sábado, diciembre 16, 2006

'EL VELL COSTUM DE LES NADALES'

El vell costum
de les nadales

La victòria de Santa Claus és la derrota de les nostres tradicions més íntimes. Cada vegada que veig el superheroi nadalenc vermell pujant per les parets dels pisos, m’adono de les claudicacions lentes, silencioses, que estem acceptant de les nostres coses, abassegats per suposades raons d’economies globals. Per això, en aquest article reivindicaré la lectura de les nadales de tota la vida, les que escrivíem de joves i quan no teníem correu electrònic ni mòbil, les que encara fan algunes persones i es molesten en enviar-les als seus destinataris. De les que he rebut enguany me’n quedaria amb dues. La primera pertany al premianenc Joan Gómez, que reivindica amb ironia, agafar-se la vida bé, en uns moments en què el món sembla haver-se tornat boig (“Esperen hores molt tristes/ per a tota la catalanitat,/ els polítics de Catalunya/viuen dalt del terrat)”. La segona, de la poetessa argentonina Lina Casanova, que ens recorda el poder utòpic que hi ha en els infants (“Un món que mai no assolirem/perquè a mesura que creixem/matem l’infant que dúiem dintre!”). I tot plegat, a l’espera d’un Bon Nadal i millor Any Nou per a tothom, com mana la tradició.

'LES TRIBULACIONS DEL JOVE TORLESS', DE ROBERT MUSIL

LLIBRES

‘Les tribulacions del jove Törless’,
de Robert Musil
Enciclopèdia Catalana – Proa
Traducció de Jordi Llovet

Robert Musil (Klagenfurt, 1880 – Ginebra, 1942) va ser fill d’una família benestant d’Àustria-Hongria i les seves obres són peces claus en la literatura contemporània. De fet, ‘Les tribulacions del jove Törless’ va produir un gran impacte en el seu moment i és considerada com una de les grans novel·les del segle XX. D’altra banda, durant els últims vint anys de la seva vida, Musil es va dedicar a la redacció de la seva obra monumental, ‘L’home sense atributs’, publicada postumament, i tot el seu perfil és una mostra clara de què estem davant d’un escriptor en majúscules.
‘Les tribulacions del jove Törless’ és, en definitiva, una novel·la de formació, que tracta les inquietuds i els conflictes anímics d’un jove intel·ligent en una acadèmia per als fills de l’alta societat. Disciplina, violència, submissió…, el més ampli ventall d’ingredients que faran descobrir, al protagonista, els racons més foscos de l’ànima humana i li marcaran pautes pels camins a seguir en la seva trajectòria vital incipient. De lectura dura però molt recomanable, el text s’endinsa en els viaranys més obscurs i ens mostra la por als abismes.

STOCK DE NADAL

Stock de Nadal

Aquests dies són moltíssimes les propostes nadalenques en les quals es pot participar a la comarca. En destacaré, però, només algunes. Per exemple, a Vilassar de Mar, l’Agrupació d’Artistes i Amics de les Arts, conjuntament amb el Museu de la Marina, proposen la XXXII Col·lectiva de Vilassart, en el doble espai de la Sala Cultural de l’entitat i el Museu. De Premià de Mar, entre d’altres coses, és aconsellable fer un cop d’ull a la ‘Guia de lectura infantil Nadal 2006’, feta per la biblioteca Can Manent, amb propostes perquè els més petits llegeixin durant aquestes festes. A més, al municipi veí de Premià de Dalt, el Pesebre Vivient arriba a la seva desena edició a la Masia de Can Cisa, sota el Santuari, amb representacions els dies 17, 23, 26 i 30 de desembre i l’1 de gener, a les 6 i a les 7 de la tarda.

miércoles, diciembre 13, 2006

'VERGONYA', DE RAFAEL VALLBONA

En Rafael Vallbona m'envia aquest poema, el pensament del qual molts compartim.
El reprodueixo perquè parla per sí sol.

VERGONYA

Ens van fer creure que ell si que cauria,
que la veritat avança, impecable,
pels camins que ha obert el progrés:
justícia, llibertat, democràcia.
Però, a la fi, ha mort al llit, com tots,
i ningú no se sent avergonyit
més del que la correcció exigeix.
Per mi, que el que és correcte em fa basarda,
avui és un dia de festa i goig;
per fi ha mort un criminal abjecte,
un assassí, un genocida, un boig
que es mereixia una mort tan cruel
com la que va aplicar a milers de presos.
Però ha mort al llit, com tants dictadors,
mentre el món benpensant, encara pensa
si cal pensar en la memòria de tots
els torturats, desapareguts, presos
per voler pensar i parlar en llibertat,
i ningú s'avergonyeix ni es disculpa.
No puc evitar la nàusea, el retruny:
"Hoy pisaré las calles nuevamente
de lo que fué Santiago ensangrentado".
És un càstig, un infern maleït,
epitafi de llocs que hem estimat,
nafres irreparables als anys joves.
Borratxo de sang, al pas del seu fèretre
vomitaré damunt dels militars,
i seguiré bevent amb desesper
fins que, ebri, barregi el vi amb les llàgrimes.
Llavors riuré amargament pels vençuts
i ploraré amb ràbia pels absents

VbN

Desembre 06

lunes, diciembre 11, 2006

EP! RECORDEU, PRESENTACIO A PROA PREMIA

Aquest dijous 14 de desembre, a les 8 del vespre, a la llibreria Proa Premià (carrer del Nord, 71), de Premià de Mar,
presentació del llibre "Volta a les Dolomites i als Alps italians. Les rutes del Giro", publicat per Cossetània Edicions. Hi intervindran l'autor, Rafael Vallbona i Llorenç Pros, que ha fet el llibre de ruta.

Coincidirà amb la celebració dels 11 anys de Proa Premià.


Us hi esperem!

Hi haurà, com sempre, paraules i beguda.

DIES DE SILENCI...

Dies de silenci al bloc, ocupat en batalles diverses. Entre d'altres us anuncio que per gener sortirà una antologia poètica meva.
Portarà per títol:
NIGROMÀNTIC.
Antologia poètica 1984-2006.

També sortirà una antologia de Sílvia Tarragó,
amb el títol:
ESTIU IMMÒBIL.

martes, noviembre 21, 2006

UN MÓN DE TOTXANES I PÒRTLAND?

L’especulador immobiliari és la figura emblemàtica del segle XXI. A totes les localitats n’hi ha un com a mínim, que fa i desfà entre llums i ombres en benefici propi, principalment i dels seus col·laboradors. És per això que el paisatge sempre està ple de grues, que l’habitatge cada vegada és més una necessitat inassolible i que pugen i cauen governs municipals, a la marbellenca i farceixen, d’aquesta manera, els racons dels diaris o els programes televisius de la premsa del cor.
Però hi ha una diferència essencial entre aquest burgès de mitja sola i el seu predecessor de finals del segle XIX i principis del XX. L’empresari d’aleshores putejava l’obrer al màxim, però del quantiós benefici en donava una almoina per arreglar l’altar de l’església o construir una font perquè els assedegats s’abeuressin. El d’ara –l’especulador contemporani—no es gasta ni un cèntim, més aviat ho envia tot a les Illes Caiman perquè a Andorra ja no cola i ha perdut una certa funció social que li retorna amb més beneficis propis encara.
Mentre, la gent ha de viure amb mil euros al mes –o amb el que pot!- i contemplar el pastís mal repartit, esperant alhora que no s’acabi perquè podria ser molt pitjor, en un món en el qual, ens diuen, som uns pocs privilegiats –sense temps i carregats d’angoixes, però uns privilegiats!.
Ha arribat el temps de perdre la por a les grues, al pòrtland i al ciment i de reclamar uns drets elementals. Quan un pis barat, a Barcelona, val 600.000 euros (100 quilos dels antics), algú ens està robant a tots plegats. Aquests mateixos números es poden fer, similars, al costat de casa i entendre, així, que la gent no pugui viure on vol sinó on pot.
Davant de tot això no hi ha respostes a mitges tintes, sinó contundència.

jueves, noviembre 16, 2006

LES RUTES DEL GIRO, A PROA PREMIA

‘Volta a les Dolomites i als Alps italians. Les rutes del Giro’ és el títol del nou llibre del periodista i escriptor premianenc Rafael Vallbona. L’obra es presentarà el proper dijous 14 de desembre, a les vuit del vespre, a la llibreria Proa Premià (carrer del Nord, 71), de Premià de Mar, coincidint amb la celebració dels onze anys d’aquest establiment. La presentació de l’obra, publicada per Cossetània Edicions, anirà a càrrec de Rafael Vallbona i l’autor del llibre de ruta, Llorenç Pros.

L'AVORRIMENT DELS AVORRITS

¿Quan creiem que una cosa és avorrida, ho és veritablement o som nosaltres que som avorrits i projectem el nostre avorriment en les coses que diem que són avorrides?

Recomano als avorrits que llegeixin el Tao i el practiquin com a mesura desavorridora.

MINERVA RESPON SOBRE DÉU

En resposta a un dels meus posts, aquest de Minerva mereix figurar en primer plànol perquè és una sàvia apreciació:


"Home, Déu ens va crear a la seva semblança. Si no creiés en nosaltres, la nostra creació no té cap sentit.

Creure en Déu és saber que en els moments difícils i obscurs, quan sembla que tot ens va a la contra, hi ha sempre un raig de llum i d'esperança, que només pot venir de Déu.

Creure en Déu és saber que en els moments bons hem comprès i hem apreciat la llum donada en la foscor".

SOBRE EL QUE PENSEM

Ho diu el Zorro Plateado TGN:

"No es pot escoltar a tothom perquè et tornes boig".

miércoles, noviembre 15, 2006

UNA MAXIMA DE RAMBO

Un dels moments estel·lars de la cinematografia freak moderna:

A 'Rambo II',
el major Trautman li diu a en Rambo:
"I ara què faràs, Johnny?".

Resposta: "Viuré al dia!".

Senzillament contundent!!!!!

DE LA MATERIA I L'ESPERIT

El problema no és si creiem en Déu,
és si Déu creu en nosaltres.

TORNEN ELS INDEPENDENTS!


Joan Vilà encapçalarà Gent per Cabrera

L’economista Xavier Sala va presentar el passat 10 de novembre la nova candidatura independent Gent per Cabrera (GxC), per a les municipals 2007. L’encapçalarà Joan Vilà, anteriorment integrat dins el desaparegut Grup d’Independents de Cabrera (GIC). GxC també compta amb Josep Durà, actual regidor del PP. L’acte, celebrat a Can Bartomeu, va reunir unes 300 persones. Vilà va afirmar: “Volem un govern per al poble, obert a totes les forces polítiques que vulguin treballar”.

PERILL: BLOC EN CATALA!

Ad Sense (Google) m'ha negat publicitat al bloc perquè està en català, una llengua amb la que no treballen, segons diuen.

Em ve al cap aquella frase del maig del 68:

"Putes al poder, els vostres fills ja ho estan".

RAMON VILA I.M.

Me n'assabento de sobte de la mort de l'amic Ramon Vila. M'ho explica la seva família al carrer. 72 anys tallats en sec. Ens trobàvem sovint, a l'Avinguda Jaume Recoder, i li havia prologat alguns dels seus treballs. En Ramon, que havia volgut ser detectiu privat –com va explicar-me una vegada– s'havia dedicat a fer d'investigador de la història dels pobles i de les persones. La seva afició va empènyer-lo a escriure i publicar llibres, a mig camí de la literatura que evoca els records i la que dóna la veu a persones que si no hagués estat per ell mai la tindrien.

La mort se l'ha endut quan devia estar capficat en un nou projecte. El Maresme perd un d'aquells escriptors de raça irrepetibles, de vocació i convicció, autodidactes, al servei de la paraula i el poble. Un home humil que anava fent. De fet, com deia Josep Pla, en això consisteix la vida, no?

VICTIMES I BOTXINS

Hi ha persones que són els botxins dels altres.

UN DIA D'AQUESTS, EN UN BAR DE PERPINYA

Sí, un dia d'aquests,
prenent una cervesa
en un bar de Perpinyà,
amb una llibreta i un roller,
també amb un bon llibre.
Somrient amb l'alegria
dels vells temps.
Cagant-se
en la mare que els va parir.
Mentre,
ells
pringuen.

FRAGILITATS

No hi ha mal que duri cent anys.

RILKE, DIXIT

Ho diu en Rilke:
La crítica només serveix perquè es llueixin els crítics o a interessos creats.

UN PAIS DE DILETANTS

M'ho va dir en Toni Sala (Premi Nacional de Literatura i autor, entre d'altres obres, de l'excel·lent i criticada "Rodalies").

Avui hi torno a reflexionar perquè tenia molta raó:

El principal mal de Catalunya és l'excés de diletants.

De fet, aquest és el gran problema, no?

PLA, IN MEMORIAM

Josep Pla va intentar deixar el periodisme com a corresponsal perquè li pagaven molt poc. El seu editor el va convèncer i va tornar-hi.

Finalment ho va deixar perquè ja havia fet el que havia de fer i estava cansat d'un món de diletants. Va retirar-se al Mas Pla i va escriure una obra que ha estat cabdal per als catalans, que va salvar els nostres mots i que perdurarà en el temps, projectada, també, a d'altres llengües.

A vegades, cal saber sortir-se en el moment adequat,

LES PERSONES AMB QUI NO PODEM

Hi ha persones amb qui no podem.

Aleshores queden dos camins: apartar-los o a apartar-nos.

NOU BLOG EN CASTELLA

Estic temptat d'escriure un nou blog en castellà:

www.deixeunosenpau.blogspot.com

DIVISA

Contra l'estupidesa, el silenci.

DE L'ESTUPIDESA HUMANA

Hi ha persones que neixen estúpides.

D'altres, es fan.

Algunes, éssers privilegiats en l'estupidesa, neixen, es fan i es desenvolupen.

ALLIBERAR-SE DELS TRASTOS INUTILS

Arrossegar llastre només evita que no puguis projectar-te.

HO DIU LA BIBLIA...

"Si el teu ull t'ofèn, arrancate'l!". Ja ho diu "La Bíblia".

I continua sent un savi consell.

IL•LUSTRES FRUSTRATS

Res més trist que creure's un geni i treballar en una xurreria.

Però potser el suposat geni no és tan geni, perquè si no no treballaria fent xurros.

'¿POR QUE ESTAS AQUI?', DE JOHN P. STRELECKY

LLIBRES

Novetat:

‘¿Por qué estás aquí?’,
de John P. Strelecky

RBA Integral

Llibre d’autoajuda que amaga uns senzills secrets amb la intenció de trobar el sentit de la vida (com qui diu, gairebé res!). El protagonista (l’autor) va a parar a un cafè molt petit, on uns singulars personatges li donaran unes senzilles lliçons d’aprenentatge vital. Les preguntes de fons que es plantegen són ben simples: “Per què estàs aquí? Tens por a la mort? I et sents insatisfet?”. El material de resposta està en les experiències del públic d’aquest cafè perdut enmig d’enlloc.L’obra es llegeix d’una tirada, dóna alguns tocs interessants als lectors amb problemes, però per molt “best seller internacional” que ens vulguin vendre, només recorda alguns útils consells de tota la vida, això que ara està tant de moda.

MUSICA D'ORGUE, A CABRERA

XVI Cicle de concertsd’orgue a Cabrera

De la mà de l’Associació per la Música d’Orgue de Cabrera de Mar, en l’escenari de l’Església Parroquial del municipi, continuen les propostes del XVI Cicle de concerts d’orgue al municipi. Diumenge 26 de novembre, Andrés Cea, interpretarà obres de Speth, Cabanilles i Bach. Diumenge 3 de desembre, el Cor Vila Azari, dirigit per Josep Maria Gregori, amb Josep Mata a l’orgue, tocarà obres populars catalanes i de Pachelbel i Bach. Finalment, diumenge 17 de desembre, el Cor Sant Feliu, amb l’organista Carme Godall, interpretarà peces tradicionals catalanes, de Mozart i de R. de la Riba. Els concerts són a tres quarts d’una.

MES PARELLES LINGUISTIQUES

Segona convocatòriade parelles lingüístiques

L’Escola d’Adults de l’Ajuntament cabrerenc torna a convocar una nova edició de les “Parelles lingüístiques”. Els voluntaris que hi participin han de ser catalanoparlants i castellanoparlants, i s’han de comprometre a destinar un mínim del seu temps de deu hores, repartides en deu setmanes, per conversar. L’objectiu de l’experiència és reforçar l’aprenentatge de la llengua oral, i que persones d’origen divers es puguin conèixer. Qui estigui interessat en aquest projecte pot adreçar-se a l’Ajuntament de la localitat, fins al 17 de novembre. Tel. de contacte 93 759 00 91 (matins).

MILLORES URBANES, A MATARO

Exposicions i mostres sobre millores urbanes a Mataró

L’exposició “Mataró millora, millora Mataró. El front de mar”, pot visitar-se a la fàbrica Cabot i Barba (plaça de Miquel Biada, s/n) fins al 30 de desembre. Recull, com expliquen, “les principals actuacions que es desenvolupen i projecten a la façana marítima de Mataró, que representen una important transformació urbana, però també el futur econòmic i social de la ciutat”. D’aquesta manera, es mostra com serà El Rengle, on hi haurà el parc tecnològic TecnoCampusMataró, el sector d’Iveco-Pegaso, amb l’eliminació de fàbriques a primera línia de Mar, o les actuacions a l’entorn del Cafè de Mar i la Cooperativa Agrària, així com la modernització del Passeig Marítim. D’altra banda, l’exposició està oberta simultàniament amb quatre mostres al carrer, a Rocafonda-El Palau, Cerdanyola, La Llàntia i Cirera, sobre els importants canvis que s’han fet en la morfologia dels barris.

PROPOSTES CULTURALS A LA POMPEU FABRA

Activitats a la bibliotecaPompeu Fabra de Mataró

Durant el mes de novembre la biblioteca Pompeu Fabra mostra l’exposició “Montserrat Roig, entre el retrat i la crònica”, basada en el muntatge fotogràfic i documental elaborat per la fotògrafa Pilar Aymerich en homenatge a l’escriptora. També, una altra exposició amb els treballs premiats en la darrera edició del Premi Tiramilles en les modalitats de fotografia. A més, d’altres propostes que s’organitzaran encara són el recital “Cançons de la República”, amb Núria Piferrer i Mario Mas, a la guitarra (dijous 16, 19h) i el recital “Maleïdes guerres” (dijous 23, 19h), amb Rosa Cadafalch i Albert Julià, al saxo. Tot plegat complementat amb un espectacle homenatge a Miquel Martí i Pol, ‘Bon profit Miquel’, a càrrec de Micro Troupe (dimarts 14 a les 18h); ‘Contes d’il·lusió’, amb Teatre de Cordó (dimarts 21, a les 18h) i ‘Posa música al teu conte!’, a càrrec de Lluís Gallifa (dimarts 28, a les 18h).

L'AMISTAT, EN TRAMIT DE REHABILITACIO

Presenten el projecte de rehabilitació del Teatre l’Amistat de Premià de Mar

El passat divendres 10 de novembre va presentar-se a l’Ajuntament de Premià de Mar el projecte de rehabilitació del Teatre l’Amistat, que ha elaborat la Diputació de Barcelona. L’objectiu principal, com destaquen, “és dotar el municipi d’un equipament cultural amb un espai per realitzar activitats escèniques, musicals i associatives de gran aforament i un hotel d’entitats per facilitar espais a les associacions culturals del poble”. D’altra banda, el projecte es fa a l’antic Teatre de l’Amistat Obrera de Premià, equipament històric situat al centre, que s’enderroca per crear-ne un de nou adaptat a les normatives actuals, alhora que es rehabilita l’espai del cafè i la façana històrica pel seu valor patrimonial. El projecte del teatre, segons la Diputació, té un aforament de 400 localitats, disposades en un amfiteatre fix i una grada retràctil en platea que permet alliberar tota la sala per obtenir un espai pla i diàfan. En la planta altell i segona s’ubiquen les sales i despatxos de l’hotel d’entitats i de l’associació l’Amistat Obrera.

RAIM, VI I MENJAR, A ALELLA

Segona edició de les Jornades Gastronòmiques del raïm i del vi DO Alella

Una nova cita per als amants del bon menjar i beure, la segona edició de les Jornades Gastronòmiques del Raïm i del Vi DO Alella, que se celebraran del 10 al 26 de novembre. En l’edició d’enguany hi participaran 48 restaurants, 16 més que l’any anterior. Una altra novetat és la participació de les localitats de Tiana, Premià de Dalt, Premià de Mar i Vallromanes, que s’afegeixen als municipis de Montgat, El Masnou, Teià i Alella.Tal com explica l’Ajuntament d’Alella, promotor d’aquesta proposta, els restaurants oferiran menús elaborats especialment per a l’ocasió, en els quals el vi de la DO i el raïm, són productes centrals del receptari.L’objectiu de la proposta gastronòmica, com també destaquen, és potenciar i promocionar el vi de la Denominació d’Origen amb la participació de tots els municipis que la integren. D’altra banda, els menús són molt variats i de diferents preus perquè es puguin adaptar a totes les preferències, gustos i butxaques.

LA CATALUNYA QUE ENS DEIXEN

La Catalunyaque ens deixen

Els resultats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya han deixat un llegat confús, ja sota els averanys de la reedició del tripartit. Finalment, CiU es quedarà al marge, tot i haver capejat el temporal davant del pou en el qual semblaven haver caigut els socialistes, els quals han acabat quedant-se amb la presidència. A més, l’aparició dels Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, a la palestra de la vida política catalana, acaba d’adobar el que sembla, tot plegat, un conjunt de pedaços per a l’americana vella.Amb tot això, l’acord del tripartit ja és un fet, que cal valorar amb mesura i prudència. I la decisió d’ERC no deu haver estat fàcil, perquè quedar-se al mig mai ho és, però alguns errors tàctics convergents poden haver contribuït a determinar posicionaments, que ben segur també passaran una part de factura als republicans.Sigui com sigui, el que ha estat del tot intolerables són les intervencions fetes des de Madrid. Han de ser els partits catalans els que prenguin les determinacions que creguin més convenients i necessàries, sense pressions.Tanmateix, una idea compartida per la ciutadania és que la classe política parla massa i actua poc. Al rerefons, a Catalunya les empreses marxen i la vida cada vegada és més cara. A les persones els preocupa molt més no poder accedir a un habitatge digne o si arribaran a final de mes. D’altra banda, les relacions amb Espanya estan en un dels pitjors moments de la història, no ho oblidem.Més enllà dels resultats electorals, el que s’ha de demanar al conjunt dels nostres polítics, és que siguin capaços de posar-se d’acord, crear il·lusió i aixecar el país. Una intenció, aquesta, però, que no sembla preocupar-los massa en conjunt, la veritat, tot i que d’entrada sembli que ho vulguin fer veure.

sábado, noviembre 04, 2006

'EL SHERIFF KING', DE VÍCTOR MORA

LLIBRES


'El Sheriff King',

de Víctor Mora (guió),

Francisco Díaz (dibuixant)

i Antonio Bernal (portada)



Còmic



Ediciones B



El creador del Capitán Trueno i El Jabato, Víctor Mora, escriptor afincat a Premià de Dalt, va veient la recuperació de la seva obra com a guionista, per
sort de les persones que s'estimen el bon còmic que s'ha fet en aquest país.
Ara, s'han reeditat les aventures del Sheriff King. En el primer volum
s'inclouen diverses històries com 'Disparos en la frontera', 'La amenaza del
dragón', 'El tren desaparecido' i 'Cargamento disputado'. Relats gràfics
d'aventures del far west, carregats de missatges positius i reivindicacions
nobles. Personatges entranyables que molts lectors recordaran perquè els han
acompanyat en nombroses tardes de lectura, quan la televisió no era tan
invasiva com és ara: King, 'Gordo' i 'Dandy' són una mica els tres herois en
un que Mora ha desenvolupat en milers de pàgines de les seves famosíssimes
historietes. Per a fans antics i nous lectors de còmic de qualitat, aquesta
reedició que no pot deixar-se de banda de cap de les maneres. I que per
molts anys en facin moltes d'altres per recuperar una de les obres més
singulars i entretingudes que s'han fet a casa nostra. Albert Calls

CINEMA DE QUALITAT I MÚSICA ANTIGA

Cinema de risc
i música antiga
a la capital del Maresme


Durant aquests dies Mataró organitza dues iniciatives en el camp de la
cultura que demostren el seu pes com a capital comarcal. La
primera és la XXVIII Mostra de Cinema de nous realitzadors (acompanyada de
la X Mostra de curtmetratges), que es fa entre el dia 3 i l'11 de novembre.
Enguany, a més, s'ha dedicat especialment un cicle a la filmografia de l'Europa
oculta. La Mostra és tot un clàssic que s'adreça a un públic que busca films
de risc, llunyans moltes vegades del que es projecta a les grans sales
comercials, però que amaguen una qualitat sorprenent i extraordinària, acompanyada sovint de frescor i originalitat.
La segona proposta cultural mataronina destacada també és tot un clàssic per
als amants de la bona música. Es tracta de la XXV Setmana de Música Antiga.
En aquest cas es fa del 23 de novembre al 3 de desembre i sobresurt un
concert del conegut Jordi Savall, dijous 30 de novembre, amb música de viola
de gamba del temps de Marin Marais que ell va popularitzar ja a la
pel·lícula 'Tots els matins del món'. La programació d'aquest vinticinquè
aniversari es complementa, a més, amb una conferència de cloenda de l'Any
Mozart, a càrrec de Pere Albert Balcells, entre d'altres concerts on
s'interpretaran obres de la música alemanya a la tardor del Barroc, o 'La
cantata del Cafè', de Johann Sebastian Bach.

