jueves, octubre 12, 2006

SI ET POGUESSIS ALLIBERAR...

" Si et poguessis alliberar,
per una vegada, de tu mateix,
el secret dels secrets
s'obriria en tu.
El rostre d'allò desconegut,
ocult més enllà de l'univers,
apareixeria en el
mirall de la teva percepció".

Rumi

UN CERTAMEN LITERARI HISTORIC

30 Premi de poesia
‘Marià Manent’

La Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, ve convocant un certamen que és tot un clàssic, el “Concurs literari de la Secció Arts i Lletres, amb el suport de l’Ajuntament de la localitat.
Enguany arriben a la trentena edició. Els guardons inclouen el Marià Manent de poesia, l’Arts i Lletres. A la Memòria de Valerià Pujol –al millor conte de tema lliure–, i el Serralada de Marina –al millor conte de tema lliure, per a infants–. El termini d’admissió d’originals conclourà el 16 d’octubre i l’atorgament de premis es farà el dia 25 de novembre, en el transcurs d’un acte a la Sala de l’Orfeó de la Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt. El jurat qualficador està integrat per Francesc Rodon, Gerard Horta, Vicenç Llorca i Enric Vila, amb Jesús Fuxet de coordinador.

CONCURS DE FOTOGRAFIA JOVE

Concurs de fotografia
Jove ‘Crida’ns’

El concurs de fotografia ‘Crida’ns’ s’obre a participants joves de 12 a 30 anys. La temàtica és “una persona, animal objecte, element o creació fent un crit,” com recullen les bases. El termini de presentació és el dia 30 d’octubre, a qualsevol dels vuit Punts d’Informació Juvenil d’Alella, Premià de Mar, Premià de Dalt, el Masnou, Teià, Vilassar de Dalt, Montgat i Tiana, organitzadors d’aquesta proposta participativa, on també es poden sol·licitar les bases completes amb totes les determinacions corresponents. El veredicte del jurat es farà públic en la publicació juvenil “El Crit”, número 62. Hi haurà vuit fotografies guanyadores i cada autor premiat rebrà un reproductor MP3. D’altra banda, les vuit obres seleccionades seran també les portades de la revista juvenil “El Crit”.

L'OBRA DE LLUCIA GONZALEZ

‘Camí’, de Llucià Gonzàlez,
al Museu del Càntir

L’exposició ‘Camí’, de l’artista maresmenc Llucià Gonzàlez (Mataró, 1946), pot visitar-se al Museu del Càntir d’Argentona fins al 22 d’octubre. “Forjador d’ofici, n’ha sabut cercar benefici per portar el ferro, l’acer corten i altres materials, al límit de les seves possibilitats. Aquests elements, durs, compactes, quasi inamovibles, es converteixen en les seves mans en dúctils protagonistes a la recerca de la mobilitat, el cinetisme, el ritme, la poètica, el sentit…, en una aposta sensible en la recerca d’una harmònica i equilibrada contradicció”, en paraules del crític d’art Pere Pascual, recollides al catàleg de la mostra. D’altra banda, es poden veure obres a l’aire lliure de Llucià Gonzàlez, en metalll, a la rotonda del camí del Mig, al Polígon de les Corts, o davant de Can Benet, al centre de la població, en tots dos casos a Cabrera de Mar.

ITINERARIS PELS PARCS NATURALS

MEDI AMBIENT

Nova ‘Guia d’Itineraris
per la Xarxa de Parcs Naturals’

La Diputació de Barcelona inverteix esforços en la divulgació del patrimoni natural que ens envolta, una estratègia aquesta que en els temps actuals és d’agrair. Ara, acaba d’editar la ‘Guia d’itineraris per la Xarxa de Parcs Naturals’, que aplega un total de 49 recorreguts i que es pot trobar als equipaments d’ús públic dels 12 parcs naturals que gestionen, segons han informat. En relació als itineraris que es recullen, expliquen que la majoria estan pensats per fer-se a peu, i en algun cas en bicicleta. També es destaca que els parcs amb més extensió tenen fins a set itineraris descrits: el Montseny, el Garraf, el Montnegre i el Corredor, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Collserola. D’altra banda, però, s’ha de tenir en compte que la majoria de les excursions són de dificultat baixa o mitjana i els recorreguts estan senyalitzats en el territori, pensant, per tant, en un públic majoritari. Fins i tot, per facilitar l’accés, moltes disposen d’un tríptic complementari que pot sol·licitar-se als punts d’infromació dels parcs. En el cas de la guia, els itineraris consten d’un plànol, amb descripció de les parades o punts d’interès, i una fitxa tècnica que tracta des de la dificultat fins a la durada, acompanyat tot plegat de fotografies il·lustratives dels indrets que es visiten. A més dels equipaments d’ús públic, la guia es pot obtenir sol·licitant-la per correu electrònic a xarxaparcs@diba.cat.

Més a prop
Per a les persones interessades en trobar informació del parc de la Serralada Litoral (La Conreria-Sant Mateu-Céllecs) existeix una Guia dedicada monogràficament a aquest entorn maresmenc, publicada dins Pòrtic Guies (Enciclopèdia Catalana) i un pràctic mapa excursionista i turístic d’editorial Alpina.

Albert Calls

'LUNAR PARK', DE BRET EASTON ELLIS

LLIBRES

‘Lunar Park’,
de Bret Easton Ellis

Punto de Lectura

Del cèlebre autor d’’American Psycho’ llegeixo el seu darrer treball,‘Lunar park’. La nova novel·la està molt ben escrita, però probablement acaba cansant el lector que no ho és de “fons”, és a dir, bregat en uns textos de registres arriscats i en alguns moments difícils, que demanen esforços suplementaris, tot i que Easton Ellis juga amb encert a alternar les cartes del best seller i la qualitat literària. De fet, ‘Lunar Park’ és la història de l’autor, distorsionada, i alhora un viatge a l’abisme personal de l’èxit i de l’autodestrucció. Es passa revista a moltes i diverses seqüències immerses en el caos contemporani: des de la vida desenfrenada personal i la neurosi familiar de les classes altes USA, a la por social que va generar l’atemptat de l’11 de setembre, que fa que els “molt rics” abandonin Nova York fugint, en el fons, d’un terror que neix del seu propi interior. Aquest llibre, d’una banda, recorda ‘La mitad oscura’, d’Stephen King, però amb unes pretensions literàries més poderoses i amb assassí en sèrie de fons. No en va, el seu autor és el creador d’obres polèmiques i referents. Només cal recordar la cinematogràfica ‘American Psycho’, tot i que va donar-se a conèixer amb una altra reconeguda novel·la juvenil d’autodestrucció, passada també a la gran pantalla,‘Menys que zero’.

Albert Calls