La necessitat de la llibreta total,
el quadern de notes polièdric,
el caos endreçat,
les idees, els poemes,
els relats, els aforismes,
els retalls de premsa,
les imatges,
els consells,
les persones...
Un quadern que et trasllada a l'altra banda del mirall.
viernes, julio 07, 2006
VA DE SEGURETAT
Llegeixo alguns dels consells que difon la policia local per millorar la seguretat a la nostra casa, especialment en aquestes dates en què solem marxar de vacances. Es tracta de coses senzilles que normalment no fem i que poden ser-nos molt útils en els temps que corren. Malgrat l’esforç indubtable de les forces policials, la delinqüència és una Hidra amb molts de caps, que sempre acaba reneixent. I la inseguretat, en els darrers temps, és un tema que ens preocupa molt a tots plegats i que té, hores d’ara, una dimensió pública prou important i preocupant. Entre d’altres accions, es recomanen les següents: procurar que els accessos a la llar reuneixin unes mínimes condicions de seguretat; tancar sempre amb clau; si es perden aquestes, canviar els panys; procurar no deixar objectes de valor ni gaires diners en efectiu; evitar difondre que no hi sereu; deixar roba estesa a l’estenedor o no enregistrar, en el contestador automàtic, cap missatge que pugui donar a entendre que sou fora, entre d’altres propostes. Són petites accions a les quals no prestem atenció i que poden ser claus en uns moments en els quals és bo preocupar-se, encara que només sigui per precaució. Informar-se una mica més i posar els consells en pràctica ben segur que és una bona inversió, com ens recorden els responsables de la nostra seguretat per aquestes dates i molts, malauradament, opten per no fer-los cas.
LA FIRA DEL CANTIR
És un dels punts de trobada més interessants de l’estiu a la nostra comarca. No en va convoca, any rere any i com a públic, un gran nombre de persones de les més diverses procedències. La Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa d’Argentona, més coneguda popularment com “Fira del càntir”, se celebrarà els propers dies 4, 5 i 6 d’agost en els carrers del centre d’aquesta emblemàtica localitat del Baix Maresme. Segons han explicat els organitzadors d’aquesta inicativa, s’hi podran trobar un total de 83 terrissaires, que com és habitual, donaran a conèixer i vendre al públic les seves produccions de ceràmica. Estaran repartits en ceramistes de creació, terrissaires o reproductors de ceràmica antiga, entre d’altres àmbits. Aquesta edició, d’altra banda, serà la que tindrà més representants estrangers: 19 sobre el total. Representaran un ampli ventall de països com França, Portugal, Bèlgica, Algèria, Tunísia, Rússia, Grècia i Sèrbia. Una fira aquesta que es consolida, amb 56 edicions, com la més important d’Espanya, a la qual cal afegir nombroses accions culturals paral·lels que acaben de completar el programa: exposicions, tallers, demostracions de ceràmica tradicional, debats i xerrades o la 2a Mostra de Cinema i Vídeo sobre Ceràmica, entre d’altres. Una proposta plena d’activitats suggerents per a no perdre-se-la.
LITERATURES SOBRE LA GUERRA CIVIL
En el 70 aniversari de la Guerra Civil Espanyola, l’editorial Cátedra destaca un interessant catàleg d’obres dins la seva col·lecció Letras Hispánicas. És un bon pou en el qual abeurar-se per conèixer aquest ampli i sinuós tema, i s’hi pot trobar una interessant oferta en diversos gèneres literaris. Poetes com Luís Cernuda (“Las Nubes. Desolación de la Quimera”), León Felipe (“Ganarás la luz”) o Miguel Hernández (“Viento del pueblo”) hi tenen obres publicades, que demostren amb escreix el conflicte profund, humà i espiritual que va suposar aquesta lluita fratricida. En l’apartat de la narrativa títols com “La cabeza del cordero”, de Francisco Ayala, “La calle de Valverde”, de Max Aub, “Saúl ante Samuel”, de Juan Benet, la cèlebre “La colmena”, de Camilo José Cela i “Cuentos”, d’Ignacio Aldecoa. I per a lectors a qui agradi el gènere teatral, les obres de Rafael Alberti, “De un momento a otro. El adefesio”, o de José Sanchis Sinisterra, “Terror y miseria en el primer franquismo”. Un tast de llibres molt variat que ajuda a donar-nos una visió del trasbalsament que va suposar la Guerra Civil i l’impacte que va causar en la societat espanyola. També, algunes de les millors pàgines escrites en la literatura castellana que han deixat empremtes inoblidables.