INNOVACIÓ I TECNOLOGIA A MATARÓ

Innovàtic,
Fira de la tecnologia
i de la innovació

Mataró acull, entre els dies 9 i 12 de novembre, a l'Espai Firal del Parc
Central, la primera edició d'Innovàtic. La Fira, centrada en la tecnologia i
la innovació, l'ha promogut l'Institut de Promoció Econòmica de Mataró.
Consta d'un ampli ventall d'activitats gratuïtes obertes a la participació
de professionals de sectors diferents, com expliquen els organitzadors dels actes.
Els objectius que es planteja la Fira són fomentar la innovació i l'ús
efectiu de les tecnologies en les empreses i la ciutadania. Es tracta,
afegeixen, de promoure els coneixements i les eines necessàries per fer
possible la innovació que permet la creació de nous productes i serveis que
contribueixen al creixement de la competitivitat de les empreses i de
l'economia de la ciutat.
Dins els àmbits de Tecnologia, Innovació i Coneixement, les més variades propostes aproparan la tecnologia a qui vulgui acostar-s'hi, a partir de conferències, presentacions o taules rodones i contacontes amb conceptes innovadors, entre d'altres propostes. www.mataro.cat/innovatic

CONVIVÈNCIA INTERCULTURAL A PREMIÀ DE MAR

Relats de la convivència intercultural,
a Premià de Mar

El Projecte Viver de recursos per la convivència intercultural a Premià de
Mar proposa una interessant activitat en aquests moments en els que cal trobar ponts entre cultures: 'Contefòrum. Relats de la convivència intercultural'. Estan
escrits per Martí Rosselló i interpretats per Dària Ferrando i són un cicle
de contes sobre la convivència intercultural, que es posen a debat de qui
vulgui participar-hi, com ells mateixos expliquen. Les sessions es fan dimecres, de 8 a 2/4 de 10 del
vespre, a la Pastisseria Mayka.
Se n'han programat tres: 25 d'octubre, 22 de novembre i 13 de desembre. Com afegeixen, es
tracta d'una nova actuació del Projecte Viver de recursos per a la
convivència, una línia de treball de la Coordinadora Premià x la convivència,
que té com a objectiu la sensibilització de la població premianenca en la
importància del coneixement i la convivència interculturals. Compten amb el suport tècnic de Desenvolupament Comunitari.
En uns moments en els quals el món és cada vegada més un mercat global i les civilitzacions s'interrelacionen constantment, pel fenomen de les migracions i la facilitat en les comunicacions que aporten les noves tecnologies, calen moltes propostes com aquesta, que des de l'esforç del gota a gota ensenyin uns valors que sovint s'obliden, aclaparats per la dura realitat de la vida quotidiana. Recordar sempre és una bona teràpia.

martes, octubre 31, 2006

'DEMOCRACIA', D'ARTHUR RIMBAUD

Un poema per recordar,
repescat a la xarxa:

DEMOCRACIA

" La bandera hace juego con el paisaje inmundo y nuestra jerga ahoga el tambor.

En los centros fomentaremos la más cínica prostitución. Masacraremos las rebeliones lógicas.

¡A los países sazonados y empapados! -al servicio de las más monstruosas explotaciones industriales o militares.

Hasta la vista, aquí, no importa dónde. Reclutas de buena voluntad, nuestra filosofía será feroz; ignorantes para la ciencia, hábiles para el confort; que el resto del mundo reviente. Es la verdadera senda. ¡Adelante, en marcha! "

UN ESTAT FUNCIONARIAL?

Contra la política de funcionaris, l'acció directa en tots els fornts: ecologisme, anarquisme, cultura...


Els que no tenen esperança. perquè tenen el cul apoltronat a la cadira,
són els principals defensors d'aquesta democràcia planetaria que deixa en la misèria tres quartes parts de La Terra,
mentre d'altres s'embafen de menjar pastissos.

ELS QUE NO ASPIREN A TROBAR SOLUCIONS ÉS PERQUÊ NO LES VOLEN.

Recomano la lectura del poema de Rimbaud "Democràcia".
Plenament vigent en els temps actuals.

1 - N (UNA REFLEXIO IL·LEGAL)

Visca Catalunya lliure de paràsits i mamarratxos.


NO VOTIS: MENJA'T UNA PAELLA, LLEGEIX UN LLIBRE
O PASSEJA'T PER ALGUN TROS DE BOSC QUE NO HAGIN URBANITZAT!

jueves, octubre 26, 2006

EL COMIC D'ALATRISTE

‘El Capitán Alatriste’
Debolsillo
Còmic d’Arturo Pérez-Reverte
Guió de Carlos Giménez i dibuixos de Joan Mundet

En paral·lel amb la pel·lícula i el merchandising d’Alatriste, també surt en butxaca el còmic. Serveix per aclarir dubtes del film, especialment si no s’han llegit primer els llibres. El guió d’aquesta obra és de tot un referent en la historieta espanyola, Carlos Giménez. Els dibuixos, d’altra banda, són de Joan Mundet, que ha trobat una immillorable connexió amb l’esperit del personatge i alhora una imatge gràfica que reflecteix una època. A més, en blanc i negre, com mana el cànon i despertant alt interès.

'SALVADOR PUIG I ANTICH', LLIBRE + DVD

‘Salvador Puig i Antich, un film de Manuel Huerga’.
Ara Llibres. Mediapro

Hi ha pel·lícules que tenen ànima. Aquesta n’és una. La història de l’execució del jove anarquista català pel franquisme, és un al·legat contra el totalitarismne i a favor de la presa de consciència de les persones. Aquest llibre dóna testimoni gràfic i escrit dels artistes, tècnics, els personatges reals de la història i els que l’han reconstruïda en imatges. Hi expliquen, a més, amb tota llibertat, els seus punts de vista. Es tracta d’un volum en format luxós, que va acompanyat d’un DVD amb el make in off i d’altres complements, per acostar-nos a aquesta interessant producció cinematogràfica.

'LA DECISIO DE BRANDES', D'EDUARD MARQUEZ

‘La decisió de Brandes’, d’Eduard Márquez
Premi Octavi Pellissa, 2005
Empúries

La possibilitat de triar, de prendre una decisió, es barreja en aquesta novel·la amb el veritable camí que l’artista ha de transitar per arribar a estar en pau amb si mateix. La mort que s’acosta i la lluita contra el feixisme està descrita amb sàvia contenció i acurat lirisme. Al final, en clau similar al cèlebre personatge d’‘Afirma Pererira’, creat per Antonio Tabucchi i interpretat magistralment al cinema per Marcello Mastroianni, hi ha una presa de consciència i una decisió que lliga tot el llibre. De lectura acurada entra suau, t’enganxa i et sedueix per la paraula i l’acció.

'QUI VAM SER', DE LOLITA BOSCH

‘Qui vam ser’,
de Lolita Bosch
Empúries

Aquesta jove autora és, sens dubte, una revelació literària del moment. El llibre, de veritat, està molt ben escrit i explica el llarg final d’una relació sentimental que “comença a acabar-se”. Fa servir suggerents proses poètiques i intel·ligents zooms imaginatius, que demostren que li agrada experimentar i llançar-se al buit sense xarxa. No en va va ser la guanyadora del premi Òmnium Cultural 2004 d’Experimentació Literària. En el relat, Mèxic hi té un important paper. No és una lectura fàcil, però sí que posa el llistó prou alt.
“Escrita amb maduresa i gran destresa narrativa, ‘Qui vam ser’ és una novel·la personalíssima i molt contemporània, i una lúcida exploració del buit existencial. Confirma Lolita Bosch com una de les veus narratives més originals i innovadores de la nostra literatura actual”, es destaca a la contraportada.

TOTS ESTEM UNA MICA BOJOS

L’any Freud 2006,
a Barcelona

L’Any Freud 2006 BCN commemora aquest clàssic del pensament contemporani, a partir del 150 aniversari del seu naixement. Aplega un conjunt molt ampli de propostes diverses que fins que acabi el 2006 permeten acostar-se a l’obra revolucionària i cabdal del pare de la psicoanàlisi. “Freud, Dalí i el Surrealisme”, “Psicoanàlisi i Psicosi”, “Freud i la religió”… són alguns dels actes als que pot assistir-se. L’any Freud és una iniciativa de la llibreria Xoroi, amb la col·laboració d’Amics de Xoroi. S’hi han adherit, però, nombroses entitats. www.xoroi.com

APRENDRE COSES NOVES

Cursos i seminaris
de formació contínua
empresarial

L’Ajuntament de Mataró, des de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM), proposa un programa de cursos i seminaris per aprofundir en diverses temàtiques que permeten una formació continuada especialitzada en l’àmbit empresarial. En relació als cursos, alguns encara vigents, es tracten temes com “Eines per a la prevenció, gestió de conflictes en l’empresa”, “Gestió de la innovació a l’empresa”, “Gestió de projectes”, “Gestió de residus industrials”, “Gestió logística” o “Direcció per competències”, entre d’altres. També s’han fet seminaris per tractar la Responsabilitat social, la Conciliació de la vida laboral, personal i familiar, el Lideratge i la direcció d’equips, o les Fonts de finançament per a l’empresa, entre d’altres propostes. Més informació a l’IMPEM. Servei d’Ocupació (C/ Herrera, 70). / mataro.org/temes/emprocup / serveiocupacio@ajmataro.es

MONOLEGS

Concurs de monòlegs
a Premià de Mar

El 3r Concurs de monòlegs Premià Jove s’adreça “a totes aquelles persones que els agradi riure i fer riure. Gent amb poca vergonya i que gaudeixi explicant històries, anècdotes, teories o el que se li passi pel cap amb l’únic objectiu de passar una bona estona en bona companyia”. Per participar-hi cal ser major de 16 anys i inscriure’s. El tema dels monòlegs és lliure, sempre que no es falti al respecte. Poden ser escrits en català o castellà i han de tenir una durada d’entre 10 i 30 minuts. Els monòlegs poden ser escrits pels propis concursants, o bé una interpretació d’un text ja escrit, tot i que es valorarà més la creativitat. Les bases completes es poden sol·licitar al centre Cívic (Esperança 19-21), de Premià de Mar. El termini de presentació és el dia 17 de novembre, i el concurs el 24. Hi ha diversos premis en metàl·lic.

EL MON S'ACABA?

Els perills del
calentament global

Recullo de la paperera d’unes multisales de cinema, en un estrany acte de reciclatge cultural, un opuscle que porta per títol “Deu coses per fer per aturar el calentament global”. És la propaganda d’un documental que s’estrena aquest novembre, sota el títol “Una verdad incómoda”. Els consells que es donen són tan senzills com canviar de llum, conduir menys, reciclar més, comprovar els pneumàtics, fer servir menys aigua calenta, evitar comprar productes amb molt d’embolcall, regular el termostat, plantar un arbre, apagar els aparells electrònics que no es facin servir i finalment, potser el més important, convertir-te en part de la solució.
Sobre el documental trobo a la xarxa diverses informacions:
- ’Una verdad incómoda’, del realitzador Davis Guggenheim, és la història de l’apassionada entrega d’un home decidit a exposar els mites i idees equivocats sobre el calentament global i la seva prevenció. L’home és Al Gore, que després de perdre les eleccions de 2000 va decidir reorientar-se i dedicar-se a ajudar a salvar el planeta.
- 2) El documental exposa els fets i demostra que el calentament global no s’ha de veure com un tema polític, sinó com el major repte moral al qual s’enfronta la nostra civilització.
- 3) Els éssers humans estem asseguts damunt d’una bomba de rellotgeria, una catàstrofe que nosaltres mateixos hem preparat i que ja ens està passant factura.
Tot plegat, per reflexionar-hi molt.

jueves, octubre 19, 2006

POETES A LA BIBLIOTECA DE CABRERA DE MAR

Poesia a la biblioteca
de Cabrera de Mar
La biblioteca municipal de Cabrera de Mar serà l’escenari d’un recital de poetes del municipi el proper divendres 27 d’octubre, a les vuit del vespre. L’acte s’emmarca dins el programa “L’octubre dels poetes”, promogut per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament i que ha consistit, també, en l’edició de dues antologies poètiques: una de Ramon Bonet i l’altra de l’Avi Pla. En el cas del recital llegiran els seus poemes Núria López, Sílvia Tarragó, Jesús Sáez, Albert Calls i Anna Maluquer. Presentarà l’acte Carles Peidro.

L'ART DE LES DONES

Espais femenins
a l’art català
El paper de la dona cada vegada és més reivindicat des de tots els àmbits. L’art n’és un d’quests. ‘On són les dones? Espais femenins a l’art català dels segles XIX I XX’ és el títol de l’exposició que va inaugurar-se a les sales de Can Palauet (c. d’en Palau, 32, de Mataró) el passat divendres 20 d’octubre, amb la premissa de mostrar que la creació artística no és únicament cosa d’homes. L’exposició podrà veure’s fins al proper dia 26 de novembre, en els horaris habituals d’aquest centre que programa periòdicament tot tipus de mostres de caire artístic.

HOMENATGE A LINA CASANOVAS

Argentona i Dosrius
homenatgen a Lina Casanovas
Els Amics de la Poesia d’Argentona, amb la col·laboració del consistori de la vila, l’Ajuntament de Dosrius, el Centre Parroquial i diversos particulars, han promogut un acte d’homenatge a Lina Casanovas i Berenguer, una de les veus poètiques deganes del Maresme, autora d’una obra de pocs volums però molt intensa, que desvetlla una passió desfermada pel domini de la mètrica, així com una reflexió amable, bucòlica, a voltes amb un toc rebel, de la vida i les persones, les figures i els paisatges, que ha conegut. Es faran dos actes: un diumenge 5 de novembre, a les 12 del migdia, al Centre Parroquial d’Argentona. L’altre, dissabte 11, a les 6 de la tarda, a Dosrius. En conjunt hi haurà diversos parlaments, es presentarà un llibre recopilatori amb els poemes de l’autora, sota el títol ‘Un punt de mel’ i un CD, a més d’un audiovisual amb recital de poesies per nens i nenes de l’Escola Francesc Burniol d’Argentona, un recital de l’autora o una exposició de fotografies retrospectives de diferents moments de la seva vida, que estarà emplaçada al bar d’en Jaumet del Centre Parroquial.

