No tinc un record precís del Martí Rosselló bibliotecari.
Si m’endinso en els calaixos de la memòria em ve a la ment una imatge vaga i difosa del primer cop que vam anar junts a Can Manent. Només sé, però, amb certesa, que va ser amb ell la primera visita.
Em vénen al cap la percepció dels llibres, molts volums i trobar-me en una gran nau.
Entrar en una habitació al fons, una mena de magatzem on hi havia diaris, revistes, llibres de tots els formats... i pujar les escales cap al pis superior per buscar els autors que m’interessaven.
Des de dalt de Can Manent –novel·les, poetes, assagistes, antologies... ens esguardaven– recordo la figura del Martí bibliotecari, que t’ajudava a trobar els títols perduts i que es movia per aquell espai com una part viva més d’aquest territori.
En Martí bibliotecari, que passava una gran part de la seva vida envoltat de paper, històries, poemes, paraules, línies, lletres... els milions i milions de fils invisibles d’aquesta gran teranyina literària en la qual també estava entrellaçat com a escriptor.
El pas del temps esborrarà molts records, però no aquesta precisa imatge de l’home unívoc amb els llibres que era en Martí, l’home que escriu i llegeix, l’home que guarda els volums i els preserva per a nosaltres, els lectors impenitents, compulsius, maníacs, malalts incurables.
Text per a l'homenatge que el proper 15 de maig es farà a l'escriptor i bibliotecari Martí Rosselló a la plaça de l'Ajuntament de Premià de Mar.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario