martes, julio 11, 2006

PENSAMENT SUFI

El camí més ràpid és millor fer-lo de la manera més lenta.

LES ETERNES PREGUNTES

No sabem qui som.
ni d'on venim,
ni cap a on anem.

I enmig de tot plegat som víctimes del nostre propi caos.

PROTEGIR-SE DEL SOL

L’estiu és l’època de l’any en la qual estem més exposats a les radiacions solars. Tant pels factors climatològics com pel fet que també és quan sortim més o anem més sovint a la platja, cal prendre unes mesures de protecció per evitar riscos que són innecessaris. Un excés de sol sense protecció pot tenir efectes molt nocius per a les persones, en uns moments en els quals la societat actual assimila el bronzejat amb la salut, aspecte aquest que, com destaquen els especialistes en la matèria, no sempre pot estar relacionat.
El sol ve il·luminant-nos des del principi dels temps. La llum solar proporciona, indubtablement, efectes fisiològics positius com són estimular la síntesi de vitamina D, que preveu el raquitisme i l’osteoporosi, i alhora afavoreix la circulació sanguínia i actua en el tractament d’algunes dermatosis. D’altra banda, els experts també apunten que la llum solar en alguns casos pot estimular la síntesi dels neurotransmissors cerebrals responsables de regular l’estat anímic de les persones. Quins són els avantatges i quins els inconvenients d’una excessiva exposició solar és, però, el quid de la qüestió.
Prendre el sol pot provocar conseqüències visibles com cremades o també el fenomen de la pigmentació immediata, a més de taques a la pell, arrugues i cataractes, i a la llarga càncer cutani o tumoracions superficials, com apunten des d’àmbits farmacèutics. També hi ha conseqüències invisibles com poden ser alteracions al genoma i quan les exposicions solars són excessives i els protectors estan desbordats, les cèl·lules anormals proliferen i acostumen a formar carcinomes o melanoma. Una dada important que pot tenir-se en consideració és que es calcula que cada any es produeixen al món més de dos milions de càncers de pell diferents del melanoma i 200.000 melanomes malignes. Tanmateix, també cal considerar que les persones de pell clara tenen més risc de patir càncer de pell per l’absència relativa de pigmentació d’aquesta. En aquest sentit, també segons l’opinió dels experts, utilitzar un fotoprotector durant els primers divuit anys de vida pot reduir força el risc de càncer cutani.
Dins la gamma de productes cosmètics que es poden aplicar a la pell, hi ha els autobronzejadors i productes per a després del sol, així com els protectors resistents a l’aigua. Sigui com sigui, cal protegir-se de les radiacions i hi ha diferents maneres de fer-ho com posar-se filtres solars. Per tot plegat és bo seguir els consells i les recomanacions que es donen per obtenir un resultat òptim en la utilització d’un fotoprotector, tot i que hi ha unes normes que són bàsiques com aplicar-se’l a casa, mai a la platja o a la piscina, fer-ho sobre pell ben seca, aplicar-lo 30 minuts abans d’exposar-se al sol i no estalviar-ne. D’altra banda, des de l’any 1996, la Diputació de Barcelona, des de l’Àrea de Salut Pública i Consum, a través del Programa d’higiene i seguretat a les platges, col·labora amb l’Institut Català d’Oncologia i la Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer per dur a terme activitats conjuntes amb la finalitat de prevenir el càncer de pell.

