La crisi més visible de la nostra societat és la dels valors.
L'altra, l'econòmica, fa molt de mal, però té alts i baixos.
La de valors és permanent en els darrers anys.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Idees, impressions, pensaments, poemes, microrelats i paranoies des de la follia quotidiana del segle XXI. Una visió de l'abisme des d'aquesta caiguda personal que és la vida dels éssers humans.
Datos personales
Archivo del blog
Vínculos
- La veu del roure
- El Blog d'Àngel Pagès
- Nuevo Blog en Castellano de Marta Teixidó
- Tribuna Maresme
- Immomaresme
- Google Noticias
- Espai Isidor
- Entrellum - Toni Ibáñez
- Els llibres de Proa Premià
- Dóna, dona de Cabrera de Mar d'ones
- Casa de Vbn
- Blog en Castellano de Marta Teixidó
- Blog de Marta Teixidó
- Blog d'Albert Canudas
1 comentario:
Home, les crisis econòmiques van i venen, però no sé si això consolarà a qui li toqui el rebre de valent!
Penso que tens raó sobre la crisi de valors: fa molt de temps varem abandonar uns valors tradicionals, alguns dels quals eren obsolets, però potser descobrirem que alguns d'altres eren necessaris per viure.
ja ho va dir algú (no recordo qui): la crisi es produeix quan un món vell ha mort i el nou encara no és nat.
El que sembla clar és que aquest consumisme absurd i a voltes autodestructiu en el que estem inmersos, no porta enlloc.
Publicar un comentario