jueves, junio 29, 2006

CATALUNYA - ESPANYA

No hi ha diàleg amb la gent d'Espanya,
ells no en volen.

ANAR FENT...

Com diu en Josep Pla i ens recorda en Martí Rosselló a la seva cèlebre novel·la 'Anna K', la vida consisteix solament en anar fent.

Una veritat com un temple!

martes, junio 27, 2006

ALTA CUINA

Entre el que cuina en Ferran Adrià i el Frankfurt de la Plaça Santa Anna hi ha una distància que només marquen la ment i la butxaca, no l'estómac.
Qui no ha gaudit plaers infinits amb la salsitxa mil·lenària i la mostassa?

HI HA TANTES COSES BONES AL MON...

Hi ha tantes coses bones al món que un s'estranya que el gestionin uns fills de puta tan grans com som alguns representants de la raça humana.

L'altre dia, mirant a la tele un projecte d'enviar coets a l'espai, vaig pensar que era millor que no poguem sortir massa lluny. Allà on arribem ben segur que exterminarem el que trobem.

FINURES DEL PENSAMENT IL.LUSTRAT

"Los genios no surgen del perfume burgués, sino del hedor del prostíbulo".

"Puedes reconocer fácilmente a los artistas mediocres: viven en grandes casas".

Extret de: 'El señor Donhostia', de Carlos R. Pavón.
II Premio Café Món. La bolsa de pipas. Colección La guantera.

lunes, junio 26, 2006

MES PER AL MEDI AMBIENT A CABRERA

‘Menys és més’, campanya a Cabrera
per a la prevenció de residus

Després de la implantació de la Deixalleria mòbil, compartida amb els municipis de Vilassar de Mar i Cabrils, la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cabrera de mar, amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, ha promogut la campanya cívica ‘Menys és més’. Aquesta nova proposta es planteja l’objectiu de prevenir els residus municipals, alhora que vol conscienciar a la població que cal adoptar mesures i accions que impliquin la reducció, en origen, de la producció de deixalles.
Aquesta nova campanya d’interès per al medi ambient dona a conèixer, en primer lloc, la problemàtica ambiental que representa la gran quantitat d’escombraries que es produeixen a Catalunya. En aquest sentit, es proposen un seguit de consells útils que permeten la prevenció de residus. Pot fer-se, doncs, reduint la seva producció (intentant estalviar envasos, embalatges i embolcalls d’un sol ús), o bé amb la seva reutilització (fent servir els pots buits de vidre per guardar-hi coses, etc.).
Per fer arribar la campanya ‘Menys és més’ a la ciutadania s’han imprès tres models de tríptics informatius, amb propostes de com fer menys deixalles a la llar, el comerç i l’oficina. Es complementa amb manuals de prevenció per a l’administració municipal i per al professorat de les escoles, amb fitxes didàctiques per ensenyar i conscienciar als alumnes. Finalment, una altra acció de la campanya és la distribució de bosses de compra i bosses per al pa de cotó natural, així com de gots reutilitzables per a les festes populars, amb l’eslògan de la campanya imprès. Tot plegat, amb l’objectiu d’aconseguir un medi ambient millor des de la senzilla aportació personal diària.

'KETCHUP', DE XAVIER GUAL

NOSALTRES, ELS VENÇUTS

Hi ha autors que escriuen per a la transformació personal. D’altres, ho fan solament per seduir el lector amb la seva història. Aquesta afirmació, robada a Stephen King, em serveix per marcar els límits entre la novel·la ‘Ketchup’ (Columna, 2006), de Xavier Gual i moltes d’altres que es conformen solament amb entretenir el personal.
Els personatges de ‘Ketchup’ són un reflex del fracàs del sistema que hem creat: éssers marginals com en Miki –es diu veritablement Miguel Hernández-, en Sapo, en Vinagre o la Sandra, s’arrosseguen per la duresa del dia a dia en un món desintegrat. La seva lluita passa per trobar feina en un entorn on l’ascensor social està avariat ja fa temps, el moviment psicotròpic pels barris urbans i deshumanitzats, la cultura dels supermercats, la gastronomia “brossa” dels McDonald’s, les relacions perilloses amb la ultradreta, el tràfic de droga, la inutilitat dels polítics, la pornografia i el desencís col·lectiu. Són uns joves que no saben el que volen, que viuen en coordenades diferents d’un sistema que no ofereix gairebé possibilitats per tirar cap endavant.
‘Ketchup’ és una novel·la generacional, dels joves que ara tenen entre 15 i 20 anys. Ens alerta de la manca de valors, del present i d’un futur que no existeix, de la recerca de la llibertat impossible o solament abastable en la mort, perquè la vida et dóna molt poques oportunitats o cap.
En Xavier Gual, escriptor i periodista vinculat al Maresme, ha escrit aquesta obra arriscant-se, amb un procés intens de redacció i més llarg, encara, per donar-li sortida, perquè ha fet un treball fresc i diferent. I això, no ens enganyem, avui no es porta.
La novel·la, a més, obliga el lector a caminar per registres durs: monòlegs, diàlegs i contrapunts múltiples en un reflex existencial d’aquesta paranoia quotidiana que ens hem d’engolir sense respirar. A poc a poc, la trama narrativa porta cap a un final potser previsible, però contundent i immillorable, que entra a les venes com un xut d’adrenalina i reivindica que la societat va pel mal camí. ‘Ketchup’ ens recorda, a pèl, sense condó, que vivim en un món de deixalles que no es poden reciclar. Els seus personatges, reals, arquetípics, són el clam que tot plegat demana un gran canvi. L’educació, com es proclama al final, és una de les grans claus per a la salvació col·lectiva.

