lunes, marzo 31, 2008

ANNA PALÀ I EL PERIODISME DEL MARESME

Ahir va morir als 40 anys, víctima d’un càncer, la cap d’informatius de Televisió de Mataró (TVM), Anna Palà.

Nascuda a Vilassar de Mar el 1967 va dirigir i presentar durant 15 anys l’informatiu 24 hores de TVM, tot i que havia començat fent pràctiques a Vilassar Ràdio i Ràdio Rubí i era corresponsal de TV3 al Maresme.

Vaig conèixer l’Anna fent fent BUP a Santa Anna, tot i que per aquelles coses del destí, me la vaig trobar uns anys després una i altra vegada en els revolts d’aquesta carretera plena de ziga-zagues que és el periodisme comarcal.

Amb el temps vaig acostumar-me a identificar el seu rostre en aquesta petita pantalla que ens parla diàriament de les coses de casa nostra, les més properes.

L’Anna feia un tàndem immillorable per anar a buscar les notícies a peu de carrer amb un altre amic malauradement desaparegut, Lluís Lligonya, fundador de TVM.

Valenta, autoexigent i compromesa amb el seu mitjà, qui l’hagi vist treballar recordarà que l’Anna Palà apretava al màxim per treure el suc de la notícia, especialment des de l’entrevista, lluitant contra les pressions i buscant el que moltes vegades s’amaga sota diverses i sinuoses capes, la veritat. Una cosa aquesta que pot semblar fàcil i no ho és gens, i molt menys quan la tens tan a prop, com és el cas del periodisme local i comarcal.

De l’Anna, recordaré especialment el pas decidit de passar a treballar a la premsa local, un ofici carregat de satisfaccions, però també de dificultat i inseguretats professionals.

Ho va fer i amb convicció i sense hipocresia. I des d’aquesta posició ens informava cada dia amb la màxima honestedat i professionalitat.

No es pot demanar més.

VALLBONA I CUYÀS A PROA PREMIÀ

AQUEST DIJOUS 3 d'ABRIL,
A LES 20 h.

PRESENTACIÓ A LA LLIBRERIA PROA PREMIÀ
DE LA NOVEL·LA 'FORASTERS',
de RAFAEL VALLBONA

PREMI NÈSTOR LUJÁN

A CÀRREC DE MANUEL CUYÀS,
PERIODISTA I ESCRIPTOR


Proa Premià
Carrer del Nord, 71
Premià de Mar

'CINQUANTA-SET LLUNES I UN BAT DE SOL', de DÀRIA FERRANDO

Primília Lletres

El Clavell / Ajuntament de Premià de Mar

Hi ha una poesia que s’amaga entre paraules rebuscades i una altra, com la d’aquest llibre, que aspira a ser un glop d’aigua fresca i neta, una alenada d’aire.

Dària Ferrando, l’autora d’aquest recull de poemes, va publicar un altre llibre amb les seves poesies fa 20 anys i ara hi torna, tot i que durant aquest temps ha estat dedicant-se amb tenacitat a la seva altra passió: la lectura teatral.

Cesc Monfort s’ha encarregat de fer les il·lustracions de l’obra, que en són una part molt important perquè acaben de donar, amb encert, fons i forma a l’itinerari poètic descrit.

La lluna ve acompanyant-nos des del principi dels temps i probablement hi continuarà molt després que els éssers humans deixem d’ocupar el planeta. Inspira als poetes, als amants, representa la dona i la feminitat i durant molt de temps va ser el lloc inabastable al qual l’home volia arribar, fins que ho va aconseguir i d’aquesta manera, morien una part dels seus somnis.

Dins “Cinquanta-set llunes i un bat de sol” hi ha ressons de tota la poesia popular que embolcalla la nostra tradició i que Maria Mercè Marçal va saber reinventar tan bé, amb el do i la màgia de la paraula.

L’amor, la vida, la melangia, el pas del temps, els somnis, la família, l’amistat i l’esperança o el renaixement, donen forma a aquests poemes escrits amb el cor i pensats per a ser recitats i escoltats, o millor encara, per a ser llegits sota la lluna.

ABANDONAMENT DE GOSSOS

La Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM) ha denunciat que un veterinari va extreure el xip a un gos perquè el seu propietari pugués abandonar-lo.

El passat 1 de març, la SPAM va sorprendre el propietari d’un gos mestís de rotweiler lligant-lo als contenidors de fora del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) de Mataró.

Segons explica la presidenta de la Protectora, Sílvia Serra, el propietari necessitava desfer-se de l’animal de forma urgent i prèviament havia parlat per telèfon i en persona amb ells i li havien respost que no podien fer-se’n càrrec de moment perquè estaven saturats.

Serra va parlar amb ell per intentar entrar el gos al refugi. Aquest va respondre-li que no volia pagar la taxa de 200 euros per entrar l’animal, que només ni pagaria 50 perquè ja n’havia pagat 160 a un veterinari per treure-li el microxip i així poder-lo deixar sense que se l’identifiqués.

Al final, la SPAM va acceptar el gos i va notificar l’incident al Col·legi de Veterinaris de Barcelona, però no va fer cap denúncia perquè el propietari de l’animal no va voler dir-los qui era el responsible d’extreure el xip.

Segons la Protectora, el veterinari hauria d’haver trucat al CAAC per informar sobre el cas i intentar trobar entre les dues parts una solució que beneficiés al propietari i que perjudiqués el mínim possible a l’animal.

De moment, l’Ajuntament de Mataró ha obert un expedient d’investigació i entrarà una denúncia a la Generalitat perquè s’aclarin els fets.

LA TRADICIÓ ORAL DEL MONTNEGRE, EN UN LLIBRE

L’objectiu de salvar la memòria oral del Montnegre ha dut al calellenc Daniel Rangil a enregistrar durant anys converses amb 130 persones vinculades a aquestes emblemàtiques muntanyes i transcriure els relats que li van explicar en un llibre.

Rangil va començar el contacte amb el Montnegre als anys 80, quan immers en l’onada neorural de l’època va instal·lar-s’hi en una masia i es va dedicar al comerç de productes naturals fins al 2004.

L’elaboració de l’obra de recerca etnològica, que ara veu publicada en un primer volum, va començar però els anys 90, tot i que a partir del 2006 va tenir més temps per dedicar-s’hi, recollint els relats orals explicats per persones veïnes d’una vintena de pobles del Vallès i del Maresme, en un territori que comprèn les muntanyes i valls que hi ha entre el mar, la Tordera i les rieres d’Arenys i Vallgorguina.

Els relats provenen de la cultura oral i parlen principalment de llops, óssos, serps, bandolers, crònica negra, bruixes, ànimes en pena, llegendes i tresors. Ara, l’autor continua treballant però en un nou volum. “Vull reflectir-hi les formes de vida, com es resolien les coses, la fauna, com eren les rieres i els canvis més importants”, assegura.

El mateix Rangil ha editat els 2.000 exemplars del llibre que es distribuiran per la zona. Ha comptat amb el suport del CCM, la Diputació de Barcelona i una dotzena d’ajuntaments.