lunes, junio 25, 2007

LA SOLITUD DE LES TOTXANES

El promotor immobiliari es mor.
Incineren les seves restes
que dipositen en una urna d’or i brillants.
A dins, també hi aboquen portland,
trossos de bitllets,
dues ratlles de coca, una targeta
amb el telèfon d’una puta d’alt standing
i la fotocòpia d’una hipoteca estàndard.
Al final, per compactar-ho, un pobre s’hi pixa.
De l’antic potentat, ara és tot el que en resta.

1 comentario:

Marta Teixidó dijo...

Inconmemsurable, Albert, descriptiu al 1000 per 1000 d'un desig de molts però que només poden exercir uns quants. Et superes a tu mateix.

Recolzo totalment la darrera frase; resum perfecte de les clavegueres de les totxanes.

No paris, que en volem més.