M'he llegit el 'Dietari dinal' de Lluís Maria Xirinacs i l'he complementat amb un dels seus dietaris de la presó, escrit el 1975, 'Entro al gran buit'.
Hi ha una coherència total en la seva vida, en la seva actitud i en la seva decisió d'abandonar aquesta existència. Més d'un n'hauria d'aprendre.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Tens raó: Xirinachs era un home coherent i, s'estigui o no d'acord amb les seves idees, la coherència és avui un valor per admirar.
A més, va exercir la seva crítica de forma pacífica; és paradoxal que la violència només l'emprés contra ell mateix; respectem la seva decissió.
No crec en "motius polítics" d'un suicidi, però no em crec amb dret d'entrar tampoc en un debat sobre aquesta qüestió.
descansi en pau.
Publicar un comentario