SALVAR ELS LLIBRES

L’Associació Llibre Viu
recupera llibres fora d’ús
Mataró compta, des de fa unes setmanes, amb una peculiar associació. Sota el nom de Llibre Viu recuperen llibres fora d’ús i sense valor comercial actual que els arriben de procedències molt diverses. En tenen ja uns 60.000, classificats, ordenats, després de desestimar els que no tenen un mínim de qualitat. “Pretenem donar una nova vida als llibres, facilitant l’intercanvi gratuït amb persones que els desitgin i que n’aportin algun que ja no els faci falta, establint un nou circuit d’aprofitament de molts lllibres que anirien irremeiablement a parar a la brossa”, expliquen. Tenen un local cedit per l’Ajuntament de Mataró, al barri de Rocafonda, “amb la il·lusió de ser, també un focus d’interculturalitat i de foment del goig de llegir entre tot el veïnatge”, com també afegeixen.
Llibre Viu. Carrer Poeta Punsola, 31. Rocafonda. Mataró. Adreça electrònica: llibreviu@pangea.org

1N. DIA DELS MORTS I ELECCIONS

1N , eleccions al Parlament

L’1 de novembre es podrà anar a votar una altra vegada. De fet és un dret que no cansen de repetir-nos que hem d’exercir, encara que en alguns moments poguem pensar de què servirà que ens preguntin l’opinió, si el resultat no acaba sent massa òptim per a tots plegats. No són bon temps per a la classe política, que gaudeix d’un descrèdit generalitzat, patent en els casos de corrupció urbanística o en la idea, sembla que molt extesa entre la societat, que es passen el dia barallant-se per no arribar enlloc més que a ocupar cadires, quan moltes coses que haurien de canviar segueixen igual. El ‘dia dels morts’ coincideix, aquesta vegada,–o almenys es nota en l’ambient– amb una certa mort col·lectiva de la il·lusió en la classe política, avançada ja en l’abstenció del Referèndum. Què és el que passa que la gent està desencantada d’aquesta manera? La culpa és solament dels polítics en actiu? Pel que es veu, són els que haurien de solucionar moltes mancances socials, que són les que generen preocupació, i no ho fan, continuen culpant-se els uns als altres sense posar-se d’acord (són les regles del joc, ens diuen!). Ens parlen d’una “societat del benestar”, però més que mai comprar-se un habitatge comença a ser una acció impossible –en una sola vida, vull dir, i de moment només en tenim una–, la precarietat laboral i la inseguretat estan a l’ordre del dia, les diferències socials són cada vegada més aguditzades i un llarg llistat de desgreuges donen com a resultat una inapetència col·lectiva que ens està passant factura. Des de la política no es pot resoldre tot, però sí que es troba a faltar –i parlo en termes genèrics, no específics– aquella il·lusió per transformar l’entorn, la societat, que uns anys enrere, com a mínim, es suposava en aquells que volien dedicar-se al que pretesament és una vocació per millorar la nostra col·lectivitat.

'CABALLO DE TROYA, 8'. TORNA BENITEZ

LLIBRES

‘Caballo de Troya 8’,
de J.J. Benítez

Planeta

‘Caballo de Troya’ s’ha convertit en un clàssic vivent de la novel·la popular que té seguidors multitudinaris. La sèrie –ara de vuit novel·les– escrita pel periodista espanyol Juan José Benítez, tracta dels viatges en el temps. Suposadament, un militar nordamericà li entrega a l’autor documentació relacionada amb un projecte secret, l’Operació ‘Caballo de Troya’, que ha permès a dos crononautes anar a l’època de Crist, l’any 30 i viure els darrers dies de Jesús de Natzaret. La ciència ficció es barreja, en aquests volums, amb l’especulació històrica, atrapant al lector amb habilitat i amb un discurs molt elaborat i convincent, en el qual es van tractant diversos períodes de la vida de Jesús, com la infantesa, l’adolescència i la joventut, les persones que el varen envoltar… tot plegat farcit d’especulació fantacientífica, que deixa satisfet tant al lector curiós com al freak, a bastament. No s’entén, sinó, que la sèrie hagi durat tants volums i continuï generant interès imparable. D’altra banda, la vuitena entrega porta per títol ‘Jordán’ i comença a partir de la curiosa figura de Joan Baptista i el baptisme de Jesús, desvetllant algunes claus com que el Mestre mai va retirar-se al desert o que no va ser temptat pel diable. En qualsevol cas la història atrapa el lector des de l’inici, tot i que en la primera part l’autor no escatima en cites per donar credibilitat científica a un diari que és un veritable homenatge a la imaginació.

martes, octubre 17, 2006

DE VERITABLES POETES I ALTRES ESPECIES EN EXTINCIO

Un poema i un pensament, de regal.
El poema: "Al cim de la tardor/ creix la neu/ i el cel es torb". Joan Borda.
El pensament: "Es poden escriure llibres de poesia i no ser un poeta, com es pot no escriure un sol vers i ser un veritable poeta; una cosa no té res a veure amb l´altra".(Alfonso Levy, filòleg i crític literari).
Bona tardor! Joan.

Correu de Joan Borda (poeta de Bellcaire d'Urgell)

jueves, octubre 12, 2006

SI ET POGUESSIS ALLIBERAR...

" Si et poguessis alliberar,
per una vegada, de tu mateix,
el secret dels secrets
s'obriria en tu.
El rostre d'allò desconegut,
ocult més enllà de l'univers,
apareixeria en el
mirall de la teva percepció".

Rumi

UN CERTAMEN LITERARI HISTORIC

30 Premi de poesia
‘Marià Manent’

La Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, ve convocant un certamen que és tot un clàssic, el “Concurs literari de la Secció Arts i Lletres, amb el suport de l’Ajuntament de la localitat.
Enguany arriben a la trentena edició. Els guardons inclouen el Marià Manent de poesia, l’Arts i Lletres. A la Memòria de Valerià Pujol –al millor conte de tema lliure–, i el Serralada de Marina –al millor conte de tema lliure, per a infants–. El termini d’admissió d’originals conclourà el 16 d’octubre i l’atorgament de premis es farà el dia 25 de novembre, en el transcurs d’un acte a la Sala de l’Orfeó de la Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt. El jurat qualficador està integrat per Francesc Rodon, Gerard Horta, Vicenç Llorca i Enric Vila, amb Jesús Fuxet de coordinador.

CONCURS DE FOTOGRAFIA JOVE

Concurs de fotografia
Jove ‘Crida’ns’

El concurs de fotografia ‘Crida’ns’ s’obre a participants joves de 12 a 30 anys. La temàtica és “una persona, animal objecte, element o creació fent un crit,” com recullen les bases. El termini de presentació és el dia 30 d’octubre, a qualsevol dels vuit Punts d’Informació Juvenil d’Alella, Premià de Mar, Premià de Dalt, el Masnou, Teià, Vilassar de Dalt, Montgat i Tiana, organitzadors d’aquesta proposta participativa, on també es poden sol·licitar les bases completes amb totes les determinacions corresponents. El veredicte del jurat es farà públic en la publicació juvenil “El Crit”, número 62. Hi haurà vuit fotografies guanyadores i cada autor premiat rebrà un reproductor MP3. D’altra banda, les vuit obres seleccionades seran també les portades de la revista juvenil “El Crit”.

L'OBRA DE LLUCIA GONZALEZ

‘Camí’, de Llucià Gonzàlez,
al Museu del Càntir

L’exposició ‘Camí’, de l’artista maresmenc Llucià Gonzàlez (Mataró, 1946), pot visitar-se al Museu del Càntir d’Argentona fins al 22 d’octubre. “Forjador d’ofici, n’ha sabut cercar benefici per portar el ferro, l’acer corten i altres materials, al límit de les seves possibilitats. Aquests elements, durs, compactes, quasi inamovibles, es converteixen en les seves mans en dúctils protagonistes a la recerca de la mobilitat, el cinetisme, el ritme, la poètica, el sentit…, en una aposta sensible en la recerca d’una harmònica i equilibrada contradicció”, en paraules del crític d’art Pere Pascual, recollides al catàleg de la mostra. D’altra banda, es poden veure obres a l’aire lliure de Llucià Gonzàlez, en metalll, a la rotonda del camí del Mig, al Polígon de les Corts, o davant de Can Benet, al centre de la població, en tots dos casos a Cabrera de Mar.

ITINERARIS PELS PARCS NATURALS

MEDI AMBIENT

Nova ‘Guia d’Itineraris
per la Xarxa de Parcs Naturals’

La Diputació de Barcelona inverteix esforços en la divulgació del patrimoni natural que ens envolta, una estratègia aquesta que en els temps actuals és d’agrair. Ara, acaba d’editar la ‘Guia d’itineraris per la Xarxa de Parcs Naturals’, que aplega un total de 49 recorreguts i que es pot trobar als equipaments d’ús públic dels 12 parcs naturals que gestionen, segons han informat. En relació als itineraris que es recullen, expliquen que la majoria estan pensats per fer-se a peu, i en algun cas en bicicleta. També es destaca que els parcs amb més extensió tenen fins a set itineraris descrits: el Montseny, el Garraf, el Montnegre i el Corredor, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Collserola. D’altra banda, però, s’ha de tenir en compte que la majoria de les excursions són de dificultat baixa o mitjana i els recorreguts estan senyalitzats en el territori, pensant, per tant, en un públic majoritari. Fins i tot, per facilitar l’accés, moltes disposen d’un tríptic complementari que pot sol·licitar-se als punts d’infromació dels parcs. En el cas de la guia, els itineraris consten d’un plànol, amb descripció de les parades o punts d’interès, i una fitxa tècnica que tracta des de la dificultat fins a la durada, acompanyat tot plegat de fotografies il·lustratives dels indrets que es visiten. A més dels equipaments d’ús públic, la guia es pot obtenir sol·licitant-la per correu electrònic a xarxaparcs@diba.cat.

Més a prop
Per a les persones interessades en trobar informació del parc de la Serralada Litoral (La Conreria-Sant Mateu-Céllecs) existeix una Guia dedicada monogràficament a aquest entorn maresmenc, publicada dins Pòrtic Guies (Enciclopèdia Catalana) i un pràctic mapa excursionista i turístic d’editorial Alpina.

Albert Calls

'LUNAR PARK', DE BRET EASTON ELLIS

LLIBRES

‘Lunar Park’,
de Bret Easton Ellis

Punto de Lectura

Del cèlebre autor d’’American Psycho’ llegeixo el seu darrer treball,‘Lunar park’. La nova novel·la està molt ben escrita, però probablement acaba cansant el lector que no ho és de “fons”, és a dir, bregat en uns textos de registres arriscats i en alguns moments difícils, que demanen esforços suplementaris, tot i que Easton Ellis juga amb encert a alternar les cartes del best seller i la qualitat literària. De fet, ‘Lunar Park’ és la història de l’autor, distorsionada, i alhora un viatge a l’abisme personal de l’èxit i de l’autodestrucció. Es passa revista a moltes i diverses seqüències immerses en el caos contemporani: des de la vida desenfrenada personal i la neurosi familiar de les classes altes USA, a la por social que va generar l’atemptat de l’11 de setembre, que fa que els “molt rics” abandonin Nova York fugint, en el fons, d’un terror que neix del seu propi interior. Aquest llibre, d’una banda, recorda ‘La mitad oscura’, d’Stephen King, però amb unes pretensions literàries més poderoses i amb assassí en sèrie de fons. No en va, el seu autor és el creador d’obres polèmiques i referents. Només cal recordar la cinematogràfica ‘American Psycho’, tot i que va donar-se a conèixer amb una altra reconeguda novel·la juvenil d’autodestrucció, passada també a la gran pantalla,‘Menys que zero’.

Albert Calls

martes, octubre 10, 2006

NI VOTARE NI ANIRE A ESPANYA

He començat un nou règim espiritual:

Plat primer. No aniré a votar a les properes eleccions perquè no m'interess cap de les possibles ofertes que hi ha. De fet, he retornat la targeta censal que m'han enviat amb una nota regalant el meu vot a un immigrant.

Plat segon: Després de veure com un diari de Santander dedicava l'editorial a atacar els catalans amb motiu de la Fira de Frankfurt (on anirem a defensar la Literatura Catalana que és l'escrita en català), he decidit que tardaré anys per anar a qualsevol lloc d'això que anomenen Espanya i que és una realitat ofensiva amb les cultures que l'integren i que no siguin la que ells imposen. A partir d'ara, per anar de visita: Països Catalanas, Euskadi i Portugal, solament dins la pell de brau.

LINKO ERGO SUM IN INTERNAUTIS MUNDIS

Gràcies a en Jordi Carranza hem après a linkar i ens hem linkat els uns als altres. En el futur d'aquest món de merda, les persones ens relacionarem linkant-nos... per tant, és millor perdre ja la virginitat en aquests aspectes i deixar-se dur.

