Me n'assabento de sobte de la mort de l'amic Ramon Vila. M'ho explica la seva família al carrer. 72 anys tallats en sec. Ens trobàvem sovint, a l'Avinguda Jaume Recoder, i li havia prologat alguns dels seus treballs. En Ramon, que havia volgut ser detectiu privat –com va explicar-me una vegada– s'havia dedicat a fer d'investigador de la història dels pobles i de les persones. La seva afició va empènyer-lo a escriure i publicar llibres, a mig camí de la literatura que evoca els records i la que dóna la veu a persones que si no hagués estat per ell mai la tindrien.
La mort se l'ha endut quan devia estar capficat en un nou projecte. El Maresme perd un d'aquells escriptors de raça irrepetibles, de vocació i convicció, autodidactes, al servei de la paraula i el poble. Un home humil que anava fent. De fet, com deia Josep Pla, en això consisteix la vida, no?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario