Ara, la mateixa imatge però més seriosa.
viernes, agosto 27, 2010
jueves, agosto 26, 2010
UCE, FOTO FINISH 1
I les darreres fotos, punt d'arribada de Tornaveu Diari de Prada. Al fons, no es veu, però hi ha en Pasqual Maragall responent a la premsa.
DESPRÉS DE 14 ANYS, RETORN A PRADA
He tardat 14 anys en tornar a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) i al final hem aconseguit tancar el diari a les 8 del vespre, quan en èpoques anteriors (preinternet) tancàvem molt més enllà de la mitjanit.
En aquest retorn, sota la capçalera Tornaveu Diari de Prada, la publicació ha sortit en paper durant els nou dies que ha durat l'UCE i a la xarxa, tant en pdf (www.uce.cat) com en dues edicions especials de la publicació www.tornaveu.cat, que reben uns 15.000 subscriptors, la majoria d'entitats d'arreu dels països Catalans, que la reenvien als seus associats.
De Tornaveu (digitalitzant els continguts) he comptat amb el suport moral i de facto d'Antoni Carné. Com a redactores, amb dues estudiants de periodisme de la facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull: la Desireé Ibarz i la Cristina Grané. I com no, amb el puntal de la correctora, reconvertida alhora en periodista tot terreny, Anna Cortils.
14 anys és molt de temps per tornar, però com sempre, l'experiència ha valgut la pena per les persones.
Agraïments especials també al periodista mallorquí Sebastià Bennasar i a l'Èric Jover, d'Andorra, pel suport rebut.
A la foto que podeu veure en aquest post hi som: Albert Calls, Cristina Grané, Toni Carné, Desireé Ibarz i Anna Cortils.
jueves, julio 29, 2010
LA INTEL·LIGÈNCIA
Fa molta calor.
El meu gos està estirat a les rajoles en plena fase de relaxació, que ha desenvolupat amb gran mestratge.
Entrelluca un ull i em mira.
El missatge és molt clar: l'imbècil ets tu.
El meu gos està estirat a les rajoles en plena fase de relaxació, que ha desenvolupat amb gran mestratge.
Entrelluca un ull i em mira.
El missatge és molt clar: l'imbècil ets tu.
TOROS
Un paio que tortura un animal en públic és un psicòpata, com ho és també el que va a veure-ho i disfruta.
No hi ha més debat aquí ni ganes d'obrir-lo. El debat social que s'ha encetat és d'una gran hipocresia, una gran mentida. Com si debatéssim si és lícit torturar a algú pèrquè és cultura i tradició.
Dir que un torero és un artista és un gran insult per a qui fa veritablement art.
No hi ha més debat aquí ni ganes d'obrir-lo. El debat social que s'ha encetat és d'una gran hipocresia, una gran mentida. Com si debatéssim si és lícit torturar a algú pèrquè és cultura i tradició.
Dir que un torero és un artista és un gran insult per a qui fa veritablement art.
LA RESISTÈNCIA A SER DE DRETES
Quan neixem, tots som d'esquerres i el pas del temps i l'experiència ens va convertint de dretes. De fet, ser d'esquerres és la capacitat de resistència que tens a la tendència natural a acabar sent de dretes. Hi ha qui aguanta un minuts, una hora, un dia, anys, pocs ho fan tota la vida i alguns, jo crec, en el moment de morir, es penedeixen mentre d'altres han fet teatre amb encert durant la seva existència, per guanyar-se el pa o solament per trobar el seu espai social.
Amb això no estic dient que les dretes siguin millor que les esquerres sinó l'altra banda del petit teatre de la vida que no té gaire secrets perquè tot és el mateix: la necessitat de sentir-se estimat, trobar a menjadora i viure el millor possible. La resta és poesia que es fon amb el pas del temps.
Amb això no estic dient que les dretes siguin millor que les esquerres sinó l'altra banda del petit teatre de la vida que no té gaire secrets perquè tot és el mateix: la necessitat de sentir-se estimat, trobar a menjadora i viure el millor possible. La resta és poesia que es fon amb el pas del temps.
lunes, julio 26, 2010
RECORDATORI: ÚLTIMA PRESENTACIÓ DE 'EL QUADERN D'ALBERT CALLS'
Divendres, 30 de juliol a les set del vespre i en el marc de la Festa Major de Cabrera de Mar, farem l'última presentació del meu llibre, 'El Quadern d'Albert Calls'.
Ens trobarem a la Biblioteca Ilturo, on l'amic, el periodista i escriptor Rafael Vallbona i jo mateix, parlarem del llibre.
Us hi espero. Parlarem de blocs, ciberliteratura i prendrem una copeta de cava.
Ens trobarem a la Biblioteca Ilturo, on l'amic, el periodista i escriptor Rafael Vallbona i jo mateix, parlarem del llibre.
Us hi espero. Parlarem de blocs, ciberliteratura i prendrem una copeta de cava.
martes, julio 20, 2010
ÚLTIM ACTE - EL QUADERN D'ALBERT CALLS
Divendres 30 de juliol, a les set del vespre i en el marc de la Festa Major de Cabrera de Mar, farem l'última presentació del meu llibre, 'El Quadern d'Albert Calls'.
La trobada és a la Biblioteca Ilturo, on l'amic, el periodista i escriptor Rafael Vallbona i jo mateix, parlarem del llibre.
'El Quadern d'Albert Calls', publicat per l'Ajuntament de Premià de Mar i l'editorial El Clavell va sortir el passat Sant Jordi i va presentar-se oficialment a la biblioteca Can Manent, en el seu darrer acte abans de tancar-se. Des d'aleshores, el llibre l'he presentat en la majoria de mitjans de la comarca i ara concloc amb la darrera presentació al meu poble.
Us hi espero. Parlarem de blocs, ciberliteratura i prendrem una copeta de cava.
La trobada és a la Biblioteca Ilturo, on l'amic, el periodista i escriptor Rafael Vallbona i jo mateix, parlarem del llibre.
'El Quadern d'Albert Calls', publicat per l'Ajuntament de Premià de Mar i l'editorial El Clavell va sortir el passat Sant Jordi i va presentar-se oficialment a la biblioteca Can Manent, en el seu darrer acte abans de tancar-se. Des d'aleshores, el llibre l'he presentat en la majoria de mitjans de la comarca i ara concloc amb la darrera presentació al meu poble.
Us hi espero. Parlarem de blocs, ciberliteratura i prendrem una copeta de cava.
jueves, junio 17, 2010
EL TEMPS DE LA HUMILITAT
LLIBRE VIU ha estat una associació cultural precursora perquè s’ha avançat a la davallada del sistema en què vivim, que està obligant gairebé per imperatiu, a consumir menys, a compartir, a intercanviar i a fomentar valors en les coses més elementals.
Després dels excessos que hem viscut –uns molts més que d’altres-, ens diuen que ara ve l’època de fer règim i replantejar-se, que no es pot anar tirant res, que tot s’ha d’aprofitar.
Aquesta política desfermada del consum per enriquir –per enriquir-se al màxim- també s’ha aplicat als llibres i al món editorial i es constata en les muntanyes de volums que Llibre Viu salva de la desaparició dia sí i dia també.
Ara, ens tornen a dir, ha arribat el temps d’apretar-se el cinturó, de viure amb menys, d’acceptar que no podem estirar més el braç que la màniga, les tres erres –Reduir, Reciclar, Reaprofitar¬ prenen més vigència que mai i estan a l’ordre del dia.
L’ésser humà només actua motivat per les circumstàncies i encara que tothom deia que això ja es veia venir, es continuava en la mateixa direcció, fins a l’enfonsament i el retrocés en el qual ara estem, que vindrà acompanyat de pèrdua de drets i grans dosis d'humilitat imposada.
Al costat de Llibre Viu hi ha un centre cívic on la gent gran juga al Bingo. Són dues actituds –ben lícites, d’altra banda– de dedicar el propi temps: salvar els llibres o apostar en cartrons.
Mentre els bingueros canten ratlles i premis, en Francesc Rogés i els seus companys entren caixes de llibres fets servir –alguns ni tan sols oberts-, demostren, precursors, que hi ha maneres constructives, socialment útils, de jugar a favor de la col·lectivitat. Aquesta societat que ara mateix s’ha enfonsat per un mal ús del capitalisme, com també ens diuen.
De tant en tant entra un africà que demana diccionaris, la peça més buscada i preuada de Llibre Viu. Són el rostre d’unes persones per qui els llibrets de paraules són petits salvavides cap a una vida potser una mica millor, que contrasten amb les tones de volums abandonats a l’espera d’un nou lector i amb la miserable manca d’interès per part de les institucions en donar suport a aquest tipus de projectes, veritablement cooperativistes i altruistes.
Però ja se sap que estem al postcapitalisme i ara cal aprimar-se: dieta i a empassar-se l’opi que dia sí dia també ens aboquen des de la TV. I si no, sempre ens queda jugar al bingo o llegir un llibre, dels de Llibre Viu si pot ser, eh!.
Després dels excessos que hem viscut –uns molts més que d’altres-, ens diuen que ara ve l’època de fer règim i replantejar-se, que no es pot anar tirant res, que tot s’ha d’aprofitar.
Aquesta política desfermada del consum per enriquir –per enriquir-se al màxim- també s’ha aplicat als llibres i al món editorial i es constata en les muntanyes de volums que Llibre Viu salva de la desaparició dia sí i dia també.
Ara, ens tornen a dir, ha arribat el temps d’apretar-se el cinturó, de viure amb menys, d’acceptar que no podem estirar més el braç que la màniga, les tres erres –Reduir, Reciclar, Reaprofitar¬ prenen més vigència que mai i estan a l’ordre del dia.
L’ésser humà només actua motivat per les circumstàncies i encara que tothom deia que això ja es veia venir, es continuava en la mateixa direcció, fins a l’enfonsament i el retrocés en el qual ara estem, que vindrà acompanyat de pèrdua de drets i grans dosis d'humilitat imposada.
Al costat de Llibre Viu hi ha un centre cívic on la gent gran juga al Bingo. Són dues actituds –ben lícites, d’altra banda– de dedicar el propi temps: salvar els llibres o apostar en cartrons.
Mentre els bingueros canten ratlles i premis, en Francesc Rogés i els seus companys entren caixes de llibres fets servir –alguns ni tan sols oberts-, demostren, precursors, que hi ha maneres constructives, socialment útils, de jugar a favor de la col·lectivitat. Aquesta societat que ara mateix s’ha enfonsat per un mal ús del capitalisme, com també ens diuen.
De tant en tant entra un africà que demana diccionaris, la peça més buscada i preuada de Llibre Viu. Són el rostre d’unes persones per qui els llibrets de paraules són petits salvavides cap a una vida potser una mica millor, que contrasten amb les tones de volums abandonats a l’espera d’un nou lector i amb la miserable manca d’interès per part de les institucions en donar suport a aquest tipus de projectes, veritablement cooperativistes i altruistes.
Però ja se sap que estem al postcapitalisme i ara cal aprimar-se: dieta i a empassar-se l’opi que dia sí dia també ens aboquen des de la TV. I si no, sempre ens queda jugar al bingo o llegir un llibre, dels de Llibre Viu si pot ser, eh!.
domingo, mayo 30, 2010
ENTREVISTA A CAPGROS.COM
‘La dimensió local, traspassada a la xarxa, es converteix en universal’
El periodista i escriptor cabrerenc Albert Calls analitza la relació entre literatura, Internet i noves tecnologies arran del seu nou llibre
Tot el teu concorregut blog, condensat en un llibre.
El quadern d’Albert Calls és un blog iniciat l’any 2005. El que he fet és escollir diferents posts, sintetitzar i introduir petites alteracions per donar-li un sentit i un ritme. Al llibre (‘El Quadern d’Albert Calls, Memòries Digitals i companys de viatge’, edicions Clavell) hi incloc comentaris de llibres que em van agradar, articles periodístics, pròlegs, pensaments, poemes... és com un magma modern.
Quins ítems hi pot trobar el lector?
Llibres, cultura, reivindicacions socials, personatges i el Maresme, aquests són els grans temes. La primera idea del bloc, i així es reflecteix en el llibre, era parlar dels “altres”. L’obsessió pels altres és una de les constants del meu treball. De fet, malgrat el títol, de mi mateix en parlo molt poc.
El Maresme és un dels grans protagonistes.
Així és, es tracta de l’espai territorial en què es desenvolupa el bloc i el llibre, hi apareixen molts mataronins i maresmencs. Però la dimensió local passada a la xarxa es converteix en universal. Pots descriure un arbre que tens a tocar de casa i que ho acabi llegint algú de l’altra punta del món. Cal tenir en compte aquesta percepció, la capacitat de sobrepassar el teu propi territori, quan escrius directament a la xarxa.
Com a escriptor i periodista, la comarca sempre ha estat un dels teus temes clau.
Aquest ‘Quadern’ és un llibre molt maresmenc. De fet, amb ell tanco una etapa en què he estat molt lligat a la gent que viu a la comarca. El darrer post del llibre és precisament un article que vaig publicar a capgros.com, titulat “Per què Mataró i el Maresme no s’acaben d’estimar?”. Sempre he pensat que les institucions i la societat civil no han tingut mai prou voluntat de construir el Maresme com una comarca, com un territori comú. En aquest sentit, Mataró hauria de ser més valent, exercir més de capital. Es nota que hi ha una voluntat, però no s’acaba de plasmar. Caldria veure si avui en dia, en un entorn tan globalitzat i universal, tot això tindria sentit. Però també és important mantenir la identitat local, defensar allò que és teu, encara que en aquests moments sigui un fet força qüestionat.
Resumir un bloc en un llibre és gairebé una provocació en ple debat entre literatura digital i en paper.
El criteri ha estat buscar tot allò que podria prevaldre de la xarxa. Hi ha moltes coses que caduquen gairebé al moment de penjar-les, però altres sobreviuen. Són aquestes últimes les que he escollit per al llibre. Pel que fa al debat, crec que el paper i el digital coexistiran, però la digitalitat acabarà sent el referent. Jo he estat educat en el paper, crec en ell, però als més joves ja no els preocupa. Crec que quedarà arraconat, en un àmbit més especialitzat. El digital és molt més pràctic i operatiu, però també cal tenir en compte que caduca en els sistemes. Un llibre sempre queda emmagatzemat en algun lloc, però la pervivència a la xarxa no està assegurada, i això té un cert perill. De fet, segueixo escrivint constantment en paper. Moltes idees que he expressa en el blog i que estan recollides en el llibre estaven escrites originalment amb bolígraf.
En tot cas, ha de ser molt diferent escriure pensant en el format llibre o fer-ho en un blog.
Sempre he entès el meu blog com un producte cultural, amb una direcció concreta. Per a mi, un blog és un espai d’escriptura, una nova eina per desenvolupar-me com a escriptor. És veritat, però, que els blogs estan una mica de capa caiguda davant la irrupció de les xarxes socials. Però mentre el Facebook és un espai de contacte, el blog et permet molt més desenvolupament. Twitter, en canvi, és pur microtext. Acabo d’obrir un nou blog anomenat El Riu, amb textos de menys de 140 caràcters, on hi estic abocant textos de frases que escolto en actes on assisteixo com a periodista, frases de llibres... També tinc pensat convidar-hi amics, escriptors i periodistes, perquè hi deixin les seves reflexions. La brevetat és una de les claus actuals, és fruit del signe dels temps, de la vida accelerada que portem, però m’interessa aquesta brevetat aplicada al concepte cultural. M’agradaria acabar creant un riu, sumar moltíssims textos breus, que fluïssin constantment, com el pas del temps, com la civilització.
Però aquesta brevetat forçada no és una manera d’autolimitar-se?
Depèn. Un sonet també t’autolimita, i encara segueix funcionant com a fórmula poètica. Però és cert que la brevetat pot ser força maligna. Si un text és breu i està mal fet es veu cent vegades més que no en una novel·la, que pot funcionar tot i patir alts i baixos.
Les noves tecnologies suposen una revolució en l’àmbit literari?
Internet, blogs i xarxes socials no són més que un instrument, perquè a nivell d’escriptura no hem descobert pas la sopa d’all. Josep Pla no tenia pas ordinador, però El Quadern Gris era ben bé un blog. Les reflexions breus de Canetti, els haikus, la tradició aforística de part de la poesia grega clàssica... Hi ha una tradició molt important al darrere de la qual beure.
Entrevista: Vern Bueno.
Podeu trobar aquest article aquí.
El periodista i escriptor cabrerenc Albert Calls analitza la relació entre literatura, Internet i noves tecnologies arran del seu nou llibre
Tot el teu concorregut blog, condensat en un llibre.
El quadern d’Albert Calls és un blog iniciat l’any 2005. El que he fet és escollir diferents posts, sintetitzar i introduir petites alteracions per donar-li un sentit i un ritme. Al llibre (‘El Quadern d’Albert Calls, Memòries Digitals i companys de viatge’, edicions Clavell) hi incloc comentaris de llibres que em van agradar, articles periodístics, pròlegs, pensaments, poemes... és com un magma modern.
Quins ítems hi pot trobar el lector?
Llibres, cultura, reivindicacions socials, personatges i el Maresme, aquests són els grans temes. La primera idea del bloc, i així es reflecteix en el llibre, era parlar dels “altres”. L’obsessió pels altres és una de les constants del meu treball. De fet, malgrat el títol, de mi mateix en parlo molt poc.
El Maresme és un dels grans protagonistes.
Així és, es tracta de l’espai territorial en què es desenvolupa el bloc i el llibre, hi apareixen molts mataronins i maresmencs. Però la dimensió local passada a la xarxa es converteix en universal. Pots descriure un arbre que tens a tocar de casa i que ho acabi llegint algú de l’altra punta del món. Cal tenir en compte aquesta percepció, la capacitat de sobrepassar el teu propi territori, quan escrius directament a la xarxa.
Com a escriptor i periodista, la comarca sempre ha estat un dels teus temes clau.
Aquest ‘Quadern’ és un llibre molt maresmenc. De fet, amb ell tanco una etapa en què he estat molt lligat a la gent que viu a la comarca. El darrer post del llibre és precisament un article que vaig publicar a capgros.com, titulat “Per què Mataró i el Maresme no s’acaben d’estimar?”. Sempre he pensat que les institucions i la societat civil no han tingut mai prou voluntat de construir el Maresme com una comarca, com un territori comú. En aquest sentit, Mataró hauria de ser més valent, exercir més de capital. Es nota que hi ha una voluntat, però no s’acaba de plasmar. Caldria veure si avui en dia, en un entorn tan globalitzat i universal, tot això tindria sentit. Però també és important mantenir la identitat local, defensar allò que és teu, encara que en aquests moments sigui un fet força qüestionat.
Resumir un bloc en un llibre és gairebé una provocació en ple debat entre literatura digital i en paper.
El criteri ha estat buscar tot allò que podria prevaldre de la xarxa. Hi ha moltes coses que caduquen gairebé al moment de penjar-les, però altres sobreviuen. Són aquestes últimes les que he escollit per al llibre. Pel que fa al debat, crec que el paper i el digital coexistiran, però la digitalitat acabarà sent el referent. Jo he estat educat en el paper, crec en ell, però als més joves ja no els preocupa. Crec que quedarà arraconat, en un àmbit més especialitzat. El digital és molt més pràctic i operatiu, però també cal tenir en compte que caduca en els sistemes. Un llibre sempre queda emmagatzemat en algun lloc, però la pervivència a la xarxa no està assegurada, i això té un cert perill. De fet, segueixo escrivint constantment en paper. Moltes idees que he expressa en el blog i que estan recollides en el llibre estaven escrites originalment amb bolígraf.
En tot cas, ha de ser molt diferent escriure pensant en el format llibre o fer-ho en un blog.
Sempre he entès el meu blog com un producte cultural, amb una direcció concreta. Per a mi, un blog és un espai d’escriptura, una nova eina per desenvolupar-me com a escriptor. És veritat, però, que els blogs estan una mica de capa caiguda davant la irrupció de les xarxes socials. Però mentre el Facebook és un espai de contacte, el blog et permet molt més desenvolupament. Twitter, en canvi, és pur microtext. Acabo d’obrir un nou blog anomenat El Riu, amb textos de menys de 140 caràcters, on hi estic abocant textos de frases que escolto en actes on assisteixo com a periodista, frases de llibres... També tinc pensat convidar-hi amics, escriptors i periodistes, perquè hi deixin les seves reflexions. La brevetat és una de les claus actuals, és fruit del signe dels temps, de la vida accelerada que portem, però m’interessa aquesta brevetat aplicada al concepte cultural. M’agradaria acabar creant un riu, sumar moltíssims textos breus, que fluïssin constantment, com el pas del temps, com la civilització.
Però aquesta brevetat forçada no és una manera d’autolimitar-se?
Depèn. Un sonet també t’autolimita, i encara segueix funcionant com a fórmula poètica. Però és cert que la brevetat pot ser força maligna. Si un text és breu i està mal fet es veu cent vegades més que no en una novel·la, que pot funcionar tot i patir alts i baixos.
Les noves tecnologies suposen una revolució en l’àmbit literari?
Internet, blogs i xarxes socials no són més que un instrument, perquè a nivell d’escriptura no hem descobert pas la sopa d’all. Josep Pla no tenia pas ordinador, però El Quadern Gris era ben bé un blog. Les reflexions breus de Canetti, els haikus, la tradició aforística de part de la poesia grega clàssica... Hi ha una tradició molt important al darrere de la qual beure.
Entrevista: Vern Bueno.
Podeu trobar aquest article aquí.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
