Amb el temps acabes descobrint que si hi ha alguna coa que de veritat sobra en aquest món som les persones.
Sense nosaltres tot seria infinitament millor del que és.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Idees, impressions, pensaments, poemes, microrelats i paranoies des de la follia quotidiana del segle XXI. Una visió de l'abisme des d'aquesta caiguda personal que és la vida dels éssers humans.
Datos personales
Archivo del blog
Vínculos
- La veu del roure
- El Blog d'Àngel Pagès
- Nuevo Blog en Castellano de Marta Teixidó
- Tribuna Maresme
- Immomaresme
- Google Noticias
- Espai Isidor
- Entrellum - Toni Ibáñez
- Els llibres de Proa Premià
- Dóna, dona de Cabrera de Mar d'ones
- Casa de Vbn
- Blog en Castellano de Marta Teixidó
- Blog de Marta Teixidó
- Blog d'Albert Canudas
3 comentarios:
Moltes vegades miro al meu voltant i em donen ganes de fugit, tancar-me en un monestir -per a laics, clar- i passar de tot...
Isabel
No cal ser tan pesimista, benvolgut amic. Ja se sap que aquest és un món de mones, on hi ha molts animals i poques persones, però sempre es troba una persona amb qui parlar i confiar, això si, només una.
i afagiria que no sobren LES PERSONES, sinó la gent o la massa que no sap o no vol ser PERSONA. Sobren arribistes, assasins, lladres, corruptes, ments perverses i els idiotes que ens governen. Pero LES PERSONES NO SOBREN
Publicar un comentario