domingo, mayo 30, 2010

ENTREVISTA A CAPGROS.COM

‘La dimensió local, traspassada a la xarxa, es converteix en universal’

El periodista i escriptor cabrerenc Albert Calls analitza la relació entre literatura, Internet i noves tecnologies arran del seu nou llibre


Tot el teu concorregut blog, condensat en un llibre.

El quadern d’Albert Calls és un blog iniciat l’any 2005. El que he fet és escollir diferents posts, sintetitzar i introduir petites alteracions per donar-li un sentit i un ritme. Al llibre (‘El Quadern d’Albert Calls, Memòries Digitals i companys de viatge’, edicions Clavell) hi incloc comentaris de llibres que em van agradar, articles periodístics, pròlegs, pensaments, poemes... és com un magma modern.

Quins ítems hi pot trobar el lector?

Llibres, cultura, reivindicacions socials, personatges i el Maresme, aquests són els grans temes. La primera idea del bloc, i així es reflecteix en el llibre, era parlar dels “altres”. L’obsessió pels altres és una de les constants del meu treball. De fet, malgrat el títol, de mi mateix en parlo molt poc.

El Maresme és un dels grans protagonistes.

Així és, es tracta de l’espai territorial en què es desenvolupa el bloc i el llibre, hi apareixen molts mataronins i maresmencs. Però la dimensió local passada a la xarxa es converteix en universal. Pots descriure un arbre que tens a tocar de casa i que ho acabi llegint algú de l’altra punta del món. Cal tenir en compte aquesta percepció, la capacitat de sobrepassar el teu propi territori, quan escrius directament a la xarxa.

Com a escriptor i periodista, la comarca sempre ha estat un dels teus temes clau.

Aquest ‘Quadern’ és un llibre molt maresmenc. De fet, amb ell tanco una etapa en què he estat molt lligat a la gent que viu a la comarca. El darrer post del llibre és precisament un article que vaig publicar a capgros.com, titulat “Per què Mataró i el Maresme no s’acaben d’estimar?”. Sempre he pensat que les institucions i la societat civil no han tingut mai prou voluntat de construir el Maresme com una comarca, com un territori comú. En aquest sentit, Mataró hauria de ser més valent, exercir més de capital. Es nota que hi ha una voluntat, però no s’acaba de plasmar. Caldria veure si avui en dia, en un entorn tan globalitzat i universal, tot això tindria sentit. Però també és important mantenir la identitat local, defensar allò que és teu, encara que en aquests moments sigui un fet força qüestionat.

Resumir un bloc en un llibre és gairebé una provocació en ple debat entre literatura digital i en paper.

El criteri ha estat buscar tot allò que podria prevaldre de la xarxa. Hi ha moltes coses que caduquen gairebé al moment de penjar-les, però altres sobreviuen. Són aquestes últimes les que he escollit per al llibre. Pel que fa al debat, crec que el paper i el digital coexistiran, però la digitalitat acabarà sent el referent. Jo he estat educat en el paper, crec en ell, però als més joves ja no els preocupa. Crec que quedarà arraconat, en un àmbit més especialitzat. El digital és molt més pràctic i operatiu, però també cal tenir en compte que caduca en els sistemes. Un llibre sempre queda emmagatzemat en algun lloc, però la pervivència a la xarxa no està assegurada, i això té un cert perill. De fet, segueixo escrivint constantment en paper. Moltes idees que he expressa en el blog i que estan recollides en el llibre estaven escrites originalment amb bolígraf.

En tot cas, ha de ser molt diferent escriure pensant en el format llibre o fer-ho en un blog.

