lunes, abril 13, 2009

ABERT CALLS ENTREVISTA A JOSÉ LUIS GALLEGO


Entrevista publicada a "La Clau"

“La societat del futur serà sostenible o no serà”


José Luis Gallego (Barcelona, 1964), vinculat a Cabrils i al Maresme, és periodista ambiental i escriptor. Ha publicat més d’una dotzena de llibres de divulgació ambiental, el darrer dels quals és ‘I això on va?. Guia pràctica del reciclatge’, una manual per a practicar la reducció i recollida selectiva dels residus domèstics que inclou propostes d’acció individual i una guia ràpida per resoldre els dubtes més comuns sobre el reciclatge. Col·laborador del programa de televisió “Els Matins”, de Josep Cuní i de “Julia en la Onda”, de Júlia Otero, a Onda Cero, és columnista en una llarga nòmina d’importants mitjans del país i ha rebut nombrosos guardons per la seva tasca, com el Premi Medi Ambient 2003 de la Generalitat de Catalunya.


El seu darrer llibre, ‘I això on va?’ està tenint molt bona acollida. Creu que això és degut al fet que la gent està molt preocupada pel nostre medi ambient?
Crec que cada vegada som més els que estem disposats a posar el nostre granet de sorra per millorar el nostre entorn, i la reducció i el reciclatge dels residus que generem a casa és una bona aportació en aquest sentit.

A la llar, majoritàriament, som conscients que cal reciclar o encara queda molt camí per recórrer, moltes assignatures pendents per a resoldre?
Hi ha una tendència positiva, però cal que siguem més els que reciclem i que ho fem millor. A Catalunya només reciclem el 34% dels residus urbans. En canvi un 80 % de la gent diu que recicla. Hem de fer avançar la primera xifra.

L’educació sol ser la clau del futur. A les escoles s’ensenya bé la importància dels temes relacionats amb el medi ambient?
No podem delegar l’educació en valors –i els temes mediambientals pertanyen a l’àmbit del civisme– als mestres. Els pares ens em de implicar en la formació dels nostres fills i el respecte a l’entorn és un hàbit que s’ha de treballar també a casa.

En síntesi, quines són les accions més fàcils que cal fer en la nostra vida diària per ajudar al medi ambient?
Reduir els nostres residus i, en tot cas, recollir-los a part. Estalviar aigua. Fer-ne un ús més eficient de l’energia. Moure’ns d’una altra manera, més lògica i raonada. Practicar un consum més responsable i respectar l’entorn natural, entre d’altres.

El canvi de temps que estem vivint en els darrers mesos ha de ser preocupant? Ho dic perquè, com tothom sap, ha fet molt de fred i no ha parat de ploure quan no fa massa encara patíem per la sequera?
No té res a veure el temps meteorològic amb el clima. Tot i així, si no actuem d’una manera més responsable amb el medi ambient i no reduïm les emissions (incloses les domèstiques) aquest planeta serà un lloc cada vegada menys confortable.

Tots els països estan entenent la necessitat de no malmetre el nostre planeta?
L’arribada del President Obama a la Casa Blanca es una esperança per a tots els que creiem que l’escalfament global es pot mitigar tot reduint les emissions de CO2. Ara ja hi som tots, amb la UE i els Estats Units al capdavant.

Vivim en una societat consumista. Aquest consumisme ens porta a la destrucció?
Hi ha una manera de consumir més responsable i compromesa amb el medi ambient, i cada vegada som més els que la practiquem. El consum eés el motor de l’economia. És quan actuem com a consumidors que podem canviar el món.

I com podem fer un consum més responsable que ens afavoriria a tots plegats?
Escollint, entre dues opcions, la que genera menys residus i aporta més valors ecològics. Premiant les marques que incorporen el compromís ambiental als seus productes. Evitant la compra compulsiva. Triant productes locals i evitant l’excés de bosses.

La societat del futur és ecològica i sostenible.
Serà sostenible o no serà. La crisi que estem vivint és només un avís. Si no prenem nota i corregim el rumb cap a la moderació anem del dret cap al penya-segat.

La nostra comarca ha viscut un gran creixement. S’ha harmonitzat amb l’atenció a l’entorn?
És evident que no. L’especulació urbanística ha actuat com un cuc barrinador al Maresme, malmetent el nostre patrimoni natural i paisatgístic. La façana litoral és un seguit de ciment. On són les maresmes que donaren nom a la comarca?

Al Maresme, doncs, en termes mediambientals que li cal?
Li calen governs locals més compromesos amb la defensa de l’entorn, que habilitin polítiques ambientals més decidides i valentes. I als ciutadans ens cal fer pinya per millorar la qualitat ambiental a partir del compromís individual. Hem d’entendre que som el que respirem i el que ens envolta molt abans que cap altra cosa.

Quin record o anècdota conserva en la memòria del setmanari “La Clau”?
El de un mitjà de comunicació local i a l’abast de tothom, que sempre acabes llegint quan vas a prendre un cafè o guardes torn a la perruqueria. I alhora una bona manera d’estar al dia dels serveis i els productes que tens més pròxims. Felicitats per aquest 25è aniversari.

POSAR ROSTRE AL NOSTRE PASSAT


Publicat a "La Clau"

El món iber, romà i medieval
a través d’una web didàctica

La preocupació per la preservació del patrimoni ha dut als maresmencs Josep Maria Rovira i Ferran Bayés a treballar en la creació d’una web didàctica en la qual s’ha recreat el passat patrimonial i arqueològic de Cabrera de Mar i de la comarca del Maresme.

Algunes de les imatges o recreacions virtuals del projecte van poder veure’s ja durant la passada Fira Iberoromana de Cabrera, però ara, finalment, es presentarà la proposta ja desenvolupada.

L’acte serà el proper divendres 27 de març, a les 19,30h, a Can Palauet, de Mataró, a càrrec del Dr. Joan Santacana, professor titular del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.
‘Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni’,
la web didàctica elaborada, forma part d'un projecte de recerca que Rovira està desenvolupant gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, però compta amb el suport de Caixa Catalunya. Obra Social,
DIDPATRI - Didàctica i Patrimoni,
el Grup d'Història del Casal de Mataró,
l’Ajuntament de Cabrera de Mar i la
Universitat de Barcelona - Departament de Didàctica de les Ciències Socials.

De la direcció de la proposta s’ha encarregat Rovira, que ha treballat amb Bayés en la infografia i els textos que ajuden a mostrar el rostre de com era el nostre món antic.


“Cabrera de Mar ocupa un lloc de primer ordre pel seu ric patrimoni arqueològic, que en els darrers anys s’ha vist incrementat amb noves i espectaculars descobertes”, explica Rovira.

“Amb els recursos que les tecnologies de la informació posen avui al nostre abast, en aquesta web intentem acostar aquest patrimoni iber, romà i medieval, al públic, pensant sobretot en els joves que seran els qui demà l’hauran de preservar i tenir-ne cura”, comenta Rovira.

Així, sempre que ha estat possible, a partir de les dades arqueològiques, s’ha restituït virtualment l’aspecte que devien tenir originalment les edificacions que avui perviuen en estat molt fragmentari.

D’altra banda, bona part dels jaciments citats a la web no són visitables, alguns perquè han estat excavats en dates molt recents i altres per manca de recursos per la seva museïtzació i posta en valor.

“Tan de bo que amb aquesta web poguéssim aportar també el nostre granet de sorra perquè les administracions prenguin consciència de la importància arqueològica de Cabrera, i de que cal invertir-hi amb urgència per consolidar les restes existents, fer-les visitables i finançar noves investigacions”, assegura Rovira.

ALBERT CALLS ENTREVISTA A REGINA FERRANDO


Entrevista publicada a "La Clau"

“El nostre pensament crea la nostra realitat. Som allò que pensem que som”

Regina Ferrando treballa des de Premià de Mar en una activitat que no té fronteres: el desenvolupament del pensament creatiu i del creixement personal. Escrivint articles (amb fidelitat publicats a “La Clau”), a través d’un llibre, des de la seva pàgina web (www.reginaferrando.com), a la ràdio i a la televisió locals, fent cursos o per mitjà de la paraula, transmet les inquietuds d’un altre mil·leni i ens ajuda a trobar nous camins.

Vivim massa angoixats els maresmencs del segle XXI?
Hi deu haver de tot. Ara bé, hi ha més conreu d’angoixa aquí que al Pallars Sobirà o la Garrotxa, per exemple. És el preu d’estar a la vora de la gran metròpoli. En general, però, la societat occidental i desenvolupada és una societat angoixada, en major o menor mesura.

Què es pot fer per agafar-se millor la vida?
Prendre consciència de la respiració. Respirar conscientment sempre que ens sigui possible. Nodrir la nostra vida amb estones de silenci. Confiar en el procés de la vida, que ens dóna, a cada moment, allò que ens cal, encara que hi ha moments que se’ns fa difícil entendre-ho.

Vostè va parlar a la comarca del pensament creatiu i del creixement personal quan ningú ho feia i ara s’ha estès. En què poden millorar les nostres vides?
El nostre pensament crea la nostra realitat. Som allò que pensem que som, tant si és positiu com negatiu, tant si és conscient com inconscient. El creixement personal ens permet adquirir l’habilitat de fer tots els pensaments conscients i positius, per poder viure feliços i satisfets.

Hi ha un coneixement universal per afrontar millor la vida diària?
Hi ha una font inesgotable de saviesa en el nostre interior, que compartim tots els éssers humans. Només ens cal connectar-hi per tenir totes les respostes. Per això, cal aprendre a anar “cap endins”, de la mateixa manera que sabem anar “cap enfora”.

Moltes vegades s’associa l’autoajuda amb un model “nord-americà”, però també existeix en la nostra cultura, no?
L’autoajuda, entesa com la necessitat de conèixer-se per ser feliç, de ser solidari amb un mateix, és tant antiga com el món. Si revisem la filosofia i psicologia europees, descobrirem infinitat d’éssers humans que han treballat per aconseguir la seva realització plena i la del seu entorn.

Hem oblidat coses elementals i ara això ens està passant factura?
En la mesura que oblidem ser nosaltres mateixos i no tenim consciència de la nostra essència veritable, això ens passa factura.

S’acaba un concepte de món i en neix un de nou? Anem cap a la foscor i a les tenebres o a la llum? Ho dic perquè només mirant el telenotícies es plantegen seriosos dubtes?
Indubtablement, caminem cap a la llum. Estem a les acaballes d’un paradigma i el nou ja s’insinua. La nova consciència que creix és silenciosa i els seus actes encara no surten al telenotícies. Hi ha, però, una gran multitud que avança. En la mesura que persones, amb nova consciència, arribin als llocs de poder de la política i dels mitjans de comunicació, la llum es farà cada vegada més evident.

Som excessivament egoistes l’espècie humana?
Som humans i l’egoisme forma part de la nostra naturalesa intrínseca. Justament la necessitat de créixer és per donar més poder als sentiments lluminosos com l’amor, el respecte, la solidaritat, i deixar sense llum els comportaments més primaris, com l’egoisme.

El dolor ens fa créixer o aquest és un plantejament equivocat?
El dolor forma part de la nostra vida i ens fa créixer tal i com ho fa l’amor. Nosaltres som lliures de triar. A mi m’agrada més créixer per amor que per dolor.

Hem d’aprendre a aturar la ment, a buidar-nos, en la vida diària?
És absolutament imprescindible.

Què aconsellaria a algú que estigui molt desesperat, que les coses no li vagin gens bé i que no hi vegi sortida?
Deixar de mirar-se el melic i de fer-se llàstima. Una bona manera és anar a visitar la secció de malalts terminals de qualsevol hospital i posar-se a fer companyia a algun d’ells. A la sortida la vida ha canviat de color.

Quin record o anècdota conserva en la seva memòria de “La Clau”, vostè que n’és una col·laboradora històrica?

Recordo amb admiració la gran humanitat del Vicenç i, amb tendresa, la seva resistència a adaptar-se a les noves tecnologies.

jueves, abril 02, 2009

L'assignatura pendent del tren de la costa

El dèficit en infraestructures vials que pateix la comarca continua preocupant els sectors socioeconòmics del Maresme, que demanen clares millores en aquests serveis.

Així, una vintena d’empresaris associats a la fundació Costa de Barcelona-Maresme ha signat un manifest que ja té prop de 400 adherits, on demanen a les administracions que allunyin les vies del tren del litoral o que s’estudiï aquesta possibilitat.

D’altra banda, a més de superar la barrera per a la costa que suposa el tren, també es reclama un augment de la freqüència de pas d’aquest transport públic i connexió amb els aeroports per afavorir la mobilitat del sector turístic.

El recent Pla de Rodalies ha reobert el debat del paper del tren en una comarca més necessitada que mai en modernitzar els mitjans de transports i les vies de comunicació.

Si la solució a l’N-II està encaminada però encara queda molt camí per recórrer, el tren també s’ha de tenir en el punt de mira. És molt important i una clara opció de futur, com ens recorda aquest manifest.

Editorial TRIBUNA Maresme, núm. 213

miércoles, abril 01, 2009

Ens ho poden prendre tot?

Ens ho poden prendre tot
o
sempre
queda,
dins nostre,
una flama
intocable?

La cultura oral del Maresme Nord

Daniel Rangil publica el segon volum d’una trilogia dedicada a salvar la memòria oral del Montnegre. 'Vògits, modolons i desfedors' és el títol del llibre que recull els testimonis de 140 persones sobre com es vivia en uns temps que ja són història.

El primer volum de la trilogia de Rangil va publicar-se l’any passat, 'Històries i llegendes de l’any vuit'. El darrer, que tanca el cicle, preveu que el treurà l’any que ve, amb el títol de 'Piles i súties'. De moment, el segon llibre, 'Vògits, modolons i desfedors', porta un títol que és tota una declaració d’intencions: tres paraules d’un món rural i agrari ja desaparegut, però en el qual es troben les arrels més profundes del Maresme.

El nou treball de Rangil tracta, al llarg de 300 pàgines, un model de vida marcat pels recursos fluvials del Maresme i pel lligam amb la terra. Així, les dones fent la bugada, oficis al voltant de l’aigua com els saurins,la feina dels pagesos, les masies, els conreus o també com es va inciar el cultiu de les maduixes, són alguns dels temes que es tracten en aquesta obra que recull la tradició oral amb voluntat de preservar-la a través del paper imprès.

“El títol recull paraules que no fem servir, que se’ns moren, per reflectir un món que està canviant. Aquest passat ha forjat el dia a dia dels nostres pobles i amb el llibre miro que es pugui conèixer”, explica Rangil.

El president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, que va acompanyar l’autor del llibre en la presentació, el passat 31 de març, va destacar “el valor d’aquesta obra que ajuda a preservar la nostra identitat”.

lunes, marzo 30, 2009

WEB DIDÀCTICA SOBRE ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

La web didàctica Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni, de Josep Maria Rovira i Ferran Bayés, va presentar-se a la Sala d’Actes de Can Palauet de Mataró el passat 27 de març.

En aquest web didàctic s’ha recreat el passat patrimonial i arqueològic del municipi de Cabrera de Mar i el de la comarca, amb un treball que a través de la imatge i les noves tecnologies ens acosta al nostre passat.

L'objectiu és apropar a joves i grans el patrimoni a través de la recreació virtual.

LA PROJECCIÓ DE MATARÓ COM A GRAN CIUTAT

La Universitat Europea de Madrid (UEM), que té 45 centres repartits per tot el món, vol obrir un centre universitari a Mataró.

L’Ajuntament està interessat en la proposta, perquè complementaria l’oferta formativa i seria un nou punt d’atractiu de la ciutat, que ve treballant en els darrers temps per posicionar-se en el mapa, amb iniciatives com el TecnoCampus o el projecte del front marítim.

Mataró sempre ha tingut un cert dèficit per exercir de capital del Maresme, però en els darrers temps sembla tenir molt clara aquesta voluntat i treballa en la direcció per aconseguir-ho.

Tot i així ara són uns moments delicats per tot el que sigui promoció del teixit econòmic i cal esforçar-se el màxim per atreure tots els nuclis d’interès possibles.

Si el nou centre universitari es materialitzés, ocuparia uns 20.000 metres quadrats, oferiria una dotzena de carreres i donaria feina a 300 persones, la majoria professors, un conjunt d’elements molt positus que cal valorar amb atenció i intentant no desaprofitar per al Mataró del futur més immediat.

Editorial de TRIBUNA Maresme, 212.

A L'ALTRA BANDA

'Cròniques d'un altre món', de Paul Steinberg. Edicions de 1984:

"Potser en realitat he sobreviscut per donar compte dels fets, el darrer de tots, tant aleshores a cop calent com ara en fred".

JORGE CARRIÓN

Jorge Carrión és una de les sòlides propostes de la literatura més actual.

'La brújula' o 'Australia. Un viaje' són dos dels seus llibres que aposten per una literatura que interrelciona la vida i la creació, que investiga el passat i el present, que fabula i filosofa, que reivindica i transcendeix.

Carrión ha anat escrivint en espiral i probablement sorprendrà amb la seva propera obra.

jueves, marzo 19, 2009

NO SABER RES

La famosa frase filosòfica "Yo sólo sé que no sé nada" ara és patrimoni de la humanitat.

Una gran majoria no sap res, ni tampoc sap que no ho sap.

L'APOSTA PEL COMERÇ DE PROXIMITAT

L’actual cojuntura socieoconòmica demana més que mai l’esforç de tots els agents implicats per sortir de la crisi. Plantar-hi cara comença a ser una mecànica en marxa i si bé moltes solucions han de venir des de les grans estructures, d’altres poden sorgir de més a prop i contribuir que tots plegats anem una mica millor.

Així, una primera onada de propostes ja ha vingut des de les institucions més properes a nosaltres amb l’objectiu de reduir despeses i, en alguns casos més concrets, d’aplicar mesures que contribueixen a ajudar a qui està patint més la crisi.

A la base de tot plegat, però, la reactivació econòmica més de proximitat és un objectiu immediat i prioritari, i projectes com la targeta ‘Mataró Comerç’, promoguda per la Unió de Botiguers de Mataró, “la Caixa” i l’Ajuntament, contribueixen a recordar-nos que ara és el moment de fer una aposta decidida, valenta i personal pel comerç local.

La targeta gratuïta ajudarà a fidelitzar el client, promoure el comerç i alhora fer ciutat. Una seriosa opció de futur plantejada des del present.

Editorial TRIBUNA Maresme 211.

RECONEIXEMENT CIUTADÀ ALS PREMIS ILURO

’Ajuntament de Mataró ha acordat, per unanimitat, sol·licitar la concessió a Caixa Laietana d’una de les Creus de Sant Jordi de l’edició 2009 –guardó que atorga la Generalitat–, amb motiu del 50è aniversari del Premi Iluro de monografia històrica.

Al llarg dels anys, aquest certamen ha servit per crear una gran biblioteca de la memòria històrica local i comarcal i ha esdevingut alhora un espai cultural que omple un buit important com és salvaguardar la memòria més propera a nosaltres.

Rere els premis hi ha també, cal no oblidar-ho, el treball moltes vegades esforçat i silenciós dels historiadors de la nostra comarca, que hi han trobat una plataforma de sortida.

La sol·licitud de la Creu de Sant Jordi per a Caixa Laietana per aquests guardons és un reconeixement local just a una proposta cultural consolidada, de referència i pionera, que s’ha anat fent un espai a poc a poc, i ha defugit el fàcil protagonisme d’altres actes més vistosos per apostar per la salvaguarda de la cultura i la història més de proximitat, cosa no gens fàcil.

Editorial TRIBUNA Maresme 210.

CAP A ON ANEM?

Fa 20 anys vaig formar part de l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra (ENE), després de passar per les joventuts d’aquesta formació política. Recordo que a tot el Maresme érem solament quatre militants.

Hi havia dues idees que em van atreure i que em van fer donar aquest pas: la consigna que es podia transformar la societat des de l’acció propera i nacionalista i la idea de treballar per uns Països Catalans socialistes.

Han passat als anys. Ara, sembla que fa més por que abans parlar de Països Catalans i fins i tot qui s’espanta de seguida davant aquest terme, una realitat cultural compartida massegada una i altra vegada, però que sempre manté una petita flama encesa.

El socialisme també és un concepte que s’ha devaluat, que algú ha pretès fer seu i convertir en marca, quan es tracta d’una ideologia política més àmplia, que ultrapassa la minvada estructura dels partits.

Han passat els anys i ja no vivim en el mateix món, és evident. I no és que aquell fos millor. Però sí que amb el temps, amb moltes coses, hem anat molt a menys, moltíssim, massa.

