martes, enero 17, 2006

FA TEMPS...

Fa temps que el capità havia d'haver abandonat el vaixell, canviar de companyia i lluitar amb bandera corsària. Al cap i a la fi és per al que ha nascut. Però una certa lleialtat envers la tripulació i potser també una dosi de covardia li han fet veure paradisos que no existeixen, que només pot contemplar ell. Un dia desperta del seu somni, veu els rostres putrefactes dels mariners que l'envolten i sap que ha arribat l'hora d'enviar-los a la puta merda. Tot té un final que sol ser un nou principi per als titans. I deixar que les rates morin ofegades és l'alternativa. Si ho creus arribes a El Dorado, si no ho creus és el mateix treballar a la televisió que recollir la brossa selectiva.

3 comentarios:

silvia dijo...

"Escoged un trabajo que os guste y no trabajaréis un solo día en vuestra vida"

CONFUCIO (c.551-479 a.C.)
filosofo chino

Manel Alonso dijo...

Sempre has estat un contrabandista Albert , un pirata (amb lloro, que jo l'he vist, però sense pata de pal). Un traficant de poesia, un corsari que des del vaixell del microconte abordaves les naus de la narrativa i l'aforisme.
Cap bon timonell o mariner que es precie abandona la nau per gust.
Aquesta vida és una autopista i un ha de tindre clar quin és el peatge que està disposat a pagar per a sobreviure.

Sílvia dijo...

Espero que lo del lloro no vagi per mi, jajaja