martes, enero 17, 2006

ELS QUE ENS ENVOLTEN

En política i en l'entorn laboral els que ens envolten són la clau. Si són inútils el resultat del que facis serà d'inutilitat. Si són neuròtics, una neurosi. Si són infantils, una llar d'infants. Però el més dramàtic és que depenguis de persones de confiança que s'han anat cremant i no esperen res del present ni del futur, aleshores estàs mort i t'has de buscar una nova sortida laboral. Quan treballes per tu et poden putejar moltíssim, però navegues en el teu vaixell i el pots conduir de la manera que creguis millor. Quan portes el navili d'un altre gairebé no pots decidir res (els armadors sempre fan d'armadors). Si a més, els mariners estan "gastats" i només treballen pel sou i no aspiren a arribar a noves terres, estàs mort.
L'única sortida és canviar de vaixell i buscar noves itaques. I deixar que l'anterior s'enfonsi si és el seu destí. Fins i tot després de trobar-se sota l'aigua els mariners continuaran queixant-se perquè són solament això, mariners.
Hi ha dues races: la dels que tenen la força per inventar de nou i la dels que segueixen el ramat.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

EL BURRO

Había una vez un matrimonio con un hijo de doce años y un burro. Decidieron viajar, trabajar y conocer el mundo. Así, se fueron los tres con su burro.

Al pasar por el primer pueblo, la gente comentaba:

“Mira ese chico mal educado; él arriba del burro y los pobres padres, ya mayores, llevándolo de las riendas”

Entonces, la mujer dijo a su esposo: - No permitamos que la gente hable mal del niño.

El esposo lo bajó y se subió él. Al llegar al segundo pueblo, la gente murmuraba:

“Mira qué sinvergüenza ese tipo; deja que la criatura y la pobre mujer tiren del burro, mientras él va muy cómodo encima”

Entonces, tomaron la decisión de subirla a ella al burro, mientras padre e hijo tiraban de las riendas. Al pasar por el tercer pueblo, la gente comentaba:

“Pobre hombre. Después de trabajar todo el día, debe llevar a la mujer sobre el burro! y pobre hijo ¡qué le espera con esa madre!”

Se pusieron de acuerdo y decidieron subir los tres al burro para comenzar nuevamente su peregrinaje. Al llegar al pueblo siguiente, escucharon que los pobladores decían:

“Son unas bestias, más bestias que el burro que los lleva, van a partirle la columna!”

Por último, decidieron bajarse los tres y caminar junto al burro. Pero al pasar por el pueblo siguiente no podían creer lo que las voces decían sonrientes:

“Mira a esos tres idiotas: caminan, cuando tienen un burro que podría llevarlos”

Anónimo dijo...

Això vol dir que no cal que ens amoïnem massa pel que diu la gent que ens envolta, fem el que fem sempre hi haurà algú qui ho trobi malament. Per tant fes el que millor creguis i no et deixis influenciar per les opinions dels altres.