lunes, mayo 29, 2006

LA PAU ESTA AMAGADA

Cada dia em veig més com en Josep Pla, en el sentit vital. M'agradaria anar-me'n a viure a la muntanya, portar una boina i fumar Ideales. També llegir i escriure, sense esperar res, després d'haver conegut el món i les persones. Plantar casa en un entorn natural, lluny del món aquest que tant ens angoixa... però sempre et vénen a buscar si no saps trobar la pau dins de tu mateix.

4 comentarios:

Luis Vea García dijo...

On t´has ficat? Buscant la pau?
Es veritat que hi ha pocs lloc on sentir-se en pau i sobretot quan els trobes sono un móbil.

Sílvia T.C. dijo...

"ora et labora" contempla y actúa, el millor serà anar a viure a un convent, això sí, sense el móbil.

Teresa d'A dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
TSB dijo...

"Que dolç seria poder-se deslliurar dels mals elevant-se alguns metres per sobre la plana. Malauradament l'ànima de l'home és independent de l'aire i dels llocs; un cor ple de pena no pesa menys a les altes muntanyes que a les valls."
Chateaubriand. Voyage au Montblanc