se n’adona que es troba davant d’un treball contundent, amb capacitat de capturar qui el llegeix i demostrar-li que l’autor és qui mana, qui el guia pels seus codis, qui li ofereix plaer i dolor amb una història poc convencional, que planteja preguntes metafísiques alhora que ens parla de sensacions i emocions profundament humanes. Els protagonistes són dos personatges especials. Un, en Kafka Tamura, un estudiant solitari i disciplinat que un bon dia decideix fugir de casa i va a parar a una singular biblioteca privada. L’altre, el vell Nakata, que parla amb els gats i està dotat de poders especials que el converteixen en un ésser particular. Els dos estan embolcallats per un fil invisible i la seva història, carregada de màgia i misteri, va molt més enllà del que aparenta ser a primer cop d’ull. La lectura d’aquesta obra, indubtablement, reconcilia amb la millor escriptura de tots els temps.
Albert Calls
‘Kafka a la platja’, d’Haruki Murakami
Empúries, en català
Tusquets, en castellà
Tot i tenir d’altres títols, l’escriptor japonès Haruki Murakami s’ha fet conegut entre els lectors del país per ‘Tòquio Blues’. La seva nova novel·la, ‘Kafka a la platja’, ha estat declarada la millor de l’any pels crítics del suplement literari del New York Times. Només en capbussar-se en les seves primeres pàgines, el lector se n’adona que es troba davant d’un treball contundent, amb capacitat de capturar qui el llegeix i demostrar-li que l’autor és qui mana, qui el guia pels seus codis, qui li ofereix plaer i dolor amb una història poc convencional, que planteja preguntes metafísiques alhora que ens parla de sensacions i emocions profundament humanes. Els protagonistes són dos personatges especials. Un, en Kafka Tamura, un estudiant solitari i disciplinat que un bon dia decideix fugir de casa i va a parar a una singular biblioteca privada. L’altre, el vell Nakata, que parla amb els gats i està dotat de poders especials que el converteixen en un ésser particular. Els dos estan embolcallats per un fil invisible i la seva història, carregada de màgia i misteri, va molt més enllà del que aparenta ser a primer cop d’ull. La lectura d’aquesta obra, indubtablement, reconcilia amb la millor escriptura de tots els temps.
Albert Calls
GRAN CENTRE D'ART A LLAVANERES
Faran un gran centre d’Art
a Sant Andreu de Llavaneres
L’Ajuntament de Llavaneres i la Fundació Privada Carmen i Lluís Bassat han fet pública la proposta de tirar endavant, a la població, un gran centre d’art contemporani, a l’alçada del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La proposta del consistori llavanerenc ha estat acceptada pel publicista. El projecte està redactat amb el vist-i-plau de l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Consisteix en una edificació de 9.000 metres quadrats, en una àrea per definir. El centre no només serà un museu, sinó que esdevindrà un equipament cultural entorn de l’art contemporani que situarà el Maresme com a referent cultural, a nivell internacional.
a Sant Andreu de Llavaneres
L’Ajuntament de Llavaneres i la Fundació Privada Carmen i Lluís Bassat han fet pública la proposta de tirar endavant, a la població, un gran centre d’art contemporani, a l’alçada del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La proposta del consistori llavanerenc ha estat acceptada pel publicista. El projecte està redactat amb el vist-i-plau de l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Consisteix en una edificació de 9.000 metres quadrats, en una àrea per definir. El centre no només serà un museu, sinó que esdevindrà un equipament cultural entorn de l’art contemporani que situarà el Maresme com a referent cultural, a nivell internacional.
GUIA DE LA BIBLIOTECA POMPEU FABRA, DE MATARO
Més de 100 llibres
Que busquen lector
La Biblioteca Pública Pompeu Fabra de Mataró ha editat una guia de lectura sota el títol “Més de 100 llibres que busquen lector”. Recull les propostes seleccionades per Lola Casas i Vicenç Lloret, dos especialistes en “llegir i fer llegir”, com es destaca en el pròleg. A les pàgines de la guia es troben “més de 100 títols de llibres extraordinaris que passen totalment desapercebuts. Són llibres interessants que expliquen histories fantàstiques però que, inexplicablement, queden amagats a les prestatgeries de les llibreries i de les biblioteques i el gran públic gairebé en desconeix l’existència”, com també es diu. La selecció s’ha fet per a lectors tranquils, inquiets, aventurers, somniadors, amb sentit de l’humor o bé de títols de poesia.
Que busquen lector
La Biblioteca Pública Pompeu Fabra de Mataró ha editat una guia de lectura sota el títol “Més de 100 llibres que busquen lector”. Recull les propostes seleccionades per Lola Casas i Vicenç Lloret, dos especialistes en “llegir i fer llegir”, com es destaca en el pròleg. A les pàgines de la guia es troben “més de 100 títols de llibres extraordinaris que passen totalment desapercebuts. Són llibres interessants que expliquen histories fantàstiques però que, inexplicablement, queden amagats a les prestatgeries de les llibreries i de les biblioteques i el gran públic gairebé en desconeix l’existència”, com també es diu. La selecció s’ha fet per a lectors tranquils, inquiets, aventurers, somniadors, amb sentit de l’humor o bé de títols de poesia.
HOMENATGE A L'ARTISTA LLUCIA NAVARRO
Homenatge
de Premià de Mar
a Llucià Navarro i Rodon
Llucià Navarro i Rodon, nascut a Barcelona el 1924 i vinculat a Premià de Mar, és autor d’una important obra de pintura mural, civil i religiosa que es troba escampada per tot el territori català, així com a d’altres territoris d’Espanya, Veneçuela, Miami i Puerto Rico. Ara, Premià de Mar li ret homenatge amb dues exposicions, organitzades per la Regidoria de Cultura i l’Associació d’Artistes Plàstics. El 20 de gener va inaugurar-se l’exposició de pintures murals al Museu de l’Estampació (C/ Joan XXIII, 2-8), amb una taula rodona que va tractar sobre l’artista i la seva obra, amb la presència de familiars, amics i crítics d’art. D’altra banda, el 21 de gener es van inaugurar les exposicions de pintura i dibuix a la sala PREMIART (C/ Sant Antoni, 3). Les mostres estaran obertes fins a l’11 de febrer.
de Premià de Mar
a Llucià Navarro i Rodon
Llucià Navarro i Rodon, nascut a Barcelona el 1924 i vinculat a Premià de Mar, és autor d’una important obra de pintura mural, civil i religiosa que es troba escampada per tot el territori català, així com a d’altres territoris d’Espanya, Veneçuela, Miami i Puerto Rico. Ara, Premià de Mar li ret homenatge amb dues exposicions, organitzades per la Regidoria de Cultura i l’Associació d’Artistes Plàstics. El 20 de gener va inaugurar-se l’exposició de pintures murals al Museu de l’Estampació (C/ Joan XXIII, 2-8), amb una taula rodona que va tractar sobre l’artista i la seva obra, amb la presència de familiars, amics i crítics d’art. D’altra banda, el 21 de gener es van inaugurar les exposicions de pintura i dibuix a la sala PREMIART (C/ Sant Antoni, 3). Les mostres estaran obertes fins a l’11 de febrer.
martes, enero 16, 2007
PRESENTACIO DE DOS RECULLS DE POESIA
Aquest divendres, 19 de gener, a les 19'30h, a la Sala Nova de l'Ajuntament de Cabrera de Mar, es farà la presentació dels següents reculls de poemes:
- "Estiu immòbil", antologia poètica de Sílvia Tarragó i Castrillón.
- "Nigromàntic", antologia poètica 1984-2006, d'Albert Calls i Xart.
Comptarem amb la presència de la coordinadora de l'edició, Núria López i dels prologuistes: l'escriptora Care Santos i Jordi Valls - "Poeta de Barcelona".
Us hi esperem!
- "Estiu immòbil", antologia poètica de Sílvia Tarragó i Castrillón.
- "Nigromàntic", antologia poètica 1984-2006, d'Albert Calls i Xart.
Comptarem amb la presència de la coordinadora de l'edició, Núria López i dels prologuistes: l'escriptora Care Santos i Jordi Valls - "Poeta de Barcelona".
Us hi esperem!
OKUPES I OKUPACIONS
Editorial del TRIBUNA Maresme, número 108
CAUSES I EFECTES DE L'OKUPACIÓ
L’Estat vol desallotjar la caserna ‘okupada’ del Masnou, on hi ha d’altres cases més en la mateixa situació. En els darrers mesos s’ha pogut veure com es desocupaven altres habitatges de Catalunya, generant un debat amb punts de vista molt diversos, però majoritàriament en contra dels ‘okupes’. El pacte social en el que ens movem afirma categòricament que és indiscutible el respecte a la propietat privada, motiu pel qual s’entenen les actuacions de les institucions –seguint el procediment legal establert– que tenen competències per fer-ho. D’altra banda, no tots els ‘okupes’ són iguals i malgrat els tòpics existeix un gran desconeixement d’aquest moviment, tant en les seves causes com repercussions. Una possible via de treball, des de determinades institucions, seria una anàlisi de quins motius porten als joves a posicionar-se amb actituds radicals, en alguns casos al marge de la societat. Quines són les causes: el preu inassolible de l’habitatge? La família desvertebrada? Les dificultats laborals..? El desig de llibertat davant el desencís d’un futur sense oportunitats? Des de les institucions s’han de plantejar estratègies per entendre aquests entorns i trobar fils de comunicació, buscant espais d’encaix que garanteixin un present i un futur millor per al conjunt de la societat.
CAUSES I EFECTES DE L'OKUPACIÓ
L’Estat vol desallotjar la caserna ‘okupada’ del Masnou, on hi ha d’altres cases més en la mateixa situació. En els darrers mesos s’ha pogut veure com es desocupaven altres habitatges de Catalunya, generant un debat amb punts de vista molt diversos, però majoritàriament en contra dels ‘okupes’. El pacte social en el que ens movem afirma categòricament que és indiscutible el respecte a la propietat privada, motiu pel qual s’entenen les actuacions de les institucions –seguint el procediment legal establert– que tenen competències per fer-ho. D’altra banda, no tots els ‘okupes’ són iguals i malgrat els tòpics existeix un gran desconeixement d’aquest moviment, tant en les seves causes com repercussions. Una possible via de treball, des de determinades institucions, seria una anàlisi de quins motius porten als joves a posicionar-se amb actituds radicals, en alguns casos al marge de la societat. Quines són les causes: el preu inassolible de l’habitatge? La família desvertebrada? Les dificultats laborals..? El desig de llibertat davant el desencís d’un futur sense oportunitats? Des de les institucions s’han de plantejar estratègies per entendre aquests entorns i trobar fils de comunicació, buscant espais d’encaix que garanteixin un present i un futur millor per al conjunt de la societat.
lunes, enero 15, 2007
EL CONSUM DEL CONSUMISME
Consumismes
Sí que és veritat que està de moda criticar el consumisme –jo mateix ho he fet diverses vegades–, com alguns comentaristes de la premsa escrita, la ràdio o la televisió, ens han recordat durant aquests dies. Criticar-lo –diuen– quan tots acabem participant, d’una manera o altra, en aquesta festassa: anant a les grans superfícies, comprant més que ningú o solament amb el fet de formar part d’una dinámica que no podem aturar de cap de les maneres. L’endemà de Reis els contenidors vessaven pels quatre costats, tothom ho va poder veure. Un es pregunta, però, si dóna encara que sigui una mica de felicitat, ser víctimes propiciatòries diàries d’aquesta societat de consum. Som uns privilegiats! –hi ha qui també ens diu–, perquè tenim més que d’altres que estan en l’absoluta misèria. Al cap i a la fi, ens han ensenyat que hem de tenir el que es veu a la tele, sigui com sigui, i si no ho podem aconseguir, a sentir-nos fracassats o frustrats. Sabem, també, que si no comprem i consumim, la roda s’atura i d’ella en vivim tots plegats. Consumir és inevitable, del que es tacta és de fer-ho de la manera més justa, sense tirar, amb una consciència d’ús i gaudi que és evident que ens manca –i força!– a tots plegats.
Sí que és veritat que està de moda criticar el consumisme –jo mateix ho he fet diverses vegades–, com alguns comentaristes de la premsa escrita, la ràdio o la televisió, ens han recordat durant aquests dies. Criticar-lo –diuen– quan tots acabem participant, d’una manera o altra, en aquesta festassa: anant a les grans superfícies, comprant més que ningú o solament amb el fet de formar part d’una dinámica que no podem aturar de cap de les maneres. L’endemà de Reis els contenidors vessaven pels quatre costats, tothom ho va poder veure. Un es pregunta, però, si dóna encara que sigui una mica de felicitat, ser víctimes propiciatòries diàries d’aquesta societat de consum. Som uns privilegiats! –hi ha qui també ens diu–, perquè tenim més que d’altres que estan en l’absoluta misèria. Al cap i a la fi, ens han ensenyat que hem de tenir el que es veu a la tele, sigui com sigui, i si no ho podem aconseguir, a sentir-nos fracassats o frustrats. Sabem, també, que si no comprem i consumim, la roda s’atura i d’ella en vivim tots plegats. Consumir és inevitable, del que es tacta és de fer-ho de la manera més justa, sense tirar, amb una consciència d’ús i gaudi que és evident que ens manca –i força!– a tots plegats.
LA NOVEL·LA 'FLOR DE NEU I EL VENTALL SECRET', DE LISA SEE
LLIBRES
‘Flor de Neu i el ventall secret’,
de Lisa See
Edicions 62
L’exotisme està de moda, però més si ens desvetlla antigues tradicions, abassegades per una cultura global que no respecta res que no sigui el que els interessa vendre a l’engròs. Potser per aquest motiu s’agraeixen obres com aquesta. Un llenguatge secret, utilitzat solament per dones i mantingut amagat als ulls dels homes durant un mil·leni –el nushu–, ha servit d’inspiració a Lisa See per explicar una emotiva història d’amistat entre dues noies, a la Xina del segle XIX. A Puwei, una recóndita regió, les dones viuen a l’espera d’aconseguir un matrimoni profitós, en una societat totalment dominada pels homes. Dues ànimes bessones són agermanades de petites, l’Assutzena i la Flor de Neu. D’altra banda, com en tota bona obra literària, la història no solament es queda en uns fets, perquè a més recrea amb mestratge els usos i costums que marcaven el pas del temps i la trajectòria vital de qualsevol dona xinesa. El nushu unirà la vida de les dues protagonistes: una nascuda en la classe social més baixa, l’altra en una família benestant. El llenguatge ocult permetrà que s’enviïn notes escrites a un ventall, brodar missatges als mocadors i escriure relats, projectant la seva vida més enllà del que estableixen les rígides convencions d’una societat masclista. ‘Flor de Neu i el ventall secret’ és un suggerent relat que ens parla de sensacions i sentiments, de la vida de les dones i de la riquesa i l’evolució que pot desvetllar l’ànima humana més enllà del que és tòpic i establert, de lectura del tot recomanable.
