Idees, impressions, pensaments, poemes, microrelats i paranoies des de la follia quotidiana del segle XXI. Una visió de l'abisme des d'aquesta caiguda personal que és la vida dels éssers humans.
martes, enero 10, 2006
SOC PLANIA
Amb el temps cada vegada em defineixo més com a planià. Ni les esquerres ni les dretes poden solucionar els problemes del món o els propis i íntims, que gerneralment –excepte algun cas molt concret de força major- són els que més ens han de preocupar.
2 comentarios:
Anónimo
dijo...
Jo també sóc planià. Vull dir lector assidu de Josep Pla, (encara que de cognom Pla escriptors hi ha uns quants el més conegut Joan Pla, i de polítics com ara l'inefable Joan Ignasi Pla líder dels jacobins de centre esquerra del PSPV) Però no combregue amb el seu ideari polític. De fet he adquirit recentment tota l'obra completa de l'empordanés. Ara estic llegint Notes per a Sílvia. Llegir a Pla sempre és un plaer de fet a creat escola. Et recomane també la lectura d'altres assagistes com ara Enric Soria, Joan Francesc Mira, Toni Mollà, Joan Garí, i el dietari de Vicent Alonso. Albert en els textos d'aquest blog et veig una mica deprimit. Anima't.
M'alegra molt llegir-te, Manel, els teus comentaris són molt encertats i les teves recomanacions s'agraeixen. Jo encara no sóc planiana, però no hi ha dubte que davant meu hi ha la inefable perspectiva de poder descobrir aquest autor.
I si, sona una mica trist el darrer que ha escrit l'Albert però és tenaç i lluitador, idealista, potser però gràcies a les idees avancem.
2 comentarios:
Jo també sóc planià. Vull dir lector assidu de Josep Pla, (encara que de cognom Pla escriptors hi ha uns quants el més conegut Joan Pla, i de polítics com ara l'inefable Joan Ignasi Pla líder dels jacobins de centre esquerra del PSPV) Però no combregue amb el seu ideari polític.
De fet he adquirit recentment tota l'obra completa de l'empordanés. Ara estic llegint Notes per a Sílvia. Llegir a Pla sempre és un plaer de fet a creat escola. Et recomane també la lectura d'altres assagistes com ara Enric Soria, Joan Francesc Mira, Toni Mollà, Joan Garí, i el dietari de Vicent Alonso.
Albert en els textos d'aquest blog et veig una mica deprimit. Anima't.
M'alegra molt llegir-te, Manel, els teus comentaris són molt encertats i les teves recomanacions s'agraeixen. Jo encara no sóc planiana, però no hi ha dubte que davant meu hi ha la inefable perspectiva de poder descobrir aquest autor.
I si, sona una mica trist el darrer que ha escrit l'Albert però és tenaç i lluitador, idealista, potser però gràcies a les idees avancem.
Endavant sempre!!
Publicar un comentario