TOTS SOM IMMIGRANTS

El tema de la immigració és una patata calenta que rellisca a les mans de tothom, però a l’hora de la veritat ningú acaba per resoldre el problema, que és del que finalment es tractaria per a benefici de tots plegats. A banda dels nombrosos mecanismes d’adaptació que cal tenir per acollir gent provinent d’altres cultures i fomentar el seu encaix, sembla evident que també s’ha de treballar per resoldre moltes de les problemàtiques que tenen al seu país d’origen, fomentant un desenvolupament que no els obligui a haver de deixar la seva terra. Fins el dia que l’home no concebi el món com un paquet global en el qual es respecten les peculiaritats, no es resoldran aquests moviments migratoris incontrolats. Els presumptes guardians de l’ordre munidal, que no s’estan d’anar on calgui, quan s’afecta els seus interessos, podrien arreglar moltes d’aquestes situacions de manera força ràpida. Però, els interessa? L’arribada massiva d’immigrants, per tots els espais posibles, només acaba de donar la raó a aquella vella premissa de les esquerres de què vivim en un món molt mal repartit. Amb els diners d’uns pocs –uns pocs que viuen en la superabundància i l’excés– es resoldria el mal de molts. Però dir això és parlar d’utopies que probablement desestabilitzarien un sistema que permet, a uns pocs també proporcionalment als que no tenen ni els mínims, no ho oblidem, anar tirant. La solució tampoc no està en mans de les classes populars, que prou feina tenen per arribar a final de mes, tot i que també una actitud solidària individual ja és un important primer pas. Com també és molt comprensible voler deixar enrere la misèria i aspirar a una vida millor. Al final, el que es tracta és d’ assumir que el planeta que compartim és de tots plegats, que les fronteres que s’han creat són un discutible mecanisme de supervivència de l’home i una mostra de la seva neurosi com a espècie.