La Catalunyaque ens deixen
Els resultats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya han deixat un llegat confús, ja sota els averanys de la reedició del tripartit. Finalment, CiU es quedarà al marge, tot i haver capejat el temporal davant del pou en el qual semblaven haver caigut els socialistes, els quals han acabat quedant-se amb la presidència. A més, l’aparició dels Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, a la palestra de la vida política catalana, acaba d’adobar el que sembla, tot plegat, un conjunt de pedaços per a l’americana vella.Amb tot això, l’acord del tripartit ja és un fet, que cal valorar amb mesura i prudència. I la decisió d’ERC no deu haver estat fàcil, perquè quedar-se al mig mai ho és, però alguns errors tàctics convergents poden haver contribuït a determinar posicionaments, que ben segur també passaran una part de factura als republicans.Sigui com sigui, el que ha estat del tot intolerables són les intervencions fetes des de Madrid. Han de ser els partits catalans els que prenguin les determinacions que creguin més convenients i necessàries, sense pressions.Tanmateix, una idea compartida per la ciutadania és que la classe política parla massa i actua poc. Al rerefons, a Catalunya les empreses marxen i la vida cada vegada és més cara. A les persones els preocupa molt més no poder accedir a un habitatge digne o si arribaran a final de mes. D’altra banda, les relacions amb Espanya estan en un dels pitjors moments de la història, no ho oblidem.Més enllà dels resultats electorals, el que s’ha de demanar al conjunt dels nostres polítics, és que siguin capaços de posar-se d’acord, crear il·lusió i aixecar el país. Una intenció, aquesta, però, que no sembla preocupar-los massa en conjunt, la veritat, tot i que d’entrada sembli que ho vulguin fer veure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario