L'ENTREMÈS
El turisme a Barcelona,
una opció de futur
La Diputació de Barcelona, des de Turisme Total, promou la publicació 'Turisme a prop de Barcelona 06' (pot trobar-se en els punts d'informació turística). En la introducció s'hi aclareix la voluntat de desenvolupar una estratègia que té com a objectiu impulsar l'oferta turística de la província de Barcelona, perquè fent-ho d'aquesta manera s'estimuli el desenvolupament econòmic del territori. Aspectes com el creixement i la promoció de l'agroturisme, el termalisme, el turisme industrial, el turisme nàutic i les rutes gastronòmiques, tenen espai en aquesta publicació i demostren que vivim en una àrea carregada de moltes possibilitats en aquest aspecte. Itineraris pel turisme rural, els llegats artístics, els passejos per la història, el vi i la gastronomia, complementats amb una agenda carregada d'activitats, donen pistes per fer tot tipus d'excursions i sortides, de forma fàcil i planera. Propostes interessants i suggeridores per descobrir aspectes insospitats i desconeguts del nostre territori. Més informació a www.turismetotal.org o www.diba.cat, en uns moments en els quals es demostra, any rere any, que el creixement d'aquest sector a Barcelona, i també a la comarca del Maresme, és imparable i planteja grans alternatives de futur.
Albert Calls
sábado, septiembre 23, 2006
MEMÒRIA FOTOGRÀFICA
Recuperar el patrimoni
fotogràfic del Masnou
El IX Concurs de fotografia 'El patrimoni desconegut del Masnou', convocat pel Patronat Municipal i l'Ajuntament de la localitat, permet anar recollint fotos, fetes any rere any, i ampliar d'aquesta manera l'Arxiu d'Imatges Municipal. Les bases, que ja s'han difós i poden sol·licitar-se completes, expliquen que hi ha una modalitat d'adults i una altra infantil-juvenil, i que el lema d'enguany és 'Edificis i colors'; és a dir, fa referència a edificis, conjunts arquitectònics o detalls de construccions on destaquin elements arquitectònics que mostrin part del patrimoni on els colors tinguin un protagonisme especial. La recepció de les obres és fins al dimarts 24 d'octubre i poden presentar-se a la seu del Museu Municipal de Nàutica o a la Casa de Cultura. A.C.
fotogràfic del Masnou
El IX Concurs de fotografia 'El patrimoni desconegut del Masnou', convocat pel Patronat Municipal i l'Ajuntament de la localitat, permet anar recollint fotos, fetes any rere any, i ampliar d'aquesta manera l'Arxiu d'Imatges Municipal. Les bases, que ja s'han difós i poden sol·licitar-se completes, expliquen que hi ha una modalitat d'adults i una altra infantil-juvenil, i que el lema d'enguany és 'Edificis i colors'; és a dir, fa referència a edificis, conjunts arquitectònics o detalls de construccions on destaquin elements arquitectònics que mostrin part del patrimoni on els colors tinguin un protagonisme especial. La recepció de les obres és fins al dimarts 24 d'octubre i poden presentar-se a la seu del Museu Municipal de Nàutica o a la Casa de Cultura. A.C.
NOVA VEREMA A CABRERA
BREUS
Cabrera celebra de nou
la Festa de la Verema
Diumenge 1 d'octubre, l'Agrupació Sardanista i Cultural de Cabrera de Mar promou una nova edició de la Festa de la Verema, celebració recuperada amb força ja l'any passat. El programa d'actes, que es farà a la Plaça de la fàbrica, davant del consistori, inclou l'arribada del carro amb el raïm, a dos quarts de dotze del matí; la trepitjada de raïms a càrrec dels nens i nenes del poble, de dotze a dues del migdia i l'exposició d'eines de la vinya i el vi. La realització d'aquesta festa és possible gràcies a la tasca dels seus promotors i la col·laboració de l'Ajuntament i nombroses persones de la localitat. En la seva edició anterior va tenir una nodrida participació i vol recuperar una tradició fins al moment perduda en el temps al municipi.
Cabrera celebra de nou
la Festa de la Verema
Diumenge 1 d'octubre, l'Agrupació Sardanista i Cultural de Cabrera de Mar promou una nova edició de la Festa de la Verema, celebració recuperada amb força ja l'any passat. El programa d'actes, que es farà a la Plaça de la fàbrica, davant del consistori, inclou l'arribada del carro amb el raïm, a dos quarts de dotze del matí; la trepitjada de raïms a càrrec dels nens i nenes del poble, de dotze a dues del migdia i l'exposició d'eines de la vinya i el vi. La realització d'aquesta festa és possible gràcies a la tasca dels seus promotors i la col·laboració de l'Ajuntament i nombroses persones de la localitat. En la seva edició anterior va tenir una nodrida participació i vol recuperar una tradició fins al moment perduda en el temps al municipi.
martes, agosto 29, 2006
EL RIC PATRIMONI NAUTIC DEL MASNOU
El Masnou té una rica tradició marítima, un tast de la qual es mostra al Museu Municipal de Nàutica de la localitat. El centre va néixer, segons es recull en la seva web, “fruit de l’esforç i la iniciativa d’un grup de joves ciutadans entusiasmats per conservar el patrimoni històric i cultural de la vila”. Els orígens són de l’any 1957, quan es crea un patronat de gestió que consolida els seus projectes el 1962, inaugurant l’aleshores anomenat Museo Histórico Arqueológico del Masnou. El fons del museu, com també expliquen, va iniciar-se amb l’aportació de peces que van donar col·laboradors i inicialment es va centrar en la conservació i la divulgació de peces arqueològiques procedents d’excavacions realitzades a la vila. L’element marítim va anar consolidant-se, però, fins que va convertir-se en una part importantíssima. L’any 1990 s’acorda anomenar el centre Museu Municipal de Nàutica del Masnou, al qual s’afegeixen dos pols culturals més com són l’Escola Municipal de Maquetisme Naval i l’Arxiu del Museu Municipal de Nàutica.
El Museu Municipal de Nàutica del Masnou està situat a l’edifici Centre, on també es troben ubicats diferents serveis del municipi. Al llarg de tots els anys de trajectòria s’hi han anat incorporant materials i documents, i s’ha incrementat el fons amb donacions que procedeixen majoritàriament de les famílies masnovines. L’any 1999, des de l’Ajuntament es va veure la necessitat de modernitzar-lo i ampliar l’espai de l’exposició permanent del centre i d’adequar-lo a les noves necessitats i a les ofertes culturals més actuals. En aquest sentit, per fer-lo més didàctic es va decidir traslladar la seu del Museu Municipal a la ubicació actual.
El Museu forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i està integrat a la Mar de Museus, una associació de museus marítims catalans creada per coordinar i unir esforços en la recerca, conservació i difusió del patrimoni marítim; o de l’Associació de Museus Marítims del Mediterrani, entre altres organitzacions.
Com també expliquen els seus responsables, “al centre es conserva el patrimoni cultural de la vila, i a l’exposició permanent es pot veure el llegat arqueològic i els importants testimonis del món marítim. Properament s’obrirà un nou àmbit expositiu on s’inclourà un audiovisual que explica la història del segle XX al Masnou “.
Entre les activitats que promou el centre, afegeixen, hi ha una visita guiada a l’exposició permanent, passejades per la vila amb diferents itineraris temàtics com “L’esplendor arquitectònica”, “Gent de mar i de terra”, “Els brogits de la indústria”,... i activitats didàctiques de ciències socials i naturals, de caràcter general i vinculades al Masnou i relacionades amb el món marítim.
En l’àmbit cultural, el Museu també destaca per la publicació de la revista d’història local Roca de Xeix i la convocatòria de la Beca de Recerca Local, de caràcter bianual.
Museu Municipal de Nàutica del Masnou
Edifici Centre. C/ de Josep Pujadas Truch, 1a, 2a planta. Telèfon 93 540 50 02
El Museu Municipal de Nàutica del Masnou està situat a l’edifici Centre, on també es troben ubicats diferents serveis del municipi. Al llarg de tots els anys de trajectòria s’hi han anat incorporant materials i documents, i s’ha incrementat el fons amb donacions que procedeixen majoritàriament de les famílies masnovines. L’any 1999, des de l’Ajuntament es va veure la necessitat de modernitzar-lo i ampliar l’espai de l’exposició permanent del centre i d’adequar-lo a les noves necessitats i a les ofertes culturals més actuals. En aquest sentit, per fer-lo més didàctic es va decidir traslladar la seu del Museu Municipal a la ubicació actual.
El Museu forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i està integrat a la Mar de Museus, una associació de museus marítims catalans creada per coordinar i unir esforços en la recerca, conservació i difusió del patrimoni marítim; o de l’Associació de Museus Marítims del Mediterrani, entre altres organitzacions.
Com també expliquen els seus responsables, “al centre es conserva el patrimoni cultural de la vila, i a l’exposició permanent es pot veure el llegat arqueològic i els importants testimonis del món marítim. Properament s’obrirà un nou àmbit expositiu on s’inclourà un audiovisual que explica la història del segle XX al Masnou “.
Entre les activitats que promou el centre, afegeixen, hi ha una visita guiada a l’exposició permanent, passejades per la vila amb diferents itineraris temàtics com “L’esplendor arquitectònica”, “Gent de mar i de terra”, “Els brogits de la indústria”,... i activitats didàctiques de ciències socials i naturals, de caràcter general i vinculades al Masnou i relacionades amb el món marítim.
En l’àmbit cultural, el Museu també destaca per la publicació de la revista d’història local Roca de Xeix i la convocatòria de la Beca de Recerca Local, de caràcter bianual.
Museu Municipal de Nàutica del Masnou
Edifici Centre. C/ de Josep Pujadas Truch, 1a, 2a planta. Telèfon 93 540 50 02
JO I PLATERO
De petit, a l’escola, van fer-me avorrir el “Platero y yo”, de Juan Ramón Jiménez, de tant de copiar-lo. Van passar uns quants anys fins que vaig tornar-lo a llegir, aquesta vegada apartant la mirada de la imposició, per voluntat pròpia. I avui puc afirmar, convençut, que és un dels meus llibres de capçalera, d’aquells que m’enduria a una illa deserta, que salvaria de la crema, que recomanaria com a prioritari.
En aquest volum un poeta extraordinari ens explica, amb delicades però contundents proses poètiques, les històries quotidianes de Platero, un ase platejat que sembla de cotó i que no és més que la projecció de l’ànima de l’escriptor sobre les meravelles dels éssers vius.
“¿Cómo era Platero?
Platero era pequeño, suave; tan blando por fuera que parecía que no tenía huesos, que era de algodón. Pero sus ojos, negros, eran como espejos de azabache –esa reluciente piedra negra–porque eran duros como dos escarabajos de cristal.”
Juan Ramón Jiménez va néixer a Moguer (Huelva) l’any 1881. De la seva biografia es destaca una predilecció especial per les arts, en especial la poesia i la pintura. Va escriure la seva obra cabdal, ‘Platero y yo’, entre 1907 i 1912 i va publicar-se el 1914. Aquesta passió per la poesia i la plàstica és evident en cada paraula, en cada frase, en cada paràgraf, en cada pàgina, en el conjunt d’un llibre que arriba al fons de l’ànima, amb alegria i melangia alhora. L’autor va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1956 i per aquest motiu, enguany, se’n commemora el cinquantenari i ha tornat a parlar-se d’una de les obres referencials de la literatura espanyola. D’altra banda, l’atorgament del Premi Nobel a Jiménez va ser uns pocs dies abans de què morís la seva estimada dona, Zenobia Camprubí, nascuda a la localitat maresmenca de Malgrat de Mar i companya inseparable del poeta, el qual va morir el 1958. Deixava una obra intensa en la que destaca el domini de les paraules i la musicalitat, així com la capacitat de transmetre al lector les sensacions més delicades i profundes.
“Platero sí conocía a la perra de la que le hablaba un día Juan Ramón, aunque ella no tenía nombre. Era sólo la de Lobato, el cazador, su amo. Platero la conocía bien porque la habían encontrado los dos muchas veces por el camino de los Llanos… Si platero tuviera buena memoria, sabría perfectamente de qué perra le hablaba su amo: de aquella dorada y blanca como el cielo de mayo cuando se pone el sol entre nubes”.
‘Platero y yo’ ens acosta petits fragments de la vida quotidiana en un entorn inimaginable avui en l’estressant situació actual, que ens parlen de la vida i de la mort, des de la sensibilitat, l’enyorança i la convicció que hi ha una transcendència de l’ànima en el sol fet d’existir (homes, animals, plantes… en definitiva, éssers vius), de ser actor encara que sigui per uns instants, només, en aquesta gran obra que anomenem existència.
“¡Qué bella le apareció al poeta la mañana! El sol bañaba de oro la tierra. Mariposas de mil colores jugaban por todas partes, entre las flores, por la casa –dentro, fuera–, en el manantial.
Juan Ramón se imaginaba que estaba dentro de un gran panal de luz, en el interior de una inmensa rosa encendida. Y escuchaba, feliz, el concierto maravilloso de los pájaros que le habian despertado”.
P.S.:
- És molt recomanable l’edició “Platero y yo de Juan Ramón Jiménez contado a los niños”, publicada per Edebé, a càrrec de Rosa Navarro Durán, amb il·lustracions de Francesc Rovira, de la qual n’he extret les cites d’aquest article.
- Molt probablement, si molts maltractadors d’animals, amb qui malauradament compartim la vida diària, s’haguessin llegit ‘Platero y yo’ i hi haguessin connectat, ho serien una mica menys.
En aquest volum un poeta extraordinari ens explica, amb delicades però contundents proses poètiques, les històries quotidianes de Platero, un ase platejat que sembla de cotó i que no és més que la projecció de l’ànima de l’escriptor sobre les meravelles dels éssers vius.
“¿Cómo era Platero?
Platero era pequeño, suave; tan blando por fuera que parecía que no tenía huesos, que era de algodón. Pero sus ojos, negros, eran como espejos de azabache –esa reluciente piedra negra–porque eran duros como dos escarabajos de cristal.”
Juan Ramón Jiménez va néixer a Moguer (Huelva) l’any 1881. De la seva biografia es destaca una predilecció especial per les arts, en especial la poesia i la pintura. Va escriure la seva obra cabdal, ‘Platero y yo’, entre 1907 i 1912 i va publicar-se el 1914. Aquesta passió per la poesia i la plàstica és evident en cada paraula, en cada frase, en cada paràgraf, en cada pàgina, en el conjunt d’un llibre que arriba al fons de l’ànima, amb alegria i melangia alhora. L’autor va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1956 i per aquest motiu, enguany, se’n commemora el cinquantenari i ha tornat a parlar-se d’una de les obres referencials de la literatura espanyola. D’altra banda, l’atorgament del Premi Nobel a Jiménez va ser uns pocs dies abans de què morís la seva estimada dona, Zenobia Camprubí, nascuda a la localitat maresmenca de Malgrat de Mar i companya inseparable del poeta, el qual va morir el 1958. Deixava una obra intensa en la que destaca el domini de les paraules i la musicalitat, així com la capacitat de transmetre al lector les sensacions més delicades i profundes.
“Platero sí conocía a la perra de la que le hablaba un día Juan Ramón, aunque ella no tenía nombre. Era sólo la de Lobato, el cazador, su amo. Platero la conocía bien porque la habían encontrado los dos muchas veces por el camino de los Llanos… Si platero tuviera buena memoria, sabría perfectamente de qué perra le hablaba su amo: de aquella dorada y blanca como el cielo de mayo cuando se pone el sol entre nubes”.
‘Platero y yo’ ens acosta petits fragments de la vida quotidiana en un entorn inimaginable avui en l’estressant situació actual, que ens parlen de la vida i de la mort, des de la sensibilitat, l’enyorança i la convicció que hi ha una transcendència de l’ànima en el sol fet d’existir (homes, animals, plantes… en definitiva, éssers vius), de ser actor encara que sigui per uns instants, només, en aquesta gran obra que anomenem existència.
“¡Qué bella le apareció al poeta la mañana! El sol bañaba de oro la tierra. Mariposas de mil colores jugaban por todas partes, entre las flores, por la casa –dentro, fuera–, en el manantial.
Juan Ramón se imaginaba que estaba dentro de un gran panal de luz, en el interior de una inmensa rosa encendida. Y escuchaba, feliz, el concierto maravilloso de los pájaros que le habian despertado”.
P.S.:
- És molt recomanable l’edició “Platero y yo de Juan Ramón Jiménez contado a los niños”, publicada per Edebé, a càrrec de Rosa Navarro Durán, amb il·lustracions de Francesc Rovira, de la qual n’he extret les cites d’aquest article.
