CARNAVAL, COCTEL DE CRITICA I MAGIA

Durant aquests dies es viu la festa del Carnestoltes de moltes maneres, tantes com cada poble vulgui celebrar, a tot el Maresme, arreu. El Carnaval que ve fent-se des de fa molts anys recull, d'una manera prou clara, la voluntat popular del poble d'escarnir els poderosos, a si mateixos i a tot tipus de faixes que la societat tendeix a posar amb l'objectiu de fer-nos mantenir un ordre que permeti anar tirant, que sol ser sempre i al cap i a la fi del que es tracta. La festa per excel·lència de la disbauxa, doncs, s'acompanya de nombrosos rituals, però el més lluït és, sens dubte, la rua en la qual desfila la més bigarrada galeria de personatges, projeccions i fantasies. Amb màscares o sense, la imaginació acaba sent l'arma més poderosa per convertir-se, durant unes hores, en aquell personatge que sempre un ha volgut ser, amb un toc d'escarni i ironia si s'escau. El Carnestoltes és, per tot aquest conjunt de coses, molt divertit i convida a la participació col·lectiva; és, també, però, una distracció permesa i puntual, per cobrir l'expedient. D'altra banda, entre les moltes propostes que s'organitzen aquests dies a la comarca, n'hi ha una de curiosa, la de Cabrera, que vindrà acompanyada de la inauguració de l'exposició Carnevale di Venezia. De la mà de Carles Peidro i César Escobedo, en els darrers anys es ve recuperant la tradició carnavalesca en aquest municipi i es busquen elements que puguin ser diferents; aquest, sens dubte, n'és un, invocar les suggerències venecianes per a les disfresses. Però el més important es pot veure als carrers, per unes hores: la desfilada de ciutadans i ciutadanes que amagats en l'anonimat ens acosten tot un món de màgia i sensibilitat. Des de les rues infantils fins a les dels grans, els carrers de pobles i ciutats s'omplen durant aquests dies de tot tipus de personatges fantàstics. L'objectiu, com sempre, és riure i passar-s'ho molt bé.