‘La decisió de Brandes’, d’Eduard Márquez
Premi Octavi Pellissa, 2005
Empúries
La possibilitat de triar, de prendre una decisió, es barreja en aquesta novel·la amb el veritable camí que l’artista ha de transitar per arribar a estar en pau amb si mateix. La mort que s’acosta i la lluita contra el feixisme està descrita amb sàvia contenció i acurat lirisme. Al final, en clau similar al cèlebre personatge d’‘Afirma Pererira’, creat per Antonio Tabucchi i interpretat magistralment al cinema per Marcello Mastroianni, hi ha una presa de consciència i una decisió que lliga tot el llibre. De lectura acurada entra suau, t’enganxa i et sedueix per la paraula i l’acció.
jueves, octubre 26, 2006
'QUI VAM SER', DE LOLITA BOSCH
‘Qui vam ser’,
de Lolita Bosch
Empúries
Aquesta jove autora és, sens dubte, una revelació literària del moment. El llibre, de veritat, està molt ben escrit i explica el llarg final d’una relació sentimental que “comença a acabar-se”. Fa servir suggerents proses poètiques i intel·ligents zooms imaginatius, que demostren que li agrada experimentar i llançar-se al buit sense xarxa. No en va va ser la guanyadora del premi Òmnium Cultural 2004 d’Experimentació Literària. En el relat, Mèxic hi té un important paper. No és una lectura fàcil, però sí que posa el llistó prou alt.
“Escrita amb maduresa i gran destresa narrativa, ‘Qui vam ser’ és una novel·la personalíssima i molt contemporània, i una lúcida exploració del buit existencial. Confirma Lolita Bosch com una de les veus narratives més originals i innovadores de la nostra literatura actual”, es destaca a la contraportada.
de Lolita Bosch
Empúries
Aquesta jove autora és, sens dubte, una revelació literària del moment. El llibre, de veritat, està molt ben escrit i explica el llarg final d’una relació sentimental que “comença a acabar-se”. Fa servir suggerents proses poètiques i intel·ligents zooms imaginatius, que demostren que li agrada experimentar i llançar-se al buit sense xarxa. No en va va ser la guanyadora del premi Òmnium Cultural 2004 d’Experimentació Literària. En el relat, Mèxic hi té un important paper. No és una lectura fàcil, però sí que posa el llistó prou alt.
“Escrita amb maduresa i gran destresa narrativa, ‘Qui vam ser’ és una novel·la personalíssima i molt contemporània, i una lúcida exploració del buit existencial. Confirma Lolita Bosch com una de les veus narratives més originals i innovadores de la nostra literatura actual”, es destaca a la contraportada.
TOTS ESTEM UNA MICA BOJOS
L’any Freud 2006,
a Barcelona
L’Any Freud 2006 BCN commemora aquest clàssic del pensament contemporani, a partir del 150 aniversari del seu naixement. Aplega un conjunt molt ampli de propostes diverses que fins que acabi el 2006 permeten acostar-se a l’obra revolucionària i cabdal del pare de la psicoanàlisi. “Freud, Dalí i el Surrealisme”, “Psicoanàlisi i Psicosi”, “Freud i la religió”… són alguns dels actes als que pot assistir-se. L’any Freud és una iniciativa de la llibreria Xoroi, amb la col·laboració d’Amics de Xoroi. S’hi han adherit, però, nombroses entitats. www.xoroi.com
a Barcelona
L’Any Freud 2006 BCN commemora aquest clàssic del pensament contemporani, a partir del 150 aniversari del seu naixement. Aplega un conjunt molt ampli de propostes diverses que fins que acabi el 2006 permeten acostar-se a l’obra revolucionària i cabdal del pare de la psicoanàlisi. “Freud, Dalí i el Surrealisme”, “Psicoanàlisi i Psicosi”, “Freud i la religió”… són alguns dels actes als que pot assistir-se. L’any Freud és una iniciativa de la llibreria Xoroi, amb la col·laboració d’Amics de Xoroi. S’hi han adherit, però, nombroses entitats. www.xoroi.com
APRENDRE COSES NOVES
Cursos i seminaris
de formació contínua
empresarial
L’Ajuntament de Mataró, des de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM), proposa un programa de cursos i seminaris per aprofundir en diverses temàtiques que permeten una formació continuada especialitzada en l’àmbit empresarial. En relació als cursos, alguns encara vigents, es tracten temes com “Eines per a la prevenció, gestió de conflictes en l’empresa”, “Gestió de la innovació a l’empresa”, “Gestió de projectes”, “Gestió de residus industrials”, “Gestió logística” o “Direcció per competències”, entre d’altres. També s’han fet seminaris per tractar la Responsabilitat social, la Conciliació de la vida laboral, personal i familiar, el Lideratge i la direcció d’equips, o les Fonts de finançament per a l’empresa, entre d’altres propostes. Més informació a l’IMPEM. Servei d’Ocupació (C/ Herrera, 70). / mataro.org/temes/emprocup / serveiocupacio@ajmataro.es
de formació contínua
empresarial
