Entre el que cuina en Ferran Adrià i el Frankfurt de la Plaça Santa Anna hi ha una distància que només marquen la ment i la butxaca, no l'estómac.
Qui no ha gaudit plaers infinits amb la salsitxa mil·lenària i la mostassa?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Sembla ser que l'alta cuina no té res a veure amb menjar, no está pensada per a treure la gana sino per paladejar. Aquí les opinions es diversificaràn, és com allò del conte del vestit de l'emperador, si dius el que és més evident i lògic: un menja per a treure la gana i no per paladejar, quedes com un estúpid, com un "paleto", coses de l'art...
La majoria de nosaltres tenim cobertes les necessitats bàsiques, i mengem més enllà de treure la fam, és per això, crec, que molts cerquen noves sensacions, que volen trobar en l'alta cuina: moltes d'aquestes sensacions estan molt més en la ment i en l'ambient que an altra cosa. Està clar que una mil.lenària salsitxa també pot ser exquisida (confesso, però, que a mi m'agraden el copos d'avena!)
Isabel Garí
Publicar un comentario