miércoles, julio 05, 2006
PRENDRE PARTIT
El personatge del còmic "Las 7 vida del gavilán" ha de decidir entre viure ofegat pels remordiments de l'acció errònia o dedicar la seva existència als desfavorits.
És la definició més exacta que he trobat de l'heroi.
És la definició més exacta que he trobat de l'heroi.
ELS EXTREMS
Curiosament els dos polítics més interessants de Cabrera són d'ideologies contraposades.
Un és en Carles Rocabert (ERC), amb dos mandats a les espatlles, molta experiència i els "amics i enemics" propis d'una tasca molt fructífera per al poble, però que ha ferit alguns dels lobbys habituals. L'altre és en Josep Durà (PPC): no té l'experiència de govern, però sí una extraordinària rauxa que és necessària i envejable i que probablement, algun dia, trobarà la canalització en tasques de govern, mentre descobreix les diferències entre reivindicar i haver de decidir.
Al mig d'aquests dos extrems, la resta.
Un és en Carles Rocabert (ERC), amb dos mandats a les espatlles, molta experiència i els "amics i enemics" propis d'una tasca molt fructífera per al poble, però que ha ferit alguns dels lobbys habituals. L'altre és en Josep Durà (PPC): no té l'experiència de govern, però sí una extraordinària rauxa que és necessària i envejable i que probablement, algun dia, trobarà la canalització en tasques de govern, mentre descobreix les diferències entre reivindicar i haver de decidir.
Al mig d'aquests dos extrems, la resta.
HI HA ALTRES MONS I ALTRES VIDES...
Hi ha altres mons i altres vides
i som esclaus de presons neuròtiques.
i som esclaus de presons neuròtiques.
DUNES A LA PLATJA DE CABRERA
Cada dia em tiro a l'aigua davant les noves dunes que han fet a la platja de Cabrera.
Uns moments únics de contacte
amb el líquid amniòtic.
L'olor de les paelles i del peix fregit em contacten amb la normalitat del que anomenem món real.
Uns moments únics de contacte
amb el líquid amniòtic.
L'olor de les paelles i del peix fregit em contacten amb la normalitat del que anomenem món real.
jueves, junio 29, 2006
ANAR FENT...
Com diu en Josep Pla i ens recorda en Martí Rosselló a la seva cèlebre novel·la 'Anna K', la vida consisteix solament en anar fent.
Una veritat com un temple!
Una veritat com un temple!
martes, junio 27, 2006
ALTA CUINA
Entre el que cuina en Ferran Adrià i el Frankfurt de la Plaça Santa Anna hi ha una distància que només marquen la ment i la butxaca, no l'estómac.
Qui no ha gaudit plaers infinits amb la salsitxa mil·lenària i la mostassa?
Qui no ha gaudit plaers infinits amb la salsitxa mil·lenària i la mostassa?
HI HA TANTES COSES BONES AL MON...
Hi ha tantes coses bones al món que un s'estranya que el gestionin uns fills de puta tan grans com som alguns representants de la raça humana.
L'altre dia, mirant a la tele un projecte d'enviar coets a l'espai, vaig pensar que era millor que no poguem sortir massa lluny. Allà on arribem ben segur que exterminarem el que trobem.
L'altre dia, mirant a la tele un projecte d'enviar coets a l'espai, vaig pensar que era millor que no poguem sortir massa lluny. Allà on arribem ben segur que exterminarem el que trobem.
FINURES DEL PENSAMENT IL.LUSTRAT
"Los genios no surgen del perfume burgués, sino del hedor del prostíbulo".
"Puedes reconocer fácilmente a los artistas mediocres: viven en grandes casas".
Extret de: 'El señor Donhostia', de Carlos R. Pavón.
II Premio Café Món. La bolsa de pipas. Colección La guantera.
"Puedes reconocer fácilmente a los artistas mediocres: viven en grandes casas".
Extret de: 'El señor Donhostia', de Carlos R. Pavón.
II Premio Café Món. La bolsa de pipas. Colección La guantera.
lunes, junio 26, 2006
MES PER AL MEDI AMBIENT A CABRERA
‘Menys és més’, campanya a Cabrera
per a la prevenció de residus
Després de la implantació de la Deixalleria mòbil, compartida amb els municipis de Vilassar de Mar i Cabrils, la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cabrera de mar, amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, ha promogut la campanya cívica ‘Menys és més’. Aquesta nova proposta es planteja l’objectiu de prevenir els residus municipals, alhora que vol conscienciar a la població que cal adoptar mesures i accions que impliquin la reducció, en origen, de la producció de deixalles.
Aquesta nova campanya d’interès per al medi ambient dona a conèixer, en primer lloc, la problemàtica ambiental que representa la gran quantitat d’escombraries que es produeixen a Catalunya. En aquest sentit, es proposen un seguit de consells útils que permeten la prevenció de residus. Pot fer-se, doncs, reduint la seva producció (intentant estalviar envasos, embalatges i embolcalls d’un sol ús), o bé amb la seva reutilització (fent servir els pots buits de vidre per guardar-hi coses, etc.).
Per fer arribar la campanya ‘Menys és més’ a la ciutadania s’han imprès tres models de tríptics informatius, amb propostes de com fer menys deixalles a la llar, el comerç i l’oficina. Es complementa amb manuals de prevenció per a l’administració municipal i per al professorat de les escoles, amb fitxes didàctiques per ensenyar i conscienciar als alumnes. Finalment, una altra acció de la campanya és la distribució de bosses de compra i bosses per al pa de cotó natural, així com de gots reutilitzables per a les festes populars, amb l’eslògan de la campanya imprès. Tot plegat, amb l’objectiu d’aconseguir un medi ambient millor des de la senzilla aportació personal diària.
per a la prevenció de residus
Després de la implantació de la Deixalleria mòbil, compartida amb els municipis de Vilassar de Mar i Cabrils, la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cabrera de mar, amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, ha promogut la campanya cívica ‘Menys és més’. Aquesta nova proposta es planteja l’objectiu de prevenir els residus municipals, alhora que vol conscienciar a la població que cal adoptar mesures i accions que impliquin la reducció, en origen, de la producció de deixalles.
Aquesta nova campanya d’interès per al medi ambient dona a conèixer, en primer lloc, la problemàtica ambiental que representa la gran quantitat d’escombraries que es produeixen a Catalunya. En aquest sentit, es proposen un seguit de consells útils que permeten la prevenció de residus. Pot fer-se, doncs, reduint la seva producció (intentant estalviar envasos, embalatges i embolcalls d’un sol ús), o bé amb la seva reutilització (fent servir els pots buits de vidre per guardar-hi coses, etc.).
Per fer arribar la campanya ‘Menys és més’ a la ciutadania s’han imprès tres models de tríptics informatius, amb propostes de com fer menys deixalles a la llar, el comerç i l’oficina. Es complementa amb manuals de prevenció per a l’administració municipal i per al professorat de les escoles, amb fitxes didàctiques per ensenyar i conscienciar als alumnes. Finalment, una altra acció de la campanya és la distribució de bosses de compra i bosses per al pa de cotó natural, així com de gots reutilitzables per a les festes populars, amb l’eslògan de la campanya imprès. Tot plegat, amb l’objectiu d’aconseguir un medi ambient millor des de la senzilla aportació personal diària.
'KETCHUP', DE XAVIER GUAL
NOSALTRES, ELS VENÇUTS
Hi ha autors que escriuen per a la transformació personal. D’altres, ho fan solament per seduir el lector amb la seva història. Aquesta afirmació, robada a Stephen King, em serveix per marcar els límits entre la novel·la ‘Ketchup’ (Columna, 2006), de Xavier Gual i moltes d’altres que es conformen solament amb entretenir el personal.
Els personatges de ‘Ketchup’ són un reflex del fracàs del sistema que hem creat: éssers marginals com en Miki –es diu veritablement Miguel Hernández-, en Sapo, en Vinagre o la Sandra, s’arrosseguen per la duresa del dia a dia en un món desintegrat. La seva lluita passa per trobar feina en un entorn on l’ascensor social està avariat ja fa temps, el moviment psicotròpic pels barris urbans i deshumanitzats, la cultura dels supermercats, la gastronomia “brossa” dels McDonald’s, les relacions perilloses amb la ultradreta, el tràfic de droga, la inutilitat dels polítics, la pornografia i el desencís col·lectiu. Són uns joves que no saben el que volen, que viuen en coordenades diferents d’un sistema que no ofereix gairebé possibilitats per tirar cap endavant.
‘Ketchup’ és una novel·la generacional, dels joves que ara tenen entre 15 i 20 anys. Ens alerta de la manca de valors, del present i d’un futur que no existeix, de la recerca de la llibertat impossible o solament abastable en la mort, perquè la vida et dóna molt poques oportunitats o cap.
En Xavier Gual, escriptor i periodista vinculat al Maresme, ha escrit aquesta obra arriscant-se, amb un procés intens de redacció i més llarg, encara, per donar-li sortida, perquè ha fet un treball fresc i diferent. I això, no ens enganyem, avui no es porta.
La novel·la, a més, obliga el lector a caminar per registres durs: monòlegs, diàlegs i contrapunts múltiples en un reflex existencial d’aquesta paranoia quotidiana que ens hem d’engolir sense respirar. A poc a poc, la trama narrativa porta cap a un final potser previsible, però contundent i immillorable, que entra a les venes com un xut d’adrenalina i reivindica que la societat va pel mal camí. ‘Ketchup’ ens recorda, a pèl, sense condó, que vivim en un món de deixalles que no es poden reciclar. Els seus personatges, reals, arquetípics, són el clam que tot plegat demana un gran canvi. L’educació, com es proclama al final, és una de les grans claus per a la salvació col·lectiva.
Hi ha autors que escriuen per a la transformació personal. D’altres, ho fan solament per seduir el lector amb la seva història. Aquesta afirmació, robada a Stephen King, em serveix per marcar els límits entre la novel·la ‘Ketchup’ (Columna, 2006), de Xavier Gual i moltes d’altres que es conformen solament amb entretenir el personal.
Els personatges de ‘Ketchup’ són un reflex del fracàs del sistema que hem creat: éssers marginals com en Miki –es diu veritablement Miguel Hernández-, en Sapo, en Vinagre o la Sandra, s’arrosseguen per la duresa del dia a dia en un món desintegrat. La seva lluita passa per trobar feina en un entorn on l’ascensor social està avariat ja fa temps, el moviment psicotròpic pels barris urbans i deshumanitzats, la cultura dels supermercats, la gastronomia “brossa” dels McDonald’s, les relacions perilloses amb la ultradreta, el tràfic de droga, la inutilitat dels polítics, la pornografia i el desencís col·lectiu. Són uns joves que no saben el que volen, que viuen en coordenades diferents d’un sistema que no ofereix gairebé possibilitats per tirar cap endavant.
‘Ketchup’ és una novel·la generacional, dels joves que ara tenen entre 15 i 20 anys. Ens alerta de la manca de valors, del present i d’un futur que no existeix, de la recerca de la llibertat impossible o solament abastable en la mort, perquè la vida et dóna molt poques oportunitats o cap.
En Xavier Gual, escriptor i periodista vinculat al Maresme, ha escrit aquesta obra arriscant-se, amb un procés intens de redacció i més llarg, encara, per donar-li sortida, perquè ha fet un treball fresc i diferent. I això, no ens enganyem, avui no es porta.