L’Ajuntament de Mataró, des de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM), proposa un programa de cursos i seminaris per aprofundir en diverses temàtiques que permeten una formació continuada especialitzada en l’àmbit empresarial. En relació als cursos, alguns encara vigents, es tracten temes com “Eines per a la prevenció, gestió de conflictes en l’empresa”, “Gestió de la innovació a l’empresa”, “Gestió de projectes”, “Gestió de residus industrials”, “Gestió logística” o “Direcció per competències”, entre d’altres. També s’han fet seminaris per tractar la Responsabilitat social, la Conciliació de la vida laboral, personal i familiar, el Lideratge i la direcció d’equips, o les Fonts de finançament per a l’empresa, entre d’altres propostes. Més informació a l’IMPEM. Servei d’Ocupació (C/ Herrera, 70). / mataro.org/temes/emprocup / serveiocupacio@ajmataro.es
MONOLEGS
Concurs de monòlegs
a Premià de Mar
El 3r Concurs de monòlegs Premià Jove s’adreça “a totes aquelles persones que els agradi riure i fer riure. Gent amb poca vergonya i que gaudeixi explicant històries, anècdotes, teories o el que se li passi pel cap amb l’únic objectiu de passar una bona estona en bona companyia”. Per participar-hi cal ser major de 16 anys i inscriure’s. El tema dels monòlegs és lliure, sempre que no es falti al respecte. Poden ser escrits en català o castellà i han de tenir una durada d’entre 10 i 30 minuts. Els monòlegs poden ser escrits pels propis concursants, o bé una interpretació d’un text ja escrit, tot i que es valorarà més la creativitat. Les bases completes es poden sol·licitar al centre Cívic (Esperança 19-21), de Premià de Mar. El termini de presentació és el dia 17 de novembre, i el concurs el 24. Hi ha diversos premis en metàl·lic.
a Premià de Mar
El 3r Concurs de monòlegs Premià Jove s’adreça “a totes aquelles persones que els agradi riure i fer riure. Gent amb poca vergonya i que gaudeixi explicant històries, anècdotes, teories o el que se li passi pel cap amb l’únic objectiu de passar una bona estona en bona companyia”. Per participar-hi cal ser major de 16 anys i inscriure’s. El tema dels monòlegs és lliure, sempre que no es falti al respecte. Poden ser escrits en català o castellà i han de tenir una durada d’entre 10 i 30 minuts. Els monòlegs poden ser escrits pels propis concursants, o bé una interpretació d’un text ja escrit, tot i que es valorarà més la creativitat. Les bases completes es poden sol·licitar al centre Cívic (Esperança 19-21), de Premià de Mar. El termini de presentació és el dia 17 de novembre, i el concurs el 24. Hi ha diversos premis en metàl·lic.
EL MON S'ACABA?
Els perills del
calentament global
Recullo de la paperera d’unes multisales de cinema, en un estrany acte de reciclatge cultural, un opuscle que porta per títol “Deu coses per fer per aturar el calentament global”. És la propaganda d’un documental que s’estrena aquest novembre, sota el títol “Una verdad incómoda”. Els consells que es donen són tan senzills com canviar de llum, conduir menys, reciclar més, comprovar els pneumàtics, fer servir menys aigua calenta, evitar comprar productes amb molt d’embolcall, regular el termostat, plantar un arbre, apagar els aparells electrònics que no es facin servir i finalment, potser el més important, convertir-te en part de la solució.
Sobre el documental trobo a la xarxa diverses informacions:
- ’Una verdad incómoda’, del realitzador Davis Guggenheim, és la història de l’apassionada entrega d’un home decidit a exposar els mites i idees equivocats sobre el calentament global i la seva prevenció. L’home és Al Gore, que després de perdre les eleccions de 2000 va decidir reorientar-se i dedicar-se a ajudar a salvar el planeta.
- 2) El documental exposa els fets i demostra que el calentament global no s’ha de veure com un tema polític, sinó com el major repte moral al qual s’enfronta la nostra civilització.
- 3) Els éssers humans estem asseguts damunt d’una bomba de rellotgeria, una catàstrofe que nosaltres mateixos hem preparat i que ja ens està passant factura.
Tot plegat, per reflexionar-hi molt.
calentament global
Recullo de la paperera d’unes multisales de cinema, en un estrany acte de reciclatge cultural, un opuscle que porta per títol “Deu coses per fer per aturar el calentament global”. És la propaganda d’un documental que s’estrena aquest novembre, sota el títol “Una verdad incómoda”. Els consells que es donen són tan senzills com canviar de llum, conduir menys, reciclar més, comprovar els pneumàtics, fer servir menys aigua calenta, evitar comprar productes amb molt d’embolcall, regular el termostat, plantar un arbre, apagar els aparells electrònics que no es facin servir i finalment, potser el més important, convertir-te en part de la solució.
