miércoles, abril 25, 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Idees, impressions, pensaments, poemes, microrelats i paranoies des de la follia quotidiana del segle XXI. Una visió de l'abisme des d'aquesta caiguda personal que és la vida dels éssers humans.
4 comentarios:
Sóc escriptor de relats breus, com ara Postres de músic, editat per Empúries, i des de fa poc blocaire.
El meu bloc, Tens un racó dalt del món, és de temàtica literària, i hi poso comentaris, fragments de contes, sensacions i també proposo jocs literaris per fomentar la participació, amb premis inclosos. Ara ja vaig pel 4t Joc literari, i et convido a participar.
El foc purifica, estimat Albert, i encara que la utilització dels mots "forns crematoris", sempre denota connotacions tràgiques, en l'actualitat, molts quan moren han deixat dit o escrit per volen la incineració.
Per tant, les cendres i el fum s'escampen, en silenci, naturalment, però s'escampen.
Prometeo, amic dels Titans, va portar el foc a l'humanitat, arrancat-lo dels deus. Dona escalfor al fred i calidesa a l'ambient, però també es destructor. Som els humans els que molts cops en fem un mal ús.
Carn i paper. Tot es matèria, tot es destruible. Només la paraula i el pensament es conserven, i això no ho destruirà mai el foc del forn crematori.
Great blog, keep the good work going :)
... Entrar en ell i escoltar-lo.
Silenci enllà, tot un, el no res.
Publicar un comentario