La novel·la, a més, obliga el lector a caminar per registres durs: monòlegs, diàlegs i contrapunts múltiples en un reflex existencial d’aquesta paranoia quotidiana que ens hem d’engolir sense respirar. A poc a poc, la trama narrativa porta cap a un final potser previsible, però contundent i immillorable, que entra a les venes com un xut d’adrenalina i reivindica que la societat va pel mal camí. ‘Ketchup’ ens recorda, a pèl, sense condó, que vivim en un món de deixalles que no es poden reciclar. Els seus personatges, reals, arquetípics, són el clam que tot plegat demana un gran canvi. L’educació, com es proclama al final, és una de les grans claus per a la salvació col·lectiva.
viernes, junio 23, 2006
'CARRETERA MALDITA', D'STEPHEN KING
‘Carretera maldita’,
d’Stephen King
Debolsillo
Un home va deteriorant-se anímicament per la pèrdua dels fills, la relació amb la dona, la monòtona vida laboral i el detonant final que comporta que l’Ajuntament decideixi fer passar una carretera per on fa la seva vida habitual, casa familiar inclosa. Dins la seva ment sorgeixen veus que l’acabaran portant a l’enfrontament amb el sistema establert, un ens confús i informe que impietosament trepitja allò que molesta el seu creixement interessat. Novel·la que és una petita peça sorprenent del genial mestre de la literatura de terror, però que aquesta vegada escriu sobre temàtiques existencials, arribant al fons de l’ànima d’un ésser torturat per les circumstàncies vitals. L’obra, inicialment va ser publicada amb el pseudònim de Richard Bachman. Barton George Dawes compra una magnum 44, un fusell d’altra precisió i explosius i s’acaba blindant a casa seva en el marc d’un final èpic i injust. Una història escrita fa uns anys, el 1981, en plena crisi econòmica i que podria ser ben actual. Escrita amb un estil realista, sense defugir petites filigranes que acaben transportant el lector a la ment del protagonista i aconseguint una contundent solidaritat final.
d’Stephen King
Debolsillo
Un home va deteriorant-se anímicament per la pèrdua dels fills, la relació amb la dona, la monòtona vida laboral i el detonant final que comporta que l’Ajuntament decideixi fer passar una carretera per on fa la seva vida habitual, casa familiar inclosa. Dins la seva ment sorgeixen veus que l’acabaran portant a l’enfrontament amb el sistema establert, un ens confús i informe que impietosament trepitja allò que molesta el seu creixement interessat. Novel·la que és una petita peça sorprenent del genial mestre de la literatura de terror, però que aquesta vegada escriu sobre temàtiques existencials, arribant al fons de l’ànima d’un ésser torturat per les circumstàncies vitals. L’obra, inicialment va ser publicada amb el pseudònim de Richard Bachman. Barton George Dawes compra una magnum 44, un fusell d’altra precisió i explosius i s’acaba blindant a casa seva en el marc d’un final èpic i injust. Una història escrita fa uns anys, el 1981, en plena crisi econòmica i que podria ser ben actual. Escrita amb un estil realista, sense defugir petites filigranes que acaben transportant el lector a la ment del protagonista i aconseguint una contundent solidaritat final.
FESTIVAL DE CULTURA A ALELLA
Alella proposa un estiu ple
de cultura i espectacles
El Festival d’Estiu Alella 2006 programa vuit espectacles el mes de juliol i augmenta el nombre d’escenaris respecte l’any passat, amb la intenció de projectar-se cap a més públic. El Festival als Jardins inclou propostes de música, poesia i dansa, als Jardins del Marquès i als jardins de la finca de les Quatre Torres. D’altra banda, es crea com a novetat el Festival al Carrer, una iniciativa que vol acostar la música a tothom, programant concerts a diferents indrets de la localitat, d’estils musicals variats, que van des del jazz i el pop-rock, fins a la cançó lírica, passant per peces conegudes internacionalment; es faran al Parc Gaudí, al Parc de Can Sors i el carrer Àfrica. Com expliquen els organitzadors, a més, l’aposta per la clara internacionalitat del festival tampoc deixa de banda la potenciació dels valors locals, com el tenor Eloi Prat, la Polifònica Joia d’Alella o les fotografies del periodista alellenc Sergi Bancells. Complementàriament, el centre cultural Can Lleonart acollirà dues exposicions: una al voltant de la vida de Mozart, a partir d’il·lustracions de Pilarín Bayés i l’altra amb les fotografies dels grups de música més famosos que han actuat a Barcelona en els darrers anys, obra de Bancells. També, el ballarí i creador de la seva pròpia companyia de dansa, David Campos, oferirà una tertúlia per donar a conèixer la seva professió.
