PREMIS BUTACA

Els premis Butaca inicien una nova etapa que en permet l’ampliació en un marc geogràfic més gran, cosa que demostra la consolidació d’uns guardons que catapultaven el nom de Premià de Mar i de la comarca arreu de Catalunya. L’acord subscrit entre la Diputació de Barcelona, l’Associació Premis Butaca i l’Ajuntament de Premià de Mar dota aquesta iniciativa cultural de noves ales que permetran accedir a més públic. A més, un dels objectius fonamentals que es plantegen és aconseguir l’increment de la participació dels espectadors de teatre i cinema de Catalunya a través del sistema de votació. Tot i així, malauradament, es perd una de les iniciatives culturals que donaven més projecció al Maresme i que el posaven en el punt de mira dels mitjans per aspectes d’interès popular com són el teatre i el cinema que es fa a Catalunya. Cal valorar, però, molt positivament els anys d’esforços que han donat com a resultat una proposta consolidada, fruit de l’esforç dels organitzadors, però també lamentar la part de pèrdua, atès que Premià de Mar solament podrà organitzar-los cada tres anys.

TELEVISIO DE MATARO I LA TDT

El passat dijous 22 de juny va fer-se públic que l’emissora local TVMataró obtenia una de les dues llicències privades de Televisió Digital Terrestre en l’àmbit del Maresme. L’altra era per a Maresme TV. Televisió de Mataró, per la seva banda, emissora degana a la comarca del Maresme, va iniciar la seva tasca l’any 1984 i compta amb una dilatada trajectòria que va situar-la en quart lloc de les propostes presentades a la TDT.
Lluís Lligonya, director de TV Mataró, ha valorat molt positivament la concessió: “D’alguna manera prova que hem fet els deures”. També afegeix que “és un reconeixement implícit a la nostra tasca durant aquesta vintena d’anys. No en va es demanava poder demostrar arrelament a la població; en el nostre cas, més d’un centenar de cartes d’entitats demostraven el reconeixement que tenim a tot Mataró”.
Però el calendari de l’apagada analògica tot just comença ara. A Espanya es preveu per al 2010 i a Catalunya, uns dos anys abans. Però, quin és el repte que es proposa TV Mataró? Lligonya apunta: “que els continguts, quan s’arribi a tota la comarca, siguin de tota la comarca”. TV Mataró, actualment, tot i donar molt servei a pobles del Maresme, no té un desplegament ple. En aquest sentit, també es tractaria “d’equilibrar el contingut informatiu que donem de Mataró i el del Maresme”. Per donar una referència, Lligonya explica també que ara es poden arribar a fer 11 debats de poblacions de la comarca, quan hi ha una trentena de pobles. Amb la implantació de la TDT aquesta ampliació informativa “es notaria”.

UNA SOCIETAT QUE FOMENTA LES ADDICCIONS

Vivim en una societat en la qual és fàcil caure en les addiccions, en especial els adolescents i altres col·lectius, probablement per causes molt diverses com són determinades situacions de soledat personal, el desmembrament de la família o l’angoixa creada per nivells de vida cada vegada més exigents. D’altra banda, l’addicció al joc, a Internet o al mòbil, pot desembocar en patologies serioses, cosa que ha preocupat a les institucions responsables de la nostra salut. Amb l’objectiu de combatre les addiccions des del primer símptoma, s’ha creat un programa pilot que impulsen la Generalitat, el Consorci Sanitari del Maresme i el Grup Peralada-Casinos de Catalunya. Preveu desenvolupar programes de prevenció i detecció per poder combatre aquestes malalties. A més, la iniciativa, pel seu caràcter pioner, tindrà incidència en el conjunt del mapa sanitari català, estenent-se al territori. Una inversió en investigació sanitària que aportarà uns resultats molt útils i necessaris en la lluita contra les addiccions.

LA TORRE OSCURA

Excel·lent sèrie, en set volums, d'Stephen King. S'ha d'anar llegint a poc a poc perquè dóna per molt. Ell va tardar 23 anys en escriure-la. El cavaller Rolando viatgja a la recerca d'una torre per salvar el seu món. En el rerefons el Ka (el destí) i el Ka-tet (les persones amb qui et creues en el teu destí). Un tapís monumental, un llibre de llibres.

EL ZILBALDONE

La necessitat de la llibreta total,
el quadern de notes polièdric,
el caos endreçat,
les idees, els poemes,
els relats, els aforismes,
els retalls de premsa,
les imatges,
els consells,
les persones...

Un quadern que et trasllada a l'altra banda del mirall.

VA DE SEGURETAT

Llegeixo alguns dels consells que difon la policia local per millorar la seguretat a la nostra casa, especialment en aquestes dates en què solem marxar de vacances. Es tracta de coses senzilles que normalment no fem i que poden ser-nos molt útils en els temps que corren. Malgrat l’esforç indubtable de les forces policials, la delinqüència és una Hidra amb molts de caps, que sempre acaba reneixent. I la inseguretat, en els darrers temps, és un tema que ens preocupa molt a tots plegats i que té, hores d’ara, una dimensió pública prou important i preocupant. Entre d’altres accions, es recomanen les següents: procurar que els accessos a la llar reuneixin unes mínimes condicions de seguretat; tancar sempre amb clau; si es perden aquestes, canviar els panys; procurar no deixar objectes de valor ni gaires diners en efectiu; evitar difondre que no hi sereu; deixar roba estesa a l’estenedor o no enregistrar, en el contestador automàtic, cap missatge que pugui donar a entendre que sou fora, entre d’altres propostes. Són petites accions a les quals no prestem atenció i que poden ser claus en uns moments en els quals és bo preocupar-se, encara que només sigui per precaució. Informar-se una mica més i posar els consells en pràctica ben segur que és una bona inversió, com ens recorden els responsables de la nostra seguretat per aquestes dates i molts, malauradament, opten per no fer-los cas.

LA FIRA DEL CANTIR

És un dels punts de trobada més interessants de l’estiu a la nostra comarca. No en va convoca, any rere any i com a públic, un gran nombre de persones de les més diverses procedències. La Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa d’Argentona, més coneguda popularment com “Fira del càntir”, se celebrarà els propers dies 4, 5 i 6 d’agost en els carrers del centre d’aquesta emblemàtica localitat del Baix Maresme. Segons han explicat els organitzadors d’aquesta inicativa, s’hi podran trobar un total de 83 terrissaires, que com és habitual, donaran a conèixer i vendre al públic les seves produccions de ceràmica. Estaran repartits en ceramistes de creació, terrissaires o reproductors de ceràmica antiga, entre d’altres àmbits. Aquesta edició, d’altra banda, serà la que tindrà més representants estrangers: 19 sobre el total. Representaran un ampli ventall de països com França, Portugal, Bèlgica, Algèria, Tunísia, Rússia, Grècia i Sèrbia. Una fira aquesta que es consolida, amb 56 edicions, com la més important d’Espanya, a la qual cal afegir nombroses accions culturals paral·lels que acaben de completar el programa: exposicions, tallers, demostracions de ceràmica tradicional, debats i xerrades o la 2a Mostra de Cinema i Vídeo sobre Ceràmica, entre d’altres. Una proposta plena d’activitats suggerents per a no perdre-se-la.

LITERATURES SOBRE LA GUERRA CIVIL

En el 70 aniversari de la Guerra Civil Espanyola, l’editorial Cátedra destaca un interessant catàleg d’obres dins la seva col·lecció Letras Hispánicas. És un bon pou en el qual abeurar-se per conèixer aquest ampli i sinuós tema, i s’hi pot trobar una interessant oferta en diversos gèneres literaris. Poetes com Luís Cernuda (“Las Nubes. Desolación de la Quimera”), León Felipe (“Ganarás la luz”) o Miguel Hernández (“Viento del pueblo”) hi tenen obres publicades, que demostren amb escreix el conflicte profund, humà i espiritual que va suposar aquesta lluita fratricida. En l’apartat de la narrativa títols com “La cabeza del cordero”, de Francisco Ayala, “La calle de Valverde”, de Max Aub, “Saúl ante Samuel”, de Juan Benet, la cèlebre “La colmena”, de Camilo José Cela i “Cuentos”, d’Ignacio Aldecoa. I per a lectors a qui agradi el gènere teatral, les obres de Rafael Alberti, “De un momento a otro. El adefesio”, o de José Sanchis Sinisterra, “Terror y miseria en el primer franquismo”. Un tast de llibres molt variat que ajuda a donar-nos una visió del trasbalsament que va suposar la Guerra Civil i l’impacte que va causar en la societat espanyola. També, algunes de les millors pàgines escrites en la literatura castellana que han deixat empremtes inoblidables.

PRENDRE PARTIT

El personatge del còmic "Las 7 vida del gavilán" ha de decidir entre viure ofegat pels remordiments de l'acció errònia o dedicar la seva existència als desfavorits.

És la definició més exacta que he trobat de l'heroi.

LA PERVERSITAT

Som éssers perversos
per natura.

I això no ho podem evitar.

ELS EXTREMS

Curiosament els dos polítics més interessants de Cabrera són d'ideologies contraposades.
Un és en Carles Rocabert (ERC), amb dos mandats a les espatlles, molta experiència i els "amics i enemics" propis d'una tasca molt fructífera per al poble, però que ha ferit alguns dels lobbys habituals. L'altre és en Josep Durà (PPC): no té l'experiència de govern, però sí una extraordinària rauxa que és necessària i envejable i que probablement, algun dia, trobarà la canalització en tasques de govern, mentre descobreix les diferències entre reivindicar i haver de decidir.

Al mig d'aquests dos extrems, la resta.

HI HA ALTRES MONS I ALTRES VIDES...

Hi ha altres mons i altres vides
i som esclaus de presons neuròtiques.

DUNES A LA PLATJA DE CABRERA

Cada dia em tiro a l'aigua davant les noves dunes que han fet a la platja de Cabrera.
Uns moments únics de contacte
amb el líquid amniòtic.

L'olor de les paelles i del peix fregit em contacten amb la normalitat del que anomenem món real.

CATALUNYA - ESPANYA

No hi ha diàleg amb la gent d'Espanya,
ells no en volen.

ANAR FENT...

Com diu en Josep Pla i ens recorda en Martí Rosselló a la seva cèlebre novel·la 'Anna K', la vida consisteix solament en anar fent.

Una veritat com un temple!

ALTA CUINA

Entre el que cuina en Ferran Adrià i el Frankfurt de la Plaça Santa Anna hi ha una distància que només marquen la ment i la butxaca, no l'estómac.
Qui no ha gaudit plaers infinits amb la salsitxa mil·lenària i la mostassa?

HI HA TANTES COSES BONES AL MON...

Hi ha tantes coses bones al món que un s'estranya que el gestionin uns fills de puta tan grans com som alguns representants de la raça humana.

L'altre dia, mirant a la tele un projecte d'enviar coets a l'espai, vaig pensar que era millor que no poguem sortir massa lluny. Allà on arribem ben segur que exterminarem el que trobem.

FINURES DEL PENSAMENT IL.LUSTRAT

"Los genios no surgen del perfume burgués, sino del hedor del prostíbulo".

"Puedes reconocer fácilmente a los artistas mediocres: viven en grandes casas".

Extret de: 'El señor Donhostia', de Carlos R. Pavón.
II Premio Café Món. La bolsa de pipas. Colección La guantera.

MES PER AL MEDI AMBIENT A CABRERA

‘Menys és més’, campanya a Cabrera
per a la prevenció de residus

Després de la implantació de la Deixalleria mòbil, compartida amb els municipis de Vilassar de Mar i Cabrils, la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cabrera de mar, amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, ha promogut la campanya cívica ‘Menys és més’. Aquesta nova proposta es planteja l’objectiu de prevenir els residus municipals, alhora que vol conscienciar a la població que cal adoptar mesures i accions que impliquin la reducció, en origen, de la producció de deixalles.
Aquesta nova campanya d’interès per al medi ambient dona a conèixer, en primer lloc, la problemàtica ambiental que representa la gran quantitat d’escombraries que es produeixen a Catalunya. En aquest sentit, es proposen un seguit de consells útils que permeten la prevenció de residus. Pot fer-se, doncs, reduint la seva producció (intentant estalviar envasos, embalatges i embolcalls d’un sol ús), o bé amb la seva reutilització (fent servir els pots buits de vidre per guardar-hi coses, etc.).
Per fer arribar la campanya ‘Menys és més’ a la ciutadania s’han imprès tres models de tríptics informatius, amb propostes de com fer menys deixalles a la llar, el comerç i l’oficina. Es complementa amb manuals de prevenció per a l’administració municipal i per al professorat de les escoles, amb fitxes didàctiques per ensenyar i conscienciar als alumnes. Finalment, una altra acció de la campanya és la distribució de bosses de compra i bosses per al pa de cotó natural, així com de gots reutilitzables per a les festes populars, amb l’eslògan de la campanya imprès. Tot plegat, amb l’objectiu d’aconseguir un medi ambient millor des de la senzilla aportació personal diària.

'KETCHUP', DE XAVIER GUAL

NOSALTRES, ELS VENÇUTS

Hi ha autors que escriuen per a la transformació personal. D’altres, ho fan solament per seduir el lector amb la seva història. Aquesta afirmació, robada a Stephen King, em serveix per marcar els límits entre la novel·la ‘Ketchup’ (Columna, 2006), de Xavier Gual i moltes d’altres que es conformen solament amb entretenir el personal.
Els personatges de ‘Ketchup’ són un reflex del fracàs del sistema que hem creat: éssers marginals com en Miki –es diu veritablement Miguel Hernández-, en Sapo, en Vinagre o la Sandra, s’arrosseguen per la duresa del dia a dia en un món desintegrat. La seva lluita passa per trobar feina en un entorn on l’ascensor social està avariat ja fa temps, el moviment psicotròpic pels barris urbans i deshumanitzats, la cultura dels supermercats, la gastronomia “brossa” dels McDonald’s, les relacions perilloses amb la ultradreta, el tràfic de droga, la inutilitat dels polítics, la pornografia i el desencís col·lectiu. Són uns joves que no saben el que volen, que viuen en coordenades diferents d’un sistema que no ofereix gairebé possibilitats per tirar cap endavant.
‘Ketchup’ és una novel·la generacional, dels joves que ara tenen entre 15 i 20 anys. Ens alerta de la manca de valors, del present i d’un futur que no existeix, de la recerca de la llibertat impossible o solament abastable en la mort, perquè la vida et dóna molt poques oportunitats o cap.
En Xavier Gual, escriptor i periodista vinculat al Maresme, ha escrit aquesta obra arriscant-se, amb un procés intens de redacció i més llarg, encara, per donar-li sortida, perquè ha fet un treball fresc i diferent. I això, no ens enganyem, avui no es porta.
La novel·la, a més, obliga el lector a caminar per registres durs: monòlegs, diàlegs i contrapunts múltiples en un reflex existencial d’aquesta paranoia quotidiana que ens hem d’engolir sense respirar. A poc a poc, la trama narrativa porta cap a un final potser previsible, però contundent i immillorable, que entra a les venes com un xut d’adrenalina i reivindica que la societat va pel mal camí. ‘Ketchup’ ens recorda, a pèl, sense condó, que vivim en un món de deixalles que no es poden reciclar. Els seus personatges, reals, arquetípics, són el clam que tot plegat demana un gran canvi. L’educació, com es proclama al final, és una de les grans claus per a la salvació col·lectiva.