El promotor immobiliari es mor.
Incineren les seves restes
que dipositen en una urna d’or i brillants.
A dins, també hi aboquen portland,
trossos de bitllets,
dues ratlles de coca, una targeta
amb el telèfon d’una puta d’alt standing
i la fotocòpia d’una hipoteca estàndard.
Al final, per compactar-ho, un pobre s’hi pixa.
De l’antic potentat, ara és tot el que en resta.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Inconmemsurable, Albert, descriptiu al 1000 per 1000 d'un desig de molts però que només poden exercir uns quants. Et superes a tu mateix.
Recolzo totalment la darrera frase; resum perfecte de les clavegueres de les totxanes.
No paris, que en volem més.
Publicar un comentario