MANEL ALONSO i CATALÀ, POETA DE PUÇOL

M'he llegit de cop els dos darrers llibres del poeta de Puçol Manel Alonso i català. 'Correspondència de guerra' (XIII Premi 'Paco Mollá' 2008), publicat per Editorial AguaClara i 'Si em parles del desig' (Premi Antoni Matutano 2010 Vila d'Almassora), publicat per Onada Edicions.

Si a 'Correspondència de guerra' Alonso ens transmet el crit i el clam contra un món governat pels poderosos; a 'Si em parles del desig', la seva poètica apel·la la sensualitat, el cos, l'amor en la seva concepció més profunda, sensual i sensitiva.

De la reivindicació i la protesta contra les injustícies d'un món de guerres i dolor a la sensació amorosa hi ha ben poca distància i alhora molta. Només un poeta de ferro picat com en Manel Alonso pot jugar en aquests dos territoris i no caure en el buit.

Com el lector pot veure i constatar, la poesia d'aquest forjador de la paraula tot terreny de Puçol, escriptor i activista cultural pro Països Catalans de primera línia, és de factura impecable i ens transmet sensacions i emocions que ens ajuden a emmirallar-nos en la nostra humanitat més senzilla i també més atàvica i pregona.

Qui ha dit que la poesia ha mort? Llibres com aquests ens recorden que hi ha molts poetes, del nostre espai lingüístic i cultural, que dia a dia creen pàgines plenes de vida. I mentre hi hagi vida, sempre, la poesia triomfarà contra l'oblit.