Ha començat l'era link i des d'aquí faig una crida per linkar i ser linkat.

Linkem-nos tots! Per una Catalunya link!

martes, octubre 03, 2006

NEUROTICOMANIACS

Som animals neuròtics, condemnats a l'extinció, d'entrada.

Potser algú ens deu espiar des d'algun forat de l'univers per divertir-se.

SER O NO SER

Amb el temps acabes descobrint que si hi ha alguna coa que de veritat sobra en aquest món som les persones.
Sense nosaltres tot seria infinitament millor del que és.

ANTIMATERIES

Hi ha persones amb les que mai ens entendrem perquè som galàxies llunyanes.

LA COVARDIA

Ens fem més vells i som més covards.

I.M. XAVIER GUAL

En Xavier Gual, com moltes d'altres persones, ja no hi és entre nosaltres –laboralment, vull dir–, en el món de la premsa comarcal. Segurament que ara deu estar més bé i podrà dedicar-se amb més tranquil·litat a la seva vocació d'escriptor.

Sovint ens adonem de la importància de les persones quan ja no hi són.

EL BLOG DE PROA PREMIA

El blog de Proa Premià va tirant gràcies a la Sílvia. L'anàvem a desmuntar , però ha remuntat.

El del 'Gòlem' anirà creixent molt més lentament, perquè és un espai poètic i la poesia demana brevetat i no excés.

LA LLIBERTAT

Diuen que quan perdem la por comencem a ser lliure. O no?
Potser el problema és que som massa esclaus de les nostres pròpies necessitats.

'AFIRMA PEREIRA'

Com el personatge literari Pereira sovint tenim ganes de llançar les dictadures en les quals vivim pel balcó. Uns pocs ho fan i no sabem si finalment tornen a ser esclaus o si en canvi finalment s'alliberen.

Però hi deu haver un dia que tots som una mica Pereira.

PEL TEATRE DE QUALITAT

Barcelona, el Teatre Monumental de Mataró continua treballant per acostar al públic muntatges de referència. La nova temporada, que reobrirà les portes al novembre, inclou una desena d’obres teatrals i de dansa fins al proper mes de maig. Dagoll Dagom, It Dansa, La Fura dels Baus, Sergi Belbel o Juan Echanove, entre d’altres, són alguns dels destacats noms que s’hi podran veure. El Patronat Municipal de Cultura ha buscat portar teatre comercial, grans produccions públiques i obres de petit format, per oferir varietat i qualitat, en uns moments en què la lluita per l’audiència és a l’ordre del dia en el món de l’espectacle. El manteniment d’una programació estable ha permès fidelitzar un públic, dotant Mataró d’un atractiu pol cultural, i la possibilitat de gaudir de bons espectacles sense haver-se de desplaçar. Una opció que suposa una inversió més de futur que no a curt termini, per a la qual és ben lògic que treballin les institucions, sense ��deixar de banda la inversió en altres fronts més estrictament locals.��

ELS VIARANYS DE LA MOBILITAT COMARCAL

de Catalunya, Joaquim Nadal, va anunciar la voluntat de prioritzar les inversions per a l’any que ve en matèria ferroviària, així com d’engrandir el fons per alliberar peatges. En aquest darrer aspecte, en concret i relacionat amb el Maresme, el peatge de la C-32, a Alella, tindrà gratuïtat per als usuaris habituals en dies laborables sempre que hi passin vuit vegades al mes. L’acció, quan es concreti, serà un tímid primer pas, però no la solució de fons que reclama el Maresme, una comarca molt poblada en els darrers anys, amb Barcelona al costat i grans problemes de mobilitat que si no s’arreglen s’aniran agreujant. Tot i que els usuaris reben el rescat del peatge de l’autopista amb comprensible satisfacció, des del Consell Comarcal es reclama un document consensuat que demani la gratuïtat per a tots els residents, i les plataformes cíviques encara continuen reivindicant una C-32 del tot gratuïta. Un tímid primer pas que demana més i de forma constant, en el marc del conjunt d’accions per resoldre la mobilitat comarcal.

UNES QUANTES PROPOSTES

- ‘Les dones sàvies’,
a la Sala Cabañes
Els dies 12 i 15 d’octubre, a les 6’30 de la tarda, encara pot assistir-se a la representació de ‘Les dones sàvies’, de Molière, a la Sala Cabañes de Mataró. La divertida comèdia és una de les més representades d’aquest autor, Jean Baptiste Poquelin, més conegut per Molière. El missatge que volia transmetre en el segle XVII és que el món és ple de pedants, de gent que es mou per egoisme i dels que presumeixen de ser savis sense ser-ho.

- Mozart a Premià de Mar
L’ajuntament de Premià de Mar, des de la regidoria de Cultura, programa un seguit d’activitats al voltant de Mozart per a aquest mes d'octubre. El genial compositor va néixer el 27 de gener de 1756. En el marc del conjunt de propostes es podran veure dues exposicions, una al Gas i l’altra a Can Manent. També, una audició musical que incorpora dansa i titelles, a càrrec de la companyia Susanna Barranco; ‘Mozart Divertimento’, música a càrrec dels prestigiosos Arts Cambra; i un concert de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà.

- XVI Trobada de gegants del Maresme
La XVI Trobada de gegants del Maresme es farà a Mataró el dissabte 7 d'octubre. El programa començarà a dos quarts de cinc amb una plantada, a la plaça Santa Anna, seguida d'una tabalada de totes les colles anunciant la festa, una cercavila i, els darrers actes, un ball de gegants i l'elecció de la pubilla del Maresme 2006, al Parc Nou. Aquesta cita es fa a Mataró perquè l'any passat la geganta Alarona va ser escollida Pubilla del Maresme.

- Taller de 'Lectures en veu alta'
Can Manent, la biblioteca de Premià de Mar, organitza un taller de "Lectures en veu alta" sobre la temàtica de la dona. Es farà del 23 d'octubre a l'11 de desembre. L'horari és el segon, tercer i quart dimarts de mes, de 19 a 20'20h. La data límit d'inscripcións és el 16 d'octubre. S'adreça a joves i adults amb un interès especial per la problemàtica de les dones.

L'OCTUBRE DELS POETES, A CABRERA

La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Cabrera de Mar organitza diversos actes dedicats a la poesia durant aquest mes d'octubre, sota el títol de "L'octubre dels poetes". El dia 7 serà la presentació de dues noves antologies dins la col·lecció de llibres "Poetes de Cabrera", amb obra de Ramon Bonet i Ramon Pla, a la sala Nova. D'altra banda, divendres 27, 'Poesia a la biblioteca' constarà d'una lectura de poemes a càrrec de Núria López, Sílvia Tarragó, Jesús Sáez, Albert Calls i Anna Maluquer.

MONUMENTAL AL MAXIM

ESPECTACLES
Muntatges de referència
a la programació del Monumental
El programa d’espectacles del Teatre Monumental, de Mataró, ve carregat enguany d’interessants propostes escèniques, com és habitual en aquest equipament cultural. En primer lloc, dissabte 18 de novembre podrà veure’s ‘El Mikado’, de Dagoll Dagom. Anirà seguit per ‘Clarobscur’, dissabte 2 de desembre, de la mà d’It Dansa. Diumenge 7 de gener la Fura dels Baus portarà ‘Metamorfosis’. Diumenge 4 de febrer es representarà ‘En Pólvora’, drama de passions, d'Àngel Guimerà, amb el rerefons social dels conflictes del moviment obrer, versionat i dirigit pel reconegut Sergi Belbel, amb el Teatre Nacional de Catalunya. ‘Visitando al Sr. Green’, de Jeff Baron, es posarà en escena divendres 23 de febrer, dirigit per Juan Echanove. La Companyia la Invenció representarà ‘El cel massa baix’, d’Ahmed Ghazali, divendres 9 i dissabte 10 de març. ‘Homeland’ és un espectacle que combina dansa, circ i música i que podrà veure’s dissabte 31 de març. Un clàssic modern català vinculat amb la comarca, ‘Primera història d’Esther’, de Salvador Espriu, dirigit per Oriol Broggi, amb el Tetre Nacional de Catalunya, es posarà en escena divendres 20 d’abril. Dissabte 5 de maig es representarà ‘Antígona’, de Sòfocles, sota la direcció d’Oriol Broggi. I finalment, dissabte 19 de maig podrà veure’s ‘Mòbil’, de Sergi Belbel, sota la direcció de Lluís Pasqual. Tot un conjunt d’interessants propostes per a la gent a qui agradi el teatre. I ben a l’abast de la mà.
Albert Calls

LITERATURES DEL SEXE

LLIBRES
‘La vida sexual de Catherine M.’,
de Catherine Millet
Quinteto-Anagrama (Edició de butxaca)
L’autora d’aquesta novel·la presumptament autobiogràfica es presenta com a directora d’Art Press, un mensual de gran prestigi sobre art contemporani i també com una persona molt vinculada al món artístic. D’altra banda, explica en aquest llibre i sense cap complex, la seva vida sexual desfermada, de manera completament descarnada i freda, donant protagonisme a un sexe molt actiu i increïble, que no té cap mena de tabú ni limitacions. Tot i així, es tracta d’una obra audaç i crua, però que també costa de seguir i que no acaba de portar al lector enlloc que no sigui al buit, un espai en el que es mou a gust la protagonista i autora. La novel·la acull bons moments, és indubtable, amb reflexions internes destacades i molt ben escrites, però en general transmet buidor i no acaba d’obrir noves finestres en un món, l'actual, en el qual el sexe és a l’ordre del dia i moltes limitacions, per sort, s’han superat socialment (cal situar-se, tanmateix, en el context cronològic del tempo literari). El llibre, però, ha tingut molta difusió i es pot trobar també en aquesta edició de butxaca, que permet endinsar-se en un univers amb moments poètics puntuals genials, però també -per no enganyar al lector- amb un linial de fons avorrit.
Albert Calls

sábado, septiembre 23, 2006

'UN SER DIFERENTE', DE JORDI CALM

LLIBRES

'Un Ser Diferente',

de Jordi Calm

Idea Books

'Un Ser Diferente' planteja una història amb rerefons de ciència ficció que com a novel·la no acaba de funcionar del tot, sota el meu punt de vista, però que té una idea de fons prou bona. És també evident que a la trama li manca una mica més d'acció, que el llibre podria haver-se solucionat amb moltes menys pàgines i ser solament un relat llarg, i que demanaria també un planter de personatges més complex, que donés més joc al lector que no el que finalment es troba. Però en clau positiva aquesta novel·la és la llavor del que podria arribar a ser una bona sèrie de televisió, perquè barreja tots els ingredients necessaris perquè pugui funcionar: un protagonista amb poders a qui persegueixen per destruir, el darrer representant d'una raça extingida, una història d'amor... S'ha cuidat el disseny de la portada, es donen opcions a les noves tecnologies amb interaccions a la xarxa i es noten a faltar més descripcions en el text, o una mica més de subhistòries dins la trama general. L'autor, de 41 anys, és economista i en la seva carrera professional s'ha mogut en el sector editorial i dels mitjans de comunicació. 'Un Ser Diferente' és la seva primera experiència literària, tal com es diu. Tot i els temptejos narratius i la inestabilitat de l'obra, hi ha moments en què pot sentir-se que al darrera s'hi amaga un bon narrador, que escriurà treballs més sòlids. I que aquest és solament l'inici del camí.

Albert Calls

EL TURISME ENS ENGOLEIX

L'ENTREMÈS

El turisme a Barcelona,

una opció de futur

La Diputació de Barcelona, des de Turisme Total, promou la publicació 'Turisme a prop de Barcelona 06' (pot trobar-se en els punts d'informació turística). En la introducció s'hi aclareix la voluntat de desenvolupar una estratègia que té com a objectiu impulsar l'oferta turística de la província de Barcelona, perquè fent-ho d'aquesta manera s'estimuli el desenvolupament econòmic del territori. Aspectes com el creixement i la promoció de l'agroturisme, el termalisme, el turisme industrial, el turisme nàutic i les rutes gastronòmiques, tenen espai en aquesta publicació i demostren que vivim en una àrea carregada de moltes possibilitats en aquest aspecte. Itineraris pel turisme rural, els llegats artístics, els passejos per la història, el vi i la gastronomia, complementats amb una agenda carregada d'activitats, donen pistes per fer tot tipus d'excursions i sortides, de forma fàcil i planera. Propostes interessants i suggeridores per descobrir aspectes insospitats i desconeguts del nostre territori. Més informació a www.turismetotal.org o www.diba.cat, en uns moments en els quals es demostra, any rere any, que el creixement d'aquest sector a Barcelona, i també a la comarca del Maresme, és imparable i planteja grans alternatives de futur.

Albert Calls

MEMÒRIA FOTOGRÀFICA

Recuperar el patrimoni

fotogràfic del Masnou

El IX Concurs de fotografia 'El patrimoni desconegut del Masnou', convocat pel Patronat Municipal i l'Ajuntament de la localitat, permet anar recollint fotos, fetes any rere any, i ampliar d'aquesta manera l'Arxiu d'Imatges Municipal. Les bases, que ja s'han difós i poden sol·licitar-se completes, expliquen que hi ha una modalitat d'adults i una altra infantil-juvenil, i que el lema d'enguany és 'Edificis i colors'; és a dir, fa referència a edificis, conjunts arquitectònics o detalls de construccions on destaquin elements arquitectònics que mostrin part del patrimoni on els colors tinguin un protagonisme especial. La recepció de les obres és fins al dimarts 24 d'octubre i poden presentar-se a la seu del Museu Municipal de Nàutica o a la Casa de Cultura. A.C.