Albert Calls
‘Flor de Neu i el ventall secret’,
de Lisa See
Edicions 62
L’exotisme està de moda, però més si ens desvetlla antigues tradicions, abassegades per una cultura global que no respecta res que no sigui el que els interessa vendre a l’engròs. Potser per aquest motiu s’agraeixen obres com aquesta. Un llenguatge secret, utilitzat solament per dones i mantingut amagat als ulls dels homes durant un mil·leni –el nushu–, ha servit d’inspiració a Lisa See per explicar una emotiva història d’amistat entre dues noies, a la Xina del segle XIX. A Puwei, una recóndita regió, les dones viuen a l’espera d’aconseguir un matrimoni profitós, en una societat totalment dominada pels homes. Dues ànimes bessones són agermanades de petites, l’Assutzena i la Flor de Neu. D’altra banda, com en tota bona obra literària, la història no solament es queda en uns fets, perquè a més recrea amb mestratge els usos i costums que marcaven el pas del temps i la trajectòria vital de qualsevol dona xinesa. El nushu unirà la vida de les dues protagonistes: una nascuda en la classe social més baixa, l’altra en una família benestant. El llenguatge ocult permetrà que s’enviïn notes escrites a un ventall, brodar missatges als mocadors i escriure relats, projectant la seva vida més enllà del que estableixen les rígides convencions d’una societat masclista. ‘Flor de Neu i el ventall secret’ és un suggerent relat que ens parla de sensacions i sentiments, de la vida de les dones i de la riquesa i l’evolució que pot desvetllar l’ànima humana més enllà del que és tòpic i establert, de lectura del tot recomanable.
Albert Calls
VA DE MUSEUS
PROPOSTES
El museu més gran
de Catalunya,
a l’abast de tots
La Xarxa de Museus Locals aplega un amplíssim ventall de centres de temàtiques diverses d’arreu de Catalunya. En el cas del Maresme, s’hi troben integrats el Museu Marès de la Punta (Arenys de Mar), el Museu del Càntir (Argentona), la Fundació Palau. Centre d’Art (Caldes d’Estrac), el Museu Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué (Calella), la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner (Canet de Mar), el Museu Municipal de Nàutica (El Masnou), el Museu de Mataró, El Museu de Premià de Dalt, el Museu de l’Estampació (Premià de Mar), el Museu-Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres o el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. D’altres localitats catalanes hi ha el Museu Molí Paperer de Capellades, el de les Mines de Cercs, el de la Pell d’Igualada, el Cau Ferrat de Sitges o la Casa de la festa, de Vilafranca del Penedès, per esmentar-ne alguns. A banda del seu fons, els centres mostren interessants exposicions puntuals de temàtiques especifiques, o bé d’altres d’itinerants, que comparteixen, com és el cas de les següents: “On són les Dones? Espais femenins a l’art català dels segles XIX i XX”, “Lola Anglada i l’ideal del llibre”, “Manolo Hugué. Una exposició documental”, “Rebels amb causa”, sobre el dibuixant d’historietes Josep Escobar o “Modificacions”, una mostra sobre les modificacions corporals des d’un vessant històric, sense oblidar el costat més lúdic del tema.
Més informació:
www.diba.cat/museuslocals
El museu més gran
de Catalunya,
a l’abast de tots
La Xarxa de Museus Locals aplega un amplíssim ventall de centres de temàtiques diverses d’arreu de Catalunya. En el cas del Maresme, s’hi troben integrats el Museu Marès de la Punta (Arenys de Mar), el Museu del Càntir (Argentona), la Fundació Palau. Centre d’Art (Caldes d’Estrac), el Museu Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué (Calella), la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner (Canet de Mar), el Museu Municipal de Nàutica (El Masnou), el Museu de Mataró, El Museu de Premià de Dalt, el Museu de l’Estampació (Premià de Mar), el Museu-Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres o el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. D’altres localitats catalanes hi ha el Museu Molí Paperer de Capellades, el de les Mines de Cercs, el de la Pell d’Igualada, el Cau Ferrat de Sitges o la Casa de la festa, de Vilafranca del Penedès, per esmentar-ne alguns. A banda del seu fons, els centres mostren interessants exposicions puntuals de temàtiques especifiques, o bé d’altres d’itinerants, que comparteixen, com és el cas de les següents: “On són les Dones? Espais femenins a l’art català dels segles XIX i XX”, “Lola Anglada i l’ideal del llibre”, “Manolo Hugué. Una exposició documental”, “Rebels amb causa”, sobre el dibuixant d’historietes Josep Escobar o “Modificacions”, una mostra sobre les modificacions corporals des d’un vessant històric, sense oblidar el costat més lúdic del tema.
Més informació:
www.diba.cat/museuslocals
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