Sobre el documental trobo a la xarxa diverses informacions:
- ’Una verdad incómoda’, del realitzador Davis Guggenheim, és la història de l’apassionada entrega d’un home decidit a exposar els mites i idees equivocats sobre el calentament global i la seva prevenció. L’home és Al Gore, que després de perdre les eleccions de 2000 va decidir reorientar-se i dedicar-se a ajudar a salvar el planeta.
- 2) El documental exposa els fets i demostra que el calentament global no s’ha de veure com un tema polític, sinó com el major repte moral al qual s’enfronta la nostra civilització.
- 3) Els éssers humans estem asseguts damunt d’una bomba de rellotgeria, una catàstrofe que nosaltres mateixos hem preparat i que ja ens està passant factura.
Tot plegat, per reflexionar-hi molt.
jueves, octubre 19, 2006
POETES A LA BIBLIOTECA DE CABRERA DE MAR
Poesia a la biblioteca
de Cabrera de Mar
La biblioteca municipal de Cabrera de Mar serà l’escenari d’un recital de poetes del municipi el proper divendres 27 d’octubre, a les vuit del vespre. L’acte s’emmarca dins el programa “L’octubre dels poetes”, promogut per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament i que ha consistit, també, en l’edició de dues antologies poètiques: una de Ramon Bonet i l’altra de l’Avi Pla. En el cas del recital llegiran els seus poemes Núria López, Sílvia Tarragó, Jesús Sáez, Albert Calls i Anna Maluquer. Presentarà l’acte Carles Peidro.
de Cabrera de Mar
La biblioteca municipal de Cabrera de Mar serà l’escenari d’un recital de poetes del municipi el proper divendres 27 d’octubre, a les vuit del vespre. L’acte s’emmarca dins el programa “L’octubre dels poetes”, promogut per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament i que ha consistit, també, en l’edició de dues antologies poètiques: una de Ramon Bonet i l’altra de l’Avi Pla. En el cas del recital llegiran els seus poemes Núria López, Sílvia Tarragó, Jesús Sáez, Albert Calls i Anna Maluquer. Presentarà l’acte Carles Peidro.
L'ART DE LES DONES
Espais femenins
a l’art català
El paper de la dona cada vegada és més reivindicat des de tots els àmbits. L’art n’és un d’quests. ‘On són les dones? Espais femenins a l’art català dels segles XIX I XX’ és el títol de l’exposició que va inaugurar-se a les sales de Can Palauet (c. d’en Palau, 32, de Mataró) el passat divendres 20 d’octubre, amb la premissa de mostrar que la creació artística no és únicament cosa d’homes. L’exposició podrà veure’s fins al proper dia 26 de novembre, en els horaris habituals d’aquest centre que programa periòdicament tot tipus de mostres de caire artístic.
a l’art català
El paper de la dona cada vegada és més reivindicat des de tots els àmbits. L’art n’és un d’quests. ‘On són les dones? Espais femenins a l’art català dels segles XIX I XX’ és el títol de l’exposició que va inaugurar-se a les sales de Can Palauet (c. d’en Palau, 32, de Mataró) el passat divendres 20 d’octubre, amb la premissa de mostrar que la creació artística no és únicament cosa d’homes. L’exposició podrà veure’s fins al proper dia 26 de novembre, en els horaris habituals d’aquest centre que programa periòdicament tot tipus de mostres de caire artístic.
HOMENATGE A LINA CASANOVAS
Argentona i Dosrius
homenatgen a Lina Casanovas
Els Amics de la Poesia d’Argentona, amb la col·laboració del consistori de la vila, l’Ajuntament de Dosrius, el Centre Parroquial i diversos particulars, han promogut un acte d’homenatge a Lina Casanovas i Berenguer, una de les veus poètiques deganes del Maresme, autora d’una obra de pocs volums però molt intensa, que desvetlla una passió desfermada pel domini de la mètrica, així com una reflexió amable, bucòlica, a voltes amb un toc rebel, de la vida i les persones, les figures i els paisatges, que ha conegut. Es faran dos actes: un diumenge 5 de novembre, a les 12 del migdia, al Centre Parroquial d’Argentona. L’altre, dissabte 11, a les 6 de la tarda, a Dosrius. En conjunt hi haurà diversos parlaments, es presentarà un llibre recopilatori amb els poemes de l’autora, sota el títol ‘Un punt de mel’ i un CD, a més d’un audiovisual amb recital de poesies per nens i nenes de l’Escola Francesc Burniol d’Argentona, un recital de l’autora o una exposició de fotografies retrospectives de diferents moments de la seva vida, que estarà emplaçada al bar d’en Jaumet del Centre Parroquial.
homenatgen a Lina Casanovas
Els Amics de la Poesia d’Argentona, amb la col·laboració del consistori de la vila, l’Ajuntament de Dosrius, el Centre Parroquial i diversos particulars, han promogut un acte d’homenatge a Lina Casanovas i Berenguer, una de les veus poètiques deganes del Maresme, autora d’una obra de pocs volums però molt intensa, que desvetlla una passió desfermada pel domini de la mètrica, així com una reflexió amable, bucòlica, a voltes amb un toc rebel, de la vida i les persones, les figures i els paisatges, que ha conegut. Es faran dos actes: un diumenge 5 de novembre, a les 12 del migdia, al Centre Parroquial d’Argentona. L’altre, dissabte 11, a les 6 de la tarda, a Dosrius. En conjunt hi haurà diversos parlaments, es presentarà un llibre recopilatori amb els poemes de l’autora, sota el títol ‘Un punt de mel’ i un CD, a més d’un audiovisual amb recital de poesies per nens i nenes de l’Escola Francesc Burniol d’Argentona, un recital de l’autora o una exposició de fotografies retrospectives de diferents moments de la seva vida, que estarà emplaçada al bar d’en Jaumet del Centre Parroquial.
SALVAR ELS LLIBRES
L’Associació Llibre Viu
recupera llibres fora d’ús
Mataró compta, des de fa unes setmanes, amb una peculiar associació. Sota el nom de Llibre Viu recuperen llibres fora d’ús i sense valor comercial actual que els arriben de procedències molt diverses. En tenen ja uns 60.000, classificats, ordenats, després de desestimar els que no tenen un mínim de qualitat. “Pretenem donar una nova vida als llibres, facilitant l’intercanvi gratuït amb persones que els desitgin i que n’aportin algun que ja no els faci falta, establint un nou circuit d’aprofitament de molts lllibres que anirien irremeiablement a parar a la brossa”, expliquen. Tenen un local cedit per l’Ajuntament de Mataró, al barri de Rocafonda, “amb la il·lusió de ser, també un focus d’interculturalitat i de foment del goig de llegir entre tot el veïnatge”, com també afegeixen.
Llibre Viu. Carrer Poeta Punsola, 31. Rocafonda. Mataró. Adreça electrònica: llibreviu@pangea.org
recupera llibres fora d’ús
Mataró compta, des de fa unes setmanes, amb una peculiar associació. Sota el nom de Llibre Viu recuperen llibres fora d’ús i sense valor comercial actual que els arriben de procedències molt diverses. En tenen ja uns 60.000, classificats, ordenats, després de desestimar els que no tenen un mínim de qualitat. “Pretenem donar una nova vida als llibres, facilitant l’intercanvi gratuït amb persones que els desitgin i que n’aportin algun que ja no els faci falta, establint un nou circuit d’aprofitament de molts lllibres que anirien irremeiablement a parar a la brossa”, expliquen. Tenen un local cedit per l’Ajuntament de Mataró, al barri de Rocafonda, “amb la il·lusió de ser, també un focus d’interculturalitat i de foment del goig de llegir entre tot el veïnatge”, com també afegeixen.
Llibre Viu. Carrer Poeta Punsola, 31. Rocafonda. Mataró. Adreça electrònica: llibreviu@pangea.org
1N. DIA DELS MORTS I ELECCIONS
1N , eleccions al Parlament
L’1 de novembre es podrà anar a votar una altra vegada. De fet és un dret que no cansen de repetir-nos que hem d’exercir, encara que en alguns moments poguem pensar de què servirà que ens preguntin l’opinió, si el resultat no acaba sent massa òptim per a tots plegats. No són bon temps per a la classe política, que gaudeix d’un descrèdit generalitzat, patent en els casos de corrupció urbanística o en la idea, sembla que molt extesa entre la societat, que es passen el dia barallant-se per no arribar enlloc més que a ocupar cadires, quan moltes coses que haurien de canviar segueixen igual. El ‘dia dels morts’ coincideix, aquesta vegada,–o almenys es nota en l’ambient– amb una certa mort col·lectiva de la il·lusió en la classe política, avançada ja en l’abstenció del Referèndum. Què és el que passa que la gent està desencantada d’aquesta manera? La culpa és solament dels polítics en actiu? Pel que es veu, són els que haurien de solucionar moltes mancances socials, que són les que generen preocupació, i no ho fan, continuen culpant-se els uns als altres sense posar-se d’acord (són les regles del joc, ens diuen!). Ens parlen d’una “societat del benestar”, però més que mai comprar-se un habitatge comença a ser una acció impossible –en una sola vida, vull dir, i de moment només en tenim una–, la precarietat laboral i la inseguretat estan a l’ordre del dia, les diferències socials són cada vegada més aguditzades i un llarg llistat de desgreuges donen com a resultat una inapetència col·lectiva que ens està passant factura. Des de la política no es pot resoldre tot, però sí que es troba a faltar –i parlo en termes genèrics, no específics– aquella il·lusió per transformar l’entorn, la societat, que uns anys enrere, com a mínim, es suposava en aquells que volien dedicar-se al que pretesament és una vocació per millorar la nostra col·lectivitat.
L’1 de novembre es podrà anar a votar una altra vegada. De fet és un dret que no cansen de repetir-nos que hem d’exercir, encara que en alguns moments poguem pensar de què servirà que ens preguntin l’opinió, si el resultat no acaba sent massa òptim per a tots plegats. No són bon temps per a la classe política, que gaudeix d’un descrèdit generalitzat, patent en els casos de corrupció urbanística o en la idea, sembla que molt extesa entre la societat, que es passen el dia barallant-se per no arribar enlloc més que a ocupar cadires, quan moltes coses que haurien de canviar segueixen igual. El ‘dia dels morts’ coincideix, aquesta vegada,–o almenys es nota en l’ambient– amb una certa mort col·lectiva de la il·lusió en la classe política, avançada ja en l’abstenció del Referèndum. Què és el que passa que la gent està desencantada d’aquesta manera? La culpa és solament dels polítics en actiu? Pel que es veu, són els que haurien de solucionar moltes mancances socials, que són les que generen preocupació, i no ho fan, continuen culpant-se els uns als altres sense posar-se d’acord (són les regles del joc, ens diuen!). Ens parlen d’una “societat del benestar”, però més que mai comprar-se un habitatge comença a ser una acció impossible –en una sola vida, vull dir, i de moment només en tenim una–, la precarietat laboral i la inseguretat estan a l’ordre del dia, les diferències socials són cada vegada més aguditzades i un llarg llistat de desgreuges donen com a resultat una inapetència col·lectiva que ens està passant factura. Des de la política no es pot resoldre tot, però sí que es troba a faltar –i parlo en termes genèrics, no específics– aquella il·lusió per transformar l’entorn, la societat, que uns anys enrere, com a mínim, es suposava en aquells que volien dedicar-se al que pretesament és una vocació per millorar la nostra col·lectivitat.
'CABALLO DE TROYA, 8'. TORNA BENITEZ
LLIBRES
‘Caballo de Troya 8’,
de J.J. Benítez
Planeta
‘Caballo de Troya’ s’ha convertit en un clàssic vivent de la novel·la popular que té seguidors multitudinaris. La sèrie –ara de vuit novel·les– escrita pel periodista espanyol Juan José Benítez, tracta dels viatges en el temps. Suposadament, un militar nordamericà li entrega a l’autor documentació relacionada amb un projecte secret, l’Operació ‘Caballo de Troya’, que ha permès a dos crononautes anar a l’època de Crist, l’any 30 i viure els darrers dies de Jesús de Natzaret. La ciència ficció es barreja, en aquests volums, amb l’especulació històrica, atrapant al lector amb habilitat i amb un discurs molt elaborat i convincent, en el qual es van tractant diversos períodes de la vida de Jesús, com la infantesa, l’adolescència i la joventut, les persones que el varen envoltar… tot plegat farcit d’especulació fantacientífica, que deixa satisfet tant al lector curiós com al freak, a bastament. No s’entén, sinó, que la sèrie hagi durat tants volums i continuï generant interès imparable. D’altra banda, la vuitena entrega porta per títol ‘Jordán’ i comença a partir de la curiosa figura de Joan Baptista i el baptisme de Jesús, desvetllant algunes claus com que el Mestre mai va retirar-se al desert o que no va ser temptat pel diable. En qualsevol cas la història atrapa el lector des de l’inici, tot i que en la primera part l’autor no escatima en cites per donar credibilitat científica a un diari que és un veritable homenatge a la imaginació.
‘Caballo de Troya 8’,
de J.J. Benítez
Planeta
‘Caballo de Troya’ s’ha convertit en un clàssic vivent de la novel·la popular que té seguidors multitudinaris. La sèrie –ara de vuit novel·les– escrita pel periodista espanyol Juan José Benítez, tracta dels viatges en el temps. Suposadament, un militar nordamericà li entrega a l’autor documentació relacionada amb un projecte secret, l’Operació ‘Caballo de Troya’, que ha permès a dos crononautes anar a l’època de Crist, l’any 30 i viure els darrers dies de Jesús de Natzaret. La ciència ficció es barreja, en aquests volums, amb l’especulació històrica, atrapant al lector amb habilitat i amb un discurs molt elaborat i convincent, en el qual es van tractant diversos períodes de la vida de Jesús, com la infantesa, l’adolescència i la joventut, les persones que el varen envoltar… tot plegat farcit d’especulació fantacientífica, que deixa satisfet tant al lector curiós com al freak, a bastament. No s’entén, sinó, que la sèrie hagi durat tants volums i continuï generant interès imparable. D’altra banda, la vuitena entrega porta per títol ‘Jordán’ i comença a partir de la curiosa figura de Joan Baptista i el baptisme de Jesús, desvetllant algunes claus com que el Mestre mai va retirar-se al desert o que no va ser temptat pel diable. En qualsevol cas la història atrapa el lector des de l’inici, tot i que en la primera part l’autor no escatima en cites per donar credibilitat científica a un diari que és un veritable homenatge a la imaginació.
martes, octubre 17, 2006
DE VERITABLES POETES I ALTRES ESPECIES EN EXTINCIO
Un poema i un pensament, de regal.
El poema: "Al cim de la tardor/ creix la neu/ i el cel es torb". Joan Borda.
El pensament: "Es poden escriure llibres de poesia i no ser un poeta, com es pot no escriure un sol vers i ser un veritable poeta; una cosa no té res a veure amb l´altra".(Alfonso Levy, filòleg i crític literari).
Bona tardor! Joan.
Correu de Joan Borda (poeta de Bellcaire d'Urgell)
El poema: "Al cim de la tardor/ creix la neu/ i el cel es torb". Joan Borda.
El pensament: "Es poden escriure llibres de poesia i no ser un poeta, com es pot no escriure un sol vers i ser un veritable poeta; una cosa no té res a veure amb l´altra".(Alfonso Levy, filòleg i crític literari).
Bona tardor! Joan.
Correu de Joan Borda (poeta de Bellcaire d'Urgell)
jueves, octubre 12, 2006
SI ET POGUESSIS ALLIBERAR...
" Si et poguessis alliberar,
per una vegada, de tu mateix,
el secret dels secrets
s'obriria en tu.
El rostre d'allò desconegut,
ocult més enllà de l'univers,
apareixeria en el
mirall de la teva percepció".
Rumi
per una vegada, de tu mateix,
el secret dels secrets
s'obriria en tu.
El rostre d'allò desconegut,
ocult més enllà de l'univers,
apareixeria en el
mirall de la teva percepció".
Rumi
UN CERTAMEN LITERARI HISTORIC
30 Premi de poesia
‘Marià Manent’
La Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, ve convocant un certamen que és tot un clàssic, el “Concurs literari de la Secció Arts i Lletres, amb el suport de l’Ajuntament de la localitat.
Enguany arriben a la trentena edició. Els guardons inclouen el Marià Manent de poesia, l’Arts i Lletres. A la Memòria de Valerià Pujol –al millor conte de tema lliure–, i el Serralada de Marina –al millor conte de tema lliure, per a infants–. El termini d’admissió d’originals conclourà el 16 d’octubre i l’atorgament de premis es farà el dia 25 de novembre, en el transcurs d’un acte a la Sala de l’Orfeó de la Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt. El jurat qualficador està integrat per Francesc Rodon, Gerard Horta, Vicenç Llorca i Enric Vila, amb Jesús Fuxet de coordinador.
‘Marià Manent’
La Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, ve convocant un certamen que és tot un clàssic, el “Concurs literari de la Secció Arts i Lletres, amb el suport de l’Ajuntament de la localitat.
Enguany arriben a la trentena edició. Els guardons inclouen el Marià Manent de poesia, l’Arts i Lletres. A la Memòria de Valerià Pujol –al millor conte de tema lliure–, i el Serralada de Marina –al millor conte de tema lliure, per a infants–. El termini d’admissió d’originals conclourà el 16 d’octubre i l’atorgament de premis es farà el dia 25 de novembre, en el transcurs d’un acte a la Sala de l’Orfeó de la Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt. El jurat qualficador està integrat per Francesc Rodon, Gerard Horta, Vicenç Llorca i Enric Vila, amb Jesús Fuxet de coordinador.
CONCURS DE FOTOGRAFIA JOVE
Concurs de fotografia
Jove ‘Crida’ns’
El concurs de fotografia ‘Crida’ns’ s’obre a participants joves de 12 a 30 anys. La temàtica és “una persona, animal objecte, element o creació fent un crit,” com recullen les bases. El termini de presentació és el dia 30 d’octubre, a qualsevol dels vuit Punts d’Informació Juvenil d’Alella, Premià de Mar, Premià de Dalt, el Masnou, Teià, Vilassar de Dalt, Montgat i Tiana, organitzadors d’aquesta proposta participativa, on també es poden sol·licitar les bases completes amb totes les determinacions corresponents. El veredicte del jurat es farà públic en la publicació juvenil “El Crit”, número 62. Hi haurà vuit fotografies guanyadores i cada autor premiat rebrà un reproductor MP3. D’altra banda, les vuit obres seleccionades seran també les portades de la revista juvenil “El Crit”.
Jove ‘Crida’ns’
El concurs de fotografia ‘Crida’ns’ s’obre a participants joves de 12 a 30 anys. La temàtica és “una persona, animal objecte, element o creació fent un crit,” com recullen les bases. El termini de presentació és el dia 30 d’octubre, a qualsevol dels vuit Punts d’Informació Juvenil d’Alella, Premià de Mar, Premià de Dalt, el Masnou, Teià, Vilassar de Dalt, Montgat i Tiana, organitzadors d’aquesta proposta participativa, on també es poden sol·licitar les bases completes amb totes les determinacions corresponents. El veredicte del jurat es farà públic en la publicació juvenil “El Crit”, número 62. Hi haurà vuit fotografies guanyadores i cada autor premiat rebrà un reproductor MP3. D’altra banda, les vuit obres seleccionades seran també les portades de la revista juvenil “El Crit”.