- El Festival als Jardins inclou un concert de l’Orquestra Barroca de Sevilla; la Nit de Poesia i Música, sota la direcció de Vicenç Llorca, amb destacats poetes i intèrprets musicals; el Quartet Bartók; Eloi Prat i Morgades i la Companyia de Ballet David Campos.
- El Festival al carrer proposa les actuacions de la Polifònica Joia d’Alella, Fusa i Gospel Train.
de cultura i espectacles
El Festival d’Estiu Alella 2006 programa vuit espectacles el mes de juliol i augmenta el nombre d’escenaris respecte l’any passat, amb la intenció de projectar-se cap a més públic. El Festival als Jardins inclou propostes de música, poesia i dansa, als Jardins del Marquès i als jardins de la finca de les Quatre Torres. D’altra banda, es crea com a novetat el Festival al Carrer, una iniciativa que vol acostar la música a tothom, programant concerts a diferents indrets de la localitat, d’estils musicals variats, que van des del jazz i el pop-rock, fins a la cançó lírica, passant per peces conegudes internacionalment; es faran al Parc Gaudí, al Parc de Can Sors i el carrer Àfrica. Com expliquen els organitzadors, a més, l’aposta per la clara internacionalitat del festival tampoc deixa de banda la potenciació dels valors locals, com el tenor Eloi Prat, la Polifònica Joia d’Alella o les fotografies del periodista alellenc Sergi Bancells. Complementàriament, el centre cultural Can Lleonart acollirà dues exposicions: una al voltant de la vida de Mozart, a partir d’il·lustracions de Pilarín Bayés i l’altra amb les fotografies dels grups de música més famosos que han actuat a Barcelona en els darrers anys, obra de Bancells. També, el ballarí i creador de la seva pròpia companyia de dansa, David Campos, oferirà una tertúlia per donar a conèixer la seva professió.
- El Festival als Jardins inclou un concert de l’Orquestra Barroca de Sevilla; la Nit de Poesia i Música, sota la direcció de Vicenç Llorca, amb destacats poetes i intèrprets musicals; el Quartet Bartók; Eloi Prat i Morgades i la Companyia de Ballet David Campos.
- El Festival al carrer proposa les actuacions de la Polifònica Joia d’Alella, Fusa i Gospel Train.
EL RETAULE DE LA VILA DE TEIA
4000 anys d’història amb teatre, cant i dansa
en un retaule de la vila de Teià
“La vila de Teià té una àmplia, rica i extensa història que en el transcurs del temps ha anat modelant la nostra personalitat com a poble. Tots els vilatans naturals de Teià, com els nouvinguts, necessitem compartir una memòria històrica que ens permeti aprofundir més les nostres arrels al poble on vivim”, expliquen des de la Comissió del Retaule de la Vila de Teià. La inquietud, afegeixen, “ha portat un grup de persones afeccionades al teatre i interessades per la història i les tradicions, a cercar d’una manera lleugera i amena, però sense perdre rigor, de divulgar la nostra història local a partir de l’escenificació de diversos quadres amb els fets més destacats que hem protagonitzat els teianencs”. Una important característica, també, d’’El Retaule de la Vila de Teià’, és que vol anar més enllà d’oferir un parell d’hores de lleure al públic assistent i implicar al màxim nombre de persones i entitats del poble durant el llarg procés de creació i representació de l’obra. D’altra banda, alhora pensen que l’espectacle pot ser, en un futur, un valuós reclam turístic. Consta de 14 quadres que van des de l’enterrament al dolmen (2000 aC) fins a l’actualitat i la festa major. El muntatge, l’ha organitzat la Comissió del retaule, amb la col·laboració de totes les entitats del poble i la Regidoria de Cultura. La representació escènica tindrà lloc en dues sessions, a l’espai exterior situat a la plaça de Sant Martí, divendres 30 de juny i dissabte 1 de juliol, a les 10 de la nit.
en un retaule de la vila de Teià
“La vila de Teià té una àmplia, rica i extensa història que en el transcurs del temps ha anat modelant la nostra personalitat com a poble. Tots els vilatans naturals de Teià, com els nouvinguts, necessitem compartir una memòria històrica que ens permeti aprofundir més les nostres arrels al poble on vivim”, expliquen des de la Comissió del Retaule de la Vila de Teià. La inquietud, afegeixen, “ha portat un grup de persones afeccionades al teatre i interessades per la història i les tradicions, a cercar d’una manera lleugera i amena, però sense perdre rigor, de divulgar la nostra història local a partir de l’escenificació de diversos quadres amb els fets més destacats que hem protagonitzat els teianencs”. Una important característica, també, d’’El Retaule de la Vila de Teià’, és que vol anar més enllà d’oferir un parell d’hores de lleure al públic assistent i implicar al màxim nombre de persones i entitats del poble durant el llarg procés de creació i representació de l’obra. D’altra banda, alhora pensen que l’espectacle pot ser, en un futur, un valuós reclam turístic. Consta de 14 quadres que van des de l’enterrament al dolmen (2000 aC) fins a l’actualitat i la festa major. El muntatge, l’ha organitzat la Comissió del retaule, amb la col·laboració de totes les entitats del poble i la Regidoria de Cultura. La representació escènica tindrà lloc en dues sessions, a l’espai exterior situat a la plaça de Sant Martí, divendres 30 de juny i dissabte 1 de juliol, a les 10 de la nit.
DEIXALLERIA MOBIL A CABRERA
Una deixalleria mòbil
facilita el reciclatge
La deixalleria mòbil és un nou projecte que està pensat per facilitar el reciclatge. Va entrar en funcionament el passat 12 de juny i suposa un nou pas cap endavant en un àmbit de la societat que cada vegada demana més col·laboració ciutadana i comporta alhora una clara aposta pel futur. Com expliquen els promotors de la deixalleria mòbil, la seva finalitat és millorar el servei que realitza la deixalleria del Camí del Mig, instal·lació que comparteixen els municipis de Cabrils, Cabrera de Mar i Vilassar de Mar. D’altra banda, aquesta nova iniciativa pretén facilitar la recollida selectiva de residus especials, voluminosos i andròmines a totes aquelles persones amb dificultats per desplaçar-se a la deixalleria. Per poder accedir a aquest servei, afegeixen, només cal presentar la targeta d’usuari de la deixalleria del Camí del Mig. L’adquisició del nou equipament s’ha finançat amb una subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya.
facilita el reciclatge
La deixalleria mòbil és un nou projecte que està pensat per facilitar el reciclatge. Va entrar en funcionament el passat 12 de juny i suposa un nou pas cap endavant en un àmbit de la societat que cada vegada demana més col·laboració ciutadana i comporta alhora una clara aposta pel futur. Com expliquen els promotors de la deixalleria mòbil, la seva finalitat és millorar el servei que realitza la deixalleria del Camí del Mig, instal·lació que comparteixen els municipis de Cabrils, Cabrera de Mar i Vilassar de Mar. D’altra banda, aquesta nova iniciativa pretén facilitar la recollida selectiva de residus especials, voluminosos i andròmines a totes aquelles persones amb dificultats per desplaçar-se a la deixalleria. Per poder accedir a aquest servei, afegeixen, només cal presentar la targeta d’usuari de la deixalleria del Camí del Mig. L’adquisició del nou equipament s’ha finançat amb una subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