NOVA VEREMA A CABRERA

BREUS

Cabrera celebra de nou

la Festa de la Verema

Diumenge 1 d'octubre, l'Agrupació Sardanista i Cultural de Cabrera de Mar promou una nova edició de la Festa de la Verema, celebració recuperada amb força ja l'any passat. El programa d'actes, que es farà a la Plaça de la fàbrica, davant del consistori, inclou l'arribada del carro amb el raïm, a dos quarts de dotze del matí; la trepitjada de raïms a càrrec dels nens i nenes del poble, de dotze a dues del migdia i l'exposició d'eines de la vinya i el vi. La realització d'aquesta festa és possible gràcies a la tasca dels seus promotors i la col·laboració de l'Ajuntament i nombroses persones de la localitat. En la seva edició anterior va tenir una nodrida participació i vol recuperar una tradició fins al moment perduda en el temps al municipi.

martes, agosto 29, 2006

EL RIC PATRIMONI NAUTIC DEL MASNOU

El Masnou té una rica tradició marítima, un tast de la qual es mostra al Museu Municipal de Nàutica de la localitat. El centre va néixer, segons es recull en la seva web, “fruit de l’esforç i la iniciativa d’un grup de joves ciutadans entusiasmats per conservar el patrimoni històric i cultural de la vila”. Els orígens són de l’any 1957, quan es crea un patronat de gestió que consolida els seus projectes el 1962, inaugurant l’aleshores anomenat Museo Histórico Arqueológico del Masnou. El fons del museu, com també expliquen, va iniciar-se amb l’aportació de peces que van donar col·laboradors i inicialment es va centrar en la conservació i la divulgació de peces arqueològiques procedents d’excavacions realitzades a la vila. L’element marítim va anar consolidant-se, però, fins que va convertir-se en una part importantíssima. L’any 1990 s’acorda anomenar el centre Museu Municipal de Nàutica del Masnou, al qual s’afegeixen dos pols culturals més com són l’Escola Municipal de Maquetisme Naval i l’Arxiu del Museu Municipal de Nàutica.
El Museu Municipal de Nàutica del Masnou està situat a l’edifici Centre, on també es troben ubicats diferents serveis del municipi. Al llarg de tots els anys de trajectòria s’hi han anat incorporant materials i documents, i s’ha incrementat el fons amb donacions que procedeixen majoritàriament de les famílies masnovines. L’any 1999, des de l’Ajuntament es va veure la necessitat de modernitzar-lo i ampliar l’espai de l’exposició permanent del centre i d’adequar-lo a les noves necessitats i a les ofertes culturals més actuals. En aquest sentit, per fer-lo més didàctic es va decidir traslladar la seu del Museu Municipal a la ubicació actual.
El Museu forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i està integrat a la Mar de Museus, una associació de museus marítims catalans creada per coordinar i unir esforços en la recerca, conservació i difusió del patrimoni marítim; o de l’Associació de Museus Marítims del Mediterrani, entre altres organitzacions.
Com també expliquen els seus responsables, “al centre es conserva el patrimoni cultural de la vila, i a l’exposició permanent es pot veure el llegat arqueològic i els importants testimonis del món marítim. Properament s’obrirà un nou àmbit expositiu on s’inclourà un audiovisual que explica la història del segle XX al Masnou “.
Entre les activitats que promou el centre, afegeixen, hi ha una visita guiada a l’exposició permanent, passejades per la vila amb diferents itineraris temàtics com “L’esplendor arquitectònica”, “Gent de mar i de terra”, “Els brogits de la indústria”,... i activitats didàctiques de ciències socials i naturals, de caràcter general i vinculades al Masnou i relacionades amb el món marítim.
En l’àmbit cultural, el Museu també destaca per la publicació de la revista d’història local Roca de Xeix i la convocatòria de la Beca de Recerca Local, de caràcter bianual.

Museu Municipal de Nàutica del Masnou
Edifici Centre. C/ de Josep Pujadas Truch, 1a, 2a planta. Telèfon 93 540 50 02

JO I PLATERO

De petit, a l’escola, van fer-me avorrir el “Platero y yo”, de Juan Ramón Jiménez, de tant de copiar-lo. Van passar uns quants anys fins que vaig tornar-lo a llegir, aquesta vegada apartant la mirada de la imposició, per voluntat pròpia. I avui puc afirmar, convençut, que és un dels meus llibres de capçalera, d’aquells que m’enduria a una illa deserta, que salvaria de la crema, que recomanaria com a prioritari.
En aquest volum un poeta extraordinari ens explica, amb delicades però contundents proses poètiques, les històries quotidianes de Platero, un ase platejat que sembla de cotó i que no és més que la projecció de l’ànima de l’escriptor sobre les meravelles dels éssers vius.
“¿Cómo era Platero?
Platero era pequeño, suave; tan blando por fuera que parecía que no tenía huesos, que era de algodón. Pero sus ojos, negros, eran como espejos de azabache –esa reluciente piedra negra–porque eran duros como dos escarabajos de cristal.”
Juan Ramón Jiménez va néixer a Moguer (Huelva) l’any 1881. De la seva biografia es destaca una predilecció especial per les arts, en especial la poesia i la pintura. Va escriure la seva obra cabdal, ‘Platero y yo’, entre 1907 i 1912 i va publicar-se el 1914. Aquesta passió per la poesia i la plàstica és evident en cada paraula, en cada frase, en cada paràgraf, en cada pàgina, en el conjunt d’un llibre que arriba al fons de l’ànima, amb alegria i melangia alhora. L’autor va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1956 i per aquest motiu, enguany, se’n commemora el cinquantenari i ha tornat a parlar-se d’una de les obres referencials de la literatura espanyola. D’altra banda, l’atorgament del Premi Nobel a Jiménez va ser uns pocs dies abans de què morís la seva estimada dona, Zenobia Camprubí, nascuda a la localitat maresmenca de Malgrat de Mar i companya inseparable del poeta, el qual va morir el 1958. Deixava una obra intensa en la que destaca el domini de les paraules i la musicalitat, així com la capacitat de transmetre al lector les sensacions més delicades i profundes.
“Platero sí conocía a la perra de la que le hablaba un día Juan Ramón, aunque ella no tenía nombre. Era sólo la de Lobato, el cazador, su amo. Platero la conocía bien porque la habían encontrado los dos muchas veces por el camino de los Llanos… Si platero tuviera buena memoria, sabría perfectamente de qué perra le hablaba su amo: de aquella dorada y blanca como el cielo de mayo cuando se pone el sol entre nubes”.
‘Platero y yo’ ens acosta petits fragments de la vida quotidiana en un entorn inimaginable avui en l’estressant situació actual, que ens parlen de la vida i de la mort, des de la sensibilitat, l’enyorança i la convicció que hi ha una transcendència de l’ànima en el sol fet d’existir (homes, animals, plantes… en definitiva, éssers vius), de ser actor encara que sigui per uns instants, només, en aquesta gran obra que anomenem existència.
“¡Qué bella le apareció al poeta la mañana! El sol bañaba de oro la tierra. Mariposas de mil colores jugaban por todas partes, entre las flores, por la casa –dentro, fuera–, en el manantial.
Juan Ramón se imaginaba que estaba dentro de un gran panal de luz, en el interior de una inmensa rosa encendida. Y escuchaba, feliz, el concierto maravilloso de los pájaros que le habian despertado”.


P.S.:
- És molt recomanable l’edició “Platero y yo de Juan Ramón Jiménez contado a los niños”, publicada per Edebé, a càrrec de Rosa Navarro Durán, amb il·lustracions de Francesc Rovira, de la qual n’he extret les cites d’aquest article.
- Molt probablement, si molts maltractadors d’animals, amb qui malauradament compartim la vida diària, s’haguessin llegit ‘Platero y yo’ i hi haguessin connectat, ho serien una mica menys.

TOTS SOM IMMIGRANTS

El tema de la immigració és una patata calenta que rellisca a les mans de tothom, però a l’hora de la veritat ningú acaba per resoldre el problema, que és del que finalment es tractaria per a benefici de tots plegats. A banda dels nombrosos mecanismes d’adaptació que cal tenir per acollir gent provinent d’altres cultures i fomentar el seu encaix, sembla evident que també s’ha de treballar per resoldre moltes de les problemàtiques que tenen al seu país d’origen, fomentant un desenvolupament que no els obligui a haver de deixar la seva terra. Fins el dia que l’home no concebi el món com un paquet global en el qual es respecten les peculiaritats, no es resoldran aquests moviments migratoris incontrolats. Els presumptes guardians de l’ordre munidal, que no s’estan d’anar on calgui, quan s’afecta els seus interessos, podrien arreglar moltes d’aquestes situacions de manera força ràpida. Però, els interessa? L’arribada massiva d’immigrants, per tots els espais posibles, només acaba de donar la raó a aquella vella premissa de les esquerres de què vivim en un món molt mal repartit. Amb els diners d’uns pocs –uns pocs que viuen en la superabundància i l’excés– es resoldria el mal de molts. Però dir això és parlar d’utopies que probablement desestabilitzarien un sistema que permet, a uns pocs també proporcionalment als que no tenen ni els mínims, no ho oblidem, anar tirant. La solució tampoc no està en mans de les classes populars, que prou feina tenen per arribar a final de mes, tot i que també una actitud solidària individual ja és un important primer pas. Com també és molt comprensible voler deixar enrere la misèria i aspirar a una vida millor. Al final, el que es tracta és d’ assumir que el planeta que compartim és de tots plegats, que les fronteres que s’han creat són un discutible mecanisme de supervivència de l’home i una mostra de la seva neurosi com a espècie.

REFLEXIONS SOBRE L'AIGUA

L’aigua,
un bé cada vegada
més necessari

La campanya que dura des de finals de juliol fins al mes de desembre i que han impulsat els municipis d’Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Teià i Vilassar de Mar, amb Sorea i Aigües de Vilassar de Mar, sota el títol de ‘L’aigua és vida. Conservem-la!’, té com a objectiu conscienciar la població de la necessitat que hi ha de consumir el líquid element i fer-ho sense malgastar-lo de manera indiscriminada, d’una forma responsable. Sovint no ens adonem de la importància d’arreglar l’aixeta que degota, o de deixar córrer l’aigua mentre ens rentem les dents, per exemple. Són petites accions que agafades en conjunt donen un resultat molt preocupant, en un món en el qual hi ha persones que han de caminar quilòmetres per anar a omplir galledes en un pou, per exemple. Vivim en una societat de superabundància, mentre d’altres no tenen ni els mínims. Accions com aquestes tornen a incidir en el fet que actuant poc, entre tots, podem acabar aconseguint molt. Els ajuntaments ens ho han volgut recordar, ara cal que nosaltres posem en pràctica, individualment, aquestes recomanacions.

'MEMORIA DE DONA'

Sisena edició
del premi literari
‘Memòria de dona’

Hi ha certàmens literaris que omplen buits. I aquest és el cas del premi ‘Memòria de dona’, convocat per l’Ajuntament de Cabrera de Mar, des de les seves regidories de Serveis Socials i de Cultura. El tema que tracta el concurs és el d’un relat d’una vivència real, autobiogràfica o no, on la protagonista sigui una dona. Enguany tornen a convocar una nova edició i ja en van sis d’ençà que va crear-se. Hi poden participar obres inèdites i escrites en català o castellà, de persones residents al Maresme, homes o dones, sense cap límit d’edat. Els treballs, d’altra banda, han de tenir una extensió mínima de 2 DIN A-4 i una màxima de 10, i el termini és fins al 24 de novembre. S’atorguen diversos premis en metàl·lic i es publiquen els premiats, que darrerament van sortir en forma de llibre recopilatori de les cinc primeres edicions. Pot sol·licitar-se les bases completes a l’Ajuntament cabrerenc i el veredicte amb els guanyadors es farà públic el proper 22 de desembre. Una oportunitat indubtable per escriure i ajudar a confegir un fons de vivències que poden ser molt interessants de seguir per mitjà de la lectura.

viernes, julio 21, 2006

ESCRIPTURES DIGITALS

El nou projecte ESCRIPTURES DIGITALS amplia el radi d'acció d'aquest bloc.

A partir d'ara, doncs, existeixen a la xarxa:

- EL QUADERN D'ALBERT CALLS (quaderndecalls.blogspot.com), amb les meves reflexions polièdriques habituals.

- EL GÒLEM (elgolem-ed. blogspot.com), un bloc que inclourà textos d'altres autors, en clau de revista literària.

- ELS LLIBRES DE PROA PREMIÂ (proallibrespremia-ed.blogspot.com), amb comentaris de llibres i notícies d'aquesta nostra-vostra llibreria cultural, amb més de 10 anys de vida ja. També serà l'espai en el qual anunciarem actes, ofertes i propostes. Seguiu-lo de prop!

