Aquest
és
el
segle
dels
abocats
a
l'abisme,
del
magma
que
crema,
del
foc
que
brolla
del
centre
de
la
Terra,
dels
espais
siderals
que
ens
espien
per
engolir-nos.
Aquest
és
el
temps
de
les
catàstrofes
i
dels
silencis,
de
la
gran
remor
i
de
la
realitat
qüestionada,
dels
paradigmes
que
es
fonen,
del
metall
que
esdevé
plàstic,
de
la
brossa
i
els
diamants,
de
la
misèria
i
la
pobresa,
dels
terratrèmols,
del final,
de
l'inici.
sábado, abril 10, 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Els silencis de la gran remor.... totalment d'accord. El buit és, possiblement, aquest silenci que ens envolta i ens aïlla.
Publicar un comentario