La mort d'un poeta
Qui era en Garí ? : un mussol
o un pobre i desgraciat poeta
que a molts va fer la punyeta
treient-los els drapets al sol?
Els que portin per ell dol
poden trobar més detalls
del valor dels seus treballs
en un llibre que el destí
un Sant Jordi fes sortir
amb un pròleg d’Albert Calls.
La senyora de Cultura
i l’Alcalde Rocabert
podeu creure que es ben cert
varen pagar la factura.
Per si malpensa un caradura
s’acordà en una sessió.
Si un terç de la població
els teus versos els hi plau
ja podràs descansar en Pau
poeta de carreró.
Quan tenia els seus fatics,
per falta de convivència
va dir-li l’experiència
que ja no tenia amics.
Tant els pobres com els rics
el tenien oblidat.
Cabrera s’ha transformat,
vol ser més gran que Argentona,
si la gent sens dubte és bona
cada casa és un estat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Els poemes de'n Garí, si més no, et treuen un somriure, son com les auques però sense els dibuixos. Sempre em recordaré del de "La Cardina", crec que mai s'havia escrit amb tanta ironia sobre un problema tan sensible per a la vanitat masculina.
Bon dia. Acabo de lleguir aquest poema i m'he quedat de pasta de moniato ¿En Josep Garí ha mort? Porto mig any fora de Cabrera i no m'en havia assabentat. Gràcies per la teva resposta Albert.
Comella Firmet
firmet@yahoo.es
http://guallavitoclub.blogia.com
P.D.: Aprofito per felicitar-te pel teu blog :) Salutacions.
"llegir" per Buda! Una abraçada :)
Comella Firmet
No amics, en Garí no és mort, almenys a data d'avui 10-6-2006; es veu que el preuat amic Albert tenia pressa en publicar aquest poema; està clar que els poemes pòstums s'escriuen abans de morir, no??
Publicar un comentario