- Molt probablement, si molts maltractadors d’animals, amb qui malauradament compartim la vida diària, s’haguessin llegit ‘Platero y yo’ i hi haguessin connectat, ho serien una mica menys.
TOTS SOM IMMIGRANTS
El tema de la immigració és una patata calenta que rellisca a les mans de tothom, però a l’hora de la veritat ningú acaba per resoldre el problema, que és del que finalment es tractaria per a benefici de tots plegats. A banda dels nombrosos mecanismes d’adaptació que cal tenir per acollir gent provinent d’altres cultures i fomentar el seu encaix, sembla evident que també s’ha de treballar per resoldre moltes de les problemàtiques que tenen al seu país d’origen, fomentant un desenvolupament que no els obligui a haver de deixar la seva terra. Fins el dia que l’home no concebi el món com un paquet global en el qual es respecten les peculiaritats, no es resoldran aquests moviments migratoris incontrolats. Els presumptes guardians de l’ordre munidal, que no s’estan d’anar on calgui, quan s’afecta els seus interessos, podrien arreglar moltes d’aquestes situacions de manera força ràpida. Però, els interessa? L’arribada massiva d’immigrants, per tots els espais posibles, només acaba de donar la raó a aquella vella premissa de les esquerres de què vivim en un món molt mal repartit. Amb els diners d’uns pocs –uns pocs que viuen en la superabundància i l’excés– es resoldria el mal de molts. Però dir això és parlar d’utopies que probablement desestabilitzarien un sistema que permet, a uns pocs també proporcionalment als que no tenen ni els mínims, no ho oblidem, anar tirant. La solució tampoc no està en mans de les classes populars, que prou feina tenen per arribar a final de mes, tot i que també una actitud solidària individual ja és un important primer pas. Com també és molt comprensible voler deixar enrere la misèria i aspirar a una vida millor. Al final, el que es tracta és d’ assumir que el planeta que compartim és de tots plegats, que les fronteres que s’han creat són un discutible mecanisme de supervivència de l’home i una mostra de la seva neurosi com a espècie.
REFLEXIONS SOBRE L'AIGUA
L’aigua,
un bé cada vegada
més necessari
La campanya que dura des de finals de juliol fins al mes de desembre i que han impulsat els municipis d’Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Teià i Vilassar de Mar, amb Sorea i Aigües de Vilassar de Mar, sota el títol de ‘L’aigua és vida. Conservem-la!’, té com a objectiu conscienciar la població de la necessitat que hi ha de consumir el líquid element i fer-ho sense malgastar-lo de manera indiscriminada, d’una forma responsable. Sovint no ens adonem de la importància d’arreglar l’aixeta que degota, o de deixar córrer l’aigua mentre ens rentem les dents, per exemple. Són petites accions que agafades en conjunt donen un resultat molt preocupant, en un món en el qual hi ha persones que han de caminar quilòmetres per anar a omplir galledes en un pou, per exemple. Vivim en una societat de superabundància, mentre d’altres no tenen ni els mínims. Accions com aquestes tornen a incidir en el fet que actuant poc, entre tots, podem acabar aconseguint molt. Els ajuntaments ens ho han volgut recordar, ara cal que nosaltres posem en pràctica, individualment, aquestes recomanacions.
un bé cada vegada
més necessari
La campanya que dura des de finals de juliol fins al mes de desembre i que han impulsat els municipis d’Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Teià i Vilassar de Mar, amb Sorea i Aigües de Vilassar de Mar, sota el títol de ‘L’aigua és vida. Conservem-la!’, té com a objectiu conscienciar la població de la necessitat que hi ha de consumir el líquid element i fer-ho sense malgastar-lo de manera indiscriminada, d’una forma responsable. Sovint no ens adonem de la importància d’arreglar l’aixeta que degota, o de deixar córrer l’aigua mentre ens rentem les dents, per exemple. Són petites accions que agafades en conjunt donen un resultat molt preocupant, en un món en el qual hi ha persones que han de caminar quilòmetres per anar a omplir galledes en un pou, per exemple. Vivim en una societat de superabundància, mentre d’altres no tenen ni els mínims. Accions com aquestes tornen a incidir en el fet que actuant poc, entre tots, podem acabar aconseguint molt. Els ajuntaments ens ho han volgut recordar, ara cal que nosaltres posem en pràctica, individualment, aquestes recomanacions.
