martes, octubre 03, 2006

NEUROTICOMANIACS

Som animals neuròtics, condemnats a l'extinció, d'entrada.

Potser algú ens deu espiar des d'algun forat de l'univers per divertir-se.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

O penendint-se de lo animals que arribem a ser, i donant gràcies a Déu per no estar entre nosaltres.

Aquest món és l'infern. Hem vingut a superar proves i obstacles però també a perfeccionant-se. Ja saps que: del patiment arribem a la perfecció i de la perfecció a Déu.

Estàs perfeccionan-te. Però, la perfecció és un exercici on s'ha de treballar molt, tant les emocions com els sentiments, i sobre tot l'anima.

Anónimo dijo...

Si algú es diverteix mirant-nos, amb aquest terrible espectacle d'autodestrucció que oferim, és que és tan cruel o més que nosaltres, i no crec que pugui esser possible!

Anónimo dijo...

Si algú es diverteix mirant-nos, amb aquest terrible espectacle d'autodestrucció que oferim, és que és tan cruel o més que nosaltres, i no crec que pugui esser possible!

Isabel

Anónimo dijo...

El que més dolor em causa és el fet que moltes de les comoditats que gaudim, a voltes sense donar-los importància, es deuen al sofriment a voltes terrible d'altres éssers humans o d'animals, i em pregunto: amb quin dret????
Comprenc la idea de Francesc d'Assís: la carença de necessitats supèrflues li donava la llibertat, la pau amb si mateix, els homes i els animals; no tinc valor per fer el mateix.

Isabel