A poc a poc aniré donant vida a aquests nous espais, pel que compto amb el vostre ajut.

ESPECIES PERILLOSES A LES NOSTRES AIGUES

La Generalitat ha tornat a impulsar, aquest estiu, una suggerent campanya per evitar la brutícia al mar. Sota el títol “Les espècies més perilloses del Mediterrani” ens presenten uns curiosos personatges que tots coneixem: la garrafa de plàstic, el bric, les puntes de cigarretes, la bossa de paper, la llauna, el tap d’ampolla o les anelles de plàstic, entre d’altres. L’objectiu és recordar-nos un ecosistema amenaçat pels efectes de la presència humana, atès que acull la meitat de la població catalana, a més de la major part del turisme que visita Catalunya.
La brutícia que aboquem al mar es reparteix entre la platja i l’aigua, però va a parar especialment al fons marí. Els seus efectes són terribles per a la fauna i la flora del litoral. La vida d’aquests residus és de molts anys i amb uns pocs esforços podem evitar la seva propagació. Fer-ho és cosa de tots.

miércoles, julio 19, 2006

LA VIDA NEORURAL

Les ecoaldees són la gran esperança de l'anarquisme.

La democràcia ha fracassat.

La societat en la que vivim, entesa com un projecte global, és un gran abocador.

L'hedonisme campa com a única alternativa vital.

No cal buscar cap Apocalipsi, som nosaltres mateixos.

LA MALA EDUCACIO

Hem deixat créixer generacions de maleducats i prepotents, alguns des de l'analfabetisme funcional, però molts d'altres generats a les escoles, instituts, universitats i en especial a les mateixes famílies, que en són les principals responsables. Aquesta manca de respecte i prepotència que té gent molt jove, que encara no ha sortit del niu, ja està passant factura.

Potser encara no es veu, però en uns pocs anys...

CONTRA EL CATASTROFISME...

... només hi ha l'esperança.

Al cap i a la fi quan es tanca la llum roman el silenci de les veus perdudes en el temps.

DE POMES PODRIDES

Tothom es creu en possessió de la veritat, però la veritable veritat és que no hi ha res de cert, que tot plegat és profundament fràgil.

CRIDA DEVASTACIO...

"Crida devastació i vindran els gossos de la guerra".

William Shakespeare.

IN MEMORIAM PAQUITO CHOCOLATERO

Fa 70 anys i un dia que Francisco Franco es va alçar.

En treuen uns per posar-ne uns altres, l'esclavatge perdura de diverses formes...

Espanya continua sent un país de toreros, putes, analfabets i especuladors.

LLIBERTAT D'EXPRESSIO

Gent que s'intitula d'esquerres crea mitjans de comunicació locals amb sous "galàctics" per als que els coordinen. Després resulta que no hi ha diners per fer la programació.

Això que és un fet real al Maresme és una vergonya més que afegir al circ quotidià.

D'altres característiques laborals de la classe política i perifèrics demostren que no viuen tan malament, encara que ens plorin de forma constant.

DE PROJECTES

L'existència és un projecte individual, amb necessitat dels altres. Tot i així, per si de cas, el millor és comptar amb un mateix, d'entrada.

viernes, julio 14, 2006

RUTES PER DESCOBRIR SANT VICENÇ

El Maresme és una comarca amb pobles carregats d’interessants propostes. Molts maresmencs, ben segur, no s’han aturat a intentar descobrir les que amaguen els municipis veïns, o fins i tot els seus propis. Per sort, des de les institucions tenen a bé de recordar-nos-ho de tant en tant. En aquesta línia d’actuacions, Sant Vicenç de Montalt ha presentat tres rutes per informar a qui estigui interessant dels múltiples aspectes que amaga aquesta localitat. S’apleguen en un pràctic tríptic, amb dades i mapa de situació, pensat per a dur en la butxaca i fer itinerari. La Regidoria de Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament, tal com expliquen, va donar suport a la iniciativa i es van organitzar tres grups de treball que han fet realitat tres rutes per Sant Vicenç de Montalt, en les quals es pot passejar, anar amb bici, fer excursions o solament gaudir de la natura i del paisatge. Més al detall, es proposa una ruta pel centre històric, passant pels carrers més emblemàtics, masies i cases senyorials; conèixer Sant Vicenç i el seu entorn, per descobrir les zones verdes i boscoses que envolten el municipi; i finalment un itinerari d’alocs, que vol ser una reivindicació per conscienciar de la importància de les rieres de la comarca com a element d’equilibri de la vegetació i en els ecosistemes, com també apunten els promotors d’aquesta iniciativa. Una proposta senzilla però carregada de futur. Interessant per prendre’n nota.

LA TORRE OSCURA, DE KING

LLIBRES


‘La torre oscura’,
d’Stephen King

Plaza y Janés

Poques propostes literàries arriben a assolir una magnitud com aquesta. Els set volums de la sèrie ‘La torre oscura’, d’Stephen King, són un treball de més d’una vintena d’anys, que entrelliga els universos literaris de fantasia i terror d’un autor que és un referent de la literaura popular mundial. No fa massa ha arribat la traducció, al castellà, del darrer volum, en un moment en el qual s’està a punt de reeditar el primer, revisat i ampliat. La trama narrativa explica la història d’un pistoler, Roland Deschain, que viu en un món diferent del nostre, però que alhora hi està en connexió. La seva obsessió és trobar la torre oscura, cosa que li permetrà salvar el seu univers, en el que es va perdent la memòria, com si algun poder ocult interactués. Roland és un pistoler, però també una persona dotada de poders màgics, alguns dels quals li permeten connectar amb d’altres que han viscut a la Terra i controlar-les des de la seva ment. També, viatjar per móns paral·lels, mentre va trobant companys que evidencien el paral·lelisme d’aquestes obres amb ‘El senyor dels anells’ o les noveles de cavallers, però amb la modernitat fantàstica d’un autor de masses del segle XX. D’altra banda, les accions del personatge Roland estan marcades pel destí i el porten a una espiral de situacions fantàstiques, en la seva recerca, que enganxen des de la primera pàgina. És bo començar a llegir aquesta sèrie des del principi, tot i que tampoc és obligat. Cal, a més, agafar-s’ho amb calma, donen lectura i entreteniment per a un llarg temps.

martes, julio 11, 2006

PENSAMENT SUFI

El camí més ràpid és millor fer-lo de la manera més lenta.

LES ETERNES PREGUNTES

No sabem qui som.
ni d'on venim,
ni cap a on anem.

I enmig de tot plegat som víctimes del nostre propi caos.

PROTEGIR-SE DEL SOL

L’estiu és l’època de l’any en la qual estem més exposats a les radiacions solars. Tant pels factors climatològics com pel fet que també és quan sortim més o anem més sovint a la platja, cal prendre unes mesures de protecció per evitar riscos que són innecessaris. Un excés de sol sense protecció pot tenir efectes molt nocius per a les persones, en uns moments en els quals la societat actual assimila el bronzejat amb la salut, aspecte aquest que, com destaquen els especialistes en la matèria, no sempre pot estar relacionat.
El sol ve il·luminant-nos des del principi dels temps. La llum solar proporciona, indubtablement, efectes fisiològics positius com són estimular la síntesi de vitamina D, que preveu el raquitisme i l’osteoporosi, i alhora afavoreix la circulació sanguínia i actua en el tractament d’algunes dermatosis. D’altra banda, els experts també apunten que la llum solar en alguns casos pot estimular la síntesi dels neurotransmissors cerebrals responsables de regular l’estat anímic de les persones. Quins són els avantatges i quins els inconvenients d’una excessiva exposició solar és, però, el quid de la qüestió.
Prendre el sol pot provocar conseqüències visibles com cremades o també el fenomen de la pigmentació immediata, a més de taques a la pell, arrugues i cataractes, i a la llarga càncer cutani o tumoracions superficials, com apunten des d’àmbits farmacèutics. També hi ha conseqüències invisibles com poden ser alteracions al genoma i quan les exposicions solars són excessives i els protectors estan desbordats, les cèl·lules anormals proliferen i acostumen a formar carcinomes o melanoma. Una dada important que pot tenir-se en consideració és que es calcula que cada any es produeixen al món més de dos milions de càncers de pell diferents del melanoma i 200.000 melanomes malignes. Tanmateix, també cal considerar que les persones de pell clara tenen més risc de patir càncer de pell per l’absència relativa de pigmentació d’aquesta. En aquest sentit, també segons l’opinió dels experts, utilitzar un fotoprotector durant els primers divuit anys de vida pot reduir força el risc de càncer cutani.
Dins la gamma de productes cosmètics que es poden aplicar a la pell, hi ha els autobronzejadors i productes per a després del sol, així com els protectors resistents a l’aigua. Sigui com sigui, cal protegir-se de les radiacions i hi ha diferents maneres de fer-ho com posar-se filtres solars. Per tot plegat és bo seguir els consells i les recomanacions que es donen per obtenir un resultat òptim en la utilització d’un fotoprotector, tot i que hi ha unes normes que són bàsiques com aplicar-se’l a casa, mai a la platja o a la piscina, fer-ho sobre pell ben seca, aplicar-lo 30 minuts abans d’exposar-se al sol i no estalviar-ne. D’altra banda, des de l’any 1996, la Diputació de Barcelona, des de l’Àrea de Salut Pública i Consum, a través del Programa d’higiene i seguretat a les platges, col·labora amb l’Institut Català d’Oncologia i la Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer per dur a terme activitats conjuntes amb la finalitat de prevenir el càncer de pell.

EL TURISME DE QUALITAT

El turisme és un important eix socioeconòmic de la comarca. S’ha desenvolupat amb força en els últims anys a l’Alt Maresme. Es tracta d’un sector amb gairebé 53.000 places d’allotjament i 845 establiments de restauració, entre altres valors emergents com una oferta complementària creixent, bon clima i bones comunicacions o un entorn natural a potenciar. És una destinació que va rebre l’any passat gairebé un milió i mig de viatgers de diferents procedències. Pel que es refereix a les perspectives de futur, en una enquesta feta a agents turístics, en el marc del Pla estratègic Maresme 2015, s’ha constatat que els objectius han de ser aconseguir un turisme de qualitat i desenvolupar una oferta complementària al turisme de sol i platja. Invertir en el sector turístic és, a més, una prioritat que demana el treball conjunt d’institucions i agents. Ha de ser una tasca constant, amb resultats visibles i palpables cada temporada. El turisme és, també, una activitat econòmica molt competitiva que requereix un esforç d’inversions concretes per recollir uns resultats que són necessaris a curt termini.

UN MUSEU DEDICAT AL MAR

El Maresme és una comarca que arrossega una sòlida tradició de patrimoni marítim. Una bona manera de conèixer-lo de prop és visitar els museus que s’encarreguen de conservar-lo. Al Maresme n’hi ha dos de destacats: el de la Marina de Vilassar de Mar i el Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Amb aquest article comencem, dins la secció “Mar Maresme”, una sèrie dedicada als museus i a les entitats de la comarca que tenen el mar com a centre de les seves activitats i propostes. El primer és el Museu de la Marina.
El Museu de la Marina de Vilassar de Mar està emplaçat en un edifici emblemàtic de la localitat, el de la Sènia del Rellotge, construït a principi de segle per l’arquitecte modernista Eduard Ferrés i Puig. Està concebut com un museu d’història, tot i que la seva part més important és la marítima, tal com explica Llum Torrents, la directora del centre.
Els visitants que s’hi acostin podran veure un contingut en el qual destaquen col·leccions del món mariner que abasten els segles XVIII, XIX i XX, classificat en àmbits com el de la pesca (oficis i arts de pesca), el de la construcció, vaixells i barques (eines dels mestres d’aixa) i el de nàutica (mobiliari de vaixells, mapes, maquetes, pintures i objectes relacionats amb la devoció marinera). Alhora conté arxius com el cartogràfic, el de documents i el d’imatges, un taller d’enquadernació i restauració del paper, i una biblioteca especialitzada en el món de la nàutica i de la història local i comarcal. També es complementa el seu fons amb material gràfic com vídeo-reportatges i dossiers didàctics de final del segle XIX i tot el XX.
Segons apunta també Llum Torrents, la novetat del Museu és “l’increment del fons de documentació sobre esclaus”. En aquest sentit, es disposa de contractes de compra d’esclaus a Cuba i Perú, algun objecte i, en definitiva, material divers. “Enguany dedicarem un taller que es fa a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, a aquest tema”, explica també Llum Torrrents, que afegeix la transcendència d’aquest tema: “No ho toca ningú i l’esclavisme encara existeix avui en dia en alguns països; és una vergonya que preocupa moltes ONG. D’altra banda, té molts punts de contacte amb la immigració”.
Però el Museu de la Marina també inverteix molts esforços en propostes didàctiques. Tal com explica la directora del centre, s’ofereixen activitats relacionades amb la necròpoli romana, principalment lúdiques: “El joc dels romans, la visita comentada i el que en diem el CSI Vilassar”. Pel que es refereix a la part marinera, s’encarreguen de les activitats didàctiques de la visita al Sant Ramon, tot i que també tracten la construcció de vaixells i el comerç d’esclaus.
Les tasques monogràfiques d’aquest actiu centre, però, es complementen amb exposicions i activitats periòdiques de temàtiques culturals diverses. D’altra banda, el museu també promou visites comentades per apropar-se al seu fons i conèixer-lo millor.

PREMIS BUTACA

Els premis Butaca inicien una nova etapa que en permet l’ampliació en un marc geogràfic més gran, cosa que demostra la consolidació d’uns guardons que catapultaven el nom de Premià de Mar i de la comarca arreu de Catalunya. L’acord subscrit entre la Diputació de Barcelona, l’Associació Premis Butaca i l’Ajuntament de Premià de Mar dota aquesta iniciativa cultural de noves ales que permetran accedir a més públic. A més, un dels objectius fonamentals que es plantegen és aconseguir l’increment de la participació dels espectadors de teatre i cinema de Catalunya a través del sistema de votació. Tot i així, malauradament, es perd una de les iniciatives culturals que donaven més projecció al Maresme i que el posaven en el punt de mira dels mitjans per aspectes d’interès popular com són el teatre i el cinema que es fa a Catalunya. Cal valorar, però, molt positivament els anys d’esforços que han donat com a resultat una proposta consolidada, fruit de l’esforç dels organitzadors, però també lamentar la part de pèrdua, atès que Premià de Mar solament podrà organitzar-los cada tres anys.

TELEVISIO DE MATARO I LA TDT

El passat dijous 22 de juny va fer-se públic que l’emissora local TVMataró obtenia una de les dues llicències privades de Televisió Digital Terrestre en l’àmbit del Maresme. L’altra era per a Maresme TV. Televisió de Mataró, per la seva banda, emissora degana a la comarca del Maresme, va iniciar la seva tasca l’any 1984 i compta amb una dilatada trajectòria que va situar-la en quart lloc de les propostes presentades a la TDT.
Lluís Lligonya, director de TV Mataró, ha valorat molt positivament la concessió: “D’alguna manera prova que hem fet els deures”. També afegeix que “és un reconeixement implícit a la nostra tasca durant aquesta vintena d’anys. No en va es demanava poder demostrar arrelament a la població; en el nostre cas, més d’un centenar de cartes d’entitats demostraven el reconeixement que tenim a tot Mataró”.
Però el calendari de l’apagada analògica tot just comença ara. A Espanya es preveu per al 2010 i a Catalunya, uns dos anys abans. Però, quin és el repte que es proposa TV Mataró? Lligonya apunta: “que els continguts, quan s’arribi a tota la comarca, siguin de tota la comarca”. TV Mataró, actualment, tot i donar molt servei a pobles del Maresme, no té un desplegament ple. En aquest sentit, també es tractaria “d’equilibrar el contingut informatiu que donem de Mataró i el del Maresme”. Per donar una referència, Lligonya explica també que ara es poden arribar a fer 11 debats de poblacions de la comarca, quan hi ha una trentena de pobles. Amb la implantació de la TDT aquesta ampliació informativa “es notaria”.

UNA SOCIETAT QUE FOMENTA LES ADDICCIONS

Vivim en una societat en la qual és fàcil caure en les addiccions, en especial els adolescents i altres col·lectius, probablement per causes molt diverses com són determinades situacions de soledat personal, el desmembrament de la família o l’angoixa creada per nivells de vida cada vegada més exigents. D’altra banda, l’addicció al joc, a Internet o al mòbil, pot desembocar en patologies serioses, cosa que ha preocupat a les institucions responsables de la nostra salut. Amb l’objectiu de combatre les addiccions des del primer símptoma, s’ha creat un programa pilot que impulsen la Generalitat, el Consorci Sanitari del Maresme i el Grup Peralada-Casinos de Catalunya. Preveu desenvolupar programes de prevenció i detecció per poder combatre aquestes malalties. A més, la iniciativa, pel seu caràcter pioner, tindrà incidència en el conjunt del mapa sanitari català, estenent-se al territori. Una inversió en investigació sanitària que aportarà uns resultats molt útils i necessaris en la lluita contra les addiccions.

LA TORRE OSCURA

Excel·lent sèrie, en set volums, d'Stephen King. S'ha d'anar llegint a poc a poc perquè dóna per molt. Ell va tardar 23 anys en escriure-la. El cavaller Rolando viatgja a la recerca d'una torre per salvar el seu món. En el rerefons el Ka (el destí) i el Ka-tet (les persones amb qui et creues en el teu destí). Un tapís monumental, un llibre de llibres.

viernes, julio 07, 2006

EL ZILBALDONE

La necessitat de la llibreta total,
el quadern de notes polièdric,
el caos endreçat,
les idees, els poemes,
els relats, els aforismes,
els retalls de premsa,
les imatges,
els consells,
les persones...

Un quadern que et trasllada a l'altra banda del mirall.

VA DE SEGURETAT

Llegeixo alguns dels consells que difon la policia local per millorar la seguretat a la nostra casa, especialment en aquestes dates en què solem marxar de vacances. Es tracta de coses senzilles que normalment no fem i que poden ser-nos molt útils en els temps que corren. Malgrat l’esforç indubtable de les forces policials, la delinqüència és una Hidra amb molts de caps, que sempre acaba reneixent. I la inseguretat, en els darrers temps, és un tema que ens preocupa molt a tots plegats i que té, hores d’ara, una dimensió pública prou important i preocupant. Entre d’altres accions, es recomanen les següents: procurar que els accessos a la llar reuneixin unes mínimes condicions de seguretat; tancar sempre amb clau; si es perden aquestes, canviar els panys; procurar no deixar objectes de valor ni gaires diners en efectiu; evitar difondre que no hi sereu; deixar roba estesa a l’estenedor o no enregistrar, en el contestador automàtic, cap missatge que pugui donar a entendre que sou fora, entre d’altres propostes. Són petites accions a les quals no prestem atenció i que poden ser claus en uns moments en els quals és bo preocupar-se, encara que només sigui per precaució. Informar-se una mica més i posar els consells en pràctica ben segur que és una bona inversió, com ens recorden els responsables de la nostra seguretat per aquestes dates i molts, malauradament, opten per no fer-los cas.

LA FIRA DEL CANTIR

És un dels punts de trobada més interessants de l’estiu a la nostra comarca. No en va convoca, any rere any i com a públic, un gran nombre de persones de les més diverses procedències. La Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa d’Argentona, més coneguda popularment com “Fira del càntir”, se celebrarà els propers dies 4, 5 i 6 d’agost en els carrers del centre d’aquesta emblemàtica localitat del Baix Maresme. Segons han explicat els organitzadors d’aquesta inicativa, s’hi podran trobar un total de 83 terrissaires, que com és habitual, donaran a conèixer i vendre al públic les seves produccions de ceràmica. Estaran repartits en ceramistes de creació, terrissaires o reproductors de ceràmica antiga, entre d’altres àmbits. Aquesta edició, d’altra banda, serà la que tindrà més representants estrangers: 19 sobre el total. Representaran un ampli ventall de països com França, Portugal, Bèlgica, Algèria, Tunísia, Rússia, Grècia i Sèrbia. Una fira aquesta que es consolida, amb 56 edicions, com la més important d’Espanya, a la qual cal afegir nombroses accions culturals paral·lels que acaben de completar el programa: exposicions, tallers, demostracions de ceràmica tradicional, debats i xerrades o la 2a Mostra de Cinema i Vídeo sobre Ceràmica, entre d’altres. Una proposta plena d’activitats suggerents per a no perdre-se-la.

LITERATURES SOBRE LA GUERRA CIVIL

En el 70 aniversari de la Guerra Civil Espanyola, l’editorial Cátedra destaca un interessant catàleg d’obres dins la seva col·lecció Letras Hispánicas. És un bon pou en el qual abeurar-se per conèixer aquest ampli i sinuós tema, i s’hi pot trobar una interessant oferta en diversos gèneres literaris. Poetes com Luís Cernuda (“Las Nubes. Desolación de la Quimera”), León Felipe (“Ganarás la luz”) o Miguel Hernández (“Viento del pueblo”) hi tenen obres publicades, que demostren amb escreix el conflicte profund, humà i espiritual que va suposar aquesta lluita fratricida. En l’apartat de la narrativa títols com “La cabeza del cordero”, de Francisco Ayala, “La calle de Valverde”, de Max Aub, “Saúl ante Samuel”, de Juan Benet, la cèlebre “La colmena”, de Camilo José Cela i “Cuentos”, d’Ignacio Aldecoa. I per a lectors a qui agradi el gènere teatral, les obres de Rafael Alberti, “De un momento a otro. El adefesio”, o de José Sanchis Sinisterra, “Terror y miseria en el primer franquismo”. Un tast de llibres molt variat que ajuda a donar-nos una visió del trasbalsament que va suposar la Guerra Civil i l’impacte que va causar en la societat espanyola. També, algunes de les millors pàgines escrites en la literatura castellana que han deixat empremtes inoblidables.

miércoles, julio 05, 2006

PRENDRE PARTIT

El personatge del còmic "Las 7 vida del gavilán" ha de decidir entre viure ofegat pels remordiments de l'acció errònia o dedicar la seva existència als desfavorits.

És la definició més exacta que he trobat de l'heroi.

LA PERVERSITAT

Som éssers perversos
per natura.

I això no ho podem evitar.

ELS EXTREMS

Curiosament els dos polítics més interessants de Cabrera són d'ideologies contraposades.
Un és en Carles Rocabert (ERC), amb dos mandats a les espatlles, molta experiència i els "amics i enemics" propis d'una tasca molt fructífera per al poble, però que ha ferit alguns dels lobbys habituals. L'altre és en Josep Durà (PPC): no té l'experiència de govern, però sí una extraordinària rauxa que és necessària i envejable i que probablement, algun dia, trobarà la canalització en tasques de govern, mentre descobreix les diferències entre reivindicar i haver de decidir.

Al mig d'aquests dos extrems, la resta.

HI HA ALTRES MONS I ALTRES VIDES...

Hi ha altres mons i altres vides
i som esclaus de presons neuròtiques.

DUNES A LA PLATJA DE CABRERA

Cada dia em tiro a l'aigua davant les noves dunes que han fet a la platja de Cabrera.
Uns moments únics de contacte
amb el líquid amniòtic.

L'olor de les paelles i del peix fregit em contacten amb la normalitat del que anomenem món real.

jueves, junio 29, 2006

CATALUNYA - ESPANYA

No hi ha diàleg amb la gent d'Espanya,
ells no en volen.

ANAR FENT...

Com diu en Josep Pla i ens recorda en Martí Rosselló a la seva cèlebre novel·la 'Anna K', la vida consisteix solament en anar fent.

Una veritat com un temple!

martes, junio 27, 2006

ALTA CUINA

Entre el que cuina en Ferran Adrià i el Frankfurt de la Plaça Santa Anna hi ha una distància que només marquen la ment i la butxaca, no l'estómac.
Qui no ha gaudit plaers infinits amb la salsitxa mil·lenària i la mostassa?

HI HA TANTES COSES BONES AL MON...

Hi ha tantes coses bones al món que un s'estranya que el gestionin uns fills de puta tan grans com som alguns representants de la raça humana.

L'altre dia, mirant a la tele un projecte d'enviar coets a l'espai, vaig pensar que era millor que no poguem sortir massa lluny. Allà on arribem ben segur que exterminarem el que trobem.

FINURES DEL PENSAMENT IL.LUSTRAT

"Los genios no surgen del perfume burgués, sino del hedor del prostíbulo".

"Puedes reconocer fácilmente a los artistas mediocres: viven en grandes casas".

Extret de: 'El señor Donhostia', de Carlos R. Pavón.
II Premio Café Món. La bolsa de pipas. Colección La guantera.

lunes, junio 26, 2006

MES PER AL MEDI AMBIENT A CABRERA

‘Menys és més’, campanya a Cabrera
per a la prevenció de residus

Després de la implantació de la Deixalleria mòbil, compartida amb els municipis de Vilassar de Mar i Cabrils, la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cabrera de mar, amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, ha promogut la campanya cívica ‘Menys és més’. Aquesta nova proposta es planteja l’objectiu de prevenir els residus municipals, alhora que vol conscienciar a la població que cal adoptar mesures i accions que impliquin la reducció, en origen, de la producció de deixalles.
Aquesta nova campanya d’interès per al medi ambient dona a conèixer, en primer lloc, la problemàtica ambiental que representa la gran quantitat d’escombraries que es produeixen a Catalunya. En aquest sentit, es proposen un seguit de consells útils que permeten la prevenció de residus. Pot fer-se, doncs, reduint la seva producció (intentant estalviar envasos, embalatges i embolcalls d’un sol ús), o bé amb la seva reutilització (fent servir els pots buits de vidre per guardar-hi coses, etc.).
Per fer arribar la campanya ‘Menys és més’ a la ciutadania s’han imprès tres models de tríptics informatius, amb propostes de com fer menys deixalles a la llar, el comerç i l’oficina. Es complementa amb manuals de prevenció per a l’administració municipal i per al professorat de les escoles, amb fitxes didàctiques per ensenyar i conscienciar als alumnes. Finalment, una altra acció de la campanya és la distribució de bosses de compra i bosses per al pa de cotó natural, així com de gots reutilitzables per a les festes populars, amb l’eslògan de la campanya imprès. Tot plegat, amb l’objectiu d’aconseguir un medi ambient millor des de la senzilla aportació personal diària.