ÚLTIM POEMA
Fa calor. Apagues el llum
i et quedes a les fosques.
De fons arriba un lleu silenci que fuig,
la remor dels cotxes del carrer, borratxo de claror,
la tele que garla tragèdies col·lectives,
una parella de veïns que s'escridassa,
l'home silenciós, capficat, a l'espera
d'un desenllaç personal improbable.
Assegut, en l'obscuritat, medites
aquesta vida tan plena de cruïlles.
Com sempre, avui hi ha qui ha mort
i també qui pateix i el profund dolor
en la mirada dels nens, que t'aclapara.
I el camins plens d'entrebancs.
I la vida que avança,
molt pitjor per a d'altres.
Per a tu, solament,
carregada d'angoixes.
___________________________________
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Em sento submergida en aquesta calorosa visió nocturna i només hi trobo a faltar dues coses: el terrible soroll de la moto a tot gas i el cotxe amb l'equip de música a tot volum a les dues de la matinada !
Publicar un comentario