Molta gent –no tots- ja no es preocupa de lluitar per defensar res col·lectiu i no em refereixo estrictament al catalanisme. L’individualisme i el desarrelament són tan forts que alguns matins costa aixecar-se. L’impacte de la crisi encara ens allunya més de tota lluita que no sigui la pròpia supervivència diària i el desengany és la música de fons que sempre sona.

Al capdevall de tot plegat i com destacats líders han dit, hi ha la manca de valors o la incapacitat personal i col·lectiva de renovar-los.

Dins el pou de negritud en el qual hem entrat i encara que sigui un tòpic, ens queden dos camins: acceptar l’obscuritat i la derrota o aturar-se a pensar que podem fer per recuperar l’empenta, l’energia inicial.

On estan aquells valors que comencen per deixar de banda l’individualisme i porten al desgast? Perquè una societat sense conviccions està irremeiablement condemnada a la desaparició.

Potser que hi pensem tots plegats en això.


- Article publicat al blog EL FAR DEL MARESME.

lunes, marzo 16, 2009

MOLTA REMOR PER A NO RES

Temps dolents a la nostra societat.

Massa xerrameca, massa xarlatans.

jueves, marzo 12, 2009

Reconeixement ciutadà als premis Iluro

L’Ajuntament de Mataró ha acordat, per unanimitat, sol·licitar la concessió a Caixa Laietana d’una de les Creus de Sant Jordi de l’edició 2009 –guardó que atorga la Generalitat–, amb motiu del 50è aniversari del Premi Iluro de monografia històrica.

Al llarg dels anys, aquest certamen ha servit per crear una gran biblioteca de la memòria històrica local i comarcal i ha esdevingut alhora un espai cultural que omple un buit important com és salvaguardar la memòria més propera a nosaltres.

Rere els premis hi ha també, cal no oblidar-ho, el treball moltes vegades esforçat i silenciós dels historiadors de la nostra comarca, que hi han trobat una plataforma de sortida.

La sol·licitud de la Creu de Sant Jordi per a Caixa Laietana per aquests guardons és un reconeixement local just a una proposta cultural consolidada, de referència i pionera, que s’ha anat fent un espai a poc a poc, i ha defugit el fàcil protagonisme d’altres actes més vistosos per apostar per la salvaguarda de la cultura i la història més de proximitat, cosa no gens fàcil.

Editorial TRIBUNA Maresme, número 210.

miércoles, marzo 04, 2009

CAP A L'AUTENTICITAT

Camaron.
Los Chichos.
Els Ducados.
Els clàssics.
Un any al Sacro Monte.
Tocar la guitarra perquè sí.
L'art és en la renúncia.
Mort a l'ego.
Societat de merda.
'Rodalies' de Toni Sala.
Un llibre vell, llegit lentament.
Una glopada d'aire.
Una gota de tinta.
Un petit paper quadriculat.

viernes, febrero 27, 2009

BALADA FINAL

"Príncipe, gentil como un esmerejón,
Sabed lo que Villon hizo al morir:
Bebió un trago de vino peleón
Cuando del mundo quiso partir".

"Balada final", de François Villon.
Traducció: Gonzalo Suárez Gómez.

LA MILLOR SOLUCIÓ PER A LA MOBILITAT

Els grups polítics del Consell Comarcal del Maresme (CCM) treballen en una proposta unitària per solucionar els problemes de mobilitat de la comarca.

Un dels primers resultats d’aquesta entesa és el compromís del secretari per a la Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, perquè a partir de l’any 2010 els residents a la comarca gaudeixin de descomptes en tots els peatges de l’autopista C-32, al seu pas pel Maresme, fins que hi hagi una alternativa al trànsit de la carretera N-II.

Això, com a pas previ a l’estudi d’un nou model de peatges que fixi el preu en clau mediambiental. En una altra posició, des de les plataformes cívíques No N-II es treballa en un gran tall, de cara a la primavera, per exigir la conversió de la via en un passeig i la gratuïtat de l’autopista.

El gran tall es faria a la carretera, l’autopista i la via del tren i es planteja com un punt d’inflexió. Encara amb moltes peces per encaixar, la mobilitat preocupa i s’estan buscant solucions. Però detectar quina seria la millor i la més assumible és el més difícil.

Editorial de TRIBUNA Maresme.

CATALUNYA SERÀ CALÇOTAIRE O NO SERÀ