L'OBRA DE LLUCIA GONZALEZ
‘Camí’, de Llucià Gonzàlez,
al Museu del Càntir
L’exposició ‘Camí’, de l’artista maresmenc Llucià Gonzàlez (Mataró, 1946), pot visitar-se al Museu del Càntir d’Argentona fins al 22 d’octubre. “Forjador d’ofici, n’ha sabut cercar benefici per portar el ferro, l’acer corten i altres materials, al límit de les seves possibilitats. Aquests elements, durs, compactes, quasi inamovibles, es converteixen en les seves mans en dúctils protagonistes a la recerca de la mobilitat, el cinetisme, el ritme, la poètica, el sentit…, en una aposta sensible en la recerca d’una harmònica i equilibrada contradicció”, en paraules del crític d’art Pere Pascual, recollides al catàleg de la mostra. D’altra banda, es poden veure obres a l’aire lliure de Llucià Gonzàlez, en metalll, a la rotonda del camí del Mig, al Polígon de les Corts, o davant de Can Benet, al centre de la població, en tots dos casos a Cabrera de Mar.
al Museu del Càntir
L’exposició ‘Camí’, de l’artista maresmenc Llucià Gonzàlez (Mataró, 1946), pot visitar-se al Museu del Càntir d’Argentona fins al 22 d’octubre. “Forjador d’ofici, n’ha sabut cercar benefici per portar el ferro, l’acer corten i altres materials, al límit de les seves possibilitats. Aquests elements, durs, compactes, quasi inamovibles, es converteixen en les seves mans en dúctils protagonistes a la recerca de la mobilitat, el cinetisme, el ritme, la poètica, el sentit…, en una aposta sensible en la recerca d’una harmònica i equilibrada contradicció”, en paraules del crític d’art Pere Pascual, recollides al catàleg de la mostra. D’altra banda, es poden veure obres a l’aire lliure de Llucià Gonzàlez, en metalll, a la rotonda del camí del Mig, al Polígon de les Corts, o davant de Can Benet, al centre de la població, en tots dos casos a Cabrera de Mar.
ITINERARIS PELS PARCS NATURALS
MEDI AMBIENT
Nova ‘Guia d’Itineraris
per la Xarxa de Parcs Naturals’
La Diputació de Barcelona inverteix esforços en la divulgació del patrimoni natural que ens envolta, una estratègia aquesta que en els temps actuals és d’agrair. Ara, acaba d’editar la ‘Guia d’itineraris per la Xarxa de Parcs Naturals’, que aplega un total de 49 recorreguts i que es pot trobar als equipaments d’ús públic dels 12 parcs naturals que gestionen, segons han informat. En relació als itineraris que es recullen, expliquen que la majoria estan pensats per fer-se a peu, i en algun cas en bicicleta. També es destaca que els parcs amb més extensió tenen fins a set itineraris descrits: el Montseny, el Garraf, el Montnegre i el Corredor, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Collserola. D’altra banda, però, s’ha de tenir en compte que la majoria de les excursions són de dificultat baixa o mitjana i els recorreguts estan senyalitzats en el territori, pensant, per tant, en un públic majoritari. Fins i tot, per facilitar l’accés, moltes disposen d’un tríptic complementari que pot sol·licitar-se als punts d’infromació dels parcs. En el cas de la guia, els itineraris consten d’un plànol, amb descripció de les parades o punts d’interès, i una fitxa tècnica que tracta des de la dificultat fins a la durada, acompanyat tot plegat de fotografies il·lustratives dels indrets que es visiten. A més dels equipaments d’ús públic, la guia es pot obtenir sol·licitant-la per correu electrònic a xarxaparcs@diba.cat.
Més a prop
Per a les persones interessades en trobar informació del parc de la Serralada Litoral (La Conreria-Sant Mateu-Céllecs) existeix una Guia dedicada monogràficament a aquest entorn maresmenc, publicada dins Pòrtic Guies (Enciclopèdia Catalana) i un pràctic mapa excursionista i turístic d’editorial Alpina.
Albert Calls
Nova ‘Guia d’Itineraris
per la Xarxa de Parcs Naturals’
La Diputació de Barcelona inverteix esforços en la divulgació del patrimoni natural que ens envolta, una estratègia aquesta que en els temps actuals és d’agrair. Ara, acaba d’editar la ‘Guia d’itineraris per la Xarxa de Parcs Naturals’, que aplega un total de 49 recorreguts i que es pot trobar als equipaments d’ús públic dels 12 parcs naturals que gestionen, segons han informat. En relació als itineraris que es recullen, expliquen que la majoria estan pensats per fer-se a peu, i en algun cas en bicicleta. També es destaca que els parcs amb més extensió tenen fins a set itineraris descrits: el Montseny, el Garraf, el Montnegre i el Corredor, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Collserola. D’altra banda, però, s’ha de tenir en compte que la majoria de les excursions són de dificultat baixa o mitjana i els recorreguts estan senyalitzats en el territori, pensant, per tant, en un públic majoritari. Fins i tot, per facilitar l’accés, moltes disposen d’un tríptic complementari que pot sol·licitar-se als punts d’infromació dels parcs. En el cas de la guia, els itineraris consten d’un plànol, amb descripció de les parades o punts d’interès, i una fitxa tècnica que tracta des de la dificultat fins a la durada, acompanyat tot plegat de fotografies il·lustratives dels indrets que es visiten. A més dels equipaments d’ús públic, la guia es pot obtenir sol·licitant-la per correu electrònic a xarxaparcs@diba.cat.
