Som animals neuròtics, condemnats a l'extinció, d'entrada.
Potser algú ens deu espiar des d'algun forat de l'univers per divertir-se.
martes, octubre 03, 2006
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Idees, impressions, pensaments, poemes, microrelats i paranoies des de la follia quotidiana del segle XXI. Una visió de l'abisme des d'aquesta caiguda personal que és la vida dels éssers humans.
4 comentarios:
O penendint-se de lo animals que arribem a ser, i donant gràcies a Déu per no estar entre nosaltres.
Aquest món és l'infern. Hem vingut a superar proves i obstacles però també a perfeccionant-se. Ja saps que: del patiment arribem a la perfecció i de la perfecció a Déu.
Estàs perfeccionan-te. Però, la perfecció és un exercici on s'ha de treballar molt, tant les emocions com els sentiments, i sobre tot l'anima.
Si algú es diverteix mirant-nos, amb aquest terrible espectacle d'autodestrucció que oferim, és que és tan cruel o més que nosaltres, i no crec que pugui esser possible!
Si algú es diverteix mirant-nos, amb aquest terrible espectacle d'autodestrucció que oferim, és que és tan cruel o més que nosaltres, i no crec que pugui esser possible!
Isabel
El que més dolor em causa és el fet que moltes de les comoditats que gaudim, a voltes sense donar-los importància, es deuen al sofriment a voltes terrible d'altres éssers humans o d'animals, i em pregunto: amb quin dret????
Comprenc la idea de Francesc d'Assís: la carença de necessitats supèrflues li donava la llibertat, la pau amb si mateix, els homes i els animals; no tinc valor per fer el mateix.
Isabel
Publicar un comentario