Idees, impressions, pensaments, poemes, microrelats i paranoies des de la follia quotidiana del segle XXI. Una visió de l'abisme des d'aquesta caiguda personal que és la vida dels éssers humans.
lunes, mayo 29, 2006
MES POLITIQUEIG
Al final només queda el que no té escrúpols ni vergonya. Aquest és el secret. La mort de les persones útils i sensibles pel camí. Potser per això la societat en la qual vivim no avança massa, molt poc vull dir.
1 comentario:
Anónimo
dijo...
Les persones sensibles són com l'energia, no moren, solament es transformen; deixen el "politiqueig" i similars i es dediquen a les coses verament importants: la defensa dels drets humans, la del medi ambient, la dels drets dels animals, a la pintura, a la música, a escriure en prosa o en poesia, a repartir aquesta meravellosa energia interior en el seu entorn!
1 comentario:
Les persones sensibles són com l'energia, no moren, solament es transformen; deixen el "politiqueig" i similars i es dediquen a les coses verament importants: la defensa dels drets humans, la del medi ambient, la dels drets dels animals, a la pintura, a la música, a escriure en prosa o en poesia, a repartir aquesta meravellosa energia interior en el seu entorn!
Publicar un comentario