La cultura de la flor
i el Maresme
L’Anna Maria em fa arribar la demanda que escrigui sobre la floricultura al Maresme. M’explica que fa anys que es dedica al cultiu de les flors i tot i que s’han sortit endavant han patit la invasió del mercat estranger i molts floricultors han hagut de plegar. Continuar –també m’apunta– és un repte en un lloc en el qual no hi ha la cultura d’altres països per comprar flors. “Però si la gent tingués més cultura amb les flors que donen vida, que alegren un racó de la casa, que no cal que sigui un sant per regalar-les, que pots regalar-les perquè estàs content, per un agraïment, per donar les gràcies, perquè estàs convidat a casa d’uns amics…”, són paraules seves que avui em motiven a escriure sobre les flors. Sí que és veritat que no som prou sensibles a un món, el de les flors i les plantes, que al Maresme continua ben present i que no solament vertebra una part de la nostra estructura socioeconòmica, sinó que també dóna forma i figura al paisatge en el que estem immersos, el col·lectiu i el personal. Caldria que fóssim més sensibles a un entorn en el que malauradament guanya massa el plàstic i l’asfalt: gaudir de les flors i les plantes, integrar-les en la nostra vida diària, avui en dia és més que mai un acte de militància. I cal que recordem això cada vegada que veiem un espai buit a les nostres cases i el trobem trist, o vulguem transmetre a algú emocions sense fer ús de les paraules.
jueves, febrero 15, 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario