domingo, octubre 19, 2008

AGUSTÍ PEIRÓ, MICROLITERAT

'Tot està permès' és una nova entrega de l'escriptor d'aforisme o micropensaments Agustí Peiró, una de les obres més interessants a tenir en compte en els darrers anys.

Un tast:

"Que la vida no té substàcnia es veu claramet en qualsevol desfilada de moda".

RECUPERO A DANI MONTLLEÓ

El mataroní Dani Montlleó és un dels creadors més interessants de la capital del Maresme.

Recupero el contacte amb ell i em passa el llibre 'Muzak', sobre la seva feina, que tinc sobre la taula per mirar-me amb deteniment.

LLIBRES DE L'ALJAMIA, L'EXCEL·LÈNCIA...

Cada vegada millor, aquest petit segell impulsat pel valencià Manel Alonso:

Nous títols que m'envia:

- 'Alguns poemes', de Christophe Liron.

- 'Tot està permès', d'Agustí Peiró.

- '62 poemes per l'Ovidi', de diversos autors.

- 'El temps no vol quedar penjat. Dietari dels primers noranta', de Manel Alonso i Català.

CATALONIA A MATARÓ

Participo en la trobada d'artesans catalans a Mataró, catalònia, el passat divendres, fent de moderador d'un col·loqui amb Ferran Amat, de Vinçon i l'antropòloga i invetsigadora social Elena Espeitx.

Ens enrampem en el debat identitari...

Els catalans tenim l'autoestima molt baixa i l'hauríem de puar, passant del que pensen els altres. Hauríem de poder anar pel món de catalans amb el cap ben alt.

MASTER CLASS DEL BOLET

El passat divenres, al Vil·la Minerva, em van convidar al Sopar del Bolet.

Un sopar organitzat per diversos restaurants on es van experimentar límits culinaris amb els bolets.

Com en la poesia, hi havia de tot, des de l'excels fins a l'excessivament artificiós o esteticista.

Però no ens enganyem, sempre és bo experimentar i voler pujar el llistó. I més en uns temps en què tothom es confrma amb la mediocritat.

RESPIRAR

MIrar el cel de tant en tant, com aconsella l'amic Jordi Company
i -això ho dic jo-, RESPIRAR.

ZEN

Buidar-se,
com una tassa plena de te
per absorbir
noves
experiències.

22 ANYS I TORNAR A COMENÇAR

Seguim els camins que creiem encertats per adonar-nos que un de més fàcil hauria estat millor.

Però si haguéssim emprès la via senzilla també estaríem frustrats... en no haver experimentat nous viaranys.

Ergo la vida humana és un procés d'insatisfacció neuròtic que cal superar buidant-se de tot i vivint en l'ara i aquí.