La Catalunya optimista o la dels carotes?
L'optimisme dels que cobren per fer-nos creure que hi ha optimisme.
On és, actualment, l'esquerra de veritat?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Idees, impressions, pensaments, poemes, microrelats i paranoies des de la follia quotidiana del segle XXI. Una visió de l'abisme des d'aquesta caiguda personal que és la vida dels éssers humans.
Datos personales
Archivo del blog
Vínculos
- La veu del roure
- El Blog d'Àngel Pagès
- Nuevo Blog en Castellano de Marta Teixidó
- Tribuna Maresme
- Immomaresme
- Google Noticias
- Espai Isidor
- Entrellum - Toni Ibáñez
- Els llibres de Proa Premià
- Dóna, dona de Cabrera de Mar d'ones
- Casa de Vbn
- Blog en Castellano de Marta Teixidó
- Blog de Marta Teixidó
- Blog d'Albert Canudas
2 comentarios:
Potser entre aquells que han sabut alliberar-se del consumisme absurd i cultiven la seva vida interior i lluiten per causes justes, contra la immensa crueldat i bogeria que ens envolta.
Si és que entenem esquerra per aquella que vol canviar l'establert.
Potser no surt als diaris, però existeix.
Ramona
La Catalunya optimista és el parc temàtic del PSC, els països no són nin optimistes ni pessimistes, els països no pensen ni són cap subjecte. Els subjectes són la gent que hi viu, i no tots pensen o viuen amb el mateix percentatge de pessimisme o optimisme. Quan a un país li dónem status de subjectivitat, fem nacionalisme, és a dir, el país pensa, el país canta, el país és optimista, el país és...
caram!!! un país que és optimista. En tot cas ho serà un cert nombre dels habitants que hi viuen, no?
Existeixen rius optimistes? carreteres optimistes? places optimistes? no pas, el que existeix és el somriure triomfal de la Chacón, un producte de la capitania sociata degudament manufacturar. Curt i ras.
Publicar un comentario