Més a prop
Per a les persones interessades en trobar informació del parc de la Serralada Litoral (La Conreria-Sant Mateu-Céllecs) existeix una Guia dedicada monogràficament a aquest entorn maresmenc, publicada dins Pòrtic Guies (Enciclopèdia Catalana) i un pràctic mapa excursionista i turístic d’editorial Alpina.
Albert Calls
'LUNAR PARK', DE BRET EASTON ELLIS
LLIBRES
‘Lunar Park’,
de Bret Easton Ellis
Punto de Lectura
Del cèlebre autor d’’American Psycho’ llegeixo el seu darrer treball,‘Lunar park’. La nova novel·la està molt ben escrita, però probablement acaba cansant el lector que no ho és de “fons”, és a dir, bregat en uns textos de registres arriscats i en alguns moments difícils, que demanen esforços suplementaris, tot i que Easton Ellis juga amb encert a alternar les cartes del best seller i la qualitat literària. De fet, ‘Lunar Park’ és la història de l’autor, distorsionada, i alhora un viatge a l’abisme personal de l’èxit i de l’autodestrucció. Es passa revista a moltes i diverses seqüències immerses en el caos contemporani: des de la vida desenfrenada personal i la neurosi familiar de les classes altes USA, a la por social que va generar l’atemptat de l’11 de setembre, que fa que els “molt rics” abandonin Nova York fugint, en el fons, d’un terror que neix del seu propi interior. Aquest llibre, d’una banda, recorda ‘La mitad oscura’, d’Stephen King, però amb unes pretensions literàries més poderoses i amb assassí en sèrie de fons. No en va, el seu autor és el creador d’obres polèmiques i referents. Només cal recordar la cinematogràfica ‘American Psycho’, tot i que va donar-se a conèixer amb una altra reconeguda novel·la juvenil d’autodestrucció, passada també a la gran pantalla,‘Menys que zero’.
Albert Calls
‘Lunar Park’,
de Bret Easton Ellis
Punto de Lectura
Del cèlebre autor d’’American Psycho’ llegeixo el seu darrer treball,‘Lunar park’. La nova novel·la està molt ben escrita, però probablement acaba cansant el lector que no ho és de “fons”, és a dir, bregat en uns textos de registres arriscats i en alguns moments difícils, que demanen esforços suplementaris, tot i que Easton Ellis juga amb encert a alternar les cartes del best seller i la qualitat literària. De fet, ‘Lunar Park’ és la història de l’autor, distorsionada, i alhora un viatge a l’abisme personal de l’èxit i de l’autodestrucció. Es passa revista a moltes i diverses seqüències immerses en el caos contemporani: des de la vida desenfrenada personal i la neurosi familiar de les classes altes USA, a la por social que va generar l’atemptat de l’11 de setembre, que fa que els “molt rics” abandonin Nova York fugint, en el fons, d’un terror que neix del seu propi interior. Aquest llibre, d’una banda, recorda ‘La mitad oscura’, d’Stephen King, però amb unes pretensions literàries més poderoses i amb assassí en sèrie de fons. No en va, el seu autor és el creador d’obres polèmiques i referents. Només cal recordar la cinematogràfica ‘American Psycho’, tot i que va donar-se a conèixer amb una altra reconeguda novel·la juvenil d’autodestrucció, passada també a la gran pantalla,‘Menys que zero’.
Albert Calls
martes, octubre 10, 2006
NI VOTARE NI ANIRE A ESPANYA
He començat un nou règim espiritual:
Plat primer. No aniré a votar a les properes eleccions perquè no m'interess cap de les possibles ofertes que hi ha. De fet, he retornat la targeta censal que m'han enviat amb una nota regalant el meu vot a un immigrant.
Plat segon: Després de veure com un diari de Santander dedicava l'editorial a atacar els catalans amb motiu de la Fira de Frankfurt (on anirem a defensar la Literatura Catalana que és l'escrita en català), he decidit que tardaré anys per anar a qualsevol lloc d'això que anomenen Espanya i que és una realitat ofensiva amb les cultures que l'integren i que no siguin la que ells imposen. A partir d'ara, per anar de visita: Països Catalanas, Euskadi i Portugal, solament dins la pell de brau.
Plat primer. No aniré a votar a les properes eleccions perquè no m'interess cap de les possibles ofertes que hi ha. De fet, he retornat la targeta censal que m'han enviat amb una nota regalant el meu vot a un immigrant.
Plat segon: Després de veure com un diari de Santander dedicava l'editorial a atacar els catalans amb motiu de la Fira de Frankfurt (on anirem a defensar la Literatura Catalana que és l'escrita en català), he decidit que tardaré anys per anar a qualsevol lloc d'això que anomenen Espanya i que és una realitat ofensiva amb les cultures que l'integren i que no siguin la que ells imposen. A partir d'ara, per anar de visita: Països Catalanas, Euskadi i Portugal, solament dins la pell de brau.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