viernes, junio 23, 2006

'CARRETERA MALDITA', D'STEPHEN KING

‘Carretera maldita’,

d’Stephen King

Debolsillo

Un home va deteriorant-se anímicament per la pèrdua dels fills, la relació amb la dona, la monòtona vida laboral i el detonant final que comporta que l’Ajuntament decideixi fer passar una carretera per on fa la seva vida habitual, casa familiar inclosa. Dins la seva ment sorgeixen veus que l’acabaran portant a l’enfrontament amb el sistema establert, un ens confús i informe que impietosament trepitja allò que molesta el seu creixement interessat. Novel·la que és una petita peça sorprenent del genial mestre de la literatura de terror, però que aquesta vegada escriu sobre temàtiques existencials, arribant al fons de l’ànima d’un ésser torturat per les circumstàncies vitals. L’obra, inicialment va ser publicada amb el pseudònim de Richard Bachman. Barton George Dawes compra una magnum 44, un fusell d’altra precisió i explosius i s’acaba blindant a casa seva en el marc d’un final èpic i injust. Una història escrita fa uns anys, el 1981, en plena crisi econòmica i que podria ser ben actual. Escrita amb un estil realista, sense defugir petites filigranes que acaben transportant el lector a la ment del protagonista i aconseguint una contundent solidaritat final.

FESTIVAL DE CULTURA A ALELLA

Alella proposa un estiu ple
de cultura i espectacles

El Festival d’Estiu Alella 2006 programa vuit espectacles el mes de juliol i augmenta el nombre d’escenaris respecte l’any passat, amb la intenció de projectar-se cap a més públic. El Festival als Jardins inclou propostes de música, poesia i dansa, als Jardins del Marquès i als jardins de la finca de les Quatre Torres. D’altra banda, es crea com a novetat el Festival al Carrer, una iniciativa que vol acostar la música a tothom, programant concerts a diferents indrets de la localitat, d’estils musicals variats, que van des del jazz i el pop-rock, fins a la cançó lírica, passant per peces conegudes internacionalment; es faran al Parc Gaudí, al Parc de Can Sors i el carrer Àfrica. Com expliquen els organitzadors, a més, l’aposta per la clara internacionalitat del festival tampoc deixa de banda la potenciació dels valors locals, com el tenor Eloi Prat, la Polifònica Joia d’Alella o les fotografies del periodista alellenc Sergi Bancells. Complementàriament, el centre cultural Can Lleonart acollirà dues exposicions: una al voltant de la vida de Mozart, a partir d’il·lustracions de Pilarín Bayés i l’altra amb les fotografies dels grups de música més famosos que han actuat a Barcelona en els darrers anys, obra de Bancells. També, el ballarí i creador de la seva pròpia companyia de dansa, David Campos, oferirà una tertúlia per donar a conèixer la seva professió.

- El Festival als Jardins inclou un concert de l’Orquestra Barroca de Sevilla; la Nit de Poesia i Música, sota la direcció de Vicenç Llorca, amb destacats poetes i intèrprets musicals; el Quartet Bartók; Eloi Prat i Morgades i la Companyia de Ballet David Campos.
- El Festival al carrer proposa les actuacions de la Polifònica Joia d’Alella, Fusa i Gospel Train.

EL RETAULE DE LA VILA DE TEIA

4000 anys d’història amb teatre, cant i dansa
en un retaule de la vila de Teià

“La vila de Teià té una àmplia, rica i extensa història que en el transcurs del temps ha anat modelant la nostra personalitat com a poble. Tots els vilatans naturals de Teià, com els nouvinguts, necessitem compartir una memòria històrica que ens permeti aprofundir més les nostres arrels al poble on vivim”, expliquen des de la Comissió del Retaule de la Vila de Teià. La inquietud, afegeixen, “ha portat un grup de persones afeccionades al teatre i interessades per la història i les tradicions, a cercar d’una manera lleugera i amena, però sense perdre rigor, de divulgar la nostra història local a partir de l’escenificació de diversos quadres amb els fets més destacats que hem protagonitzat els teianencs”. Una important característica, també, d’’El Retaule de la Vila de Teià’, és que vol anar més enllà d’oferir un parell d’hores de lleure al públic assistent i implicar al màxim nombre de persones i entitats del poble durant el llarg procés de creació i representació de l’obra. D’altra banda, alhora pensen que l’espectacle pot ser, en un futur, un valuós reclam turístic. Consta de 14 quadres que van des de l’enterrament al dolmen (2000 aC) fins a l’actualitat i la festa major. El muntatge, l’ha organitzat la Comissió del retaule, amb la col·laboració de totes les entitats del poble i la Regidoria de Cultura. La representació escènica tindrà lloc en dues sessions, a l’espai exterior situat a la plaça de Sant Martí, divendres 30 de juny i dissabte 1 de juliol, a les 10 de la nit.

DEIXALLERIA MOBIL A CABRERA

Una deixalleria mòbil
facilita el reciclatge

La deixalleria mòbil és un nou projecte que està pensat per facilitar el reciclatge. Va entrar en funcionament el passat 12 de juny i suposa un nou pas cap endavant en un àmbit de la societat que cada vegada demana més col·laboració ciutadana i comporta alhora una clara aposta pel futur. Com expliquen els promotors de la deixalleria mòbil, la seva finalitat és millorar el servei que realitza la deixalleria del Camí del Mig, instal·lació que comparteixen els municipis de Cabrils, Cabrera de Mar i Vilassar de Mar. D’altra banda, aquesta nova iniciativa pretén facilitar la recollida selectiva de residus especials, voluminosos i andròmines a totes aquelles persones amb dificultats per desplaçar-se a la deixalleria. Per poder accedir a aquest servei, afegeixen, només cal presentar la targeta d’usuari de la deixalleria del Camí del Mig. L’adquisició del nou equipament s’ha finançat amb una subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya.

'NOSALTRES ELS CATALANS', EL COMIC

CÒMIC

'Nosaltres els catalans',
de Francisco Pérez Navarro i JAN.
Glénat

Acostar-se a la història de Catalunya des del còmic és possible gràcies a la reedició d'aquest àlbum, publicat inicialment el 1978, quan els dos autors treballaven en grup. El producte aconseguit es tracta d’una historieta senzilla però divertida, gràficament en la línia del dibuixant creador del genial Súper López. El lector –que pot ser tranquil·lament de totes les edats– es troba davant seu un còmic que explica l'inici de la història de Catalunya, fins a l'arribada de Tarradellas, amb gags divertits units per un fil històric que fan que aquesta acolorida i àgil obra sigui del tot recomanable per a persones que vulguin somriure i aprendre alhora. És evident que la lectura de ‘Nosaltres els catalans’ no substitueix la formació històrica, però si que dóna claus que ens acosten a una de les llacunes evidents de la nostra cultura, convidant-nos alhora a ser més valents i buscar d’altres obres que ens permetin aprofundir-hi més. ‘Nosaltres els catalans’, d’entrada, s’emmarca en aquell vell repte d’instruir alhora que qui aprèn s’ho passi bé.

L'IMPERI DE LA TOTXANA

Fa uns dies va mobilitzar-se, a Premià de Mar, una plataforma contra l'urbanisme destructiu, que apuntava reivindicacions locals i comarcals davant un problema que cada vegada és més evident. Qui mira la comarca d’uns anys enrere ja no la reconeix i encara hi ha estudis que diuen que no som una zona residencial i que gaudim d’una gran qualitat de vida. La veritat és que en temes de construcció un té la sensació d’estar en aquella Espanya "del pelotazo" i que no se sap com acabarà del tot si en algun moment les màquines s’aturen. En aquests darrers anys la totxana s'ha convertit en una moneda de canvi, una forma d'inversió que hi ha al darrera de la societat i que permet la multiplicació del capital, més que no pas en altres activitats econòmiques. Com en tot el que afecta les persones, al voltant de la construcció planen alguns dels voltors de sempre, però quan això afecta el territori cal entrar en replantejaments més profunds, com són qüestionar-se què passara amb el lloc on vivim en deu o quinze anys i com es poden modular resultats més òptims, malgrat les evidències de la realitat. És obvi que tothom ha de tenir dret a un habitatge digne, que es pugui comprar o llogar sense les múltiples dificultats que actualment aquests fets comporten. Quan una premissa com aquesta falla, és que alguna cosa es remou a les clavegueres. Harmonitzar creixement i garantir el dret a tenir un sostre digne no és gens fàcil, però aquest hauria de ser el referent de més d’un que té capacitat per fer-ho i no ho fa… coses de la condició humana, deu ser això.

'LA ESTRATEGIA DEL OSO', DE LOTHAR SEIWERT

LLIBRES

'La estrategia del oso.
La fuerza está en la calma', de Lothar Seiwert.
RBA Integral.

L'especialista en gestió del temps més sol·licitat d'Alemanya explica en una senzilla faula com podem aprendre a gestionar millor el nostre temps. Amb aquest llibre, en clau d’autoajuda, es vol ensenyar uns rudiments per no deixar-se ofegar per la vida, tema de notable interès en uns moments en els quals qui més, qui menys, pateix els inconvenients d’una existència accelerada i mancada de temps. En aquesta amena història, els animals del bosc aprendran dels ossos objectius com aconseguir la vida que desitgen tots plegats, definir projectes i realitzar el que més els diverteix i millor saben fer, acabant, d’aquesta manera, per portar una existència feliç i plena de sentit. ‘La estratègia del oso’ està escrita en clau de faula i es complementa amb uns pràctics consells que es poden posar en pràctica per garantir uns bons i ràpids resultats per millorar-nos a nosaltres mateixos. S’acompanya d’una descripció dels perfils dels diferents animals, que en el fons són tipologies humanes, i diverses reflexions que es recomanen per resoldre els mals hàbits de cadascun.

SOBRE LES FESTES MAJORS

Temps de festes majors

Aquest mes comença la recta de les festes majors a la nostra comarca. Pel volts de Sant Joan ja està en marxa la de Vilassar de Mar, que ve seguida de les del Masnou i Premià de Dalt, per Sant Pere. Tot plegat és l’espetec d’una estació intensa que anomenem estiu i en la qual celebren les seves festivitats molts d’altres municipis: Arenys de Mar, Premià de Mar, Llavaneres, Cabrera de Mar, Mataró, Alella… Les festes majors del Maresme es complementen amb un gran nombre d’activitats que s’organitzen perquè a la comarca l’estiu estigui carregat de propostes. I continuen conservant el caliu de ser un punt de trobada per a persones de totes les edats. A més, el pas dels anys ha permès que evolucionin, però també que es mantinguin alguns dels seus trets més característics i identitaris, que fan que la participació mai falli. El Maresme ha desenvolupat, tanmateix, nous models de festes majors amb rerefons temàtiques, com succeeix a Premià de Mar amb els Pirates i Premianencs, o al Masnou, on des de fa uns anys vénen provant nexes d’unió de temes diferents. D’altres festivitats, com Les Santes de Mataró, aposten plenament per la integració de la cultura popular amb els espectacles massius, que comporten participacions molt grans, any rere any. Sigui com sigui no hi ha estiu sense aquests multitudinaris punts de trobada que en els darrers temps, d’altra banda, han fomentat especialment la participació més enllà dels límits locals. Cal no perdre-se’n cap!

L'ESTIU PER ALS JOVES

Activitats d'estiu
per als joves

Amb l'arribada del bon temps comença a ser important l'oferta de propostes que s'organitzen perquè els més joves puguin gaudir-les ens uns mesos en els quals disposen de molt de temps de lleure. El Ventall, Centre de Joventut de Cabrera de Mar, n'ha programat nombroses. En el plec d'activitats hi ha la possibilitat d'accedir a la seva viatgeteca per preparar les vacances o d'inscriure's en una base de dades de joves creadors, que estan preparant per donar-los suport, a més de participar en un taller de graffiti. D'altres activitats que promouen són un mercat de l'intercanvi (8 de juliol) o una sortida per visitar un parc d'aventures entre els arbres, al bosc vertical de Canyamars (14 de juliol). Per entendre què és el deute extern proposen, també, una exposició (fins a l'11 de juny) i una mostra que vol treballar la prevenció del VIH/Sida (12 a 25 de juny). D'altra banda, complementen aquesta interessant oferta un taller de DJ (22 i 29 de juny) o un curs de windsurf, entre d'altres coses.
Es pot sol·licitar més informació al Centre de Joventut (Plaça de la Cooperativa s/n) o al www.ventall-cabrera.com.

PREMIS LITERARIS D'ALELLA

A propòsit
dels premis literaris
d'Alella

Els premis literaris mantenen una certa funció en el desenvolupament de l'escriptura. Permeten la possibilitat de descobrir autors que ho tindrien molt difícil d'altres maneres, perquè publicar no és tan fàcil i arribar a un públic lector, encara menys.
Els ajuntaments i les institucions han complert una funció necessària en aquest sentit, que ha fet possible la millora de la nostra literatura. Un dels guardons consolidats en aquesta línia és el cartell de premis que es promouen des d'Alella.
L'Alella a Maria Oleart, de poesia, o l'Alella a Guida Alzina, de contes per a joves autors i autores, de 14 a 18 anys, s'han anat fent el seu espai, en especial però el guardó de poesia, que ha descobert noves veus i ha contribuït, a més, a projectar-les. Enguany i per tercer cop s'hi suma el premi Isidre Pòlit, de relat curt d'astronomia, organitzat per l'Agrupació d'Astronomia d'Alella.
En conjunt ofereixen una bona proposta oberta als amants de la creació literària. Es tracta d'uns certàmens (el Maria Oleart va pel X i el Guida Alzina pel VI) que han subsistit, demostrant que tenen vocació de continuïtat i de deixar empremta en el temps. Segurament no és fàcil tirar endavant propostes d'aquest tipus, però els resultats es veuen amb el pas dels anys. Des d'Alella han sabut valorar la tasca difícil i ingrata, sovint, de les lletres, i ho han fet donant espai als seus protagonistes, els autors. La continuïtat i consolidació d'aquests guardons és sempre una immillorable notícia.

'LOS SIETE PODERES', D'ALEX ROVIRA CELMA

LLIBRES

'Los siete poderes',
d'Àlex Rovira Celma

Empresa Activa

Dins la línia de literatura d'autoajuda, Àlex Rovira Celma és autor de 'La brújula interior´i de ´La buena suerte´, dos llibres que han estat llegits per milers de lectors (en el cas del segon, a més, ha estat traduït a 38 idiomes, una bona mostra de l'ampli ressò que ha tingut). En clau de narrativa de fàcil accés, les seves obres ensenyen a ser millor i a evolucionar en el camí del creixement personal, i ho fan des de la fabulació, a partir d'explicar-nos històries que comprenem de manera fàcil i que ens fan reflexionar i actuar alhora.
Amb 'Los siete poderes' (100.000 exemplars editats per a la primera edició) entrem en un conte infantil amb cavallers i d'altres elements típics, a la recerca del seu destí. Per l'itinerari que ens marca el llibre aprendrem moltes coses que no sabíem i d'altres que potser havíem oblidat, conceptes com amistat, valor, promesa, fidelitat, heroisme i altruisme. El tema de fons, però, amaga la capacitat que tenim de canviar-nos a nosaltres mateixos i al nostre entorn.
'Los siete poderes' és un nou alè d'aire fresc que no té pretensions de canviar el món de la literatura, però sí a nosaltres, i ens demana que travessem el món de les paraules per practicar accions que ens facin millors. S'emmarca en una tipologia de libres que són molt necessaris en els temps actuals, i a més, amb una qualitat que tenim a casa nostra i no cal anar a buscar a fora.

martes, junio 20, 2006

GUALLAVITO CLUB - Falca publicitaria 2

Sens dubte, per a mi, una de les millors propostes literàries de la xarxa. Concebut com un espai digital de creació, pensat i coordinat per Comella Firmet i amb nombroses aportacions externes, té una frescor i uns textos honrats que el fan molt interessant de seguir.
www.guallavitoclub.blogia.com

CRONIQUES MATARONINES - Falca publicitaria 1

La Marta Teixidó teixeix aquestes pàgines digitals amb estimació per tot l'entorn cultural de la capital del Maresme. Molt recomanable perquè és el millor suplement de cultura que pot fer-se a la ciutat.
www.croniquesmataronines.blogspot.com

CONTINUA LA XARLOTADA

Ara es barallen per:

si en Pasqual o en Monti encapçalaran una llista que molt probablement perdrà les eleccions.

Canviar la direcció d'ERC.

Els de CiU suposo que per repartir-se el pastís que preveuen trincaran per afartar-se de nou.

Els del PP no es barallen, no els cal perquè destil·len odi perpetu que els manté la bilis al dia.


QUÊ HEM FET PER MERÈIXER AIXÒ?

M'HO VOLIA CARREGAR...

M'ho volia carregar (aquest blog) però no puc. Sou una "immensa minoria" que aneu deixant la vostra empremta i que em permet anar tirant.

Al cap i a la fi la vida és això, una pròrroga perpètua.

lunes, junio 19, 2006

ÚLTIM POEMA

ÚLTIM POEMA

Fa calor. Apagues el llum
i et quedes a les fosques.
De fons arriba un lleu silenci que fuig,
la remor dels cotxes del carrer, borratxo de claror,
la tele que garla tragèdies col·lectives,
una parella de veïns que s'escridassa,
l'home silenciós, capficat, a l'espera
d'un desenllaç personal improbable.
Assegut, en l'obscuritat, medites
aquesta vida tan plena de cruïlles.
Com sempre, avui hi ha qui ha mort
i també qui pateix i el profund dolor
en la mirada dels nens, que t'aclapara.
I el camins plens d'entrebancs.
I la vida que avança,
molt pitjor per a d'altres.
Per a tu, solament,
carregada d'angoixes.

___________________________________

EL MILLOR AMIC DE L'HOME

El millor amic de l'home, sens dubte, és el gos.
Però, el millor amic del gos és l'home?

I.M. VALERIA PUJOL

Amb en Valeri vam compartir el somni de la unitat de l'esquerra. Era el principi d'Iniciativa per Catalunya i guardo, en el meu record, una gran pancarta penjada al Miquel Biada que deia: ¡SALUT BRIGADISTAS, NO PASARAN!. Uns anys després un veu el fracàs del projecte de l'esquerra i es lamenta d'haver perdut una oportunitat històrica.

Potser el que hem de fer tots els d'esquerra és deixar de ser-ho.

I si ens apuntem tots a CiU què passaria?

PPALLASSOS

PPallassos (sobren les paraules).
Però és que a més, els que estan a l'altra banda encara ho són molt més.

LA RAO

No cal capficar-se en intentar aconseguir que les coses vagin,
les coses no van mai, no hi ha cap ordre, solament el caos del fluir,
una sensació profundament plaent i dolorosa alhora.

FUMART

Fumar és un art,
l'art de morir a poc a poc,
d'esgotar la vida com el fum
sabent que et passarà factura.

Som animals neuròtics.

Avui em fumaré uns quants puros.

HISTORIA TRISTA

Un indigent va arribar al meu poble. Només li quedava a la vida un gos. A ell el van posar a l'alberg i el gos en unes gàbies que hi ha per als animals que es recullen al carrer. M'expliquen que va arribar a dormir dues nits amb el seu company animal. Es va obrir la porta i el gos es va escapar, el va atropellar un vehicle d'aquests que habitualment van a tota velocitat (el meu poble és un municipi de gent que es guanya molt bé la vida i s'ho pot gastar en cotxes i torres). El gos va morir als seus braços.

Algú es pot arribar a creure que, per a alguns, aquesta vida no és una merda?

JA SOM UNA NACIO (ALMENYS AL PREAMBUL)

No vaig voler participar en aquesta pantomima del Referèndum. Ara ja han engegat la xarlotada col·lectiva de les eleccions de la tardor. Ells van vivint, però per a nosaltres els pisos són d'uns preus impossibles.

Que es fotin el seu Estatut al cul.


Potser ha arribat l'hora d'acceptar el nihilisme com una acció.

El nostre nihilisme també és el menyspreu a una classe dirigent que no ens duu enlloc.

lunes, junio 12, 2006

LES NOSTRES EQUIVOCACIONS

Gairebé sempre, quan ens equivoquem, primer ho paguen els altres i després ens passa factura a nosaltres.
Tot està connectat.

martes, junio 06, 2006

UN MOMENT DE LUCIDESA

Visca la poesia!
Em cago en la classe política
a la que he pertangut
momentàniament.

UTOPIES

Encara que sembli una utopia m'agradaria que hi hagués un tros de cel per a les persones (els animals també), per a la bona gent que deia Espriu. Al final és el que val.