martes, noviembre 21, 2006

UN MÓN DE TOTXANES I PÒRTLAND?

L’especulador immobiliari és la figura emblemàtica del segle XXI. A totes les localitats n’hi ha un com a mínim, que fa i desfà entre llums i ombres en benefici propi, principalment i dels seus col·laboradors. És per això que el paisatge sempre està ple de grues, que l’habitatge cada vegada és més una necessitat inassolible i que pugen i cauen governs municipals, a la marbellenca i farceixen, d’aquesta manera, els racons dels diaris o els programes televisius de la premsa del cor.
Però hi ha una diferència essencial entre aquest burgès de mitja sola i el seu predecessor de finals del segle XIX i principis del XX. L’empresari d’aleshores putejava l’obrer al màxim, però del quantiós benefici en donava una almoina per arreglar l’altar de l’església o construir una font perquè els assedegats s’abeuressin. El d’ara –l’especulador contemporani—no es gasta ni un cèntim, més aviat ho envia tot a les Illes Caiman perquè a Andorra ja no cola i ha perdut una certa funció social que li retorna amb més beneficis propis encara.
Mentre, la gent ha de viure amb mil euros al mes –o amb el que pot!- i contemplar el pastís mal repartit, esperant alhora que no s’acabi perquè podria ser molt pitjor, en un món en el qual, ens diuen, som uns pocs privilegiats –sense temps i carregats d’angoixes, però uns privilegiats!.
Ha arribat el temps de perdre la por a les grues, al pòrtland i al ciment i de reclamar uns drets elementals. Quan un pis barat, a Barcelona, val 600.000 euros (100 quilos dels antics), algú ens està robant a tots plegats. Aquests mateixos números es poden fer, similars, al costat de casa i entendre, així, que la gent no pugui viure on vol sinó on pot.
Davant de tot això no hi ha respostes a mitges tintes, sinó contundència.

4 comentarios:

MINERVA dijo...

Això els hi expliques als Ajuntaments, i especialment als d'esquerres, tan progres, però tan aprofitats. Són els que es varen inventar plusvàlues i recalificacions a dojo, i fins i tot com a Mataró i PUMSA, els primers competidors dels constructors. Com que no han sabut protegir la indústria ni l'artesania ni la ciutat en si, la construcció va ser el substitiu, per mantenir-se en la poltrona i anar ampliant el pessebre.

Estic d'Acord, prou de pisos, PERQUÈ NO ES VENEN, i han fet malbé el paissatge urbà. Ara, si no hi ha construcció, de que es viurà???.

Paul Adams dijo...

I am here because of search results for blogs with a related topic to mine.
Please,accept my congratulations for your excellent work!
I have a dvd sales Portugal site.
Come and check it out if you get time :-)
Best regards!

Zorro Plateado TGN dijo...

... diuen k el komunista no es akell k vol k tot-hom tingui el mateix, si no el k vol k tot-hom tingui tan poc com ell. Dicho esto y con ello no kiero decir k usted sea comunista, ni mucho menos k usted tenga poko, k no lo se. Si k digo que teniendo usted razón en algunos planteamientos, uno tiene k hacer algo más k kejarse, por ejemplo podría usted ser construcctor, y despues vender a precio razonable sus pisos entre los mileuristas de este pais. Entonces siendo usted constructor con años en el negocio, podria volver a escribir este mismo blogg?. Creo k no... adew maku!

Anónimo dijo...

Es una vergonya..., sincerament.
Gràcies per aquest notable article, Albert.
Comella