miércoles, abril 25, 2007

VENT

Deixar-se endur solament pel silenci.

4 comentarios:

Jesús M. Tibau dijo...

Sóc escriptor de relats breus, com ara Postres de músic, editat per Empúries, i des de fa poc blocaire.
El meu bloc, Tens un racó dalt del món, és de temàtica literària, i hi poso comentaris, fragments de contes, sensacions i també proposo jocs literaris per fomentar la participació, amb premis inclosos. Ara ja vaig pel 4t Joc literari, i et convido a participar.

Marta Teixidó dijo...

El foc purifica, estimat Albert, i encara que la utilització dels mots "forns crematoris", sempre denota connotacions tràgiques, en l'actualitat, molts quan moren han deixat dit o escrit per volen la incineració.

Per tant, les cendres i el fum s'escampen, en silenci, naturalment, però s'escampen.

Prometeo, amic dels Titans, va portar el foc a l'humanitat, arrancat-lo dels deus. Dona escalfor al fred i calidesa a l'ambient, però també es destructor. Som els humans els que molts cops en fem un mal ús.

Carn i paper. Tot es matèria, tot es destruible. Només la paraula i el pensament es conserven, i això no ho destruirà mai el foc del forn crematori.

All Blog Spots dijo...

Great blog, keep the good work going :)

Pilar Ventura Py dijo...

... Entrar en ell i escoltar-lo.

Silenci enllà, tot un, el no res.