miércoles, abril 25, 2007

VENT

Deixar-se endur solament pel silenci.

ESTIGMES

A l'alba,
els forns crematoris.
La carn i el paper
esdevenen fum
davant del silenci.

ROMA CREMANT

Tantes utopies incendiades
i la teva mirada que hi preval.

BAFARADA

La poesia és una maledicció
en el món dels especuladors.

1966-2007

Ara ja ho saps
que no hi ha paradís
sinó la barra d'un bar greixós
amb copes de plàstic,
cerveses esbravades
i alcohol de garrafa.
Et van ensenyar que la vida
era un llibre de contes
i al final no,
tot plegat
és un full de diari
arrugat,
estripat,
que oneja vençut
a la boca grotesca
de qualsevol
paperera
anònima.

THE END

Moltes utopies acaben amb nosaltres mateixos,
però en comencen de noves, amb d'altres persones.

lunes, abril 16, 2007

'COMO CONVERTIRSE EN BUDA EN CINCO SEMANAS', DE GIULIO CESARE GIACOBBE

‘Como convertirse en un Buda en cinco semanas’,
de Giulio Cesare Giacobbe

Publicat per Grijalbo

El ritme de vida que portem ens aboca cada vegada més al desastre personal. Això que és una percepció col·lectiva, a nivell individual encara és un aspecte molt més preocupant. L’excés de treball, la precarietat laboral o la lleugeresa insostenible de l’ésser, més palesa ara que mai, ens porten a un atzcucac que en alguns casos pot acabar en tragèdia. Però sortosament hi ha d’altres camins i molts llibres d’autoajuda ens donen les pistes per començar a sortir-se’n amb encert, com el que ens ocupa, subtitulat ‘Un manual serio de autorrealización’. ‘Como ser un Buda en cinco semanas’ sintetitza les claus del Budisme i ens les acosta aplicades a la vida moderna, actual. El lector hi trobarà senzilles operacions d’autorreflexió i per assolir la calma, que li permetran afrontar la vida diària amb una actitud més positiva, serena i constructiva alhora. D’altra banda, l’autor d’aquesta obra també ha escrit ‘En busca de los mimos perdidos. Una psicología revolucionaria para el soltero y la pareja’.

EL MES DEL LLIBRE I LES NOVETATS EDITORIALS

L’abril torna a portar-nos una vegada més, amb el retorn de la primavera –tot i els imprevistos del temps d’aquest any, que no para de sorprendre’ns– la festa del llibre. Fruit d’aquesta data emblemàtica de Sant Jordi surten més novetats editorials que a qualsevol altra època, les parades s’omplen de volums de tots els formats, colors i continguts i per uns pocs dies pren més protagonisme que mai el paper imprès. Molts dels pobles del Maresme aprofiten la diada per editar títols d’autors relacionats amb la comarca que permeten la pervivència de la cultura local. D’altra banda, és també el millor moment per adquirir aquests volums, els quals una vegada passats els mesos són difícilment trobables que no sigui als espais reservats de les biblioteques. La festa del llibre, acompanyada de la de la rosa, és la millor oportunitat que existeix de sintetitzar l’amor per la parella i l’amor per la cultura. Roses i llibres poblen amb escreix aquest mes el nostre paisatge i si no hi fossin trobaríem a faltar-ho. O no?

CURSA ELECTORAL, LA MATEIXA COMÈDIA

Estem a pocs dies de les eleccions municipals, tot i que un es pregunta com encara hi ha qui té la fermesa d’anar a votar després de veure l’espectacle col·lectiu que fa la classe política. La normalitat de la democràcia també ha comportat un cert desencís. Hi ha qui creu encara en la bona fe dels responsables del que anomenem “cosa pública”? Dia a dia veiem com estem immergits en una mena de despropòsit generalitzat en el qual molts governants han demostrat només que els que els interessa és especular urbanísticament i col·locar a l’aparell els seus col·legues. On estan aquells polítics de la transició que aspiraven a millorar una societat encarcarada? La política ha de ser acció per transformar la societat o no ha de ser. Ara vénen temps en què ens ofereixen meravelles. Prometre és fàcil. Regals, rebaixes i ofertes que una vegada estan al poder tenen quatre anys per incomplir i deixar en l’oblit sistemàtic. On estan aquells polítics de la transició que lluitaven per un país millor i més just? Molts dels que tenim ara no s’hi reconeixen o són només d’una classe encaparrada en poder entrar al consitori com si d’una acció empresarial més es tractés. I prou.