... només hi ha l'esperança.
Al cap i a la fi quan es tanca la llum roman el silenci de les veus perdudes en el temps.
miércoles, julio 19, 2006
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Idees, impressions, pensaments, poemes, microrelats i paranoies des de la follia quotidiana del segle XXI. Una visió de l'abisme des d'aquesta caiguda personal que és la vida dels éssers humans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario