lunes, mayo 19, 2008

UN PAS DE GEGANT. CATOSFERA 08

L'acte de presentació a Vallromanes, el passat dissabte, de la primera antologia de 'La catosfera literària', va ser un graó més d'una tasca en la que sobresurten els caps visibles (físics i virtuals) de Toni Ibàñez i de Jordi Ferrer (Cossetània), per esmentar-ne dos que coneixo.

Dels presentadors de l'acte, destacaria que en Saül Gordillo va recordar-nos que estem davant d'una literatura "compulsiva, calenta, impetuosa i fresca". També, que en Marc Vidal va convidar a experimentar, llançant a l'aire un repte que la Literatura Catalana fa anys que necessita. Una crida, aquesta, que hauria de figurar en els DIARIS amb LLETRA MAJÚSCULA.

La literatura de la Catosfera és el futur!!!!!

Hi ha una nova generació de ciberescriptors que exerceix des de casa, però amb honestedat, professionalitat i allunyada del gremialisme patètic en el que des de fa uns anys viu la Literatura Catalana.

La Catosfera és encara puresa. Ja veurem en què desemboca d'aquí uns anys, però de moment és molt prometedora, aire fresc, aigua sense clor.

D'altra banda, per molt lliure que sigui la xarxa, es crearan filtres per determinar el que és bo del que no ho és, el producte ràpid i fresc del llarg i elaborat... perquè una cosa és escriure i una altra és ser artista.

La Catosfera és un pas de gegant i alhora un nou univers. Queda molt camí per recórrer, encara.

El pas del temps, com sempre, deixarà a banda i banda el bo del dolent.

De moment, però, toca felicitar als inventors i artífexs per haver estat capaços de CREAR, enmig d'una cultura que a vegades sembla morta de tant de proselitisme i repetició dels mateixos trucs.

Gràcies Toni Ibàñez i altres CATOSFÈRICS per injectar vida en el cadàver de la Literatura Catalana, mantingut en suspensió per interessos editorials de mercat i perquè uns pocs es puguin guanyar les garrofes i d'altres penjar-se medalles des de les institucions. Medalles, d'altra banda, plenes de pols i rovell.

Llarga vida a la Catosfera!!!!!!!

1 comentario:

Toni Ibañez dijo...

Gràcies a tu, Albert, per aquest post tan entusiàstic!