'MEMORIA DE DONA'
Sisena edició
del premi literari
‘Memòria de dona’
Hi ha certàmens literaris que omplen buits. I aquest és el cas del premi ‘Memòria de dona’, convocat per l’Ajuntament de Cabrera de Mar, des de les seves regidories de Serveis Socials i de Cultura. El tema que tracta el concurs és el d’un relat d’una vivència real, autobiogràfica o no, on la protagonista sigui una dona. Enguany tornen a convocar una nova edició i ja en van sis d’ençà que va crear-se. Hi poden participar obres inèdites i escrites en català o castellà, de persones residents al Maresme, homes o dones, sense cap límit d’edat. Els treballs, d’altra banda, han de tenir una extensió mínima de 2 DIN A-4 i una màxima de 10, i el termini és fins al 24 de novembre. S’atorguen diversos premis en metàl·lic i es publiquen els premiats, que darrerament van sortir en forma de llibre recopilatori de les cinc primeres edicions. Pot sol·licitar-se les bases completes a l’Ajuntament cabrerenc i el veredicte amb els guanyadors es farà públic el proper 22 de desembre. Una oportunitat indubtable per escriure i ajudar a confegir un fons de vivències que poden ser molt interessants de seguir per mitjà de la lectura.
del premi literari
‘Memòria de dona’
Hi ha certàmens literaris que omplen buits. I aquest és el cas del premi ‘Memòria de dona’, convocat per l’Ajuntament de Cabrera de Mar, des de les seves regidories de Serveis Socials i de Cultura. El tema que tracta el concurs és el d’un relat d’una vivència real, autobiogràfica o no, on la protagonista sigui una dona. Enguany tornen a convocar una nova edició i ja en van sis d’ençà que va crear-se. Hi poden participar obres inèdites i escrites en català o castellà, de persones residents al Maresme, homes o dones, sense cap límit d’edat. Els treballs, d’altra banda, han de tenir una extensió mínima de 2 DIN A-4 i una màxima de 10, i el termini és fins al 24 de novembre. S’atorguen diversos premis en metàl·lic i es publiquen els premiats, que darrerament van sortir en forma de llibre recopilatori de les cinc primeres edicions. Pot sol·licitar-se les bases completes a l’Ajuntament cabrerenc i el veredicte amb els guanyadors es farà públic el proper 22 de desembre. Una oportunitat indubtable per escriure i ajudar a confegir un fons de vivències que poden ser molt interessants de seguir per mitjà de la lectura.
viernes, julio 21, 2006
ESCRIPTURES DIGITALS
El nou projecte ESCRIPTURES DIGITALS amplia el radi d'acció d'aquest bloc.
A partir d'ara, doncs, existeixen a la xarxa:
- EL QUADERN D'ALBERT CALLS (quaderndecalls.blogspot.com), amb les meves reflexions polièdriques habituals.
- EL GÒLEM (elgolem-ed. blogspot.com), un bloc que inclourà textos d'altres autors, en clau de revista literària.
- ELS LLIBRES DE PROA PREMIÂ (proallibrespremia-ed.blogspot.com), amb comentaris de llibres i notícies d'aquesta nostra-vostra llibreria cultural, amb més de 10 anys de vida ja. També serà l'espai en el qual anunciarem actes, ofertes i propostes. Seguiu-lo de prop!
A poc a poc aniré donant vida a aquests nous espais, pel que compto amb el vostre ajut.
A partir d'ara, doncs, existeixen a la xarxa:
- EL QUADERN D'ALBERT CALLS (quaderndecalls.blogspot.com), amb les meves reflexions polièdriques habituals.
- EL GÒLEM (elgolem-ed. blogspot.com), un bloc que inclourà textos d'altres autors, en clau de revista literària.
- ELS LLIBRES DE PROA PREMIÂ (proallibrespremia-ed.blogspot.com), amb comentaris de llibres i notícies d'aquesta nostra-vostra llibreria cultural, amb més de 10 anys de vida ja. També serà l'espai en el qual anunciarem actes, ofertes i propostes. Seguiu-lo de prop!
A poc a poc aniré donant vida a aquests nous espais, pel que compto amb el vostre ajut.
