lunes, noviembre 17, 2008

EL PROBLEMA DE CATALUNYA...

El nostre problema són els nostres dirigents i nosaltres mateixos.

Som uns covards, acostumats a la bona vida i mentre no canviem, serem vassalls d'Espanya, que es dedica a tira-nos les sobres del que produïem per a ells.

Ells, parlen i parlen... fins i tot els que parlen d'independència i de catalanisme, però per acabar-se col·locant a l'organització i que no els hi prenguim.

En una sola onomatopeia (castellana): PUAJ!

3 comentarios:

Anónimo dijo...

No és per res, però et veig defensar en molt poc espai, 3 ideologies contradictòries entre si: el nacionalisme, el marxisme leninisme (pel qual els treballadors no tenen pàtria, i s'han d'organitzar per lluitar contra el capitalisme), i el comunisme llibertari i autogestionari (oposats per complet al que consideraven autoritarisme marxista, i a qualsevol forma d'estat, partidaris de la llibertat de l'individu).
De veres penses deixar-ho tot i anar a les barricades? (ho sento, amb mi no compteu)

Ramona

Sílvia Tarragó dijo...

Covards i acostumats a la bona vida no només estàn els catalans, per desgràcia aquest és el gran taló d'Aquil.les de les persones, per això es deixen donar peixet mentre el peix gros espera devorar-los.

Sílvia Tarragó

Albert Calls dijo...

Aquests pensaments político-poètics sole ser esclats i no reflexions profundes.

L'esquerra és, per a mi, un osl projecte i amb aquest paràmetre es poden plantejar diversos projectes.

A les barricades no és que hi vulgui anar, ens hi faran anar al ritme que portem.

Salut i records.