VLÀDEK O UNA HISTORIA SOBRE MALALTIES MENTALS (1)

Vlàdek té malsons per les nits. Es desperta angoixat i té records d'altres existències. Viu una vida monòtona. És una persona més de les que es poden trobar en el món, amb la variable que els últims quinze anys de la seva vida s'ha dedicat, amb passió, a construir rèpliques de monuments famosos –com la Torre Eiffel– amb escuradents, cosa que li ha valgut el reconeixement en els àmbits especialitzats d'aquesta afició.
Un dia, però, desperta i pren consciència del mal que ha fet a la seva dona –a la qual estima amb desesperació, però ella no s'ho creu perquè mai no li ha sabut expressar els seus sentiments de la manera que cal fer-ho–. De fet, Vlàdek s'ha passat els últims anys capficat en les seves construccions de palillos, deixant de banda les coses que veritablement són importants, i això ara li ha passat factura.
En paral·lel pren consciència de la seva veritable natura. Pertany a un altre planeta, on va cometre grans delictes pels quals ara està pagant. De fet, el càstig consisteix en la seva nova identitat i en no poder haver fet feliç a la seva dona ni a si mateix, ni a ningú del seu entorn, perquè ell veu les coses com realment no són.
Vlàdek se sent aclaparat i a mesura que va prenent consciència del seu veritable jo van augmentant els somnis angoixants. També es fa més gran la distància amb el món i amb els altres. Abandona les construccions d'escuradents que tant l'omplien. Treballa amb desgana a l'oficina. No busca al·licients. De fet, però, sap que està pagant pels seus crims i que faci el que faci no podrà escapolir-se del guió que li han establert com a condemna.
Entren nous personatges en escena: el doctor Tesselenius, que li fa veure com ha menyspreat i ferit a la seva parella, sempre de manera dolorosa i en sessions de pagament que, a vegades, a Vlàdek li sembla que el doctor les fa sense haver-se-les preparat massa. També el canari Pavloski, que Vlàdek i la seva companya cuiden amb estimació i del que ell sospita, per les mirades, que també és un habitant del seu planeta, engarjolat en el cos de la petita au.
El dilema de Vlàdek se centra en si es desperta a la seva existència real o no. Si troba la manera d'aturar la connexió podrà tornar al seu planeta. Però si l'agafen pot ser que la condemna sigui aleshores molt més dura encara.
Els somnis angoixats continuen i cau en la desesperació quan veu cada vegada que la seva existència és més gris i desesperançada, sense objectius. Un dels graus del càstig que pateix és la impossibilitat de mostrar-se com realment és, de dir tot el que sent, perquè no el considerin feble en un món que demana que sigui dur com una pedra. Per això es tanca en si mateix i s'autocastiga.
Un dia pren la decisió i contracta una assegurança de vida milionària. S'espera tres mesos abans d'executar el seu pla. D'altra banda, cada vegada ha recordat més detalls que l'han ajudat a configurar com era la seva vida pretèrita. També, vol deixar arreglada l'existència de la seva esposa, donant-li tot allò que no li ha pogut donar i hauria desitjat: una vida molt millor, en definitiva. D'aquesta manera, una vegada hagi mort, ella cobrarà una morterada, fruit d'un astut pla que ha d'arrodonir amb un accident que sigui creïble.
Arriba el dia. Una tarda de dissabte surt de casa amb el pretext d'anar a una exposició de monuments fets amb escuradents. S'acomiada de la seva companya i del canari Pavlovski, fingint una fredor que realment no sent.
En el cotxe plora sol –no és la primera vegada que ho fa–, però sap que no pot defugir el seu destí de líder d'una revolta en el seu planeta.Condueix amb lentitud, paladejant els moments que li queden, tot i que sap que aviat el seu esperit serà lliure i tornarà al seu planeta.
Llança el vehicle contra el racó més feble del pont i en només uns segons tot esdevé silenci.
(...)
Obre els ulls després del que li ha semblat una eternitat.
(Continuarà)