lunes, enero 15, 2007

EL CONSUM DEL CONSUMISME

Consumismes

Sí que és veritat que està de moda criticar el consumisme –jo mateix ho he fet diverses vegades–, com alguns comentaristes de la premsa escrita, la ràdio o la televisió, ens han recordat durant aquests dies. Criticar-lo –diuen– quan tots acabem participant, d’una manera o altra, en aquesta festassa: anant a les grans superfícies, comprant més que ningú o solament amb el fet de formar part d’una dinámica que no podem aturar de cap de les maneres. L’endemà de Reis els contenidors vessaven pels quatre costats, tothom ho va poder veure. Un es pregunta, però, si dóna encara que sigui una mica de felicitat, ser víctimes propiciatòries diàries d’aquesta societat de consum. Som uns privilegiats! –hi ha qui també ens diu–, perquè tenim més que d’altres que estan en l’absoluta misèria. Al cap i a la fi, ens han ensenyat que hem de tenir el que es veu a la tele, sigui com sigui, i si no ho podem aconseguir, a sentir-nos fracassats o frustrats. Sabem, també, que si no comprem i consumim, la roda s’atura i d’ella en vivim tots plegats. Consumir és inevitable, del que es tacta és de fer-ho de la manera més justa, sense tirar, amb una consciència d’ús i gaudi que és evident que ens manca –i força!– a tots plegats.

LA NOVEL·LA 'FLOR DE NEU I EL VENTALL SECRET', DE LISA SEE

LLIBRES

‘Flor de Neu i el ventall secret’,
de Lisa See

Edicions 62

L’exotisme està de moda, però més si ens desvetlla antigues tradicions, abassegades per una cultura global que no respecta res que no sigui el que els interessa vendre a l’engròs. Potser per aquest motiu s’agraeixen obres com aquesta. Un llenguatge secret, utilitzat solament per dones i mantingut amagat als ulls dels homes durant un mil·leni –el nushu–, ha servit d’inspiració a Lisa See per explicar una emotiva història d’amistat entre dues noies, a la Xina del segle XIX. A Puwei, una recóndita regió, les dones viuen a l’espera d’aconseguir un matrimoni profitós, en una societat totalment dominada pels homes. Dues ànimes bessones són agermanades de petites, l’Assutzena i la Flor de Neu. D’altra banda, com en tota bona obra literària, la història no solament es queda en uns fets, perquè a més recrea amb mestratge els usos i costums que marcaven el pas del temps i la trajectòria vital de qualsevol dona xinesa. El nushu unirà la vida de les dues protagonistes: una nascuda en la classe social més baixa, l’altra en una família benestant. El llenguatge ocult permetrà que s’enviïn notes escrites a un ventall, brodar missatges als mocadors i escriure relats, projectant la seva vida més enllà del que estableixen les rígides convencions d’una societat masclista. ‘Flor de Neu i el ventall secret’ és un suggerent relat que ens parla de sensacions i sentiments, de la vida de les dones i de la riquesa i l’evolució que pot desvetllar l’ànima humana més enllà del que és tòpic i establert, de lectura del tot recomanable.

Albert Calls

VA DE MUSEUS

PROPOSTES

El museu més gran
de Catalunya,
a l’abast de tots

La Xarxa de Museus Locals aplega un amplíssim ventall de centres de temàtiques diverses d’arreu de Catalunya. En el cas del Maresme, s’hi troben integrats el Museu Marès de la Punta (Arenys de Mar), el Museu del Càntir (Argentona), la Fundació Palau. Centre d’Art (Caldes d’Estrac), el Museu Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué (Calella), la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner (Canet de Mar), el Museu Municipal de Nàutica (El Masnou), el Museu de Mataró, El Museu de Premià de Dalt, el Museu de l’Estampació (Premià de Mar), el Museu-Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres o el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. D’altres localitats catalanes hi ha el Museu Molí Paperer de Capellades, el de les Mines de Cercs, el de la Pell d’Igualada, el Cau Ferrat de Sitges o la Casa de la festa, de Vilafranca del Penedès, per esmentar-ne alguns. A banda del seu fons, els centres mostren interessants exposicions puntuals de temàtiques especifiques, o bé d’altres d’itinerants, que comparteixen, com és el cas de les següents: “On són les Dones? Espais femenins a l’art català dels segles XIX i XX”, “Lola Anglada i l’ideal del llibre”, “Manolo Hugué. Una exposició documental”, “Rebels amb causa”, sobre el dibuixant d’historietes Josep Escobar o “Modificacions”, una mostra sobre les modificacions corporals des d’un vessant històric, sense oblidar el costat més lúdic del tema.

Més informació:
www.diba.cat/museuslocals