EL TURISME DE QUALITAT

El turisme és un important eix socioeconòmic de la comarca. S’ha desenvolupat amb força en els últims anys a l’Alt Maresme. Es tracta d’un sector amb gairebé 53.000 places d’allotjament i 845 establiments de restauració, entre altres valors emergents com una oferta complementària creixent, bon clima i bones comunicacions o un entorn natural a potenciar. És una destinació que va rebre l’any passat gairebé un milió i mig de viatgers de diferents procedències. Pel que es refereix a les perspectives de futur, en una enquesta feta a agents turístics, en el marc del Pla estratègic Maresme 2015, s’ha constatat que els objectius han de ser aconseguir un turisme de qualitat i desenvolupar una oferta complementària al turisme de sol i platja. Invertir en el sector turístic és, a més, una prioritat que demana el treball conjunt d’institucions i agents. Ha de ser una tasca constant, amb resultats visibles i palpables cada temporada. El turisme és, també, una activitat econòmica molt competitiva que requereix un esforç d’inversions concretes per recollir uns resultats que són necessaris a curt termini.

UN MUSEU DEDICAT AL MAR

El Maresme és una comarca que arrossega una sòlida tradició de patrimoni marítim. Una bona manera de conèixer-lo de prop és visitar els museus que s’encarreguen de conservar-lo. Al Maresme n’hi ha dos de destacats: el de la Marina de Vilassar de Mar i el Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Amb aquest article comencem, dins la secció “Mar Maresme”, una sèrie dedicada als museus i a les entitats de la comarca que tenen el mar com a centre de les seves activitats i propostes. El primer és el Museu de la Marina.
El Museu de la Marina de Vilassar de Mar està emplaçat en un edifici emblemàtic de la localitat, el de la Sènia del Rellotge, construït a principi de segle per l’arquitecte modernista Eduard Ferrés i Puig. Està concebut com un museu d’història, tot i que la seva part més important és la marítima, tal com explica Llum Torrents, la directora del centre.
Els visitants que s’hi acostin podran veure un contingut en el qual destaquen col·leccions del món mariner que abasten els segles XVIII, XIX i XX, classificat en àmbits com el de la pesca (oficis i arts de pesca), el de la construcció, vaixells i barques (eines dels mestres d’aixa) i el de nàutica (mobiliari de vaixells, mapes, maquetes, pintures i objectes relacionats amb la devoció marinera). Alhora conté arxius com el cartogràfic, el de documents i el d’imatges, un taller d’enquadernació i restauració del paper, i una biblioteca especialitzada en el món de la nàutica i de la història local i comarcal. També es complementa el seu fons amb material gràfic com vídeo-reportatges i dossiers didàctics de final del segle XIX i tot el XX.
Segons apunta també Llum Torrents, la novetat del Museu és “l’increment del fons de documentació sobre esclaus”. En aquest sentit, es disposa de contractes de compra d’esclaus a Cuba i Perú, algun objecte i, en definitiva, material divers. “Enguany dedicarem un taller que es fa a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, a aquest tema”, explica també Llum Torrrents, que afegeix la transcendència d’aquest tema: “No ho toca ningú i l’esclavisme encara existeix avui en dia en alguns països; és una vergonya que preocupa moltes ONG. D’altra banda, té molts punts de contacte amb la immigració”.
Però el Museu de la Marina també inverteix molts esforços en propostes didàctiques. Tal com explica la directora del centre, s’ofereixen activitats relacionades amb la necròpoli romana, principalment lúdiques: “El joc dels romans, la visita comentada i el que en diem el CSI Vilassar”. Pel que es refereix a la part marinera, s’encarreguen de les activitats didàctiques de la visita al Sant Ramon, tot i que també tracten la construcció de vaixells i el comerç d’esclaus.
Les tasques monogràfiques d’aquest actiu centre, però, es complementen amb exposicions i activitats periòdiques de temàtiques culturals diverses. D’altra banda, el museu també promou visites comentades per apropar-se al seu fons i conèixer-lo millor.

