sábado, junio 23, 2007

ELS TOROS, UN DEBAT ESTÈRIL

El debat que aquests dies s’ha generat als mitjans de comunicació sobre els toros és molt estèril. Qüestionar-se si torturar un animal en una plaça és o no cultura i de quin tipus, només demostra, una vegada més, com estem a la cua de moltes coses. No pot negar-se que torejar o martiritzar un brau en les múltiples variables existents (a Cataluya, Espanya i on sigui) és producte d’una cultura, però d’una certa barbàrie, de la qual se’n poden trobar nombrosos testimonis a la història. I en aquests termes, penso jo, no hi ha debat possible, com no n’hi ha quan algú maltracta a un ésser viu, sigui quin sigui. L’única solució per al conjunt de la societat, com en el cas del tabac, passa per prendre mesures valentes i decidides, en benefici de la col·lectivitat i dins del seny, en aquest àmbit i en molts d’altres que regulen la nostra relació amb els animals amb que vivim i també els que ens mengem. S’ha regulat el fet de fumar en els llocs públics i ja comencem a acostumar-nos, no? D’altra banda, no puc entendre de cap de les maneres que hi hagi en el que ens anomenem “societat civilitzada” qui gaudeixi amb espectacles d’aquestes característiques. Més aviat em preocupa que es reivindiquin sota la presumpció de defensar la tradició i la cultura. Vist així, potser sí que hi ha tradicions que més val que desapareixin per sempre.

9 comentarios:

Rosa Isabel dijo...

Efectivament, Albert, és un debat estèril, perquè com tantes d'altres vegades es centra en qüestions perifèriques, com si és culturo o no ho és, o si té tants o quants seguidors....la pregunta hauria de ser: és ètic o no és ètic?
I si ens basem en qüestions de "tradició" o "cultura", segur que no hi ha ningú que gosi demanar la persistència de costums cruels per persones!

Rosa Isabel dijo...

Vull afegir que el debat a més és penós, perquè a la majoria de països avançats les lleis defensen el benestar dels animals, i els seus drets son defensats per autors de primera línea que han escrit abundanment sobre el tema: recordem per exemple Peter Singer, Tom Regan, o els espanyols Jesús Mosterín o Pablo de Lora...qui els ha llegit per aquí? I men'n deixo molts.

Marta Teixidó dijo...

Doncs jo defenc les curses de braus!. ja que estem ecologistes, a veure, que us sembla que hi hagi criaderos de visons per poder vestir una dona?. I els ànecs per fer el foi?, I arrissant el ris: I les rates de laboratori???

Les curses de braus són ancestrals i es una forma de demostrar la lliuta entre l'home i la bestia.

Els braus estan ben alimentats, i us puc assegurar que la carn de brau guisada, és de fábula.

Qué és una animalada?. Senyors, a finals del segle XIX, Barcelona tenía més pes específic amb el flamenc i amb els toros que la mateixa Sevilla. Hi havia una gran afició en totes dues formes i Barcelona era molt considerada.

Per tant, mirem la história, i siguiem conseqüents amb nosaltres mateixos.

Anónimo dijo...

jo no menjo ni foi gras ni tinc abrics de pell. Rosa Isabel

Rosa Isabel dijo...

Marta: per descomptat, els defensors dels drets dels animals els estenen a TOTS els animals, no solament gossos, gats o toros, és clar: molts són vegetarians, o fins i tot vegans, excloent fins i tot els derivats, com la llet, i l'utilització del cuiro. No obstant, fins i tot alguns pioners com Peter Singer, professor de bgioètica i un dels pioners dels moviments ("Animal Liberation", 1975, va marcar una fita), proponen (encara que ell es confessa vegetarià estricte), que les persones puguin menjar carn d'animals que hagin tingut una vida digna fins al seu sacrifici (estrevista a "Integral", abril de 2007, pàgs. 20-22), i per descontat dins la "dignitat", no s'inclou la tortura prèvia.

Rosa Isabel dijo...

Posats a dir, també els combats de gladiadors tenien un origen sagrat: era costum entre els pobles antics que molts guerrers lluitessin a mort en els funerals d'un gran cap (en el de Viriat, lluitaren a mort dos-cents homes, fins a quedar-ne un.
Era una tradició!

Marta Teixidó dijo...

Doncs mira, Rosa Isabel, les lluïtes entre gladiadors ara són combats de boxa, i el que es posa en un ring, ja sap el que passa.

Es critica la boxa, però quans es maten en curses de cotxes, gastant benzina i contaminant l'atmosfèra?

La boxa era una forma de sotir de la miseria econòmica, encara que el que no tenia vista, es posava dins la misèria moral, però davant la violència continguda de la nostra societat, davant la involució de formes i de costums, la boxa podria ser una sortida honorable, un esport on no tan sols val la força, sinó l'austucia.

No defenc la violencia, ni les curses de braus gratuïtament, però crec que tots plegats som prou cínics com per tancar els ulls a altres barbaritats i per interessos polítics, ficar-se amb els braus. Quans pobles no hi ha que penjen un pollastre d'una corda i a veure qui li talla el cap?. Doncs això passa a la nostra Dolça Catalunya, patria del meu cor.

Analitzem i siguem equil·librats, que ni hi ha per totes dues bandes.

Rosa Isabel dijo...

Ben cert el que dius: a voltes som cínics; personalment, procuro ser coherent!

Pilar Ventura Py dijo...

Un país, una civilización se puede juzgar por la forma en que trata a sus animales.
Mahatma Gandhi
1869-1948. Político y pensador indio.