jueves, junio 29, 2006

CATALUNYA - ESPANYA

No hi ha diàleg amb la gent d'Espanya,
ells no en volen.

3 comentarios:

Luis Vea García dijo...

Home,tal i com ho dius fiques a tothom al mateix sac i crec que no es així.Crec que les simplificacions son perilloses, sobretot quan hi ha un partit que porta anys fent simplificacions.

silvia tarragó dijo...

Generalitzant (que sempre hi ha excepcions) per als espanyols el fet català és quelcom purament folklòric: la llengua catalana per a ells hauria de ser com un vestit regional que te'l poses només en ocassions especials però pel dia a dia fas servir un altre vestuari (en el cas de la llengua seria el castellà).

Sé el que em dic perquè tinc moltíssims amics i coneguts de fora de Catalunya i intentar que es possin a la nostra pell és picar ferro fred. Els sembla bé que tinguem una llengua, una cultura i una tradició propia però sempre sotmesa a la seves, el que dic, com una cosa purament anecdótica, curiosa i simpàtica, res mes.

MINERVA dijo...

Coincideixo amb en Luís. El problema és a nivell polític no ciutadà. Hem de començar a pensar que per mantenir la poltrona, aquesta colla de sapastres monten els festivals que calgui, inclòs l'escandol de Marbella.

Caldria començar a pensar si ens són necessaris els polítics o són pefectament prescindibles. Si estan facultats per ostentar els càrrecs que se'ls encomana o si un funcionari preparat podria fer-ho igual de bé.

Ei, que no em surtin amb el fatxa-reaccionari; estem al segle XXI, era Interney i s'ha de ser pràgmatic i començar a qüestionar el sistema. Això si, escoltar a tothom i arribar a acords. Però hem de ser realistes, i preguntar-nos: Són prescindibles els polítics?

MINERVA