PREMIS BUTACA

Els premis Butaca inicien una nova etapa que en permet l’ampliació en un marc geogràfic més gran, cosa que demostra la consolidació d’uns guardons que catapultaven el nom de Premià de Mar i de la comarca arreu de Catalunya. L’acord subscrit entre la Diputació de Barcelona, l’Associació Premis Butaca i l’Ajuntament de Premià de Mar dota aquesta iniciativa cultural de noves ales que permetran accedir a més públic. A més, un dels objectius fonamentals que es plantegen és aconseguir l’increment de la participació dels espectadors de teatre i cinema de Catalunya a través del sistema de votació. Tot i així, malauradament, es perd una de les iniciatives culturals que donaven més projecció al Maresme i que el posaven en el punt de mira dels mitjans per aspectes d’interès popular com són el teatre i el cinema que es fa a Catalunya. Cal valorar, però, molt positivament els anys d’esforços que han donat com a resultat una proposta consolidada, fruit de l’esforç dels organitzadors, però també lamentar la part de pèrdua, atès que Premià de Mar solament podrà organitzar-los cada tres anys.

TELEVISIO DE MATARO I LA TDT

El passat dijous 22 de juny va fer-se públic que l’emissora local TVMataró obtenia una de les dues llicències privades de Televisió Digital Terrestre en l’àmbit del Maresme. L’altra era per a Maresme TV. Televisió de Mataró, per la seva banda, emissora degana a la comarca del Maresme, va iniciar la seva tasca l’any 1984 i compta amb una dilatada trajectòria que va situar-la en quart lloc de les propostes presentades a la TDT.
Lluís Lligonya, director de TV Mataró, ha valorat molt positivament la concessió: “D’alguna manera prova que hem fet els deures”. També afegeix que “és un reconeixement implícit a la nostra tasca durant aquesta vintena d’anys. No en va es demanava poder demostrar arrelament a la població; en el nostre cas, més d’un centenar de cartes d’entitats demostraven el reconeixement que tenim a tot Mataró”.
Però el calendari de l’apagada analògica tot just comença ara. A Espanya es preveu per al 2010 i a Catalunya, uns dos anys abans. Però, quin és el repte que es proposa TV Mataró? Lligonya apunta: “que els continguts, quan s’arribi a tota la comarca, siguin de tota la comarca”. TV Mataró, actualment, tot i donar molt servei a pobles del Maresme, no té un desplegament ple. En aquest sentit, també es tractaria “d’equilibrar el contingut informatiu que donem de Mataró i el del Maresme”. Per donar una referència, Lligonya explica també que ara es poden arribar a fer 11 debats de poblacions de la comarca, quan hi ha una trentena de pobles. Amb la implantació de la TDT aquesta ampliació informativa “es notaria”.

UNA SOCIETAT QUE FOMENTA LES ADDICCIONS

Vivim en una societat en la qual és fàcil caure en les addiccions, en especial els adolescents i altres col·lectius, probablement per causes molt diverses com són determinades situacions de soledat personal, el desmembrament de la família o l’angoixa creada per nivells de vida cada vegada més exigents. D’altra banda, l’addicció al joc, a Internet o al mòbil, pot desembocar en patologies serioses, cosa que ha preocupat a les institucions responsables de la nostra salut. Amb l’objectiu de combatre les addiccions des del primer símptoma, s’ha creat un programa pilot que impulsen la Generalitat, el Consorci Sanitari del Maresme i el Grup Peralada-Casinos de Catalunya. Preveu desenvolupar programes de prevenció i detecció per poder combatre aquestes malalties. A més, la iniciativa, pel seu caràcter pioner, tindrà incidència en el conjunt del mapa sanitari català, estenent-se al territori. Una inversió en investigació sanitària que aportarà uns resultats molt útils i necessaris en la lluita contra les addiccions.

LA TORRE OSCURA

Excel·lent sèrie, en set volums, d'Stephen King. S'ha d'anar llegint a poc a poc perquè dóna per molt. Ell va tardar 23 anys en escriure-la. El cavaller Rolando viatgja a la recerca d'una torre per salvar el seu món. En el rerefons el Ka (el destí) i el Ka-tet (les persones amb qui et creues en el teu destí). Un tapís monumental, un llibre de llibres.