Sempre he entès el meu blog com un producte cultural, amb una direcció concreta. Per a mi, un blog és un espai d’escriptura, una nova eina per desenvolupar-me com a escriptor. És veritat, però, que els blogs estan una mica de capa caiguda davant la irrupció de les xarxes socials. Però mentre el Facebook és un espai de contacte, el blog et permet molt més desenvolupament. Twitter, en canvi, és pur microtext. Acabo d’obrir un nou blog anomenat El Riu, amb textos de menys de 140 caràcters, on hi estic abocant textos de frases que escolto en actes on assisteixo com a periodista, frases de llibres... També tinc pensat convidar-hi amics, escriptors i periodistes, perquè hi deixin les seves reflexions. La brevetat és una de les claus actuals, és fruit del signe dels temps, de la vida accelerada que portem, però m’interessa aquesta brevetat aplicada al concepte cultural. M’agradaria acabar creant un riu, sumar moltíssims textos breus, que fluïssin constantment, com el pas del temps, com la civilització.

Però aquesta brevetat forçada no és una manera d’autolimitar-se?

Depèn. Un sonet també t’autolimita, i encara segueix funcionant com a fórmula poètica. Però és cert que la brevetat pot ser força maligna. Si un text és breu i està mal fet es veu cent vegades més que no en una novel·la, que pot funcionar tot i patir alts i baixos.

Les noves tecnologies suposen una revolució en l’àmbit literari?

Internet, blogs i xarxes socials no són més que un instrument, perquè a nivell d’escriptura no hem descobert pas la sopa d’all. Josep Pla no tenia pas ordinador, però El Quadern Gris era ben bé un blog. Les reflexions breus de Canetti, els haikus, la tradició aforística de part de la poesia grega clàssica... Hi ha una tradició molt important al darrere de la qual beure.

Entrevista: Vern Bueno.


Podeu trobar aquest article aquí.

miércoles, mayo 26, 2010

DEL GREMI D'EDITORS DEL PAÍS VALENCIÀ

Quasi la mitat dels espanyols llig en algun suport digital

Baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya, 1r quatrimestre 2010
FGEE


El 91,1% de la població espanyola major de 14 anys llig en qualsevol tipus de material, format i suport, ja siga imprés o digital amb una freqüència almenys trimestral i, d'ells, el 86,6% llig almenys una vegada per setmana, són els anomenats lectors freqüents, segons les dades del Barómetro de Hábitos de Lectura y Compra de Libros corresponents al primer quadrimestre de 2010, que elabora la Federación de Gremios de Editores de Espanya (FGEE), que incorpora, per primera vegada, en l'estudi un capítol dedicat a la lectura digital i professional.


Conclusions més importants:

- El 59% llig llibres, però només el 0,8% utilitza un e-Reader i el 20,9% dels lectors ho fa per treball o estudis.


-Els hòmens lligen més que les dones, però les dones lligen en major grau que els hòmens llibres i revistes, mentres que els hòmens lligen més periòdics i còmics.

-Malgrat en creixement observat respecte del total de 2009, la lectura en valencià (lectors habituals i ocasionals) és la menor entre les comunitats autònomes amb llengua pròpia.


- El 28,1% de la població major d'anys 14 va acudir a les biblioteques en l'últim any.


- Les llibreries es mantenen com principal lloc de compra de llibres.


- Stieg Larsson és l'autor més llegit i més comprat.


Podeu llegir la nota de premsa completa, elaborada per la FGEE, al document PDF adjunt.


L'informe complet, a l'enllaç

http://www.aepv.net/documentacion.php

lunes, mayo 17, 2010

EL RIU

Podeu entrar al meu nou projecte literari per a aquest any a l'adreça següent:

EL RIU

unriu.blogspot.com

Es tracta d'un bloc de microliteratura que anirà acompanyat de diverses propostes més.

domingo, mayo 09, 2010

MEMÒRIES DIGITALS, COMPANYS DE VIATGE I EL PAPER DE L'ESCRIPTOR LOCAL DINS LA XARXA GLOBAL, AL NOU LLIBRE DEL PERIODISTA ALBERT CALLS

El Quadern d’Albert Calls. Memòries digitals i companys de viatge, recull una selecció dels textos (posts) publicats de 2005 a 2010 en el bloc del mateix nom. Persones, figures i paisatges, comentaris de llibres, reivindicacions, aforismes i poemes, donen forma a aquest llibre heterodox, el més maresmenc escrit pel seu autor.


El llibre, ha estat publicat per l’Ajuntament de Premià de Mar i l’Editorial El Clavell, dins la col·lecció Primília Lletres i compta amb un pròleg del periodista i escriptor premianenc Rafael Vallbona.

El Quadern d’Albert Calls parteix del bloc del mateix nom que des de fa cinc anys el seu autor manté viu a la xarxa amb tota mena de retalls de la memòria: pensaments, aforismes, crits, clams, tot tipus de textos centrats principalment en el Maresme i els seus pobles, la literatura i la cultura o les reivindicacions socials.

Subtitulat Memòries digitals i companys de viatge, Albert Calls (periodista, escriptor i durant 14 anys llibreter a Premià de Mar), ha seleccionat els textos que integren el llibre i els ha donat una estructura i un ritme per elaborar una obra nova que aposta per la ciberescriptura com a nou espai de comunicació.

“Els textos del meu bloc, que va ser pioner en el seu contingut, recorden que el més proper i local també té projecció en l’entorn global en el qual s’ha convertit la cultura i les nostres vides”, assegura l’autor. També, afegeix que “el lector hi trobarà escriptura amb la llibertat i la immediatesa, sense límits, trossos i fragments que formen un únic magma, un tot i un no-res, poesia de la immediatesa i material que perviu a la xarxa amb la inconsistència i alhora la perdurabilitat de les paraules, ara en format de paper”.

La presentació de El Quadern d’Albert Calls. Memòries digitals i companys de viatge, va ser el darrer acte de Can Manent com a biblioteca històrica de Premià de Mar, abans que s’inaugurés la nova biblioteca Martí Rosselló i Lloveras, ja en ple funcionament.


FRAGMENTS DEL PRÒLEG DEL PERIODISTA
I ESCRIPTOR RAFAEL VALLBONA

“Jo sempre he vist l’Albert Calls com un Émile Zola d’aquesta època. I no fa dos dies que el conec. Igual que el fundador del naturalisme, l’Albert no es conforma amb relatar una recreació de la realitat, sinó que la interpreta retratant-la amb un detall hiperrealista que, si sembla cru a voltes, no és perquè ell s’hi aboni, sinó que som nosaltres els incapaços de mirar el món d’avui amb el detall analític i literari que ho fa ell. I si els seus textos sovint mostren la paranoia quotidiana no és pas per exclusiva voluntat de l’autor –tal i com explicita a l’inici del llibre-, és que el món és així. Vull dir que, aquells que no conegueu els textos del seu bloc, no us penseu que esteu a punt de llegir les habituals digressions més o menys sentides que solen poblar la xarxa, ca: prepareu-vos a llegir una de les visions literàries del nostre temps més arriscades i poc condescendents amb el gènere humà que heu llegit mai. I us asseguro que s’agraeix”.

(...)

“Si no el coneixeu potser us pensareu que és un home vestit de negre que vaga per prostíbuls, aules escolars, ajuntaments i altres indrets de mala nota a la percaça d’una visió dantesca de la vida que resisteixi l’embranzida del seu verb posat a la xarxa. I no. Malgrat la desesperança òbvia que provoca una cosa tan insensata com l’existència, en Calls és un paio jovial i ben digne d’aquesta insòlita espècie d’escriptors capaços de convertir el drama humà en una espurna d’intel·ligència irònica que va directa al cervell; un trompe l’oeïl d’aquells que fan que, quan estaries a punt d’obrir la clau de pas del gas, t’ho repensis i et pixis de riure per l’aguda visió de la realitat que et mostra l’autor.

I després decideixes que, posats que tot és com és i no hi ha res a pelar, més val obrir una altra cervesa que acabar amb tot”.



QUI ÉS ALBERT CALLS?

Albert Calls i Xart (Cabrera de Mar, 1966). És periodista i escriptor. Ha treballat a diaris i per a revistes de tot tipus, del Maresme i de l’àmbit català. També ha publicat nombrosos llibres de poesia, narrativa i divulgació. L’última obra poètica en solitari és l’antologia Nigromàntic, que inclou una selecció de la seva poesia de l’any 1984 a 2006. Com a darreres obres col·lectives, ha estat antologat dins Un deu. Antologia del nou conte català, traduïda al castellà i dins el llibre La Catosfera Literària’08. Primera antologia de blogs en català. Va ser un dels creadors i impulsors de la llibreria Proa Premià, a Premià de Mar, durant prop de 14 catorze anys. L’any 2005 va començar a escriure el bloc El Quadern d’Albert Calls.

PAISATGE AMB BIBLIOTECA I BILIOTECARI

No tinc un record precís del Martí Rosselló bibliotecari.

Si m’endinso en els calaixos de la memòria em ve a la ment una imatge vaga i difosa del primer cop que vam anar junts a Can Manent. Només sé, però, amb certesa, que va ser amb ell la primera visita.

Em vénen al cap la percepció dels llibres, molts volums i trobar-me en una gran nau.

Entrar en una habitació al fons, una mena de magatzem on hi havia diaris, revistes, llibres de tots els formats... i pujar les escales cap al pis superior per buscar els autors que m’interessaven.

Des de dalt de Can Manent –novel·les, poetes, assagistes, antologies... ens esguardaven– recordo la figura del Martí bibliotecari, que t’ajudava a trobar els títols perduts i que es movia per aquell espai com una part viva més d’aquest territori.

En Martí bibliotecari, que passava una gran part de la seva vida envoltat de paper, històries, poemes, paraules, línies, lletres... els milions i milions de fils invisibles d’aquesta gran teranyina literària en la qual també estava entrellaçat com a escriptor.

El pas del temps esborrarà molts records, però no aquesta precisa imatge de l’home unívoc amb els llibres que era en Martí, l’home que escriu i llegeix, l’home que guarda els volums i els preserva per a nosaltres, els lectors impenitents, compulsius, maníacs, malalts incurables.

Text per a l'homenatge que el proper 15 de maig es farà a l'escriptor i bibliotecari Martí Rosselló a la plaça de l'Ajuntament de Premià de Mar.

lunes, mayo 03, 2010

MANEL ALONSO i CATALÀ, POETA DE PUÇOL

M'he llegit de cop els dos darrers llibres del poeta de Puçol Manel Alonso i català. 'Correspondència de guerra' (XIII Premi 'Paco Mollá' 2008), publicat per Editorial AguaClara i 'Si em parles del desig' (Premi Antoni Matutano 2010 Vila d'Almassora), publicat per Onada Edicions.

Si a 'Correspondència de guerra' Alonso ens transmet el crit i el clam contra un món governat pels poderosos; a 'Si em parles del desig', la seva poètica apel·la la sensualitat, el cos, l'amor en la seva concepció més profunda, sensual i sensitiva.

De la reivindicació i la protesta contra les injustícies d'un món de guerres i dolor a la sensació amorosa hi ha ben poca distància i alhora molta. Només un poeta de ferro picat com en Manel Alonso pot jugar en aquests dos territoris i no caure en el buit.

Com el lector pot veure i constatar, la poesia d'aquest forjador de la paraula tot terreny de Puçol, escriptor i activista cultural pro Països Catalans de primera línia, és de factura impecable i ens transmet sensacions i emocions que ens ajuden a emmirallar-nos en la nostra humanitat més senzilla i també més atàvica i pregona.

Qui ha dit que la poesia ha mort? Llibres com aquests ens recorden que hi ha molts poetes, del nostre espai lingüístic i cultural, que dia a dia creen pàgines plenes de vida. I mentre hi hagi vida, sempre, la poesia triomfarà contra l'oblit.