ESPECIES PERILLOSES A LES NOSTRES AIGUES
La Generalitat ha tornat a impulsar, aquest estiu, una suggerent campanya per evitar la brutícia al mar. Sota el títol “Les espècies més perilloses del Mediterrani” ens presenten uns curiosos personatges que tots coneixem: la garrafa de plàstic, el bric, les puntes de cigarretes, la bossa de paper, la llauna, el tap d’ampolla o les anelles de plàstic, entre d’altres. L’objectiu és recordar-nos un ecosistema amenaçat pels efectes de la presència humana, atès que acull la meitat de la població catalana, a més de la major part del turisme que visita Catalunya.
La brutícia que aboquem al mar es reparteix entre la platja i l’aigua, però va a parar especialment al fons marí. Els seus efectes són terribles per a la fauna i la flora del litoral. La vida d’aquests residus és de molts anys i amb uns pocs esforços podem evitar la seva propagació. Fer-ho és cosa de tots.
La brutícia que aboquem al mar es reparteix entre la platja i l’aigua, però va a parar especialment al fons marí. Els seus efectes són terribles per a la fauna i la flora del litoral. La vida d’aquests residus és de molts anys i amb uns pocs esforços podem evitar la seva propagació. Fer-ho és cosa de tots.
miércoles, julio 19, 2006
LA VIDA NEORURAL
Les ecoaldees són la gran esperança de l'anarquisme.
La democràcia ha fracassat.
La societat en la que vivim, entesa com un projecte global, és un gran abocador.
L'hedonisme campa com a única alternativa vital.
No cal buscar cap Apocalipsi, som nosaltres mateixos.
La democràcia ha fracassat.
La societat en la que vivim, entesa com un projecte global, és un gran abocador.
L'hedonisme campa com a única alternativa vital.
No cal buscar cap Apocalipsi, som nosaltres mateixos.
LA MALA EDUCACIO
Hem deixat créixer generacions de maleducats i prepotents, alguns des de l'analfabetisme funcional, però molts d'altres generats a les escoles, instituts, universitats i en especial a les mateixes famílies, que en són les principals responsables. Aquesta manca de respecte i prepotència que té gent molt jove, que encara no ha sortit del niu, ja està passant factura.
Potser encara no es veu, però en uns pocs anys...
Potser encara no es veu, però en uns pocs anys...
CONTRA EL CATASTROFISME...
... només hi ha l'esperança.
Al cap i a la fi quan es tanca la llum roman el silenci de les veus perdudes en el temps.
Al cap i a la fi quan es tanca la llum roman el silenci de les veus perdudes en el temps.
DE POMES PODRIDES
Tothom es creu en possessió de la veritat, però la veritable veritat és que no hi ha res de cert, que tot plegat és profundament fràgil.
IN MEMORIAM PAQUITO CHOCOLATERO
Fa 70 anys i un dia que Francisco Franco es va alçar.
En treuen uns per posar-ne uns altres, l'esclavatge perdura de diverses formes...
Espanya continua sent un país de toreros, putes, analfabets i especuladors.
En treuen uns per posar-ne uns altres, l'esclavatge perdura de diverses formes...
Espanya continua sent un país de toreros, putes, analfabets i especuladors.
LLIBERTAT D'EXPRESSIO
Gent que s'intitula d'esquerres crea mitjans de comunicació locals amb sous "galàctics" per als que els coordinen. Després resulta que no hi ha diners per fer la programació.
Això que és un fet real al Maresme és una vergonya més que afegir al circ quotidià.
D'altres característiques laborals de la classe política i perifèrics demostren que no viuen tan malament, encara que ens plorin de forma constant.
Això que és un fet real al Maresme és una vergonya més que afegir al circ quotidià.
D'altres característiques laborals de la classe política i perifèrics demostren que no viuen tan malament, encara que ens plorin de forma constant.
DE PROJECTES
L'existència és un projecte individual, amb necessitat dels altres. Tot i així, per si de cas, el millor és comptar amb un mateix, d'entrada.
viernes, julio 14, 2006
RUTES PER DESCOBRIR SANT VICENÇ
El Maresme és una comarca amb pobles carregats d’interessants propostes. Molts maresmencs, ben segur, no s’han aturat a intentar descobrir les que amaguen els municipis veïns, o fins i tot els seus propis. Per sort, des de les institucions tenen a bé de recordar-nos-ho de tant en tant. En aquesta línia d’actuacions, Sant Vicenç de Montalt ha presentat tres rutes per informar a qui estigui interessant dels múltiples aspectes que amaga aquesta localitat. S’apleguen en un pràctic tríptic, amb dades i mapa de situació, pensat per a dur en la butxaca i fer itinerari. La Regidoria de Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament, tal com expliquen, va donar suport a la iniciativa i es van organitzar tres grups de treball que han fet realitat tres rutes per Sant Vicenç de Montalt, en les quals es pot passejar, anar amb bici, fer excursions o solament gaudir de la natura i del paisatge. Més al detall, es proposa una ruta pel centre històric, passant pels carrers més emblemàtics, masies i cases senyorials; conèixer Sant Vicenç i el seu entorn, per descobrir les zones verdes i boscoses que envolten el municipi; i finalment un itinerari d’alocs, que vol ser una reivindicació per conscienciar de la importància de les rieres de la comarca com a element d’equilibri de la vegetació i en els ecosistemes, com també apunten els promotors d’aquesta iniciativa. Una proposta senzilla però carregada de futur. Interessant per prendre’n nota.
LA TORRE OSCURA, DE KING
LLIBRES
‘La torre oscura’,
d’Stephen King
Plaza y Janés
Poques propostes literàries arriben a assolir una magnitud com aquesta. Els set volums de la sèrie ‘La torre oscura’, d’Stephen King, són un treball de més d’una vintena d’anys, que entrelliga els universos literaris de fantasia i terror d’un autor que és un referent de la literaura popular mundial. No fa massa ha arribat la traducció, al castellà, del darrer volum, en un moment en el qual s’està a punt de reeditar el primer, revisat i ampliat. La trama narrativa explica la història d’un pistoler, Roland Deschain, que viu en un món diferent del nostre, però que alhora hi està en connexió. La seva obsessió és trobar la torre oscura, cosa que li permetrà salvar el seu univers, en el que es va perdent la memòria, com si algun poder ocult interactués. Roland és un pistoler, però també una persona dotada de poders màgics, alguns dels quals li permeten connectar amb d’altres que han viscut a la Terra i controlar-les des de la seva ment. També, viatjar per móns paral·lels, mentre va trobant companys que evidencien el paral·lelisme d’aquestes obres amb ‘El senyor dels anells’ o les noveles de cavallers, però amb la modernitat fantàstica d’un autor de masses del segle XX. D’altra banda, les accions del personatge Roland estan marcades pel destí i el porten a una espiral de situacions fantàstiques, en la seva recerca, que enganxen des de la primera pàgina. És bo començar a llegir aquesta sèrie des del principi, tot i que tampoc és obligat. Cal, a més, agafar-s’ho amb calma, donen lectura i entreteniment per a un llarg temps.
‘La torre oscura’,
d’Stephen King
Plaza y Janés
Poques propostes literàries arriben a assolir una magnitud com aquesta. Els set volums de la sèrie ‘La torre oscura’, d’Stephen King, són un treball de més d’una vintena d’anys, que entrelliga els universos literaris de fantasia i terror d’un autor que és un referent de la literaura popular mundial. No fa massa ha arribat la traducció, al castellà, del darrer volum, en un moment en el qual s’està a punt de reeditar el primer, revisat i ampliat. La trama narrativa explica la història d’un pistoler, Roland Deschain, que viu en un món diferent del nostre, però que alhora hi està en connexió. La seva obsessió és trobar la torre oscura, cosa que li permetrà salvar el seu univers, en el que es va perdent la memòria, com si algun poder ocult interactués. Roland és un pistoler, però també una persona dotada de poders màgics, alguns dels quals li permeten connectar amb d’altres que han viscut a la Terra i controlar-les des de la seva ment. També, viatjar per móns paral·lels, mentre va trobant companys que evidencien el paral·lelisme d’aquestes obres amb ‘El senyor dels anells’ o les noveles de cavallers, però amb la modernitat fantàstica d’un autor de masses del segle XX. D’altra banda, les accions del personatge Roland estan marcades pel destí i el porten a una espiral de situacions fantàstiques, en la seva recerca, que enganxen des de la primera pàgina. És bo començar a llegir aquesta sèrie des del principi, tot i que tampoc és obligat. Cal, a més, agafar-s’ho amb calma, donen lectura i entreteniment per a un llarg temps.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
